El seu caràcter temporal (no sempre inundat) determina la seva flora i fauna, i aquesta està perfectament adaptada a aquest règim hídric fins al punt de dependre d’ell en la majoria de casos. Els canvis en aquest règim afecten i modifiquen la composició vegetal i animal de tot l’espai, ja sigui per inundació permanent amb la colonització d’espècies al·lòctones i generalistes que acaben substituint a les autòctones i locals, ja sigui per manca d’aigua o períodes d’inundació més curts que impedeixen la seva supervivència o reproducció essent també substituïts per altres millor adaptades al nou règim.
Aquesta característica ha fet dels Estanys de Tordera refugi d’algunes de les espècies (tant vegetals com animals) més interessants i amenaçades del territori, abans molt més comunes i esteses, però a la vegada dificulta moltíssim el seu ús lúdic i turístic perquè... quin sentit té un observatori d’aus o un cartell amb granotes i blauets davant d’un camp total o parcialment sec durant l’època de l’any amb més usuaris potencials?... Això ha portat a pensar (erròniament) que la millor manera de compatibilitzar les espècies aquàtiques animals i vegetals amb la seva observació o l’ús social de l’espai és tenir sempre una gran bassa d’aigua, sempre amb aigua, que facis el que facis acabarà plena de peixos exòtics, tortugues de Florida, ànecs domèstics o quasi, i de tant en tant alguna au migratòria rara que faci les delícies dels ornitòlegs bimberos... i això no és un estany, sinó una bassa que imita la cubeta principal d’un estany però sense la flora i la fauna pròpia dels estanys.
Bosc inundable amb càrex a l'Estany de Can Torrent l'any 2010. Amb el darrer drenatge ha deixat de ser-ho en estar a cota superior del nou canal de drenatge i només s'inunda la cubeta principal i la vegetació circumdant a cotes més baixes
Els Estanys de Tordera són, en general (sempre parlo de generalitats, no de particularitats de cadascun dels estanys), una cubeta central relativament fonda que es manté inundada la major part de l’any (menys de mitjans o finals de l’estiu a començaments de la tardor o de l’hivern, en que per norma està completament seca), envoltada d’uns terrenys inundats bona part de l’any i coberts de jonqueres, càrexs, canyissars, herbassars i altres comunitats aquàtiques semblants, que a la vegada estan envoltats d’un bosc de ribera inundable especialment a l’hivern i bona part de la primavera, amb freixes, verns, roures, gatells, oms, salzes, àlbers molts de grans dimensions i amb vegetació aquàtica o semi aquàtica ocupant el terra, i que a la seva vegada estan envoltats de prats i camps inundables només unes setmanes o mesos amb precipitacions importants. La distribució i extensió de cadascun d’aquests ambients varia considerablement d’un estany a altre però tots mantenen aquest mosaic general. Això implica que, bona part de l’any (en especial a l’hivern i a la primavera) sigui totalment impossible accedir a la cubeta central (la zona d’aigua oberta i sense vegetació) sense haver de ficar-te a l’aigua i, com sempre he dit, per veure els xarxets, les fotges o els rasclons has de creuar el bosc inundat i mullar-te el cul. En termes de successió ecològica natural es pot dir que els Estanys de Tordera es troben a mig camí entre un estany de nova creació i un bosc de ribera madur.
Làmina exemple de successió ecològica d’estany de nova creació a bosc madur
Lo segon que s’ha de tenir clar és quin és el règim hídric “normal” d’aquests estanys, i lo de normal entre parèntesis ve donat per la climatologia, amb anys d’inundació important en que no s’asseca mai del tot la cubeta central, o amb episodis secs en que només s’inunda mig any o menys. Lo d’ara, amb només 1 o 2 mesos d’inundació i només la cubeta principal és o extraordinari (que jo no recordo ni de petit) o com a conseqüència dels canvis i drenatges produïts recentment com s’explica més endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada