Ràdio Pineda 13/3/2017
Segons les primeres estimacions, treure la fusta de pi afectada pel Tomicus, pot costar un milió d'euros. Els experts defensen en una trobada, la necessitat de fer una gestió sostenible de la massa forestal per afrontar amb èxit el canvi climàtic. L'escarabat Tomicus ha matat 800 hectàrees de bosc a la comarca i els experts calculen que pot arribar a matar fins a 5000 hectàrees. Per fer-nos una idea, el Montnegre i Corredor té una superfície d'unes 16.000 hectàrees.
Tots coincideixen en dir que cal una gestió seriosa perquè actualment, el Montnegre 'és un polvorí en cas d'incendi' i la gestió adient seria d'uns 5 milions d'euros. Els experts asseguren que les condicions climàtiques estan canviant, i el Tomicus n'és només un exemple que ens ha de servir com a punt de partida per preparar els boscos per a la nova situació. També coincideixen en dir que al Montnegre i Corredor hi ha uns 24 milions d'arbres, la majoria pins, alzines i roures i cal reduir el nombre a uns 20 milions i cal fer grans aclarides de massa forestal.
Un escarabat letal castiga les pinedes del Maresme
Ara.cat 12/3/2017
El ‘Tomicus’ ha sentenciat 600.000 arbres dels 24 milions que té la comarca
Una pineda d’Argentona on es veu com l’escarabat Tomicus ha fet emmalaltir alguns arbres. / DAVID BORRAT
Els pins pinyers moren en massa al Maresme. Debilitats per la sequera i l’increment de temperatures que comporta el canvi climàtic, els arbres són víctimes del Tomicus, un escarabat autòcton que s’ha convertit en plaga justament afavorit per aquesta nova realitat climàtica a la zona. El Tomicus ja ha sentenciat uns 600.000 pins pinyers, que han mort o ho acabaran fent aviat, explica a l’ARA Oriol Bassa, enginyer de forest del Consell Comarcal del Maresme. El mal causat per l’insecte és irreversible en unes 500 hectàrees, que equivalen a un 5% del total de pinedes o boscos mixtos -on conviuen pins i alzines- de la comarca. Però les hectàrees vulnerables en les quals els pins poden acabar morint en un termini de tres anys voregen les 6.000.
L’aspecte entre grisós i marronós dels pins malalts s’aprecia fent un cop d’ull a les masses boscoses quan se circula per la C-32, explica l’expert. En algunes zones ja s’han començat a talar arbres morts, però la falta de recursos i el fet que la majoria de finques estiguin en mans de petits propietaris dificulta una gestió forestal més contundent i ràpida per prevenir riscos, sosté Bassa.
La gestió forestal és clau per a la prevenció d’incendis, especialment ara que s’acosta el bon temps. Hi van insistir també els Bombers de la Generalitat durant una jornada tècnica sobre canvi climàtic i boscos organitzada pel Consell Comarcal aquest divendres. Les actuacions urgents passen per retirar els arbres morts i actuar sobre zones en què ja estan molt afectats per l’escarabat per “aclarir les pinedes” i que més nutrients de la terra puguin arribar als arbres sans, sosté Bassa. Si no es neteja, el risc d’incendis forestals a l’estiu creixerà exponencialment.
Els alzinars del futur
En les últimes dècades, a sota de les capçades dels pins hi han crescut moltes alzines. Els alzinars s’imposaran en el paisatge adaptat al canvi climàtic, augura l’enginyer del Consell Comarcal. Per salvaguardar els boscos del futur, reivindica, calen més recursos: “Si no s’actua, una burilla s’ho pot emportar tot”, alerta Bassa. Segons l’expert, el Maresme té una massa boscosa equivalent a 48.000 camps de futbol on viuen 24 milions d’arbres.
Aturar la plaga dels pins és, actualment, difícil. “La sobrepoblació de pins fa que hi hagi molts arbres competint per uns recursos limitats al sòl; i no només competeixen entre ells, sinó també amb la resta d’espècies que hi viuen”, sosté Josep Pena, director dels serveis territorials d’agricultura a Barcelona.
El pi ha sigut protagonista de la reforestació natural al Maresme. Les vinyes i conreus que poblaven la comarca fins a la primera meitat del segle XX es van anar abandonant per la falta de rendibilitat, recorda Bassa. El Tomicus és un inquilí habitual d’aquests boscos. La seva mida no supera la de la punta d’un llapis, però la seva actuació a l’arbre, barrinant-ne l’escorça fins a arribar als vasos que transporten la saba -on pon els ous que obturen el pas de l’aliment-, acostuma a ser letal. “Amb tres insectes et carregues el pi”, sosté Bassa.
El departament d’Agricultura reconeix l’emergència que suposa la plaga de Tomicus i assegura que ja ha posat en marxa actuacions per pal·liar-ne els efectes i els riscos. S’ha habilitat una primera línia d’ajuts a propietaris per retirar els pins morts en una extensió de 80 hectàrees entre Argentona, Mataró i Calella. Amb aquests diners, però, només s’ha actuat sobre un 10% del que ja està mort, reconeix Pena. No descarta més ajuts, tot i que encara no hi ha data ni pressupost clar.
El Govern ha donat les ajudes a les associacions de propietaris, a les quals vol impulsar perquè guanyin més pes i es redueixi l’atomització. Amb ells, defensa Pena, s’ha de consensuar un model de governança dels boscos. La gestió, sosté, passa també per buscar un millor aprofitament econòmic de la fusta. La bioeconomia té moltes possibilitats: des de la biomassa fins a aplicacions per a indústries com la tèxtil, amb les microfibres.
Elmalgratenc.com 13/3/2017
Veïns de Malgrat de Mar s’han queixat per les molèsties que els provoca la presència de coloms. Diuen que aquestes aus s’han convertit en una autèntica plaga i que envaeixen espais urbans com places, jardins, terrasses i cases abandonades, entre molts altres. Els afectats també s’han mostrat especialment molestos per la brutícia que deixen els coloms en els llocs que sovintegen. Alguns veïns han reclamat que s’actuï amb urgència per evitar la seva proliferació i proposen, per exemple, donar-los pinso esterilitzant, tal i com es fa en altres municipis.
Transmissors de malalties
Les aus urbanes com els coloms poden actuar com a transmissors de
diferents malalties. També provoquen danys en els edificis i espais públics ja que els seus excrements tenen un elevat efecte corrosiu. A més, obstrueixen forats de ventilació i embruten balconades i finestres. Els coloms provoquen al·lèrgies a aquelles persones que són propenses a tenir-ne.
Del control de les poblacions d’aus urbanes com el coloms n’és responsable l’ajuntament, que és qui ha de prendre les mesures corresponents amb l’objectiu d’evitar o reduir els problemes de salut i urbanístics que ocasionen.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada