dimecres, 20 de juny del 2018

Algunes notícies per llegir 19 i 20/6/2018...

Els alumnes de l'escola Joan Batlle de Blanes posen nom a una nova espècie de cuc marí
Diari de Girona 19/6/2018

El científic que va descobrir l'animal escollirà entre dues propostes finals: Demogorgory i JoanBatllevoraci

Imatge d´un microscopi observant un anèl·lid similar al que han posat nom els alumnes de l´escola Mn. Joan Batlle de Blanes

Els alumnes de sisè de primària de l'escola mossèn Joan Batlle del barri de Ca la Guidó, a Blanes (Selva), han participat aquest curs en la tria del nom d'una nova espècie d'anèl·lid. Aquest nou tipus de cuc marí l'ha descobert un investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), João Gil. Per escollir el nom, cada alumne va pensar-ne un i, posteriorment, la classe va votar-ne dos. Una de les alumnes, Lucía Lamela, va proposar el nom de Demogorgory perquè "hi ha una sèrie, 'Stranger Things', on hi ha un animal que s'assembla molt" al nou anèl·lid. Aquest nom va agradar a la resta de companys i va ser un dels més votats. L'altre va ser el de JoanBatllevoraci en homenatge al nom de l'escola i a la voracitat del cuc. Ara, el científic que va descobrir la nova espècie escollirà quin dels dos noms tria finalment.

La tria d'aquest nom arriba després que el centre hagi participat en el projecte escoles tàndem, coordinat per la Fundació Catalunya La Pedrera, en què es vinculen escoles de primària amb centres de recerca científica, creació cultural i altres àmbits. El director de Coneixement de la fundació, Lluís Farrés, ha explicat que aquest projecte ha estat "positiu per a les dues bandes" ja que l'escola "aprèn molt" de l'àmbit científic, però també els centres de recerca aprenen com apropar la seva feina a la societat.

De fet, la coordinadora del projecte per part del CEAB, Gemma Agell, ha afirmat que si bé al principi pensava en com realitzar diferents tallers i activitats amb els alumnes, de seguida es van adonar que calia anar "un pas més enllà" i per això han intentat que els alumnes incorporin mètodes científics a l'hora de treballar i que aprenguin "a fer-se preguntes i intentar trobar respostes". Gemma Agell també ha assegurat que des del primer dia tenien molt clar que volien sortir a la natura per ensenyar-los com "observar d'una manera diferent".

Alumnes de l'escola Mn. Joan Batlle de Blanes realitzant una activitat per descobrir els pigments naturals | ACN

Més enllà de la tria del nom de la nova espècie, la relació entre el CEAB i l'escola s'ha teixit amb tots els cursos. Per això des de P-3 fins a sisè han fet activitats vinculades amb el centre de recerca de Blanes. La directora de l'escola, Lídia Pastor, ha explicat que al principi els feia "una mica de por" perquè els coneixements que tenen els investigadors són molt diferents al que es pugui ensenyar a alumnes de primària, però que de seguida hi va haver "molt bona entesa" per adaptar els coneixements d'uns i altres.

De fet, cada curs s'ha especialitzat en algun dels camps. Els de sisè de primària han estudiat els animals invertebrats i han pogut aprofundir sobre els diferents tipus d'invertebrats que hi ha. Per aquest motiu, l'investigador João Gil va decidir que fossin ells els responsables d'escollir el nom científic de la nova espècie que ell mateix va descobrir al 1998 i que properament, després de passar tots els filtres pertinents, publicarà de forma oficial.

El nom que esculli el propi João Gil d'entre les dues opcions que els han proposat els alumnes de sisè serà la part del nom científic que pertany a l'espècie. També hi ha una segona part del nom que pertany al gènere de l'animal i, per tant, aquest ja ve marcat pels resultats de les investigacions.

Tant la Lídia com la Gemma creuen que, tot i que a partir del curs que ve ja no hi haurà en funcionament el projecte, hi seguirà havent bona relació entre el centre de primària i l'organisme de recerca. Ja han assegurat que no podran mantenir les activitats que s'han portat a terme per les hores de dedicació que ha comportat per les dues parts, sí que confien en poder fer alguna sortida conjunta.

De moment, han volgut finalitzar aquesta col·laboració oficial tancant el curs escolar amb una fira de la ciència. En ella hi havia alumnes de cada curs que explicaven a partir de tallers i activitats què havien aprés al llarg d'aquest any, mentre uns altres alumnes anaven passant de parada en parada per participar en aquestes activitats. Els pares també hi estaven convidats i han pogut veure de primera mà tot el que aquests han aprés.

El projecte escoles tàndem va engegar ara fa vuit anys i ja hi han participat fins a onze centres d'arreu de Catalunya. Abans de posar en funcionament el programa a les aules, però, durant tres cursos hi ha una preparació entre els professors i els professionals de les institucions vinculades. Durant aquest procés es decideix quins coneixements es posaran en pràctica i de quina manera. La mateixa fundació és qui s'ocupa de buscar les institucions i el Departament d'Ensenyament assigna quin centre considera més adient per treballar amb l'entitat.


Aprovat el Decret de governança de la professional a Catalunya que preveu la creació dels comitès de cogestió pesquera, que apoderen el sector pesquer i els altres actors i esdevenen el nervi central d’un model únic a Europa de gestió participativa

Convocats els ajuts a la innovació en el sector pesquer i de l'aqüicultura i a la transferència de coneixements entre investigadors i pescadors.

Observadores del mar Hace 27 minutos
Nuevas formas de mirar el mar: para descubrir zonas de blanquizal o desiertos submarinos. Estas imágenes son de donde el equipo de ya tiene localizados varios. Ahora tenemos que ver cómo evolucionan, nos ayudas?
A couple of shots of this morning flight in Blanes. Uncovering using .


min 12:15... Subvenció de la Gene per remenar sorra al riu i a la Riera de Vallmanya (XN2000, refugi  i zona important de quelonis i aus reproductores, etc...) per "facilitar" el drenatge?...

min 14:45... Sobre el terciari de l'EDAR de Tordera...

min 15:28... Sobre la Roureda de Can Verdalet... Que s'han pactat unes actuacions però no es fan... I continua dient que tenia permís i és fals...

L’entrevista amb el regidor de pagesia i d’obres i serveis, Carles Aulet, comença amb algunes preguntes sobre la campanya de prevenció d’incendis
Ràdio Tordera 20/6/2018


La campanya de prevenció d’incendis i el progrés de les obres al Camí Ral han estat alguns dels temes que hem tractat amb el regidor de pagesia i obres i serveis a l’ajuntament de Tordera, Carles Aulet, a l’entrevista amb els polítics d’aquesta setmana.




Cada cop menys Delta... mossegada a mossegada... i altre oportunitat perduda per ubicar un gran Parc urbà amb bassa per dotar d'un espai de lleure, recarregar l'aqüífer, evitar inundacions i extreure milers de m3 de sorra de platja per recuperar la Punta... i així anem...

Nou pas per a la construcció del futur Espai Polivalent de Malgrat de Mar
Ona Malgrat 20/6/2018


Nou pas per a la construcció de l'Espai Polivalent. La Junta de Govern Local, formada per JXM, ERC, PDeCAT i CUP, ha aprovat inicialment aquest dimarts el projecte executiu d'un espai destinat a esports i actes sociocultuals diversos al carrer Folch i Torres. El cost per fer aquesta pista poliesportiva segons el projecte, redactat per Ingloba Group Asesores SL, és de 800.000 euros.

Recordem que el projecte de la pista polivalent consisteix en la contrucció d'un espai obert i ventilat, destinat a esports i actes socioculturals diversos, associats a les instal·lacions del camp de futbol existent. Es considerarà un espai exterior ja que serà cobert però totalment ventilat i aïllat de les edificacions veïnes. Les mides de la pista seran 38 metres d'amplada per 50 metres de fondària amb una superfície total de 2.601,68 metres quadrats.


Per tal de compensar el creixement de sòl industrial que aquest canvi comporta per al municipi, es classifica com a sòl per a equipaments una parcel·la de 1.520 m2... L'agricultura perd per duplicat😏... vía

Autoritzada l'ampliació de l'empresa Lab Circuits, a Santa Maria de Palautordera
Nació Digital 19/6/2018

L'empresa Lab Circuits ja pot ampliar les seves instal·lacions | Jordi Purtí

La Comissió territorial d'urbanisme de Barcelona ha aprovat definitivament avui la modificació del planejament municipal de Santa Maria de Palautordera que permetrà l'ampliació de l'empresa Lab Circuits. La companyia, creada el 1972, es dedica a la fabricació de circuits impresos. Els de baixa tecnologia tenen aplicacions a la indústria de maquinària lleugera, com ara màquines recreatives o de vending, mentre que els circuits d'alta tecnologia es destinen a la indústria aeronàutica, a la robòtica i a l'electromedicina.

Tot i que la major part de la producció de l'empresa es destina al mercat espanyol, es proposa doblar el pes de les exportacions en cinc anys, fins assolir el 30% de les vendes. És per aquest motiu que precisa ampliar les seves instal·lacions, situades al polígon industrial de Santa Maria de Palautordera.
 
Així, es classifiquen com a sòl industrial els terrenys annexos als que ocupa actualment, passant de 14.536 m2 amb aquest ús a 22.330 m2. El sostre industrial també passa de 4.000 a 13.186 m2. Els terrenys que separen les instal·lacions de Lab Circuits de la carretera i de la línia de ferrocarril es qualifiquen d'espai lliure.
 
Per tal de compensar el creixement de sòl industrial que aquest canvi comporta per al municipi, es classifica com a sòl per a equipaments una parcel·la de 1.520 m2 actualment desocupada i propera a la zona, al sector industrial Can Vernedes-Ca n'Auleda.


Palafolls es queda fora de l’ajuda per modernitzar el polígon industrial... incluia la canalització de part del rec viver i l’obertura d'un nou vial...

Ràdio Palafolls 19/6/2018


El consistori palafollenc havia concorregut a dues ajudes de la Diputació de Barcelona per tal de modernitzar i augmentar la competitivitat del sector industrial d’en Puigverd.

El consistori demanava entorn al milió i mig d’euros per tal de desenvolupar fins a 4 projectes de millora directe d’aquest polígon industrial, que és el més important del nostre municipi.

A grans trets es volia fer arribar la fibra òptica a totes les empreses del sector, millorar enllumenat i la seva eficiència en  tot l’àmbit industrial i la canalització de part del rec viver que provoca inundacions en episodis d’intenses pluges. L’actuació més important, però, era l’obertura del nou vial que connectarà el polígon amb la rotonda de Mas Reixach a la N-II .

Finalment, però, la Diputació no donarà cap ajuda als projectes presentats i s’ha decantat per ajudar a projectes en ciutats més grans com Berga, Rubí, Sabadell o Mataró.

Quan el nostre municipi va presentar el projecte per aconseguir aquest finançament, Palafolls era l’únic del Maresme que es presentava i això, segons el mateix consistori donava certes possibilitats d’aconseguir el finançament. Posteriorment, però, Mataró va presentar un projecte per la millora dels polígons d’activitat econòmica de ponent que s’ha endut 1 milió 700 mil€ de subvenció.

La Diputació va aprovar definitivament  les ajudes la setmana passada.


Ràdio Arenys 19/6/2018


La plataforma Preservem el Maresme critica que la Generalitat de Catalunya hagi oblidat el territori del Maresme i la seva mobilitat i que no treballi per eliminar els peatges de l’autopista de la comarca. Ho han fet saber davant les declaracions del ministre de Foment, José Luís Ábalos, qui va anunciar la intenció d’eliminar els peatges de l’AP-1 entre Burgos i Armiñón, l'AP-7 entre Alacant i Tarragona, i l'AP-4 entre Sevilla i Cadis.

De moment l’autopista del Maresme, de 68 quilòmetres de llargada, continuarà sent de pagament. Des de la plataforma Preservem el Maresme critiquen que la Generalitat no doni resposta a les necessitats del Maresme i que hagi oblidat la comarca del mapa. Antoni Esteban destaca que, des de la plataforma, continuaran treballant pel territori.

Des de la plataforma valoren molt positivament que el PSOE hagi informat que eliminarà els peatges de les autopistes que tenen concessions de 50 anys que acaben aquesta legislatura. Es tracta de les autopistes AP-1, l'AP-7, i AP-4, les quals sumen 468 quilòmetres en total. El ministre de Foment, a més, ha anunciat que auditarà les nou autopistes radials de peatge en fallida i rescatades per l'Estat.

En el cas de l’autopista del Maresme, de moment, els peatges continuaran en funcionament sense data límit. Antoni Esteban ha criticat que la Generalitat només aprofiti els peatges per cobrar.

Des de Preservem el Maresme destaquen que, tot i haver sol·licitat una reunió amb el nou Conseller de Territori, no mantenen esperances d’una millora de la mobilitat al Maresme.