Ràdio Palafolls 16/11/2016
La muntanya del Castell podria comptar amb d’altres atractius més enllà de la fortalesa medieval. Entre els boscos s’hi podrien amagar restes d’un passat molt més antic.
Es tracta d’un conjunt de possibles vestigis disseminats per la carena del castell i que haurien passat desapercebuts per la majoria de vilatans.
De fet va ser un veí de Mas Carbó qui va veure aquestes pedres i va lligar caps relacionant-les a una possible presència humana d’època prehistòrica.
Entre els elements que s’estudien hi ha una possible taula, un menhir o d’altres conjunts de pedres que es sospita que no són casuals.
Un possible menhir
Una altra pedra que s'estudiarà
Una possible taula
L’Ajuntament de Palafolls espera conèixer els resultats dels estudis del Departament de la Prehistòria de la Universitat de Girona i de la resta d’autoritats competents per saber que fer amb aquestes possibles restes.
Si es confirmessin, serien les restes més antigues de la presència humana a la nostra vila i, de fet, de la zona. Fins ara les restes més antigues del nostre voltant serien els poblats ibèrics de Lloret o la troballa de materials del poblat iber de l’antiga Blanes.
Aprovades les estratègies de desenvolupament local de pesca de #TerresdelEbre i #CostaBrava
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/296913/ca/agricultura-aprova-estrategies-desenvolupament-local-pesca-dels-grups-daccio-pesquers-terres-lebre-i-costa-brava.do …
Entre altres coses podem llegir...
La constitució d’aquests GALP en dos territoris de Catalunya i l’aprovació de les dues estratègies de desenvolupament local per dinamitzar la seva economia i promoure la cohesió social permetran:
• Establir un punt de trobada dels actors locals
• Reforçar el paper del sector pesquer en l’economia local
• Descentralitzar la presa de decisions
• Incrementar la difusió i visibilitat internacional del territori
• Connectar les comunitats pesqueres europees
• Facilitar l’accés al territori d’altres fonts de finançament.
GALP Costa Brava
El Grup d’Acció Local Pesquer Costa Brava està format per 31 entitats del territori: 11 confraries de pescadors, 10 entitats del sector públic, 2 entitats del sector social i 8 entitats del sector privat. La EDLP incideix en una superfície de 359,3 quilòmetres quadrats i comprèn els municipis pesqueres de Blanes, Cadaqués, l’Escala, Llançà, Lloret de Mar, Palamós, el Port de la Selva, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí i Tossa de Mar amb una població de 171.936 habitants. La població conjunta dels onze municipis representa el 39% del conjunt de la població de les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva en el seu conjunt, i el 23,2% del conjunt de la província de Girona.
El GALP Costa Brava té com a missió fomentar una activitat pesquera sostenible a partir de la protecció del medi ambient i els recursos naturals, i potenciar alhora la comercialització dels productes com a pilar bàsic de la viabilitat del sector, oferir suport als agents socials i impulsar iniciatives que afegeixin valor als municipis i al territori costaner. A més, l’EDLP incidirà a augmentar la visibilitat del sector, posar en valor la seva importància, integrar-lo en el principal motor econòmic del territori, el turisme, i donar suport a les iniciatives per al manteniment, la conservació i la promoció del patrimoni històric, cultural i natural. Finalment, les iniciatives desenvolupades mitjançant l’EDLP s’encaminaran a fomentar la cohesió social, promoure la igualtat entre homes i dones i facilitar la incorporació al sector de la gent jove i les dones.
Llicències d'armes sense revisar l'historial clínic
Cadena SER 15/11/2016
Segons ha pogut saber SER Catalunya, els centres que fan els controls mèdics que es necessiten per aconseguir llicències d'armes de caça, no revisen l'historial clínic dels aspirants, per una raó tan simple com que no hi tenen accés
Això vol dir que no poden saber si els clients d'aquests centres mèdics tenen malalties físiques o mentals. Cal recordar que els centres que s'encarreguen d'expedir els certificats per després poder obtenir la llicència d'armes són els mateixos que fan les revisions mèdiques per renovar el carnet de conduir.
La Guàrdia Civil assegura, però, que si detecta algú amb llicència amb un comportament estrany, li fan passar un segon control, que en aquest cas s'encarrega de fer l'Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), que depèn de la Generalitat de Catalunya.
Així ho assegura, en declaracions a SER Catalunya, el capità Miguel Ángel Quesada, responsable de les llicències d'armes a Barcelona.
Ara bé, el cert és que la policia no té perquè detectar-ho i una persona amb una malaltia mental diagnosticada pot arribar a tenir llicència d'armes sense que ningú li hagi pogut impedir en tot el procés fins aconseguir-la.
Així s'hi refereix una treballadora d'un centre de revisions mèdiques de Barcelona. La veu l'hem distorsionat per mantenir-la en l'anonimat.
Aquesta revisió mèdica en centres autoritzats cal passar-la per aconseguir i renovar totes les llicències d'armes. Tot i això, en casos com les armes curtes, hi ha molts altres requisits que per les de caça. Només la poden tenir aquelles persones que la Guàrdia Civil consideri que estan en risc, com ara els joiers.
En el cas de la llicència d'armes de caça, n'hi ha prou amb inscriure's a la federació de caça, passar el control mèdic al qual ens estem referint i superar una prova de tir a les dependències de la Guàrdia Civil, que és el cos policial que té totes les competències per l'expedició de llicències d'armes a l'Estat.
Confirmats tres focus de pins afectats per la plaga del tomicus a Calella
Ràdio Calella 16/11/2016
El regidor de Medi Ambient ha explicat a Ràdio Calella TV que si bé en unes primeres anàlisis realitzades per laboratoris de sanitat vegetal s’havia descartat la presència de l’escarabat que està matant els pins dels Maresme, darrerament se n’han detectat tres focus a la ciutat, però amb una incidència menor que en d’altres zones boscoses del territori.
Un dels focus és al Parc Dalmau, en espai municipal. Marc Buch puntualitza però que la incidència és menor que en d’altres punts de la comarca on el Tomicus destruens sí està provocant un problema greu a nivell forestal.
“Es va detectar un petit focus al Parc Dalmau, però no tots els pins secs que hi ha són causats pel Tomicus, sinó que hi ha altres agents patògens, com els fongs, que també els poden danyar”, ha dit el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Calella.
En aquest cas, l’actuació per minimitzar els efectes de l’escarabat Tomicus recau en l’Ajuntament de Calella. Els altres dos focus es concentren en zones privades, com també ho és la responsabilitat. “És la priopietat qui ha de fer la gestió d’eliminació dels arbres afectats. Des del CCM s’està fent una gran tasca de suport i des de l’Ajuntament els informem de les actuacions que han de fer”, ha afegit Buch.
L’única solució davant la plaga de l’escarabat passa per la poda i la retirada dels arbres afectats, per evitar-ne la propagació i que s’acumuli massa forestal, que seria com benzina en cas d’incendi. El regidor de Medi Ambient de Calella exposa que mantenen contacte directe amb propietaris forestals i també amb el Consell Comarcal del Maresme, i que s’està pendent que la Generalitat de Catalunya destini ajuts econòmics per emprendre les actuacions.
Detecten la presència de Tomicus en una pineda de St Genís
Ràdio Palafolls 16/11/2016
Era qüestió de temps que aquest insecte comences a afectar les pinedes de la nostra localitat i els serveis de Medi Ambient de l’Ajuntament ja ha detectat la presencia d’aquest escarabat en un bosc prop de St Pere de Vivelles, a St Genís.
Aquest insecte, que és molt petit, s’aprofita dels pins debilitats per la sequera o altres problemes, i els acaba matant. De fet és una amenaça real que podria fer desaparèixer els boscos de pins de la nostra comarca, on es va detectar ja fa uns mesos al baix Maresme i es va expandint.
Una de les preocupacions que existeixen entre els experts és que el tumicus acabi afectant a gran part dels boscos de la comarca i que, en els casos de temporals forts, l’aigua no sigui absorbida pels boscos i acabi baixant amb més força i quantitat provocant rierades en els propers anys.
El Punt Avui 16/11/2016
Les amenaces de denúncia dels vigilants del camí públic GR-92/11 espanten curiosos i treballadors municipals
La propietat denuncia l'Ajuntament per l'inventari de camins
El camí de ronda que passa per la finca de Can Juncadella, tal i com figura a l'inventari de l'ajuntament. Foto: AJ. DE LLORET / NURI FORNS.
L'entrada al camí, amb la porta oberta. Foto: AJ. DE LLORET / NURI FORNS.L'entrada al camí, amb la porta oberta. Foto: AJ. DE LLORET / NURI FORNS.
NURI FORNS - LLORET DE MAR
La fustigació dels vigilants que es mouen a l'entorn del camí públic GR-92/11 que passa per la finca coneguda com a Can Juncadella, a Lloret de Mar, ha fet que alguns funcionaris del consistori demanin a l'Ajuntament que sol·liciti un aclariment de sentència.
La porta d'accés al camí es va obrir el 26 d'octubre en compliment d'una resolució del jutjat contenciós administratiu número 3 de Girona que autoritzava l'obertura de la porta. Els representants de la propietat (uns adinerats del Kazakhstan presumptament vinculats al president d'aquella república) interpreten que només estan obligats a obrir la porta però no han de deixar passar ningú, i els que ho fan són amenaçats amb denúncies i presumptament gravats.
Els més afectats, a part dels pocs curiosos que s'hi han apropat, són els treballadors municipals, ja que l'Ajuntament continua la tasca de senyalitzar el camí públic. De fet, col·locar el senyal de l'Ajuntament un parell de metres endins de la porta d'accés ja va ser complicat per l'oposició dels representants de la propietat. Per tot plegat, els intents per marcar l'itinerari no són gens fàcils ni agradables.
L'Ajuntament, responent a la inquietud dels funcionaris, està valorant demanar un aclariment de sentència, segons va admetre el segon tinent d'alcalde, Jordi Orobitg (ERC). Malgrat tot, afirma que l'Ajuntament no té cap dubte del sentit de la sentència. “El jutjat entén que preval l'interès públic i l'Ajuntament té dret a recuperar el camí, però per un excés de zel vam demanar al jutge que, tenint en compte que a la finca hi ha un habitatge, autoritzés expressament a treure la porta per fer efectiva la resolució de recuperar el terreny”, va explicar Orobitg, que hi va afegir que s'està “ponderant” demanar un aclariment “per donar més tranquil·litat a tothom”.
Malgrat tot, l'Ajuntament insisteix que el camí és públic i que qualsevol que sigui amenaçat amb denúncies quan hi intenti entrar no hauria de dubtar a trucar a la policia.
D'altra banda, el contenciós entre les dues bandes continua obert amb nous fronts, ja que l'Ajuntament ha obert dos expedients urbanístics a la propietat (la societat Flinder Data), i els propietaris, per la seva banda, han portat l'Ajuntament al contenciós perquè aquest any es va aprovar un inventari de camins de Lloret de Mar i el que passa per la finca en forma part, i ells insisteixen que és privat. L'inventari de camins de Lloret de Mar inclou 78 camins, i el de Can Juncadella és el número 61, que figura com a camí de ronda.
Expedients oberts
Un dels expedients urbanístics s'ha incoat perquè els amos han fet posar tanques per delimitar el camí i tractant-se d'un terreny inclòs en el Pla Especial d'Interès Natural de Catalunya (PEIN) haurien d'haver demanat autorització.
El segon expedient és perquè s'ha detectat que la propietat ha obert un nou camí que sembla fet amb la voluntat de confondre sobre el traçat real del camí de ronda. L'Ajuntament, però, té plànols pericials i el pla d'aprofitament forestal de la finca, i continua treballant per senyalitzar el camí correcte.
El camí feia set anys que estava tancat, arran d'un conveni signat el 2009 entre l'Ajuntament i Flinder Data, segons el qual el camí passava a ser privat si la propietat construïa un camí de ronda alternatiu.
LA DATA
26/10 És el dia que es va fer efectiva l'obertura de la porta d'accés al GR-92/11 després de set anys tancada.
LA FRASE
Estem ponderant demanar un aclariment per donar més tranquil·litat a tothom
Jordi Orobitg
SEGON TINENT D'ALCALDE DE LLORET
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada