Desmuntant mites sobre la Tordera... 7) Els estanys de Tordera estan protegits?

Recomanable veure primer...

5) La Tordera és un riu degradat?

6) S’ha de recuperar el bosc de ribera a la Baixa Tordera?

Avui...

7) Els estanys de Tordera estan protegits?

La resposta (si/no) sempre és molt similar com amb l’anterior pregunta... molt decantada pel sí quan fas la pregunta individualment, però contaminada quan la formules després de parlar dels temes anteriors, amb un no que puja però sense arribar a igualar-se.

Tractaré molts temes ràpidament i de manera molt genèrica per no fer-ho massa rotllo, però si després algú vol aclarir o rebatre algun, que no dubti en treure’l i debatre’l.

Per poder respondre primer hem de tenir clar QUÈ ES PROTEGEIX, aquí i arreu.

L’imaginari col·lectiu (novament) ens diu que hi ha una mena de “club de savis”, en algun lloc, que un dia es van reunir i van decidir que la biodiversitat, això que està tant de moda i que tothom fa servir, fins i tot a la legislació. I com que ens diuen que un 30% del territori català està “protegit”, ho tenen tot controlat... que podem estar tranquils.

De tant en tant ho vaig dient perquè és un dels grans enganys més estesos sobre aquest tema... La biodiversitat, les espècies animals i vegetals que pul·lulen a un determinat territori, no es conserva “protegint” cadascuna de les espècies per separat, sinó els hàbitats (i les seves característiques) que fan possible que hi siguin. ... Sembla una tonteria però veureu que és molt important.

I com que ens diuen que han fet els deures, què pensem tots nosaltres que han fet “els savis”?... Bàsicament això...

“La lògica” ens diu que han IDENTIFICAT les espècies que pul·lulen pel camp i els hàbitats on viuen, que han identificat aquelles més interessants i representatives de cada lloc, que basant-se en aquesta identificació han TRIAT els llocs “a protegir” més adequats per a la seva conservació, i que per últim han ADAPTAT l’ordenació del territori tenint en compte la conservació i viabilitat dels llocs triats.

Que han agafat espècie per espècie, hàbitat a hàbitat, han escollit lo millor de cada casa, i com a resultat s’ha “protegit” un 30% del territori, vaja, que és el percentatge idoni per a la correcta conservació de la biodiversitat.

Apliquem-ho a Tordera a veure què ens surt...

Nota: els mapes són de l’ornitho.cat i es fan servir com orientatius, ja que com s’explica més endavant la majoria de mapes de distribució estan contaminats d’origen.

Passaré ràpid uns exemples... Això (a dalt a l’esquerra) és un MILÀ NEGRE (Milvus migrans), una de les moltes espècies de rapinyaires que nien a Tordera... Pul·lula (i nia) bàsicament per les valls i per les planes agrícoles, aquí pel riu i planes properes majoritàriament, no pel Montnegre, pel Montseny, per les Cadiretes o per cap muntanya plena de bosc, i menys com els aquí tancats i atapeïts.

Aquesta fotografia (a sota a la dreta) és d’en Jose Moreno a un niu a Tordera, d’un poll d’ÀGUILA MARCENCA (Circaetus gallicus), àguila culebrera en castellà, com podeu veure per la serp... Pul·lula preferentment per les planes, pel riu, pel litoral, per zones obertes,... no per les muntanyes plenes de bosc atapeït.

El MUSSOL COMÚ (Athene noctua), a dalt a l’esquerre, que de comú cada vegada té menys, i que al voltant de la Tordera encara troba una de les millors poblacions de Catalunya... No al Montseny, no al Montnegre, no a les Cadiretes,...

l’ÒLIBA (Tyto alba), a sota a la dreta, aquesta anellada a Tordera per l’Enric Badosa,... relativament comuna a les planes agrícoles que envolten la Tordera, no al Montseny, no al Montnegre, no a les Cadiretes,...

I així podríem estar amb gairebé totes les espècies d’ocells, uns més que altres però majoritàriament igual.

I si triem algunes espècies com aquestes... totes d’aquí mateix, a Tordera... molt més exagerat... no les cerqueu al Montnegre, al Montseny, a les Cadiretes o a les muntanyes en general... aquí pul·lulen per la vall de la Tordera i gràcies.

He triat els ocells perquè sé que l’agraden a tothom, però es pot fer el mateix amb les plantes, els invertebrats, els peixos, els amfibis, els rèptils, els mamífers,...

... i sempre es repeteix el mateix... On més espècies hi ha, on més varietat hi ha i en més quantitat, i on es troben els hàbitats més importants i també més variats, és a les valls, a les planes, al riu, a la costa,... no a les muntanyes, per molt que ens hagin fet creure que per veure bitxos has d’anar a la muntanya o al bosc.

Ull!... en cap moment dic que no hi hagi espècies i hàbitats a les muntanyes o que no siguin importants... sí estic dient que, en general, és on menys hi ha, just el contrari de lo que la gent es pensa.

I aplicada la teoria a Tordera, què ens surt?...

... Que els llocs amb més hàbitats i més biodiversitat són el riu i les planes al·luvials... La Vall de Vallmanya, el Pla d’Anyells, l’entorn del cementiri nou, el Pla de Sant Esteve,... La Valloparda, la Vall de Sant Tou i del Gorg Negre, el Pla de Can Serra, el Pla de Gelpí, el Pla de la Júlia,... entre altres.

Si aquí l’afegim els estanys, zones humides i basses que ens queden... podeu imaginar.

TORDERA ÉS UN DELS MUNICIPIS AMB MÉS BIODIVERSITAT DE TOTA CATALUNYA, no pel Montnegre, sinó PEL RIU, ELS ESTANYS I LES PLANES AGRÍCOLES que encara conserven un ric i variat mosaic d’hàbitats i ambients.

I si hem de triar entre tots els grups animals que hi ha... els amfibis i els rèptils... per varietat, quantitat, estat de conservació i singularitat geogràfica d’algunes de les espècies... l’enveja de qualsevol Parc Natural (com comentaré més endavant).

I fins aquí la lògica i la teoria.

Què s’ha fet realment?...

Ho cregueu o no... JUST EL CONTRARI... Primer de tot s’ha ADAPTAT el territori a les necessitats econòmiques i urbanes sense ni tan sols pensar en hàbitats, biodiversitat o lo que sigui. Com que primer la societat i més tard la legislació (ironia) ens obliga a protegir alguna cosa, han TRIAT aquells espais menys problemàtics, els que menys nosa fan per continuar fent lo de sempre, ni de conya atenent a la biodiversitat o a les seves necessitats. I per últim han IDENTIFICAT els hàbitats i les espècies que justifiquin la seva tria d’espais a “protegir”, no atenent a criteris d’importància o necessitats reals.

I és d’aquí d’on surten gairebé tots els problemes amb la conservació de la biodiversitat, i és aquí on s’origina el fals imaginari col·lectiu (s’explica més endavant) que ens diu que per veure natura has d’anar als Parcs... els que ells han triat i fomenten, i per fer o veure lo que ells et diuen... no al costat de casa teva.

Com que els llocs menys problemàtics són de muntanya, allà on “de moment” no es planteja construir més o fer passar una carretera nova (ironia), tret d’alguna ridícula excepció a Catalunya tenim bàsicament Parcs Naturals de muntanya, i només “algunes” muntanyes... A TORDERA NO HI HA CAP PARC NATURAL, NI CAP RACONET DE TORDERA PERTANY A CAP PARC NATURAL.

I si agafeu els mapes de cadascun dels Parcs veureu que fan formes rares... No per mirar d’incloure camps, valls o espais rics en biodiversitat, sinó per deixar fora qualsevol lloc que molesti incloure dins dels límits o es tingui previst, ni que sigui d’aquí a unes dècades, fer alguna cosa.

Lògicament, els gestors dels Parcs Naturals (Xarxa de Parcs) gestionen, publiquen, i promocionen la biodiversitat dels seus Parcs, i ens diuen que és la que realment importa i que les espècies es gestionen dins els seus Parcs, no fora d'ells.

Tres quartes parts del mateix amb el PEIN i la XN2000... en tot.

La Diputació gestiona els seus Parcs, alguns Naturals i altres simplement EINs, i també bàsicament de muntanya pels mateixos motius. I gestionen, publiquen, i promocionen la biodiversitat dels seus Parcs, lo que queda fora ni importa ni existeix... perquè la natura està “només” dins els límits dels seus Parcs.

I la XN2000?... Algú de vosaltres em pot dir qui gestiona, per exemple, els espais XN2000 de Tordera?...

- Aquí escoltes de tot, però ningú sap la resposta –

En principi Territori, però dins hi ha diversos Departaments que es passen la pilota entre ells, i més quan es tracta de rius o zones humides, com és el cas.

Però s’han tret de la màniga la manera perfecte de treure’s el merder de sobre, ve a ser una cosa així... “Si alguna entitat local (o consorci, o lo que sigui) es vol fer càrrec d’un espai XN2000, que faci un Acord de Custòdia amb la propietat dels terrenys i nosaltres, com Administració competent, anirem fent convocatòries d’ajudetes perquè vosaltres, com entitat local (o lo que sigui), la demaneu i si l’aconseguiu, tindreu uns calerons per anar fent cosetes... i sempre i quan coincideixi amb lo que la convocatòria diu que pots fer i demanar”... Tal qual, no és conya.

I això, aquí, ni així... Algú de vosaltres em pot dir quina “entitat local” hi ha a Tordera interessada en aquests temes?...

- Silenci sepulcral –

Com ho tenim doncs a Tordera...

La Diputació gestiona el Parc del Montnegre i Corredor, que no és cap Parc Natural com molta gent es pensa, de fet es gestiona com un Parc Recreatiu, aquí els temes de biodiversitat són annexos i secundaris. I... veieu les formes rares que us comentava?... Només muntanya i bosc, deixant fora les valls i les planes “més riques en biodiversitat” que us comentava abans.

Desprès tenim el “Riu i estanys de Tordera”, teòricament Zona d’Especial Conservació (ZEC) de la Xarxa Natura 2000, només la llera del riu (ni tan sols les motes), només des de la Riera d’Arbúcies (Hostalric) al mar, i degradada a la pràctica a simple corredor ecològic, ni molt menys pels seus hàbitats o per les seves característiques particular. 3/4 parts del mateix les rieres de Sant Tou i de Vallmanya, només la llera i aquesta darrera ni això perquè prima Fibracolor i Inditex. I els estanys, que ja ho comentarem després, aïllats entre sí, només lo que en teoria era PEIN sense tenir en compte l’entorn per la seva viabilitat, i a la pràctica degradats i tractats com simples “zones humides per al descans i hivernada de les aus migratòries”.

Totes les planes al·luvials i agrícoles, i algunes de les zones amb més biodiversitat (com hem vist abans)... en blanc... com a molt “unitats de paisatge” que ningú es pren seriosament.

No només a Tordera, com veieu és encara pitjor als municipis veïns. Aplicable a gairebé tota Catalunya però aquí fa molt mal perquè, com us he comentat abans, és una de les regions amb més biodiversitat de Catalunya i el municipi que més contribueix a la província de Barcelona.

Per fer-ho encara més preocupant, he triat aquest quadre com exemple però ja veureu que és la norma (amb algunes excepcions, per sort).

No és només que les Administracions tractin al riu i als estanys com a “zones de pas” i ignorin per complert les valls i planes, sinó que ho fa també el món acadèmic i científic.

Això representa tota la conca de la Tordera en quadrícules, i els puntets negres no marquen cap distribució de cap espècie en concret, sinó els llocs “on s’han cercat” totes les espècies de mamífers. Com veieu, bàsicament dins dels Parcs del Montnegre i del Montseny. I desprès amb això fan mapes de distribució i publiquen estats i tendències de les espècies, contribuint encara més al fals imaginari col·lectiu que els bitxos estan “només als Parcs”.

Abans pensava que era cosa del finançament... “com que paga la Diputació, només als llocs que gestiona la Diputació”... però no és això. Parlant amb ells t’adones que són ells mateixos els que s’han cregut el relat (sempre hi ha excepcions, ho remarco), fins i tot menyspreen lo que queda fora dels Parcs com a simples “zones periurbanes”, quan no deserts, on no val la pena perdre temps o recursos... En fi.

Aquestes coses després originen situacions surrealistes, un exemple...

Això és un GRIPU D’ESPERONS (Pelobates cultripes) com podeu veure pels esperons que li donen nom, que fan servir com pales per enterrar-se fins a un metre sota terra on passen gairebé tota la seva vida. De fet és molt més fàcil detectar la seva presència pels capgrossos... els més grans que hi ha aquí.

Com podeu imaginar, estan als llocs sorrencs i tous on poden excavar, no a les muntanyes amb substrat rocós i dur.

La seva distribució “real” coincideix, lògicament, amb els terrenys tous i sorrencs com els de la Tordera i planes al·luvials, on encara conserva una molt bona població, especialment al municipi de Tordera però també a tota la vall del riu, des de Malgrat fins a Sant Celoni. No fa gaire també es podien veure al litoral del Maresme (a les planes litorals, no a la muntanya) però van desaparèixer per l’urbanisme.

On està el surrealisme?... Com que queda fora dels Parcs, no existeixen...

“El gripau d’esperons s’havia extingit al Maresme”, i com que és una espècie “super”-valorada i “super”-protegida, “ara s’està reintroduint”... A on s’havia extingit o al seu hàbitat natural?... No, a la muntanya, dins un Parc gestionat per la Diputació.

No es nou d’ara, van fer el mateix a Collserola fa uns anys (i així els va anar), i no només passa amb aquesta espècie o no només al Maresme, passa amb moltes altres i a gairebé tots els Parcs.

I certament arrenca més d’una riota, però té greus afectacions al municipi... Ara tothom està esverat pels antics projectes urbanístics que s’activen a la Costa Brava (i amb raó), però no cal mirar allà per veure burrades...

Ha passat desapercebut per la majoria de la població de Tordera però no fa gaire es va aprovar en Ple, per unanimitat, un enorme Polígon Industrial fantasma (més gran que el de Massanes, que està allà abandonat i en runes entre Hostalric i Maçanet) a una de les planes al·luvials TOP-10 de biodiversitat de Tordera... Al Pla de la Júlia, des de la carretera de Fogars fins a Can Buscà, amb una carretera nova amb 4 grans rotondes i un nou pont sobre el riu per Can Serra i fins a la carretera de Blanes,... On més gripaus d’esperons, tortugues de rierol, corriols petits i un llarg etc hi ha de Tordera, i on nien els milans negres per exemple... I aquí no passa res! Total! No és Parc sinó un espai en blanc al mapa, un corredor ecològic o un paisatge que plantarem d’arbres com a mesura compensatòria.

Bé, fins aquí lo que es protegeix realment, ara COM ES PROTEGEIX...

Sempre he dit que “protegir” és no fer res, però al nostre país quan es tracta d’espais “protegits” lo correcte és parlar de gestió. I hi ha 2 possibles maneres de gestionar.

Per una banda està la manera lògica, la que ens diuen i que tothom es pensa que es fa (a l’esquerra)... Primer IDENTIFIQUEN les característiques, els hàbitats, les espècies i les necessitats de gestió de l’espai. Després TRIEN les actuacions a fer segons les necessitats de gestió identificades. I per últim ADAPTEN els usos i les activitats a la preservació i necessitats de gestió dels valors naturals de l’espai.

Per altre banda està la manera contrària (a la dreta)... Primer ADAPTEN l’espai als usos i a les activitats lúdiques i recreatives sense atendre a les seves necessitats reals. Després TRIEN les actuacions a fer atenent als usos i activitats i segons siguin subvencionades o no, no si fan falta o no, i no si són necessàries o perjudicials. I per últim IDENTIFIQUEN les bondats ecològiques de les actuacions que les justifiquin en ser espais “protegits”.

Esbrineu quina és la manera de gestionar que es fa servir als espais “protegits” de Tordera?...

Cada vegada que llegeixo o escolto que l’ajuntament rep una subvenció per fer lo que sigui als espais naturals, em tremolen les cames... Altre lloc que es carreguen.

I dic “ajuntament” perquè és l’únic que “gestiona” els espais naturals per inhibició de les Administracions competents i per manca de cap entitat (o lo que sigui) interessada o preocupada.

Actualment lo que hi ha aquí és, literalment, una “pesca” de subvencions, i lo que importa és la subvenció, no si cal o no, no si és bona o dolenta per als espais “protegits”, per a les seves característiques o per als seus valors naturals.

I mai per corregir les agressions o amenaces que afecten negativament als espais, a les seves característiques o als seus valors naturals. Tot el contrari.

Mateixa actuació a dos llocs diferents... En el primer cas (a l’esquerra) es tracta d’una millora urbana, en cap cas es corregeixen les agressions (estrenyiment de llera, canalització,...) per molts arbres, per molt passeig, per molt cartell i per molta tanca que hi hagi... En el segon cas (a la dreta), que és la situació actual de la Tordera, l’actuació “de millora” és l’agressió... per molt que diguin que la Tordera és un riu degradat (en referència a un punt anterior).

I l’any que subvencionin fenals amb plaques solars als espais naturals, o eco-mobiliari urbà fet amb plàstic reciclat, demanaran fenals i mobiliari urbà ECO per als espais naturals. És una exageració... o no.

I si cal es menteix a la població per justificar-ho...

Les fotografies de l’esquerra són d’alguns dels hàbitats que hi havia al tram nord del braç esquerra del riu, dins XN2000 i característics i imprescindibles d’un riu anastomosat com la Tordera i on es refugiava o criava la fauna més interessant (com he explicat al començament).

Les fotografies de la dreta són de “l’actuació de millora” subvencionada que es va fer, per fer-lo semblar una mica a un riu rectilini “estàndard” per on circuli l’aigua, amb mota nova i els arbolets plantats de rigor.

I es diu que és per “millorar la circulació de l’aigua i per evitar inundacions”... Fals... es buscava la subvenció i de passada evitar l’erosió dels marges al curs principal que posaven en perill el flamant nou passeig fluvial, a costa dels valors naturals i les característiques de la Tordera.

Cas semblant a lo que estan a punt de fer a l’aiguabarreig amb la Riera de Vallmanya (s’havia de fer a finals d’agost), també amb l’engany que és “per evitar inundacions” quan tothom ha pogut veure amb la darrera Torderada que no era necessari. I és igual que sigui un dels principals refugis de tortuga de rierol aigües avall del nucli urbà i un important lloc per a moltes altres espècies perquè és un dels pocs llocs amb aigua a l’estiu... la subvenció ja està donada i és igual lo que els expliquis als tècnics i funcionaris que la van donar, serà una “millora” seguint els manuals de restauració fluvial i les fitxes descriptives de l’espai.

Aquí la prioritat és “no perdre la subvenció”.

Ara ja sabem què es protegeix i com es gestiona, però... REALMENT HI HA UNA PROTECCIÓ FÍSICA DELS ESPAIS?

Com heu pogut veure des del començament de la xerrada, el riu rep cops per totes bandes, i els estanys?

Això era l’Estany de la Júlia (a dalt a l’esquerra), un dels estanys més importants i emblemàtics del municipi, actualment no queda gairebé res i si aneu veureu que és una hípica privada.

Des dels anys 90s en que es van incloure els Estanys de Tordera al PEIN fins ara, no queda ni un que no hagi estat total o parcialment alterat o transformat... no s’ha lliurat ni un.

Actualment estan inclosos a la ZEC XN2000 Riu i estanys de Tordera, i de les teòriques 340 ha “protegides”, revisant sobre el terreny lo que avui queda en estat natural, amb prou feina s’arriba a les 200 ha.

I no... No hi ha ningú, enlloc, que vigili o controli aquestes coses. Sí que hi ha molt funcionari i mercenari per tapar-ho o justificar-ho. Que ningú es pensi que hi ha una mena de patrulla forestal recorrent el territori per aixecar actes i xorrades d’aquestes... altre fals imaginari col·lectiu.

Però el principal problema d’aquestes “zones humides” és que estan total o parcialment drenades... literalment.

Hi ha qui es pregunta per què l’Estany de Cal Raba (a dalt a l’esquerra) abans estava ple d’aigua gairebé tot l’any, o tot l’any quan plovia molt, i ara uns mesos i gràcies.

Com heu pogut veure a l’exposició de l’Enric, ni plou menys ni plou diferent que abans... això del canvi climàtic com excusa a tots els mals és fals (que no és negar-ho, a alguns llocs sí és la causa, aquí no).

Tampoc és degut a la disminució del freàtic o al nivell de l’aqüífer com diuen alguns (altre fals mite arrelat sobre l’actual funcionament hídric dels estanys madurs amb llit llimós com aquest, no als recents amb fons sorrenc).

És tan simple com que van drenar la meitat de l’estany i... a menys aigua estancada, més ràpid s’asseca. No cal ser Doctor de res per esbrinar-ho i tothom pot fer la prova a casa seva... Ompliu un cub i un got amb aigua, i els deixeu al sol a la primavera o a l’estiu. Quin s’asseca primer?

Potser el cas més extrem és el dels Prats d’en Gai, una gran freixeda inundable que l’ha deixat de ser perquè la Diputació va subvencionar un gran canal per drenar els camps del pla de Gelpí creuant l’espai “protegit”. A la foto de sota a la dreta podeu veure una de les vernes desfalcada pel canal per a que us feu l’idea de la diferència de cota d’inundació.

Aquí l’ACA va fer servir la que segurament sigui l’excusa més absurda per justificar la seva autorització... que els estanys estan per laminar avingudes... Fals, altre dels grans falsos mites.

Per laminar avingudes estan les basses artificials de laminació o les planes al·luvials, com l’han estat tota la vida. Els estanys estan per omplir-se d’aigua hi hagi o no avingudes, amb hàbitats i espècies aquàtiques a protegir.

I l’altre variant és la de drenar planes al·luvials senceres, com ha estat el cas del Pla de Sant Esteve i de passada l’Estany de Can Torrent que està al mig, on ha passat d’inundar-se un 85% de l’espai “protegit” a només un 15% i gràcies perquè la cota d’inundació (a tota la plana) ha baixat més d’1 metre.

Un espai natural no està protegit perquè ho digui un paper, sinó perquè es gestiona adequadament i pensant en les seves característiques i els seus valors naturals... això hauria de ser d’obligat coneixement per a qui vulgui fer lo que sigui a aquests espais.

Com veieu, la resposta és NO... ni es protegeix la biodiversitat, ni es protegeixen els espais, ni es gestiona correctament res de res.

Els torderencs vivim en un màtrix i ens pensem que hi ha algú, en algun despatx de Barcelona o en algun raconet de l’ajuntament, que té cura d’aquestes coses, o que hi ha alguna entitat de lo que sigui que vigila lo que passa a Tordera... NO HI HA NINGÚ PROTEGINT EL NOSTRE PATRIMONI... repeteixo... NOSTRE.

Tampoc hem de caure al parany de... uf, això està fatal i no hi ha qui ho arregli... tot el contrari.

La meva opinió és que, malgrat les burrades que s’han fet, encara estem a temps de protegir lo moltíssim que hi ha, que Déu n'hi do. La biodiversitat i els espais de Tordera estan amenaçats però aguanten estoicament (com heu pogut veure des del començament de la xerrada), i és molt fàcil revertir o recuperar lo perdut si realment es vol fer. Però com us comentaré en el proper tema, no espereu que vinguin de Barcelona o de Girona a fer-ho... Tordera tindrà els espais i la biodiversitat que vulguin els torderencs.

Continuarà...

8) Esteu informats de la natura del vostre poble? (inclou lo que ha passat a la Roureda de Can Verdalet)