Diari de Girona 15/4/09
El patró major de la confraria de Blanes, Eusebi Esgleas, critica que no es busquin altres solucions al problema de les platges
.
Un vaixell draga el fons marí, l'estiu passat a Blanes, per posar sorra a la platja de s'Abanell. diari de girona
BLANES MARTÍ SANTIAGO
El problema generalitzat a gran part del litoral català respecte a la manca de sorra a les platges i la constant necessitat d'aportar-ne de nova periòdicament, tot i saber que no solucionarà el problema, ha provocat que el sector pesquer vulgui intervenir en aquest afer per dir-hi la seva i donar a entendre que també se'n ressent amb l'aplicació d'aquestes solucions temporals.
A Blanes, el patró major de la confraria de pescadors, Eusebi Esgleas, critica que no es busquin altres alternatives en la solució del problema d'aportació de sorra que no siguin aprofitar-se del fons marí. Precisament aquesta acció resulta perjudicial, preferentment, per als pescadors dedicats a les arts menors, ja que en els primers 50 metres marins hi ha una concentració abundant de vida aquàtica que es veu alterada, quan no desapareix, amb les actucaions de dragatge.
Precisament, la confraria de pescadors de Blanes s'ha unit amb diverses confraries del Maresme i la zona del Barcelonès per reforçar una plataforma dirigida a "salvar les platges" evitant que s'hagin de dragar. En aquest sentit, Esgleas, que recentment ha estat escollit president de la Federació Catalana de Pescadors, ha assegurat que tant des de Blanes, com des de la Federació, instaran el Govern de la Generalitat a buscar altres mètodes per reomplir les platges afectades per la poca sorra. "S'ha d'agafar sorra de la sorra, no amb el sistema del vaixell", apunta.
I és que Esgleas veu necessari que s'aporti arena d'algun altre lloc, que el mar s'encarregaria de netejar, i que no afectaria l'activitat pesquera com ho fa ara el dragatge marí.
D'altra banda, el patró major de Blanes no critica l'aportació que es farà a la platja de s'Abanell perquè reconeix que, en aquest cas, és un problema complicat i de difícil solució. En aquest sentit, explica que des de la confraria són conscients que la vila és eminentment turística i necessita amb urgència la sorra a la platja per mantenir l'actiu econòmic que suposa el turisme d'estiu.
A banda d'això, Esgleas ha aprofitat per explicar que encara no hi ha data per començar les obres d'ampliació del port i n'ha reconegut la necessitat. A més, preveu que en tractar-se d'una ampliació relativament petita no contribuirà a malmetre més la platja de s'Abanell, encara que ha especificat desconèixer quina seria la solució més adient per resoldre la problemàtica d'aquesta zona blanenca. Tanmateix, afegeix que les obres del port no afectaran en gran mesura la punta de Santa Anna, que, com indica, "ha quedat molt afectada pel temporal de Sant Esteve".
La queixa del febrer
El mes de febrer passat, la confraria de pescadors d'Arenys de Mar, al Maresme, ja va criticar el Departament de Medi Ambient acusant-lo de destrossar l'ecosistema marí aplicant l'actual sistema de regeneració de les platges. De fet, va criticar que després del temporal de Sant Esteve, Medi Ambient decidís solucionar la manca de sorra amb noves aportacions del fons marí argüint que es tractava d'una despesa econòmica que no solucionaria un problema estructural com aquest i que, a més, resultaria insostenible ambientalment. De fet, les contínues regeneracions, efectuades des de l'any 85, han afectat els bancs de petxina lluent que el sector pesquer està tractant de recuperar i que tornarà a malmetre's si es continua dragant el fons marí.
La confraria de Blanes i les del Maresme vigilaran les extraccions de sorra
El Punt 15/4/09
El president de la confraria de pescadors de Blanes, Eusebi Esgleas, escollit fa poques setmanes president de la Federació Catalana de Pescadors, va assenyalar ahir durant l'aplec del Vilar que les confraries de Blanes, el Maresme i alguna del Barcelonès han creat una plataforma per controlar les extraccions que es fan amb vaixells en el fons marí per tal d'aportar sorra a algunes platges durant la temporada d'estiu. Esgleas va denunciar que aquestes extraccions amb vaixell fan molt de mal al fons marí de les zones afectades i als pescadors, sobretot els d'arts menors. Esgleas va assegurar que en casos com el de s'Abanell «no ens hi oposem», però va considerar que «seria interessant fer-ho tant com sigui possible des de terra.»
L'escassetat aguditzarà el conflicte entre turisme i agricultura pels recuros hídrics
Diari de Girona 15/4/09
L'increment del nivell del mar pot comportar la immersió de 100 hectàrees de platges sorrenques de la Costa Brava
GIRONA LAURA FANALS
El canvi climàtic previst per aquest segle tindrà greus conseqüències per a la Costa Brava, per a la seva agricultura i turisme. Segons assenyala un estudi impulsat des de la Universitat de Girona (UdG), l'increment del nivell del mar (al voltant d'uns 15 centímetres al llarg de la primera meitat del segle XXI), tot i ser moderat, pot comportar la immersió de fins a més de 100 hectàrees de platges de sorra, en molts casos sense que hi hagi una possibilitat real de reordenació dels usos del sòl litoral. A més, l'escassetat de pluges, especialment a l'estiu, farà que hi hagi menys recursos hídrics, la qual cosa aguditzarà el conflicte entre l'agricultura i el turisme per l'aigua.
L'informe constata que en els darrers anys hi ha hagut un increment significatiu de les temperatures a la Costa Brava (uns 0,6 graus per dècada de 1970 a 2005), i les precipitacions anuals han davallat gairebé un 10% durant la segona meitat del segle XX. A més, el nivell del mar ha augmentat quatre centímetres en dues dècades.
Aquestes dades seguiran evolucionant durant els propers anys. Així, els models prediuen un augment d'entre 1 i 1,5 graus de la temperatura mitjana anual a la Costa Brava durant la primera meitat del segle XXI, que podria agreujar-se fins a 4 graus a finals de segle. A més, la precipitació anual disminuirà al voltant del 15% en els propers 50 anys, la qual cosa serà més preocupant a l'estiu, quan disminuirà el 40%. A més, les pluges torrencials podrien ser més freqüents a la primavera.
Tot plegat provocarà una disminució "notable" de recursos hídrics disponibles per als pobles de la Costa Brava, cosa que afectarà el turisme i l'agricultura. En relació al turisme, les altes temperatures de l'estiu faran que aquesta no sigui una època especialment atractiva per als turistes, de manera que l'arribada de visitants es pot desestacionalitzar i expandir-se a la primavera i la tardor. Tot i això, la falta d'aigua pot malmetre algunes campanyes turístiques. Per fer-hi front, l'informe proposa adoptar mesures d'estalvi per a usos domèstics i aprofitar la desestacionalització del turisme, cosa que en si mateixa pot ser positiva.
Pel que fa a l'agricultura, la falta d'aigua i salinització d'aqüífers pot comprometre la viabilitat del conreu de viabilitat a bona part de la costa gironina, i la pressió que exerceix aquest sector sobre els recursos pot agreujar la falta d'aigua per a altres activitats. Per això, l'estudi proposa potenciar varietats més adaptades a l'augment de la temperatura, com la userda o els cítrics, i reduir en canvi aquelles més vulnerables al canvi climàtic, com la civada, el blat, l'ordi o la pomera, entre d'altres. A més, part de la superfície de regadiu podria convertir-se en secà, fet que potenciaria la vinya i l'olivera i reduiria, en canvi, l'arròs i el blat de moro, més sensibles a l'estrès hídric.
Finalment, el canvi climàtic també tindrà efectes en la morfologia de la costa, per la qual cosa recomanen limitar l'ocupació humana dels espais inundables a través d'una política restrictiva en els usos del sòl, la qual cosa és difícil de fer en els espais ja urbanitzats: les platges de sorra de la plana de l'Alt Empordà, el Baix Ter, el delta de la Tordera i les petites cales poden patir un notable retrocés. A les zones no urbanitzades s'hauran de canviar els usos del sòl, però als espais ja construïts l'impacte serà molt major i requerirà una gestió costosa.
Malgrat de Mar inaugurarà el pas soterrat de la Pomereda amb un any de retard
Malgrat confidencial 15/4/09
.
Les obres del pas soterrat de l’avinguda de la Pomereda de Malgrat de Mar estan pràcticament enllestides. Aquest matí de dimecres 15 d’abril les màquines asfaltaven la zona. Segons la cap de l’obra, Lorena Morales, després caldrà acabar totes les voreres, fer la plaça, senyalitzar i condicionar tota l’àrea. El dia 9 de maig es preveu inaugurar oficialment el pas. A partir d’aquest moment persones i vehicles hi podran circular amb normalitat. Les obres per soterrar l’antic pas a nivell de l’avinguda de la Pomereda van començar fa dos anys. Al llarg de tot aquest temps l’accés a la platja en vehicle ha estat tallat en aquest punt.Diversos problemes administratius han fet que el termini per acabar les obres s’anés canviant. En un primer moment es va parlar del mes de maig de 2008. La última data fixada era aquest passat mes de març per tal de poder tenir obert el pas soterrat per les vacances de Setmana Santa. Finalment, s’obrirà just un any després de la previsió inicial.
anteriorment a MC...
-les obres del pas soterrat podrien estar acabades el mes de març
-sense accés a la platja
Pineda vol mantenir la xarxa antimeduses també per a l’estiu
Ràdio Palafolls 15/4/09
L’Ajuntament de Pineda ha demanat a la Generalitat una pròrroga de la prova pilot de la piscina antimeduses, instal·lada fa tres setmanes, per poder mantenir aquest tancat de seguretat de la platja del Poblenou durant la temporada d’estiu.
En la primera fase de la prova pilot, la xarxa antimeduses ha superat amb èxit les diferents adversitats meteorològiques a les quals s’ha vist sotmesa. Ara, però, cal provar la seva efectivitat en presència de meduses. És per aquest motiu que tant el consistori com l’empresa Etramar, creadora de l’invent, demanen a la Generalitat que es faci una excepció en el pla d’usos de la platja i deixi la piscina fins a final de setembre.
Aquesta xarxa crea un àrea suposadament segura davant la possible arribada de meduses al litoral, cosa que garantiria un bany segur per als usuaris de la platja del Poblenou també a l’estiu, si finalment es prorroga l’autorització del govern català.
El govern no ha fet res a Pinya de Rosa sis anys després d'haver protegit el paratge
El Punt 14/4/09
Té pendent el pla d'usos que determini què s'hi pot fer i el consell rector, que ara anuncia que presentarà en unes setmanes
El paratge de Pinya de Rosa, a Blanes, encara no té pla d'usos. Foto: EUDALD PICAS.El 9 d'abril ha fet sis anys que el Parlament va aprovar la llei que declarava Pinya de Rosa de Blanes Paratge Natural d'Interès Natural (PNIN), i, a hores d'ara, encara no s'ha fet ni el Consell Rector ni el pla d'usos que ha de determinar què s'hi pot fer i què no. El cas del pla d'usos és extremament greu, ja que segons s'establia en la llei del 2003, hi havia un termini de 18 mesos per tal de redactar-lo i aprovar-lo. El delegat territorial de Medi Ambient i Habitatge, Emili Santos, reconeix que encara no s'ha ni començat a fer res del pla d'usos, ja que els recursos presentats per Lloret han alentit el procés, i afirma que el departament té altres prioritats. Tot i així, anuncia que a finals d'aquest mes és probable que es faci públics la primera proposta de membres del Consell Rector.
La majoria de sectors implicats reconeixen que els tres recursos que va presentar Lloret contra la inclusió de Santa Cristina al PEIN Pinya de Rosa han provocat, en major o menor mesura, un alentiment de tot el procés del Consell Rector i del pla d'usos, ja que el primer pas per posar-ho en marxa tot era tenir feta la delimitació del paratge.
Santos atribueix part de culpa del retard en el CoConsell Rector a aquests recursos, ja que depenent de la sentència del TSJC la composició d'aquest òrgan podria haver hagut d'encabir o no representants lloretencs. La sentència que ha declarat nul el PEIN que lligava Santa Cristina a Pinya de Rosa clarifica una mica la situació i la Generalitat assumeix, de moment, l'absència de Lloret. Sobre el pla d'usos, però, no s'ha començat ni a parlar-ne. «En el departament hi ha altres prioritats que el pla d'usos de Pinya de Rosa», afirma Santos.
L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), considera que el fet que aviat se sàpiga la composició del Consell Rector és «una bona notícia que ve amb molt de retard». Trias no atribueix el retard a res en concret, però apunta que, a part dels recursos, «l'administració devia tenir temes més importants». Sobre la mancança del pla d'usos, l'alcalde afirma que aquesta «deixadesa» hagués pogut «comportar riscos», però que creu que per sort «no ha passat res» a conseqüència d'això durant tot aquest temps.
Des de l'Associació Ciutadana Pinya de Rosa, el seu portaveu, Quim Rutllant, recorda que hi ha hagut promeses incomplertes quant a la creació del Consell Rector pel que fa a terminis, i considera que aquest retard és conseqüència d'un «poti-poti» de qüestions, una de les quals és la negativa de Lloret d'acceptar que Santa Cristina esdevingués PEIN de Pinya de Rosa. «És bàsicament per aquest tema de delimitació que no s'han pogut tirar endavant altres qüestions», assenyala. Rutllant afirma que des de la seva associació treballaran pel seu compte per redactar una proposta de pla d'usos, ja que de les dues opcions que hi ha, «esperar o fer», aposten per la segona.
18.000 signatures
La lluita per salvar Pinya de Rosa va començar l'any 2002, quan es va reactivar un pla parcial per fer-hi 130 xalets i un hotel de 5.000 metres quadrats. La notícia va provocar una reacció immediata que es va traduir amb la creació de la plataforma Salvem Pinya de Rosa, que va començar una lluita per pressionar els polítics per salvar l'últim paratge verge de la costa de Blanes. La lluita va reeixir, i la plataforma va recollir fins a 18.000 signatures, que van resultar un argument cabdal per forçar el Parlament a aprovar una proposició de llei per salvar el paratge. Actualment, molts dels membres de l'associació que van aconseguir aquesta important fita continuen al peu del canó per preservar aquest espai. Recentment han denunciat diverses actuacions que els nous i desconeguts propietaris del paratge hi estan duent a terme, com una neteja de bosc que consideren excessiva i la col·locació d'una tanca que afecta la «connectivitat» del PEIN.
Des dels anys 40
El Jardí Botànic Tropical de Pinya de Rosa de Blanes té gairebé setanta anys d'història, ja que es remunta al 1941. En aquells temps l'estiuejant Ferran Rivière de Caralt, va quedar encisat per la bellesa de la zona i va anar comprant les finques que constituïen el paratge. Rivière va fer amistat amb Carles Faust, propietari del jardí botànic Mar i Murtra de Blanes, i això el va engrescar a fer un jardí tropical. L'any 1946 quan Rivière va decidir batejar la finca amb el nom de Pinya de Rosa en homenatge a Joaquim Ruyra. El conjunt de la col·lecció botànica comprèn més de 7.000 espècies, enquadrades en molts gèneres. En el jardí de cactus s'hi combinen els exemplars columnars, grans canelobres de varis metres d'alçada, amb les espècies globulars les quals estan disposades en alguna zona formant conjunts de centenars d'exemplars.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada