Els boscos del Maresme necessitaran una inversió de més de 6M d'euros en els propers 5 anys
Mataró Ràdio 3/4/2017
El Consell Comarcal del Maresme impulsa la creació de l’Agència de Boscos del Maresme. Un nou ens, que tindrà com a objectiu gestionar els boscos de la comarca de forma sostenible i coordinar a tots els agents implicats, administracions i propietaris privats, per tal de guanyar en eficiència. Aquesta iniciativa se suma a la proposta aprovada en l’anterior ple del Consell Comarcal per proposar a la Generalitzat que els boscos del Maresme siguin declarats “zona d’actuació urgent”. Amb aquestes dues línies de treball obertes es pretén, per una banda, frenar la propagació de la plaga de Tomicus i per l’altra impulsar una gestió forestal sostenible, avançant cap a un model de bosc més resistent a les noves condicions ambientals.
La manca de gestió forestal, els episodis de sequera i l'aparició de plagues, com el Tomicus, estan provocant estralls que podrien tenir greus conseqüències per al territori en cas de pluges torrencials o d'incendis forestals. Uns boscos que hauran de canviar de model per a que es puguin preservar i que necessitaran una actuació tant a curt com a mig termini. A curt termini es calcula que fan falta 1 milió d’euros per retirar els arbres morts i frenar la plaga del tomicus, mentre que a mig termini (2-3 anys) faria falta una inversió d’entre 6 i 7 milions d’euros per consolidar tota aquesta actuació i canviar el model de bosc de la comarca.
El 65% del territori del Maresme esta ocupat per boscos. D’aquests, el 95% són de propietat privada, però de forma molt fragmentada amb un total de 4.500 propietaris. En aquest sentit, per organitzar-se millor, la comarca compta amb 3 associacions de propietaris forestals, que són les que treballen conjuntament amb el Consell comarcal.
El govern municipal estudia crear dues zones d’esbarjo per a gossos
Ràdio Arenys 4/4/2017
Per: Mar Sánchez / Gemma Roig
L'associació vol un espai en aquest indret la Picòrdia (foto: Ajuntament)
En principi, s’estaria pensant en la zona de La Raureta i en una part del Parc Fèlix Cucurull. Així ho van traslladar ahir en una reunió amb integrants de la nova Associació pels Drets dels Peluts d’Arenys de Mar.
Des de l’entitat veuen amb bons ulls la proposta que fa el govern, tot i que també van posar sobre la taula la possibilitat que es contempli un espai d’esbarjo pels animals a la platja. La proposta que ha fet l’associació seria delimitar una zona a la Picòrdia, baixant de la riera a mà dreta. Tot i que des del govern també hi estarien d’acord, els van dir que primer caldria parlar amb Costes. L’entitat també hauria parlat de la possibilitat de tenir una zona d’esbarjo en un terreny prop del cementiri, a tocar de la plaça Salvador Espriu.
A més dels espais per gossos, a la trobada d’ahir l’associació es va oferir per col·laborar en les campanyes sobre animals de companyia que engegui l’Ajuntament. Entre aquestes hi ha, per exemple, les de xipar, censar o recollir els excrements de la via pública. Sergi Salmerón ha afirmat que la idea és que aquestes campanyes siguin efectives i que vagin més enllà de penjar un cartell.
D’altra banda, l’Associació pels Drets dels Peluts d’Arenys de Mar segueix pendent de la modificació de l’ordenança de tinença d’animals aprovada per ple.
Disminueixen els robatoris a les zones rurals gràcies a la col·laboració dels pagesos
Ràdio Calella 4/4/2017
El tinent d’Alcaldia de Seguretat de l’Ajuntament de Calella ha afirmat que en els últims mesos s’ha registrat un descens del nombre de robatoris a les zones rurals de la ciutat. I ho atribueix a l’increment de mesures de protecció que han instal·lat els pagesos a les seves propietats, i que han permès efectuar diverses detencions en els últims dies.
Albert Torrent va dir ahir en sessió plenària que la col·laboració dels propietaris rurals està sent capdal per incrementar i garantir la seguretat en una zona molt àmplia, quant a extensió de terreny. Va ser en resposta a una inquietud expressada pel portaveu del Grup Municipal de la CUP. “Ens preguntem si hi ha prevista alguna mesura especial, a part de les parelles mixtes que ja funcionen, per pal·liar aquest problema”, va preguntar Jan Catà.
Audio Player
“Estem encaminant en positiu aquesta situació, que francament ha estat horrorosa, gràcies a què els pagesos estan començant a respondre, encara que penso que una mica tard”, lamentava Torrent. “Els haviem dit que poséssin sistemes d’alarma que avui dia són econòmics i es donen capacitat de resposta en una àrea molt àmplia i poc il·luminada (…) Gràcies a això la setmana passada es van fer dues detencions i es va recuperar material que s’havia robat a diverses vinyes”, va exposars.
Audio Player
De la seva banda, els propietaris de vinyes i cases rurals, la majoria localitzades a la zona del Torrent del Raig, reclamen que s’intensifiqui la presència policial com a mesura dissuassòria.
El Maresme atrau població estrangera i d’altres comarques catalanes
Diari Maresme 4/4/2017
Saldo migratori 2015 | Font: Idescat
Per tercer any consecutiu la comarca del Maresme manté un saldo migratori positiu. La nostra comarca rep més població de la que marxa a viure a altres indrets. Segons l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, som la quarta comarca catalana amb un saldo migratori positiu més elevat, només per darrera el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.
Les darreres dades oficials (2015) indiquen que el conjunt de moviments migratoris han deixat al Maresme un guany net de població de 2.226 persones. Durant aquest el 2015 van marxar de la nostra comarca un total de 13.908 persones, però el Maresme va atreure 16.134 nous residents procedents, principalment, de la resta de comarques catalanes i també de l’estranger.
Per altra banda, el saldo migratori és positiu en el marc dels moviments registrats dins el territori català i en els comptabilitzats amb l’estranger – principalment amb països americans i de la Unió Europea -, en canvi, és negatiu pel que fa als canvis residencials amb la resta de l’Estat. Pel que fa als moviments migratoris dins de Catalunya, el Maresme ha rebut 9.590 persones d’altres comarques, mentre han emigrat de la nostra comarca cap a altres indrets catalans 8.215.
L’anàlisi de migracions amb l’estranger també és positiva per a la comarca. Hem rebut 4.271 persones procedents de l’estranger i han marxat a viure a altres països un total de 3.351 persones. Aquesta tendència, però, s’inverteix en la comparativa entre immigracions i emigracions amb la resta d’Espanya. Les dades reflecteixen un saldo migratori negatiu de 69 persones, Han marxat a viure a altres comunitats 2.342 ciutadans, mentre la comarca ha rebut 2.273 persones procedents d’aquests territoris.
En comparació amb el comportament de les migracions en anys anteriors, la comarca del Maresme es referma com a territori que atrau població catalana; es manté la pèrdua de població en les migracions amb la resta d’Espanya i s’inverteix la tendència respecte a les migracions externes que des de 2012 havia estat negativa.
Municipis maresmencs
Només hi ha sis municipis que registren un saldo migratori negatiu: Sant Pol de Mar, Arenys de Munt, Dosrius, Premià de Dalt, Premià de Mar i Sant Iscle de Vallalta. Els 24 municipis restants han tingut un saldo global. Els cinc municipis amb els saldos migratoris positius dins de Catalunya més elevats són: Vilassar de Mar, Calella, El Masnou, Sant Andreu de Llavaneres i Canet de Mar. Només hi ha hagut 12 municipis amb un saldo positiu amb la resta de l’Estat. Els més elevats són Pineda de Mar, Vilassar de Mar i Tiana. Pel que fa als saldos migratoris positius externs, els més elevats es registren a: Mataró, Pineda de Mar, El Masnou, Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada