#TERRITORI | Dragatge, burocràcia i turisme per a les platges del #Maresme https://directa.cat/dragatge-burocracia-turisme-platges-del-maresme … Les entitats en defensa del litoral aposten per solucions sostenibles i aviat posaran en marxa la Taula de la #Tordera. Per @GamissansJulia
#TERRITORI | El model de regeneració de les platges a partir del dragatge es porta a terme des de fa dècades i els experts el consideren costós i poc efectiu https://directa.cat/dragatge-burocracia-turisme-platges-del-maresme … Per @GamissansJulia #Maresme
Dragatge, burocràcia i turisme per a les platges del Maresme
Directa 3/1/2018
L'estiu desperta el debat sobre la gestió del litoral i les actuacions d'urgència perquè les banyistes puguin estirar la tovallola. Les entitats en defensa del medi ambient aposten per solucions sostenibles i aviat posaran en marxa la Taula de la Tordera
Fa anys que les platges del Maresme han perdut la seva funció protectora i natural. La franja entre la població i el mar s’estreny cada cop més. I aquestes no ofereixen un hàbitat apropiat per acollir cap tipus de flora o fauna
Marta Horno
03/01/2018
Avarques, crema solar i una nevera blava carregada per passar un dia fantàstic de platja. Cada estiu milers de banyistes fan pelegrinatge amb un para-sol a les costes del Maresme. Per assegurar que puguin estirar la seva tovallola, les ribes marítimes han de ser reomplertes dues vegades com a mínim a l’any.
L’operació s’anomena dragatge. Consisteix a excavar quantitats molt grans de materials subaquàtics i traslladar-los a les platges que el mar ha fet desaparèixer. “Quan una platja es queda sense sorra, mediàticament es demanen respostes d’avui per demà”, lamenta Enric Sagristà, investigador i geòleg del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB). Per tant, l’actuació de les institucions governamentals dona una solució immediata que, per desgràcia, no és la duradora ni respectuosa amb el medi ambient.
L'actuació de les institucions governamentals dona una solució immediata que, per desgràcia, no és la duradora ni respectuosa amb el medi ambient
La plataforma Preservem el Litoral es va constituir l'any 2015 arran de la presència d’un vaixell de draga davant del port d'Arenys, que recollia sorra per fer una regeneració de la platja del càmping de Malgrat de Mar. L’objectiu de l’organització és conscienciar els municipis que “davant les situacions d’emergència, com són els temporals, han de reclamar una bona planificació de la gestió del litoral i no actuacions d’urgència que només tenen una utilitat temporal”, explica Noemí Pineda, ambientòloga i membre activa de la plataforma. No obstant això, el passat març, el Ministeri espanyol de Medi Ambient va proposar tornar a dragar la bocana del Port d’Arenys i del Masnou per fornir un altre cop les platges de Malgrat i Pineda (Alt Maresme). El 2015 ja es van extreure un total de 112.000 metres cúbics de sediments. Però, segons la demarcació de Costes, ara es tractaria d'un “dragatge selectiu”, atès que tindria una incidència mínima en l'ecosistema i s’extrauria la sorra acumulada a l’entrada dels ports, que suposa un risc per als vaixells que hi entren i surten.
El delta de la Tordera en retrocés
El model de regeneració de les platges a partir del dragatge es porta a terme des de fa dècades i els experts el consideren costós i poc efectiu. És per això que el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) han promogut diversos projectes per aturar el retrocés del delta de la Tordera i, en conseqüència, el de les platges del Maresme. Sagristà denuncia que en menys de cinquanta anys la desembocadura ha perdut fins a 300 metres de superfície: “Hi ha una sobreexplotació de l’aqüífer, principalment per l’ús domèstic que es quadruplica a l’estiu amb el turisme. Això provoca que el riu s’assequi, no s’arrosseguin sediments i les platges que viuen de la Tordera desapareguin”, afegeix. Actualment, tots dos cercles d’investigació han centrat els seus estudis en la recuperació de la desembocadura. Han creat la Taula de la Tordera, que es posarà en marxa aquest gener i pretén fer una diagnosi de l’estat actual del delta, conèixer els interessos dels agents que hi participen i buscar una línia d’actuació conjunta; i el projecte ISACC TorDelta.
Enric Sagristà, investigador i geòleg del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, denuncia que en menys de cinquanta anys la desembocadura de la Tordera ha perdut fins a 300 metres
Les responsables del projecte ISACC TorDelta, Anabel Sánchez i Annelies Broekman, expliquen que la protecció i conservació del litoral no és possible sense tenir en compte els factors que hi incideixen: l’estat ambiental de la Tordera, el seu règim de cabals i capacitat de mobilització dels sediments, la condició dels aqüífers i l’ocupació dels espais amb activitats socioeconòmiques de tota la zona deltaica, com ara instal·lacions turístiques, infraestructures urbanes, industrials i agrícoles. D’altra banda, Sagristà comenta que el principal problema de l’extinció de la costa del Maresme és el soterrament de les rieres que eren les encarregades de transportar gran part del dipòsit de sediments: “S’ha de lluitar per recuperar-les que no vol dir alliberar-les”, afirma. A més, insisteix que s’ha d’invertir en una solució a llarg termini i deixar de posar “pedaços” al problema, ja sigui en forma de dragatges, espigons o esculleres.
Les platges més afectades són les de la zona més pròxima al Barcelonès: Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar. Aquestes es troben més lluny de la Tordera que és la principal font de sediments. A més, estan rodejades de ports esportius que frenen el transport de dipòsits.
Experts i expertes conclouen que a la complexa tasca de protecció del litoral s’hi suma haver de treballar “de manera desintegrada”, perquè hi concorren tres nivells administratius
Experts i expertes conclouen que a la complexa tasca de protecció del litoral s’hi suma haver de treballar “de manera desintegrada”, perquè en les competències sobre la gestió de costes hi concorren tres nivells administratius: l’Estat espanyol, la Generalitat i els ajuntaments. Fins ara, el Govern espanyol ha regulat els plans de protecció del litoral, però el passat 10 d’octubre el Consell Executiu va aprovar el Projecte de llei d’ordenació del litoral, que preveu donar el paper d’administració de referència a la Generalitat, per així simplificar el procediment administratiu i dotar de protagonisme als consistoris.
Fa anys que les platges del Maresme han perdut la seva funció protectora i natural. La franja entre la població i el mar s’estreny cada cop més. I aquestes no ofereixen un hàbitat apropiat per acollir cap tipus de flora o fauna. Però, tant se val no tenir platja a l’hivern mentre a l’estiu puguis trobar-hi un forat per estirar la tovallola.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada