dijous, 20 de juny del 2019

Part alta de les rieres de Santa Susanna i de Vallmanya (Tordera) 20/6/2019


Aquesta tarda per la part alta de les rieres de Santa Susanna i de Vallmanya, entre els municipis de Santa Susanna i de Tordera...

Sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus)
Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)

6 Papallones de l'arboç (Charaxes jasius)
1 Nimfa boscana (Limenitis camilla)
2 Bruixes (Brintesia circe)
1 Mirallets (Issoria lathonia)
2 Paons de dia (Aglais io)
2 Papallones de la c blanca (Polygonia c-album)
unes 15 Reines zebrades (Iphiclides feisthamelii)
5 Papallones reina (Papilio machaon)
4 Escacs ibèrics (Melanargia lachesis)
1 Blanqueta de la col (Pieris rapae)
unes 20 Cleòpatres (Gonepteryx cleopatra)
Brunes de bosc (Pararge aegeria)
Margeneres comunes (Lasiommata megera)
Daurats foscos (Thymelicus acteon)
Dards rossos (Ochlodes sylvanus)
1 Coure comú (Lycaena phlaeas)
1 Blaveta estriada (Leptotes pirithous)
unes 15 Blavetes de l'heura (Celastrina argiolus)
unes 10 Blavetes comunes (Polyommatus icarus)
unes 100 Marronetes de l'alzina (Satyrium esculi)
unes 50 Saltabardisses cintades (Pyronia bathseba)
3 Saltabardisses europees (Pyronia tithonus)
unes 40 Lleonades de matollar (Coenonympha arcania)
Brunes de prat (Maniola jurtina)

També desenes de Libelloides cunii i de Bufaforats (Macroglossum stellatarum), entre molts altres invertebrats.

1 Cabirol (Capreolus capreolus)
Sot de la Rabassa (Santa Susanna)

1 Astor (Accipiter gentilis)
mínim 2 Cucuts (Cuculus canorus)
1 Puput (Upupa epops)
3 Oriols (Oriolus oriolus)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
2 Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
1 Picot verd (Picus viridis)
1 Pica-soques blau (Sitta europaea)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
uns 10 Ballesters (Apus melba)
uns 70 Falciots negres (Apus apus)
4 Tudons (Columba palumbus)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
1 Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
1 Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Mosquiters pàl·lids (Phylloscopus bonelli)
Bruels (Regulus ignicapilla)
Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
Mallerengues petites (Periparus ater)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Gafarrons (Serinus serinus)


Sobre la cuca peluda del suro (Lymantria dispar)...

Les principals defoliacions (que no afectacions) es donen clarament als sectors més alts i assolellats, on més densitat de peus joves i on més competència pels escassos recursos hídrics hi ha.

Als sectors on aquesta competència pels recursos és menor, especialment a zones més humides i ombrívoles, les defoliacions són visiblement menors o inexitents, tot i la presència de Lymantria dispar.

La cuca peluda del suro (Lymantria dispar) no és cap problema, sinó un aliat que fa una feina quirúrgica, necessària, gratis i sense afectar a la resta d'espècies que no fan ni les `serres mecàniques ni els incendis. El veritable problema és la gran densitat de peus joves a zones que no poden continuar creixent per competència.

Al contrari de lo que la gent es pensa, ara mateix hi ha menys risc d'incendis forestals perquè hi ha molt menys combustible (per les defoliacions) i molta menys evapotranspiració, per tant molt menys estrès hídric.

Les alzines sureres (Quercus suber) i la resta d'espècies defoliades no estan mortes, ni cremades, ni malaltes, ni res semblant. Ara que les cuques han disminuït la seva depredació sobre les fulles, es pot veure clarament com gairebé tot està brotant, i es recuperan de seguida els peus més resistents i adaptats a les condicions climàtiques locals i a la nova disponibilitat d'espai i de recursos, resultant un bosc més madur i adaptat al medi.

Ara hi ha més pupes (crisàlides) i cuques (arnes) volant que erugues (larves), seguint el cicle vital de l'espècie que ja arriba al seu final. Fer tractaments insecticides ara amb el bacteri Bacillus thuringiensis és inútil (només les mata quan són erugues) i greument perjudicial per a la resta de centenars d'espècies de lepidòpters (papallones, arnes i hespèrids) imprescindibles per a l'equilibri de l'ecosistema. Trencar aquest equilibri (ara o en qualsevol moment) només portarà a més episodis semblants a l'actual, mal anomenades "plagues". Per molt que es digui que "es un mètode biològic que no afecta ni al mediambient ni a les espècies aquàtiques", els tractaments amb Bacillus thuringiensis ni solucionen res ni són selectius, sinó que afecten greument a l'equilibri tròfic i ecosistèmic de la zona causant i cronificant més problemes.

Tots els depredadors naturals de Lymantria dispar, tant de larves com de crisàlides i arnes, estan fent el seu agost particular, amb cucuts, ballesters, puputs, mallerengues i un llarguíssim etc que ara les depreden, i algunes espècies com l'escarabat lluent (Calosoma sycophanta) i altres estan augmentant visiblement a la regió. La seva acció depredadora en augment, en combinació amb la disminució dels factors naturals cíclics que van originar aquesta explosió demogràfica de Lymantria dispar, retornaran l'equilibri i tancaran el cercle deixant com a resultat un bosc més madur, divers, productiu i adaptat.

Només cal tenir paciència i no crear falses alarmes, t'ho miris com t'ho miris és bo, i cal explicar-ho als que ara pateixen per l'estètica o per la productivitat del bosc.


Algunes imatges de la part alta de les rieres de Santa Susanna i de Vallmanya (Tordera)...


1 comentari:

Robert ha dit...

Moltes gràcies per la informació. Vaig estar per aquesta zona diumenge passat i em vaig preocupar. Però amb la teva explicació, veig que no calia.
Salutacions i endavant amb aquesta feina divulgadora que estàs fent!