Ajuntament d'Arenys de Mar 31/5/2018
La nostra vila acaba d'instal·lar, per primera vegada a Catalunya, un sistema d'abalisament ecològic per protegir les zones de bany de les platges d'Arenys de Mar. El sistema pretén ser el màxim de respectuós possible amb el fons i la vida marina associada del litoral arenyenc.
La principal novetat és la instal·lació de biòtops o estructures submarines amb cavitats i lleixes de formes i mides diverses, que tenen una doble funció. D'una banda, la fixació de les boies principals (les boies grans que marquen la línia de 200 metres de la costa i les de capçalera de canal nàutic), en detriment dels antics blocs de formigó que s'havien de posar i treure cada temporada de bany, amb un impacte important sobre el fons marí. I, de l'altra, el foment de la vida submarina que pot colonitzar aquests biòtops o punts d'interès biològic.
Una vegada instal·lades, aquestes estructures es deixen al fons marí i cada any només s'hi han de fixar les boies de superfície, de manera que es redueix considerablement tota l'operativa i els costos associats. En total, s'han col·locat 28 biòtops de punta a punta del litoral d'Arenys de Mar, amb separacions que oscil·len entre els 125 i els 150 metres.
Amb tot, el principal avantatge de l'ús de biòtops és la contribució a la biodiversitat marina gràcies a la creació d'hàbitats que puguin ser colonitzats, amb el temps, per les espècies dels ecosistemes marins d'aquest tram del litoral mediterrani.
Cal destacar també la instal·lació de tres canals nàutics, un per platja, per a l'entrada i sortida controlada d'embarcacions i artefactes flotants. Aquests canals estan delimitats per boies que van fixades al fons marí amb un ancoratge ecològic, tipus hèlix, que evita també l'ús dels antics blocs de formigó de posar i treure i l'impacte corresponent sobre el fons marí.
A més, també s'incorpora com a novetat l'abalisament de l'espigó de llevant del port d'Arenys, a tocar de la platja del Cavaió, i de l'antic espigó de la platja de la Musclera, a tocar amb el terme municipal de Caldes. En aquest cas s'ha fet amb dos propòsits: evitar el bany en aquests indrets perillosos i sobretot la utilització d'aquestes estructures per llançar-se a l'aigua, i protegir l'estada de corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) i d'altres aus protegides, que s'ha demostrat que fan ús temporal d'aquestes estructures artificials.
L'Ajuntament ha posat molt d'èmfasi en el retorn d'informació del funcionament de l'abalisament ecològic a la població. Per això, anualment, es farà un doble seguiment científic dels 28 biòtops instal·lats, un a l'hivern i un a l'estiu, per analitzar la colonització de vida marina d'aquests punts. A partir de les dades obtingudes, es realitzaran activitats de sensibilització ambiental adreçades a les escoles i a la població d'Arenys de Mar.
Tot i que algun municipi costaner està fent proves pilot del sistema, gràcies a aquest canvi radical en l'enfoc del servei d'abalisament, Arenys de Mar es converteix en el primer municipis del litoral català a abalisar tota la seva zona de bany amb estructures biològiques i de molt baix impacte en el medi marí.
Lo normal a un espai XN2000 zona de nidificació, hàbitats i espècies "protegitdes" i bla, bla, bla...
Tot seguint el curs del riu, el Descobrint Tordera es troba un gran ramat d’ovelles pasturant a l’alçada de l’aeròdrom de Palafolls
Ràdio Tordera 31/5/2018
Descobrint Tordera segueix el curs del riu descobrint totes les activitats que s’hi poden fer, com ara banyar-s’hi o pasturar un ramat de d’ovelles.
D'entrada és una bona notícia. Falta veure si serà cert.
El Ministeri de Medi Ambient diu que, ara per ara, no està previst que vingui la draga a Arenys
Ràdio Arenys 31/5/2018
La draga ha vingut diverses vegades al Maresme, especialment a Arenys (foto: Fede Cedó)
Fonts consultades per Ràdio Arenys, han informat que es descarta que arribi el vaixell aquests pròxims dies. Recordem que la Taula de Gestió del Litoral, formada per Ajuntament, Confraria de Pescadors i la plataforma ‘Preservem el Litoral’, van comunicar a la Demarcació de Costes a Catalunya el rebuig a la proposta de dragatge de sorres que, segons es va dir, estava prevista pròximament.
La Taula de Gestió del Litoral considera que les actuacions projectades per Costes estan mancades d'una visió integrada sobre la conservació i la gestió del litoral. En aquest sentit, consideren que el dragatge de sorra és insuficient i malbaratador de recursos públics, amb greus afectacions sobre la biodiversitat marina, el paisatge i l'activitat pesquera tradicional. Ha afegit que s’hauria de fer una gestió més òptima de les dinàmiques del nostre litoral per avaluar l’impacte ambiental. El president de la Confraria de Pescadors de la nostra vila, Antoni Marzoa, ha explicat una de les solucions que proposen des del seu sector és la construcció de dics perpendiculars a la costa i deixar que la pròpia mecànica del litoral vagi dipositant sorra perquè, segons diu, sempre hi haurà moviment.
Marzoa ha destacat que des del sector pesquer defensen que no hi ha un problema de sobreexplotació de pesca sino afectacions de l’home a l’entorn litoral marí i una d’elles, segons Marzoa, és la regeneració de les platges a través del dragatge.
Els membres de la Taula de Gestió del Litoral aposten per un nou model de gestió integral del litoral que tingui en compte l'impacte que les actuacions tenen sobre el medi natural i sobre l'activitat econòmica dels municipis.
El Punt Avui 1/6/2018
Una imatge del litoral de Tossa de Mar, dilluns QUIM PUIG.
Les confraries de pescadors de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i Tossa de Mar (Selva) van expressar ahir, en un comunicat conjunt, el desacord amb el dragatge de sorra que preveu fer el ministeri en el fons marí del litoral de Tossa, al límit amb Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà). L’Estat espanyol vol reforçar així la platja de Sant Antoni de Calonge a partir del 2019.
En un manifest signat pels dos patrons majors, Carmelo Martínez (Sant Feliu) i Jordi Rabassa (Tossa), els pescadors asseguren que el dragatge de sorra “afecta directament les espècies que hi viuen”. “En anteriors extraccions de sorra, els pescadors han comprovat que el peix desapareix no només de la zona de dragatge sinó del seu entorn i durant molt de temps”, afirmen.
Accions de protesta
Els pescadors tossencs i ganxons demanen el suport d’altres confrares i avancen que podrien organitzar accions de protesta. De moment, han fet saber el seu descontentament als ajuntaments afectats, a la Federació Catalana de Confraries de Pescadors i a la direcció general de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat.
Els pescadors de Tossa i Sant Feliu estudien mobilitzar-se pel dragatge de sorra
Diari de Girona 1/6/2018
Les confraries de Tossa de Mar i de Sant Feliu de Guíxols emprendran mobilitzacions si segueix endavant el projecte per dragar 550.000 metres cúbics de sorra del fons marí comprès entre aquests dos municipis, per portar-la a Sant Antoni de Calonge. «Demanem suport a les altres Confraries i estudiarem la possibilitat d'emprendre mobilitzacions en el cas que les nostres peticions no siguin ateses», van anunciar ahir, després de signar un acord.
En el document, les dues confraries gironines mostren la seva «disconformitat» amb el projecte del Ministeri de Pesca, critiquen que «ningú els ha comunicat res» i que la zona d'extracció podria ser entre cala Giverola (Tossa) i cala Canyet (Santa Cristina d'Aro), un espai en el qual treballen. «En anteriors extraccions de sorra, els pescadors han comprovat que el peix desapareix no només de la zona de dragatge, sinó també del seu entorn i durant molt de temps», ressalten en el document.
A més, afegeixen que el dragatge de sorra que vol fer el Ministeri de pesca produiria marques i relleus residuals en el fons, com si hagués estat llaurat; que es produeix un enfangament en aquest fons; i afirmen que «ni ha consultat al sector pesquer ni ha valorat el dany que pot fer».
Palafolls substitueix la protecció de plàstic convencional als cultius per un nou sistema
Ràdio Palafolls 1/6/2018
El nou sistema d’encoixinat biodegradable, que pot ser de paper (a la imatge) o de plàstic. – Foto: Ràdio PLF
Els cultius han utilitzat durant molt anys l’encoixinat, un sistema de protecció per a la producció dels diversos conreus que evita el creixement de males herbes, permet estalviar aigua, redueix l’erosió del sòl i també permet millorar la producció.
Fins ara, l’encoixinat s’ha estat aplicant amb la utilització del polietilè, el que es coneix com a plàstic convencional. Amb el temps, però, s’ha observat com aquest mètode no és del tot eficient, ja que acaba generant greus problemes de residus i també de contaminació.
Ara, després d’un treball dut a terme per la Universitat de Lleida, s’ha presentat un nou sistema d’encoixinat que utilitza paper o plàstic biodegradable.
El nostre municipi és un dels indrets on s’està aplicant aquest nou sistema, concretament en el cultiu de la ceba, ja que la comarca del Maresme és una de les comarques on l’ús de l’antic plàstic està més estès i, per tant, s’ha accentuat més aquesta problemàtica.
Montse Martí, membre de Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal Selmar, explica quins són els avantatges d’aquest nou sistema.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
Aquest dimecres, l’equip de Lluís Martín-Closas va encapçalar una jornada de presentació d’aquest nou sistema d’encoixinat, on també hi van participar Martí i membres de la Cooperativa Conca de la Tordera, com el seu gerent, Josep Ferrer, i el seu president, Antoni Pla.
Pla ha explicat que l’aplicació del nou material biodegradable ha donat un resultat molt positiu en el cultiu de ceba del nostre municipi, on s’ha aplicat tant paper com també plàstic biodegradable.
En aquest sentit, el president de la Cooperativa destaca que el canvi de material no afecta a la producció, que es manté en les mateixes condicions.
Reproductor d'àudio
Fe servir les tecles de fletxa cap amunt/cap avall per incrementar o disminuir el volum.
Actualment s’estan duent a terme assajos de demostració del sistema d’encoixinats biodegradables en diferents zones de Catalunya, entre elles el nostre municipi.
L’Ajuntament traslladarà una queixa a Ports per les palmeres plantades al nou camí que han fet al Cavaió
Ràdio Arenys 1/6/2018
Les palmeres es van començar a posar ahir
L’anunci de Ports va ser que es faria un camí transitable per a vianants i bicicletes que envoltaria l’edifici del Portinyol. Així mateix, una rampa lleugera de cinc metres connectaria amb un camí de sorra compactada que passarà darrere la platja i tindrà continuïtat amb el passeig arbrat ja consolidat. La realitat ha estat que s’ha fet un camí asfaltat i s’hi ha posat unes palmeres. La regidora de Medi Ambient, Laia Martín, ha explicat que creuen que l’obertura del camí és positiu, tot i que no s’esperaven que fos com s’ha acabat fent. El que han criticat especialment és que posi palmeres, quan no és un tipus d’arbre autòcton. Per aquest motiu, presentaran una queixa tot i que saben que no hi ha gaire cosa a fer.
Amb el nou camí es treia una petita part de duna protegida al Cavaió, però amb la plantada de palmeres s’ha agafat una part més gran de l’espai que s’havia delimitat des de l’Ajuntament.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada