Coses que passen quan no es valoren, es desconeixen i s'ignoren els valors i les característiques pròpies de la Tordera 26/11/2017

La Tordera, als trams mig i baix, es caracteritza per una llera ample i sorrenca amb un curs d'aigua trenat que varia de traçat (dins la llera) i forma després de cada crescuda al topar la corrent amb obstacles (troncs, afloraments rocosos, arbrat dispers, afluència amb altre corrent d’aigua,...) o per l’acumulació de nous al·luvions, formant un mosaic de sorrals, codolars, herbassars, illes, tolls, bosquines, talussos, terrasses,... i on la presència i abundància d’aquests elements depèn única i exclusivament de la freqüència i intensitat de les crescudes (torderades).

Les cotes dins la llera (variables i amb abundants i constants monticles i forats, mai un terreny planer i homogeni), així com el recobriment herbaci o arbori, depenen doncs de l’aigua que corre per la llera, i varia considerablement d’una temporada humida i amb aigua corrent en abundància bona part de l’any (amb domini de sorrals i codolars nus) a una temporada seca o amb sobreexplotació de l’aqüífer com l’actual (amb domini d’herbassars).

Les formacions boscoses, i això a la Tordera és molt important, mai han estat importants ni a la llera del riu ni a la plana al•luvial que l’envolta, essent majoritàriament petites bosquines o arbrat dispers a les terrasses i monticles de cota superior (originàriament acumulacions de sediments menys inundables en cas de crescuda) dins o fora de la llera, o fruit de la successió ecològica d’antigues depressions del terreny (que passen d’aiguamoll a bosc de ribera inundable). El bosc de ribera lineal en paral•lel al curs d’aigua mai, insisteixo, mai ha estat una característica pròpia d’aquest riu, ja que les seves característiques geomorfològiques (canvis de traçat, fortes crescudes i cabal molt variable a cada moment, fenòmens intensos d’erosió i sedimentació de lleres,...) ho fan difícil (que no vol dir que puntualment sigui possible). Es podria parlar d’una continua transformació del riu que no permet la presència contínua (i lineal) d’arbrat a banda i banda de la llera.

És en aquest mosaic d’ambients dins i fora de la llera de la Tordera on es desenvolupen les espècies animals més importants i característiques d’aquest riu (és fals i erroni pensar en les mateixes espècies com a bioindicadors de l’estat de salut per a tots els rius per igual). Una llera ample, sorrenca, plena de troncs morts, sense gaire vegetació i arbrat, i amb abundància de tolls i illetes... fa de la Tordera el riu perfecte per a moltes espècies que aquí tenen les poblacions més importants del país... res a envejar d’altres rius “en teoria” més importants o ben conservats.

Les darreres dècades, però, la Tordera ha sofert una sèrie d’agressions importants a bona part del seu recorregut que afecten a les característiques abans esmentades (només es llisten les més importants):

- Estretament de la llera per guanyar terreny agrícola, industrial o per a infraestructures. 

- Enfonsament de la llera respecte a la plana al•luvial

- Construcció i consolidació de motes

- Sobreexplotació de l’aqüífer i pèrdua de cabal superficial

Aquestes modificacions són les responsables de la pèrdua de valors naturals del riu, no la manca d’arbrat (que curiosament degut a aquestes agressions és més abundant que mai) o la poca cobertura herbàcia de la llera (que ha augmentat considerablement els darrers anys per manca de cabals i crescudes importants que netegin la llera). I quan parlem de “protegir”, “recuperar” o “restaurar” la Tordera sempre, insisteixo, sempre l’hem de fer per revertir les agressions esmentades, mai per “transformar” el riu en una burda imitació d’altres amb característiques diferents.

La Tordera ha de ser un mosaic d’ambients i cotes diferents, mai un hàbitat planer i homogeni. S’ha de retirar motes i eixamplar la llera allà on sigui possible, mai fer treballs de consolidació per al lleure. S’ha de retirar l’arbrat i la vegetació excessiva com a conseqüència de les agressions i la sobreexplotació de l’aqüífer, mai plantar arbres (i menys a la llera, una autèntica salvatjada). Protegir i restaurar la Tordera, en definitiva, és protegir i restaurar les característiques pròpies de la Tordera, no cercar la imitació d’altres rius o la consolidació de les agressions que pateix... sembla evident, oi?

Altre problema, gens menor, que pateix la Tordera és la seva accessibilitat... Una llera sorrenca i amb escassa vegetació la fan molt atractiva per als amants del motor, i tot i que estigui totalment prohibit circular per la llera, una de les tristes normalitzacions d’aquest riu (per deixadesa quan no interès de les administracions competents) és que els sorrals semblen llaurats per la quantitat de roderes de motos i quads que hi circulen (i no parlem de guals o de creuar el riu, sinó de recorreguts de kilòmetres llera amunt i avall).

L’homogeneïtzació de la llera (aplanant i eliminant tolls, troncs o monticles de sediments) i l’obertura de nous accessos directes a l’interior del riu (en ocasions per a “treballs de restauració”, irònicament) són una nova agressió afegida a les anteriors que repercuteix directament sobre la fauna protegida en facilitar aquesta circulació motoritzada, a més a més d’eliminar per sí mateix elements importants en la biologia d’algunes espècies (l’eliminació de grans troncs morts o la desaparició de petits tolls imprescindibles per a l’herpetofauna, una de les joies d’aquest riu, són només uns exemples).

És per aquest motiu que quan parlem de “protegir”, “recuperar” o “restaurar” la Tordera sempre s’ha d’eliminar accessos a la llera del riu, mai crear nous, i sempre dificultant la circulació motoritzada amb un mosaic d’elements i ambients (característic d’aquest riu), mai aplanant el camí.

En resum... La Tordera té unes característiques pròpies i úniques que originen uns valors naturals distintius, i quan es parla de "restaurar" un tram del riu sempre s'ha de buscar "protegir" o "recuperar" aquests valors i aquestes característiques pròpies, mai realitzar treballs en contra o modificar el riu per imitar un altre.

Fa anys que sabia (conversa privada) que s’enfonsaria el tram nord del braç esquerre del riu (espai XN2000) per facilitar la circulació d’aigua en cas de crescuda, com a continuació dels treballs de “restauració” anteriors. Bàsicament sabia que es volia treure sorra per baixar cota però res més (si una cosa caracteritza a aquesta mena d’intervencions, aquí, és el secretisme i l’opacitat), el caprici d’un empresari local que fa servir els espais naturals “protegits” de la Tordera com a negoci particular, mai per a benefici d’aquests, a base de partides pressupostàries de les administracions competents.

No seré jo qui critiqui la necessitat de “restaurar” alguns espais naturals, o que aquesta persona es guanyi la vida com vulgui, però sí el disseny i l’execució de les obres quan es podria fer correctament, no transformant els espais cap a altres no propis d'aquí.

Coll!... Vols guanyar calers fent coses a Tordera?... Doncs fer-ho!!! Però fes-ho bé!!!

Com ja he dit anteriorment, obrir accessos i facilitar la circulació motoritzada per la llera aplanant el terreny i eliminant obstacles (grans troncs, tolls, desnivells,...), crear motes noves, plantar arbres dins la llera (per consolidar la mota!!!) o eliminar el mosaic d’ambients (especialment els petits tolls amb herbassars)... i en especial en un dels pocs racons de la Tordera amb la llera en bon estat de conservació i a on no hi ha perill en cas de crescudes per a les persones o per a les infraestructures... es pot definir de moltes maneres, però mai una “restauració”.

Coses que passen quan no es valoren, es desconeixen i s'ignoren els valors i les característiques pròpies de la Tordera...