Algunes notícies més per llegir 16/4/09...

L´Ajuntament de Palafolls comença la primera fase de l´auditoria mediambiental "Agenda 21".
Ajuntament de Palafolls 14/4/09

L’Agenda 21 és una eina de planificació i gestió per realitzar una avaluació documentada i objectiva per tal de determinar l’estat actual del municipi a nivell ambiental i poder planificar un pla d’acció.

Actualment, l´Ajuntament de Palafolls està portant a terme una auditoria ambiental del municipi la qual rep el nom d’Agenda 21.L’Agenda 21 és una eina de planificació i gestió per realitzar una avaluació sistemàtica, documentada, periòdica i objectiva per tal de determinar l’estat actual del municipi i poder planificar-ne un pla d’acció adequat i coherent amb la realitat, que ajudi a la millora ambiental de Palafolls.

Per a complir amb els objectius de l’auditoria, la participació ciutadana és clau atès que són els ciutadans els que coneixen la realitat i les necessitats del dia a dia del nostre municipi.

És per aquest motiu que us agrairíem que féssiu vostre aquest projecte amb la vostra col·laboració a través emplenar l’enquesta que es podeu descarregar a continuació i que un cop complimentada s’ha d’enviar al següent correu electrònic:
aj155.mediambient@palafolls.cat.

Les dades obtingudes tindran un ús exclusivament estadístic i en cap cas es publicarà la font.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Per a més infomació: aj155.mediambient@palafolls.cat o trucant al 93 762 00 43.

PARTICIPA!! Sondeig Agenda 21

............................................................
.
La calor mata el fons marí mediterrani
Diari de Girona 16/4/09

Les condicions "estivals" que experimenta el mar s'han perllongat 32 dies més a l'any des de 1974 a 2006
.
El fons mediterrani, afectat per l'allargament de les condicions estivals. levante-emv

GIRONA DDG
Un grup d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científics (CSIC) ha demostrat que existeix una relació directa entre el canvi climàtic, que està provocant un increment progressiu de les temperatures del Mediterrani, i la mort massiva d'invertebrats detectada al fons marí.
Els investigadors, entre els quals hi ha membres del centre de Blanes, sostenen que les condicions estivals al mar s'han perllongat 32 dies l'any entre 1974 i 2006, la qual cosa ha provocat episodis de mort en massa d'alguns organismes invertebrats.
El treball, publicat recentment a la revista Proceedings de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, destaca que durant els períodes estivals extremadament llargs i càlids, com els de 1999 i 2003, es van produir dos processos de mortalitat en massa en més de 500 quilòmetres en el denominat mar Ligur (braç del Mediterrani al sud d'Europa) i a pràcticament tot el Mediterani nord-occidental, respectivament.
L'allargament d'aquestes "condicions estivals" al Mediterrani, que s'emmarca dins d'un canvi en l'àmbit global, es deu a l'increment de la duració i intensitat de l'estratificació o falta de barreja entre les aigües profundes i superficials a la columna d'aigua que es produeix durant l'estiu.
Els investigadors han pogut demostrar, a través d'experiments de laboratori i observacions de camp, que l'escalfament global és el desencadenant de la mortalitat en massa d'espècies de gorgònies (octorals) que són emblemàtiques del Mediterrani.
Aquests espisodis afecten, a més a més, altres grups d'invertebrats suspensívors com ara coralls, esponges, zoantaris o brioozos, components fonamentals de la comunitat coralígena, una de les més diverses i abundants del Mediterrani, amb més de 1.600 espècies.
Condicions adverses
Aquests tipus d'organismes són capaços de suportar una duració normal de les condicions adverses que representa el període estival, però difícilment poden superar una perllongació anòmala, especialment si aquesta es produeix de forma combinada amb temperatures anormalment elevades.


Medi Ambient recorrerà les sentències del TSJC del PEIN de Santa Cristina de Lloret
Diari de Girona 16/4/09

L'acusació pública també recorrerà la demanda que el Tribunal li va desestimar, tal com va assegurar que ho faria

LLORET DE MAR MARTÍ SANTIAGO
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha assegurat que recorrerà al Tribunal Suprem les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que declaraven nul·la la inclusió del paratge de Santa Cristina dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Pinya de Rosa, a Blanes. En ser impossible per a la Generalitat recórrer la sentència de manera directa, el Gabinet Jurídic sol·licitarà al TSJC la intenció d'interposar-hi un recurs de cassació, ja que aquesta és la voluntat de Medi Ambient, que sempre ha defensat la seva intenció d'aconseguir que Santa Cristina formi part del PEIN.
Els recursos tan sols seran per a les resolucions estimades per part del TSJC i que van ser presentades per l'Ajuntament de Lloret de Mar i l'Obreria de Santa Cristina, tanmateix, però, haurà de ser el mateix Tribunal qui accepti o rebutgi la petició del Departament de Medi Ambient per recórrer les esmentades sentències al Tribunal Suprem.
L'advocat Xavier Rotllan, que també va presentar una al·legació com acusació pública en contra de la incorporació de Santa Cristina al PEIN, també recorrerà la sentència que li va desestimar el TSJC, tal com va assegurar que ho faria si Medi Ambient optava per recórrer la decisió del Tribunal respecte a les al·legacions del consistori i l'Obreria.
L'obrer major de Santa Cristina, Salvador Palaudelmàs, ha lamentat la decisió presa pel Departament de Medi Ambient que li va ser comunicada ahir, dia en què també hi havia programada una reunió entre l'Obreria i Medi Ambient que finalment no va poder-se produir. Tot i això, Palaudelmàs ha confirmat que la setmana vinent es reunirà amb el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, perquè des del Departament li han assegurat que tot i recórrer la sentència aquesta pot no arribar al final. La intenció de l'Obreria és que el procés sobre la possible inclusió o no del paratge natural al PEIN de Pinya de Rosa "no s'allargui".
La plataforma Salvem Pinya de Rosa es mostra preocupada per si aquests recursos poden frenar la formalització del Consell Rector del Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN) de Pinya de Rosa, ja que consideren que durant els tres anys que ha durat la pugna per evitar convertir Santa Cristina en part d'un PEIN s'han produït irregularitats al paratge de Pinya de Rosa que no han dubtat a qualificar d'"atemptat ecològic", com indica el socioecòleg Rafa Sardà. Recorda, a més, Sardà, que si Santa Cristina esdevingués un PEIN, "l'Obreria tindria prioritat en la seva gestió".