Blanesaldia.com 1/10/2019
El passat mes de setembre la Confraria de Pescadors de Blanes va subhastar 253.800 quilos de peix i marisc, que en conjunt van aconseguir un valor total de 883.753 euros. Les captures més valuoses van ser la gamba, el seitó i la sardina, que van totalitzar 435.719 euros, el 49,30% dels ingressos.
Aquestes van ser les 15 espècies que van obtenir un major valor el passat mes de setembre:
Espècie Quilos Euros
Gamba 4.310 186.051
Seitó 78.569 126.558
Sardina 41.290 123.110
Sonso 14.782 89.984
Bonítol 22.465 72.508
Melva 28.352 36.407
Lluç palangre 2.738 30.978
Escamerlà 1.128 28.174
Gamba blanca 955 24.510
Roger vemell 2.234 19.656
Rap vermell 1.437 13.287
Bissos 25.153 10.124
Mollera roquer 2.953 9.064
Xipiró 390 8.390
M-Besuc 1.261 7.182
Acumulat Any 2019
Mes Quilos Euros
Gener 75.486 582.951
Febrer 69.404 161.360
Març 70.147 519.375
Abril 178.541 917.416
Maig 286.117 1.110.054
Juny 196.621 950.116
Juliol 315.653 1.204.368
Setembre 253.800 883.753
Les foto-denúncia :
1) simbiosi bolet (escai) + tovalloleta de tela
2) corb marí enredat amb fils i hams de pescar...deixalles dels pescadors. A vegades el fil s'enroca, ho sabem, però cal recuperar-ho.
Qualsevol rescat o cura d'animals: truqueu al 112, demanar x Agents rurals
En respuesta a
Aquí un pòster presentar al congrés d'Ornitologia. Estem amb números preocupants.
Impacte de la pesca recreativa sobre el corb marí emplomallat mediterrani (Phalacrocorax aristotelis desmarestii): anàlisi i gestió.
En respuesta a
Solen enredar-se per col·lisió amb les línies de pesca recreativa un cop caldes per pescar, també s'empassen hams confonent l'esquer. Cal crear petites zones d'exclosió de pesca on hi ha elevades concentracions de corb marí emplomallat, però l'Administració no és gens àgil.
---------------------------------------------------
"Una gota freda com la d’Ontinyent de fa unes setmanes hauria fet estralls a la comarca; són esdeveniments que es produeixen pel canvi climàtic"
..SI (faria estralls) i NO (és pel canvi climàtic). Tots els problemes que esmenten són fruit de l'urbanisme i del model, no del clima
Un futur molt inquietant per al Maresme a causa del canvi climàtic .
Ho expliquen els tècnics del #ccmaresme a
capgros.com/mataro/societa
#maresme4future #FridaysForFuture
En respuesta a
Com sempre, es responsabilitza als ciutadans d'actituds i costums que encara avui es fomenten des dels ajuntaments i des del propi Consell Comarcal, tractant-nos com idiotes que hem de canviar per paliar (mai revertir) les conseqüències que ells generen promocionant les causes
"el problema generalitzat en la gestió dels rius ha sigut que sovint es pensa que són mers transportadors d’aigua però s’obliden els sediments i la seva funció." ... ara.cat/_8a10fa14?s=t a través de
ara.cat 29/9/2019
Un treball de la UPC alerta que les infraestructures asfixien el riu i deixen sense sediments el delta
El sr. Pascual no parla precisament d'aquestes causes en la regressió de les platges, sinó de la freqüentació turística i sobretot la neteja mecànica de les platges. L'entrevista val la pena.
Amb en Josep Pascual de l'Observatori de l'Estartit comentem la regressió de la platja entre l'Estartit i Begur. Els estudis mostren que de mitjana recula 1 metre per any. Aquest és un fenomen associat al desglaç i a l'agument de temperatura del mar
radiopalafrugell.cat/podcast/regres
---------------------------------------------------
Si ens pensem que només els espais naturals protegits són natura, tenim un greu problema. Els conreus han estat sempre espais rics en biodiversitat fins que irromp en ells l'agricultura més industrialitzada. Les conseqüències: elpais.com/elpais/2019/09 vía
elPaís.com 29/9/2019
El entorno agrícola pierde 95 millones de aves en 20 años aunque los bosques y las ciudades están ganando población
No em sorprèn; vivint a pagès com visc sé com es trinxa el territori agrícola: marges destrossats, fitosanitaris a dojo, aigües eutròfiques i contaminades. Algun dia tindrem una agricultura realment harmònica amb els ecosistemes?
En los últimos 20 años, han desaparecido 95 millones de pájaros de los cielos españoles aunque los bosques y las ciudades están ganando población
https://elpais.com/elpais/2019/09/27/ciencia/1569574792_048614.html?ssm=TW_CM
Fumigación desde las alturas contra la plaga de mosquitos en Murcia. Se estima que a lo largo del día se aplicarán entre 5.000 y 10.000 litros de insecticida. Es solo un ejemplo. Seguid diciendo que hay menos pájaros y insectos por el cambio climático
laopinionsdemurcia.es 27/9/2019
Emplean un helicóptero y tres drones para localizar los distintos focos y se estima que a lo largo del día se aplique entre 5.000 y 10.000 litros de insecticida
----------------------------------------------
Quin "patrimoni vegetal"?
... Quin aquelarre de flora exòtica i ornamental!!!!... Gestió sostenible
.
ha estat la seu de la 8a edició de les
, que reconeixen l’impacte visual i paisatgístic, la gestió sostenible i la promoció turística del patrimoni vegetal de cada municipi. #MyLloret #ViuLloret
Vídeo...
https://twitter.com/i/status/1177907487149903872
Els espais verds públics que millor s'adapten al clima local i a on millor es gestiona el reg són els que no es reguen i amb flora autòctona
#VilesFlorides és l'engany de màrqueting verd més nociu que existeix actualment, tant als llocs que parasita com als llocs de producció
Avui hem participat a la jornada tècnica de les #VilesFlorides de #LloretdeMar.
(cap del Servei d'Abastament i Reutilització del #ConsorciAigüesCostaBrava) hi ha aportat el seu coneixement sobre la utilització de l’#aigua regenerada pel reg d’espais verds públics.
-----------------------------------------------
L'àrea de "medi rural" aplicant coneixements i experiències del S.XIX en la gestió del "medi natural" i en contra d totes les recomanacions i millores del S.XXI per "minimitjar riscos"("adaptar-se" seria demanar massa
). Què l'expliques a qui només entén "curs fluvial=drenatge"?
L’àrea de medi rural treballa en la neteja i manteniment dels recs i rieres locals
Ràdio Tordera 1/10/2019
Coincidint amb l’arribada de l’època de pluges, L’Ajuntament de Tordera treballa en la millora, neteja, adequació i arranjament d’algunes zones com les rieres de Valloparda, Sant Ponç, Sant Daniel, abastaments de la Tordera, passeig fluvial, camí d’entrada a Sant Daniel, local social de Can Domènech i camí Manresa Tió (Mas Móra). Ho explica el regidor de Més Tordera, Xavier Pla amb responsabilitats en l’àrea rural i obres.
àudio
Segons Pla l’objectiu de les neteges són reduir el risc d’incendi i inundació que comporta la proliferació de vegetació, especialment de canyes als seus marges.
àudio
Aquestes actuacions estan incloses dins de la programació temporal de tasques de manteniment de la Brigada Municipal per tenir a punt les lleres i rieres del municipi.
-------------------------------------------------------
Ràdio Tordera 3/10/2019
El ministeri de Foment ha adjudicat a la multinacional OHL les obres de millora de la carretera N-II entre Tordera i Maçanet de la Selva per 21,3 milions d’euros. Es tracta d’un tram de 7,3 quilòmetres que inicialment s’havia de desdoblar, però que finalment s’ha quedat en un projecte de millora per ampliar-ne la capacitat. En total, la remodelació d’aquest tram de carretera ha estat encallat durant una dècada. La previsió és que, si no hi ha nous entrebancs, les obres de condicionament durin al voltant de dos anys i mig. L’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia recorda que s’ha pressionat moltes vegades al ministeri que la via fos desdoblada però que no s’ha aconseguit. Malgrat això la via presentarà diverses millores de seguretat per veïns i usuaris.
àudio
Joan Carles Garcia viatjarà a Madrid a finals d’octubre per parlar de l’obra i reclamarà que s’aprofiti el projecte per fer arribar la fibra òptica a les urbanitzacions de Tordera Parc i Terrabrava.
àudio
Els treballs es van licitar el passat mes de gener per un import de 24,47 milions d’euros. La millora consistirà, entre d’altres, en la construcció de dos viaductes de 160 metres i 110 metres de longitud, així com en la rectificació de revolts per poder circular a 80 quilòmetres per hora, l’habilitació de vies de servei als dos costats de la carretera i la construcció d’una nova glorieta. A més, el contracte també indica que s’hauran d’executar tasques de drenatge a la riera de Valldemaria i de la Torderola, implantar pantalles acústiques, senyalitzar i abalisar, fer diversos treballs de restauració paisatgística i aplicar mesures correctores d’impacte ambiental.
el senyor conseller a l'entrega del premi
, quanta buidor en aquestes paraules.
Cap credibilitat
explica'ns com ho fareu si seguiu prioritzant el negoci privat al bé públic.
#arafa 110 anys a Sant Pol s'arregla la paret del Torrent Arrosser. Imatge: Part del Projecte de reconstrucció i reforçament del Torrent Arrosser (1907)
#taldiacomavui 1899 a Sant Pol la pluja fa baixar la temperatura i no perjudica la verema #arafa 120 anys #Arxius #ArxiuSantPol #ViuLaHistòriaSantpolenca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada