De com es municipalitzen i urbanitzen les platges de Catalunya 13/12/2016...

I és que les platges deixen, definitivament, de ser espais naturals d'ús temporal entre el mar i el poble per passar directament a formar part de l'entramat urbà dels municipis, deixant-les en mans d'uns "gestors locals" que han demostrat reiteradament que mai les han vist com un espai prestat sinó com un munt de sorra municipal al servei de la indústria turística. 

Que es potenciarà l’activitat econòmica, que s'incrementarà la seguretat jurídica dels operadors, que seran els mateixos municipis els que podran atorgar les corresponents autoritzacions sense que hagin d’intervenir administracions superiors, que emfasitzaran la necessitat de garantir l’accessibilitat a les platges, etc, etc, etc...

El Govern acorda sotmetre a informació pública la futura Llei d'ordenació del litoral que preveu desenvolupar la competència exclusiva de la Generalitat
Departament de Territori i Sostenibilitat 13/12/2016

Aposta per una gestió integrada de la costa catalana, amb nous instruments d’ordenació i un règim econòmic i financer propi que asseguri els recursos suficients per invertir en la millora d’aquest àmbit

Reserva al Govern el paper d’administració de referència però dotant de més competències als ajuntaments, i impulsa la participació de tots els agents en la gestió de la costa

El Govern ha aprovat de nou la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei d’ordenació del litoral, que ara se sotmetrà a informació pública i a audiència de les entitats afectades. Aquesta memòria ja va ser aprovada pel Govern el novembre de 2014 i, des de llavors, s’han concretat i millorat alguns aspectes, raó per la qual torna a passar aquest tràmit.

La nova legislació preveu desenvolupar la competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria, establerta a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i articular un model de gestió integrada de l’espai costaner, seguint les recomanacions de la Unió Europea.

Distribució competencial complexa

Fins ara, el Govern ha aprovat diversos plans de protecció del litoral per garantir el desenvolupament sostenible del territori. No obstant això, la distribució de les competències d’ordenació de la costa és molt complexa, atès que hi concorren fins a tres nivells administratius: l’Estat espanyol, la Generalitat i els ajuntaments. Es fa necessari, doncs, articular nous instruments que ordenin aquest àmbit des d’una òptica integradora i incrementar la seguretat jurídica dels operadors.

D’altra banda, l’assumpció de més competències en la gestió del litoral per part de la Generalitat no va anar acompanyada de la dotació de més recursos econòmics per desplegar-les. L’Estat recapta actualment el cànon d’ocupació del domini públic marítim terrestre, del qual no participa el Govern.

La futura Llei vol corregir aquestes mancances reservant a la Generalitat el paper d’administració de referència, però dotant de més competències als ajuntaments i simplificant el procediment administratiu. El text vol donar resposta també a la inexistència a l’ordenament jurídic tant català com espanyol de figures pròpies per ordenar el domini públic marítim terrestre (DPMT). Aquestes noves eines permetran gestionar un àmbit especialment sensible i sotmès a nombroses pressions, afavorint el desenvolupament sostenible d’un espai estratègic per al país.

Gestió integrada

Per tal d’aconseguir aquests objectius, la Llei regularà la creació de dues noves eines d’ordenació i gestió de la costa. Així, el Pla d’ordenació del litoral català serà l’instrument bàsic per a la gestió integrada de l’àmbit terrestre i marí de la franja costanera.

A més, els ajuntaments impulsaran els seus plans d’ús del litoral i les platges per ordenar les ocupacions d’instal·lacions desmuntables. La seva vigència serà de quatre anys, inclouran la previsió d’activitats i instal·lacions per aquest termini de temps i els mateixos municipis podran atorgar les corresponents autoritzacions.

D’aquesta manera, els municipis autoritzaran usos i obres sense que hagin d’intervenir administracions superiors i s’introduirà per primera vegada el règim de comunicació prèvia en la tramitació d’autoritzacions en servitud de protecció, trànsit o accés. El resultat serà la simplificació dels tràmits administratius i l’acostament de la presa de decisions als ciutadans.

Tant el Pla d’ordenació del litoral com els plans d’usos emfasitzaran la necessitat de garantir l’accessibilitat a les platges i la supressió de barreres per a les persones amb mobilitat reduïda.

Catàleg de trams de platges

Els dos instruments es basaran en el Catàleg de classificació de trams de platges que ha elaborat el Departament de Territori i Sostenibilitat i que divideix les platges en urbanes i naturals, amb diferents graus de conservació. La classificació permet, a més d’incrementar el coneixement sobre el litoral del país, detallar amb precisió els usos que es permetran en cada tram.

En els trams naturals es reduirà l’ocupació i es restringiran les distàncies entre les activitats autoritzades, mentre que a les platges urbanes es potenciarà l’activitat econòmica.

Segons el Catàleg, els 70 municipis costaners de Catalunya compten amb  596 trams de platges, dels quals 336 són urbans (el 56,28%) i 260, naturals (el 43,62%). En total, les platges ocupen 259,56 quilòmetres dels 714,4 del litoral, un 36% de la seva longitud.


Nou instrument per invertir en el litoral

La Llei també resoldrà la manca d’un règim econòmic i financer propi del DPMT a Catalunya, fet que actualment dificulta l’obtenció de recursos per dedicar-los a la conservació del litoral. Així, es crearà un nou cànon a favor de la Generalitat sobre el rendiment econòmic d’aquelles concessions que ocupen permanentment el domini públic marítim terrestre, com ara restaurants.

L’import recaptat es destinarà íntegrament a finançar actuacions de millora de la costa i permetrà impulsar polítiques més ambicioses en l’ordenació del litoral.

Participació de tots els actors

La nova Llei articularà mecanismes de participació en la gestió de la franja costanera, involucrant tant les administracions més properes com el teixit econòmic i territorial. Preveu la creació dels anomenats consells rectors dels espais litorals; es tractaria d’òrgans col·legiats, amb participació pública i privada, sense personalitat jurídica pròpia.

Una vegada el Consell Executiu ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei, aquesta se sotmetrà ara a informació pública i a audiència de les entitats afectades durant un mes. La ciutadania i els ajuntaments, diputacions i consells comarcals litorals podran fer arribar les seves consideracions, juntament amb les entitats municipalistes, un total de nou col·legis professionals, entitats ecologistes i centres de recerca del medi marí. La memòria també es farà arribar als organismes de l’Estat vinculats amb el litoral.

Es preveu que el Consell Executiu aprovi l’Avantprojecte de la llei del litoral durant el primer semestre del 2017 per poder començar el tràmit parlamentari a continuació.