Exemple de pelegrinatge a Madrid d'un alcalde per solucionar els problemes amb nyaps que ell mateix ha ocasionat
... Reunió a Madrid per tractar possibles solucions a la situació actual de la façana marítima de Pineda http://www.radiopineda.cat/politica/2018-10-23/reunio-madrid-tractar-possibles-solucions-la-situacio-actual-de-la-facana.php …
... Reunió a Madrid per tractar possibles solucions a la situació actual de la façana marítima de Pineda http://www.radiopineda.cat/politica/2018-10-23/reunio-madrid-tractar-possibles-solucions-la-situacio-actual-de-la-facana.php …
"La reunió entre l'alcalde pinedenc i el Secretari d'Estat d Medi Ambient es farà la setmana que ve" Tranquil·litza saber que tractaran temes geomorfològics i de dinàmica litoral pensant en el bé dels vilatans i del territori, no de mobiliari, carrils bici i dragues #ironiamodeon
Reunió a Madrid per tractar possibles solucions a la situació actual de la façana marítima de Pineda
Ràdio Pineda 23/10/2018
L'alcalde de Pineda, Xavier Amor, viatjarà la setmana que ve a Madrid per entrevistar-se amb el Secretari d'Estat de Medi Ambient, per demanar una solució a la situació de la platja pinedenca. Alguns temes a tractar són les obres al tram que va resultar afectat pels temporals del gener de 2017, però també aspectes com ara la manca de sorra habitual en alguns trams, i com ens afecten els temporals de cada hivern. Xavier Amor ha dit que, sovint, Pineda pateix inundacions en episodis de grans pluges perquè el mar 'fa de tap', en referència a que el temporal de mar tapona amb sorra les sortides d'aigua de les rieres. Ha dit que cal una estratègia per millorar aquesta situació i ha agraït especialment la feina dels operaris de la Brigada Municipal, actuant de matinada per obrir el pas a les desembocadures de les rieres.
Recordem que l'Estat té un pla dissenyat pel Maresme en matèria de platges, un pla controvertit en alguns aspectes. Planeja entre altres, construir alguns espigons a pobles com ara Sant Pol, en un extens document que ha fet el Ministeri de Medi Ambient. En el cas de Pineda destaca la necessitat de fer un control anual sobre les zones més erosionades i a Santa Susanna preveu reordenar els espigons que actualment hi ha a peu de sorra. La reunió entre l'alcalde pinedenc i el Secretari d'Estat de Medi Ambient es farà la setmana que ve.
Blanes ordena tancar l'ampliació il·legal del càmping Blanc d'Eivissa
Diari de Girona 24/10/2018
Dona de termini fins al 21 de novembre perquè els responsables de l'establiment ho facin
Imatge d´arxiu de l´entrada del Bella Terra, un dels càmpings, juntament amb el Blanc d´Eivissa, que tenen obert un expedient per ampliació il·legal de les instal·lacions. ddg
L'alcalde, Mario Ros (PSC), va dictar aquest decret de tancament el dilluns d'aquesta setmana, i confia que avui serà notificat als responsables del càmping.
El batlle va explicar ahir que no és el primer decret que dicta en aquest sentit, sinó que ja n'hi va haver un d'inicial el mes de maig passat, el qual va ser recorregut pels responsables de l'establiment d'allotjament. Aquest segon decret arriba després que el jutjat hagi desestimat aquell recurs, va comentar Mario Ros.
El Blanc d'Eivissa no és l'únic càmping de Blanes sobre el qual pesa una ordre perquè tanqui ampliacions il·legals.
L'altre és el Bella Terra, el procés del qual segueix en instància judicial, va concretar el batlle de Blanes.
A més d'haver de tancar les ampliacions que els dos càmpings van dur a terme anys enrere sense la corresponent autorització administrativa, l'Ajuntament de Blanes també els ha imposat sengles sancions econòmiques: multa d'1,5 milions d'euros per al Bella Terra i d'1,3 milions per al Blanc d'Eivissa que el ple de Blanes va aprovar imposar als dos càmpings perquè les ampliacions en aquests establiments turístics es van fer sense llicència, en terrenys no urbanitzables i per no haver-ho corregit en tots aquests anys.
Paral·lelament a aquestes ordres de tancament de l'espai ocupat il·legalment i de les multes imposades, l'Ajuntament de Blanes està pendent d'un informe de la Generalitat sobre si les ampliacions són legalitzables.
Si l'administració catalana determinés que sí que és possible, el Govern (PSC) voldria incloure aquesta possibilitat en l'aprovació provisional del POUM perquè, llavors, sigui la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat qui ho legalitzi amb l'aprovació definitiva del planejament urbanístic municipal de Blanes. En tot cas, aquesta possibilitat ja es volia incloure en l'aprovació inicial del POUM, però es va haver de retirar perquè no tenia un suport polític majoritari.
Ampliació de la dessalinitzadora de la Todera https://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/10/24/taula-del-ter-posa-marxa/942013.html … vía @diaridegirona
La Taula del Ter es posa en marxa
Diari de Girona 24/10/2018
L'objectiu d'aquest pacte és garantir el retorn del cabal del riu dins d'un projecte que es desenvoluparà en tres fases · Durant els darrers mesos s'han reduït les aportacions d'aigua cap a Barcelona, un dels objectius del nou organisme
El Govern ha constituït oficialment la Taula del Ter, l'òrgan que vetllarà perquè es compleixin els compromisos de retorn dels cabals del riu. Aquesta neix arran dels acords que la Generalitat va segellar amb el territori l'agost de l'any passat, quan Carles Puigdemont era president i Josep Rull, conseller de Territori. L'objectiu era revertir una situació «injusta» –com va assegurar Rull- i garantir el retorn progressiu de l'aigua del Ter que es deriva cap a Barcelona.
El pacte incloïa un compromís ferm: passar de derivar 166 hectòmetres cúbics a 90 en un termini de deu anys. I d'aquí en sortia la Taula del Ter, un organisme format per Generalitat, ajuntaments, entitats i regants que havia de vetllar pel compliment dels acords.
Tot i que la taula ja es va reunir, faltava encara constituir-la oficialment. Però l'aplicació de l'article 155, la dissolució del Govern i la paràlisi institucional van comportar que aquest tràmit quedés damunt la taula, malgrat que el Govern català es va constituir a principis del juny passat. L'acord que es va aprovar ahir especifica qui són els integrants d'aquesta taula. Qui la presidirà serà el titular del Departament que tingui competències en matèria d'aigua. A més, la Generalitat també hi enviarà el secretari de Medi Ambient, el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), així com el secretari general d'Agricultura.
Segons recullen els acords del Ter, la reducció del transvasament cap a l'àrea de Barcelona serà progressiva i se subdivideix en tres fases. La primera s'estén des d'ara i fins al 2022. Durant aquests anys, l'aportació del riu es reduirà de mitjana fins als 140 hectòmetres cúbics. Per aconseguir-ho, s'incidirà en el trinomi estalvi-regeneració-dessalinització. Dins les mesures que s'impulsaran, hi ha les de reinjectar aigua reutilitzada al riu Llobregat (a través de l'assut de Molins de Rei) o ampliar la potabilitzadora d'Arbrera.
El conseller de Territori, Damià Calvet, va explicar que el Govern ja ha començat a fer els deures. Perquè, de fet, l'aportació inicial de 166 hectòmetres cúbics que es derivava cap a l'àrea de Barcelona ja s'ha reduït a 150. La segona fase abastarà des del 2023 fins al 2027. Serà llavors quan l'aigua que es transvasa del Ter es reduirà de manera més palpable, perquè el compromís és que no se superin els 90 hm3 de mitjana anuals.
Sobretot, això s'aconseguirà amb l'ampliació de la dessaladora de la Tordera. Actualment, la planta té capacitat per enviar 20 hm3 anuals cap a l'àrea metropolitana (a través de la xarxa de la Selva i l'Alt Maresme). Les obres que s'hi faran quadruplicaran la seva capacitat; és a dir, que podrà tractar fins a 80 hm3 anuals, que de retruc permetran reduir la pressió cap al Ter.
La tercera i última fase s'estén des del 2028 en endavant. Serà aleshores quan l'aportació màxima del riu cap a l'àrea metropolitana de Barcelona no podrà superar el 30% del cabal.
El full de ruta, endavant
Tot i el parèntesi obligat pel 155, el Govern destaca que durant aquests mesos l'ACA ha aplicat «el desplegament del full de ruta» que es va pactar amb el territori. En aquest sentit, el Ter ha mantingut un cabal circulant superior als 3 metres cúbics per segon al seu pas per Girona i s'ha reduït l'aportació del Ter cap a l'àrea de Barcelona. «Precisament, durant els primers mesos de l'any, i quan Catalunya es trobava immersa en un llarg període de sequera, les derivacions d'aigua del Ter cap a Barcelona van registrar el seu mínim històric», destaca el Govern. I això gràcies a «l'increment en l'ús de l'aigua del riu Llobregat i l'aqüífer del seu delta».
En paral·lel, l'ACA també ha fet passes administratives, com redactar un primer avantprojecte per ampliar la dessaladora de la Tordera, s'ha acabat la redacció de l'avantprojecte per rehabilitar la potabilitzadora del Ter i també ha conclòs l'estudi per ampliar la de l'Abrera (de la qual ja es programen les obres).
D'altra banda, a la potabilitzadora de Sant Joan Despí ja han començat els treballs per separar les dues línies de tractament d'aigua. Per últim, d'ençà de la primavera, i gràcies al conveni signat entre l'ACA i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ja s'està utilitzant aigua regenerada, que s'injecta a l'aqüífer del delta del Llobregat.
Al gener ja es va fer una trobada de seguiment sobre el compliment dels acords. Ara, a la propera que es faci per avaluar el compliment dels pactes, ja hi assistiran membres del Govern.
Anys amb la dessalinitzadora parada pq gasta massa, l'aqüífer de la baixa Tordera sota mínims i @aigua_cat no ha mogut un dit. La Taula de la Tordera empantanegada... ah! pero Barcelona necessita aigua, correm tots!! @ajmalgrat @AjuntamentPLF @Blanes_cat @Aj_Tordera
Durant el primer semestre de l'any 2018 (de gener a juny), la dessalinitzadora ha produït més de 6 hm3. Aclarir que l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera és una mesura per reduir les derivacions del riu #Ter cap a la regió de #Barcelona. Salutacions.
Gràcies, aclarit... La Tordera (xn2000 sense cabal de manteniment) i la sobreexploació de l'aqüífer no importa, funcionant a mínims (25%) ja abans de la futura ampliació, i enredant als del Ter per una obra que tampoc funcionarà però ocuparà hectàrees malmetent més el delta
Bon dia, actualment la dessalinitzadora de la Tordera està produint 20.000 m3/dia, el que seria una producció al voltant del 40% de la seva capacitat. Salutacions.
Aquesta és la mitjana ja que només pot funcionar al 25, 50, 75 i 100% perquè només té 4 motors (precisament he estat recentment a una visita a la planta on es va explicar) i actualment funciona al 25% seguint indicacions (no al 50% com dies enrera) més per manteniment que per ús.
Expliqueu a la Taula del Ter per què cal una ampliació quan fa anys (avui mateix si cal) que es podria mantenir una producció del 75-100% per alliberar el Ter, i no es fa per motius polítics (no tècnics, insisteixo que ens ho han explicat moooolt bé). Per què esperar més anys?
Per cert, els costos de producció i de consum energètic per m3/dia baixen ampliant la producció ja que els principals costos no depenen del volum produït, surt més car com menys produeixes, vaja... a no ser que aquí lo que importa és l'obra, no el seu ús?Ho sap la gent del Ter?
Ho sap la gent del Ter?
Posada en funcionament 2003 amb l'objectiu de paliar la sobreexplotació de l'aqüífer de la baixa Tordera.El problema esta resolt?Diria que no... Confirmeu el que deia, el Ter és important, la Tordera és igual... amb tot el que això està provocant erosió del delta i platges.
Confirmeu el que deia, el Ter és important, la Tordera és igual... amb tot el que això està provocant erosió del delta i platges.
La Tordera és un riu de les conques internes i XN2000...“Es farà en dues fases: el 2018 s’implantaran cabals ecològics en un 50% dels rius de les conques internes que tenen algun tipus de protecció ambiental i, a la resta, fins al 2020”
...“Es farà en dues fases: el 2018 s’implantaran cabals ecològics en un 50% dels rius de les conques internes que tenen algun tipus de protecció ambiental i, a la resta, fins al 2020”
Ara.cat 4/5/2018
L’ACA podrà sancionar empreses hidroelèctriques i regants que els incompleixin
Aclarir que hi ha projectes que treballen per aconseguir processos de dessalinitzacio més sostenibles energeticament i més eficients, que en pensen? Cal una ampliació? @eulifedreamer
El projecte està bé però són temes totalment diferents. A acciona no l'importa el cabal del riu, la sobreexploació de l'aqüífer o si les canonades passen pel riu o pels carrers dels càmpings. Ho van deixar clar i aquí crec que els interessa l'obra, no el seu ús.
La cultura del yo y lo mio, en fi...
La dessaladora porta tota la vida al relentí xq l’aigua del Ter o la Tordera és molt més barata. I el cabal ecològic l’importa poc als polítics sino @Dulsat @damiacalvet perquè Lloret amb un milió de visitants només agafa aigua del riu i no de la dessaladora?
De fet l'ETAP Tossa-Lloret i la ITAM de Tordera tenen una comunicació constant i enguany ha estat rebent aigua dessalada (barrejada amb la de l'aqüífer) però mínima i només per als pics de demanda. Aquí el problema és aquest "només per als pics" i quan ja no queda més remei.
Aquí, qui decideix el volum a rebre és el Consorci de la Costa Brava (CCB), la dessaladora només abasteix la seva demanda (no decideix res).
---------------------------------------------------------
Per què cal fer gestió forestal? podríeu preguntar-vos, oh estimats metropolitans que no diferencieu un pi d'un roure! Aquí us ho explico, i començarem amb una fotografia gentilesa de @LifeMontserrat
Quants anys diríeu que tenen els talls de troncs d'aquests 3 exemplars de pi blanc?? TENEN LA MATEIXA EDAT (any amunt, any avall). Són pins nascuts després de l'incendi del 1986 a El Bruc. L'arbre amb el tronc més gros correspon a un pi isolat que ha crescut al costat d'un marge.
Els altres dos, corresponen a exemplars d'un bosc amb 60.000 arbres per hectàrea. La diferència rau en el fet que el tronc de mida mitjana és un pi blanc que era en un bosc on, gràcies a la gestió forestal feta l'any 2005, les densitats varen reduir-se fins a uns 1.000 arbres/ha.
Aquesta actuació ha permès que els arbres competeixin menys entre ells pels pocs recursos existents (sòl, llum, aigua i nutrients) i, per tant, creixin millor. En canvi, els pins que viuen en boscos amb alta densitat d'arbres no poden crèixer perquè la competència pels pocs
recursos és brutal, fins al punt que respiren més que no fotosintetitzen. Dit d'una altra manera, emeten més CO2 que no pas l'absorbeixen. Els passa el mateix que als metropolitans amuntegats en un vagó del metro en dia de vaga: transpiren i suen perquè competeixen pel poc espai
i el poc aire que hi ha dins el vagó. En resum, la gestió forestal és majoritàriament necessària en la majoria dels nostres boscos per tal de reduir el risc de grans incendis forestals, la mortalitat causada per plagues i sequeres, i perquè segueixin oferint-nos això que
anomenen serveis ecosistèmics: regulació del cicle de l'aigua, aliments, control de l'erosió, fusta, lleure, cultura, biodiversitat,etc. Faig un parèntesi abans d'acabar: com sabeu, la temperatura mitjana anual a Catalunya està pujant a raó de 0,25°C per dècada. Com més s'escalfa
l'atmosfera, més evapotranspiració per part de les masses forestals, és a dir, més aigua cap a l'atmosfera i, en conseqüència, menys aigua als rius, tal i com està passant en els darrers decennis a les capçaleres de rius catalans com la Muga o el Ter. Així que, estimats metropo-
litans, si quan sortiu de la urbs voleu un país endreçat, bonic, verd, amb rics mosaics agroforestals, amb boscos que creixin sans i robusts, menys risc d'incendi i més aigua als rius, cal fer gestió forestal i no abndonar el 42% de la superfície del nostre estimat país. Hi ha un
petit problema: amb caràcter general, la gestió forestal no és econòmicament rendible. Costa més treure el material que el producte de la seva venda. Així que o bé expropiem el 80% dels boscos que són en mans privades, o bé des de les metròpolis catalanes assumim que un país
resilient requereix de la nostra contribució econòmica. M'inclino per la segona opció: podrem tenir ciutats mega smart i súper tecnològiques però si s'assequen els rius, es cremen els boscos i no tenim aliments, haurem de plegar veles. Apa, bona nit !!
I comentaris... https://twitter.com/ColauRos/status/1054829943169994754
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada