Ports 30/3/2017
La neteja subaquàtica del port de Blanes servirà per recuperar materials i sensibilitzar entitats, usuaris i ciutadans en la protecció del medi ambient i el bon ús de les instal·lacions portuàries
Al port pesquer de Palamós també s’està fent una neteja subaquàtica i en tres dies ja s’han recuperat 8.000 quilos de residus
Neteja fons marí al port Blanes
L’empresa Ports de la Generalitat ha organitzat una neteja subaquàtica a la zona pesquera i a la zona de la nàutica popular del port de Blanes (Selva). L’actuació, que es fa cada dia de 9 a 13 hores per no interferir en l’activitat pesquera, es va iniciar el dimarts 28 de març i finalitzarà el divendres 31 de març.
De moment, entre dimarts i dimecres ja s’han recuperat 5.000 quilos de deixalles entre pneumàtics, taulons de fusta, restes d’embarcacions, envasos de plàstic, cordes, bateries de vaixells, motocicletes, tanques, contenidors d’escombraries i carretons de compra, entre d’altres. Els residus es classifiquen i es col·loquen en contenidors i es porten als centres autoritzats per la seva valorització i gestió.
Aquesta actuació s’emmarca en la política ambiental de Ports, que disposa de les certificacions ISO 14001 i EMAS a totes les oficines i les instal·lacions portuàries que gestiona al llarg del litoral català. En aquest context, el gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez Comes, ha dit: ”Ens hem de conscienciar tots, administracions, usuaris i ciutadans per protegir el medi ambient i treballar junts per tenir uns ports més sostenibles”.
8.000 quilos de deixalles al port de Palamós
Aquesta setmana Ports també ha organitzat la neteja subaquàtica de la dàrsena pesquera exterior al port de Palamós (Baix Empordà). La zona on s’ha actuat quedava pendent de la neteja realitzada l’any passat. Aquesta actuació s’ha fet des del dilluns 27 de març fins el dijous 30 de març, diàriament, de 8 a 15 hores. En tres dies, al port palamosí s’han recuperat 8.000 quilos de deixalles entre pneumàtics, ferralla, envasos de plàstic, cordes, ampolles de vidre i bateries, entre d’altres, que s’estan portant a l’abocador autoritzat per a la seva gestió posterior.
Les dues neteges dels fons marins, que han tingut un cost total de 9.000 euros, han estat executades per empreses de professionals subaquàtics autoritzades per la Capitania Marítima de Palamós i transportistes de residus autoritzats per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Aquestes actuacions són fruit del compromís adquirit per l’Administració portuària d’organitzar neteges dels fons marins periòdicament en els ports. Recentment, s’han realitzat als ports de Palamós, Roses i, ara, al de Blanes. En aquest sentit, Gómez, ha afegit: ”Continuarem impulsant aquestes neteges per vetllar pel llegat portuari que deixarem a les futures generacions”.
#ProteccioCivil informa d'un #sisme de magnitud 3 a la #Selva, sense danys http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/299829/ca/proteccio-civil-generalitat-informa-dun-sisme-selva-danys.do …
Protecció Civil de la Generalitat informa d’un sisme a la Selva sense danys
Blanesaldia.com 30/3/2017
Protecció Civil de la Generalitat (Departament d’Interior) informa que, d’acord amb les dades facilitades per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (IGC), a les 01.38 d’aquesta matinada s’ha produït un sisme a la comarca de la Selva, amb epicentre al municipi de Riudarenes, amb magnitud 3. No es té constància que aquest sisme hagi provocat danys.
El sisme ha estat lleugerament percebut. El telèfon 112 de Catalunya ha rebut una trucada feta des de Cadaqués; la policia local de Santa Coloma de Farners ha rebut dues trucades; i dos ciutadans més han omplert el Qüestionari Heu percebut un terratrèmol? De l’Intitut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Recordem que si algun ciutadà ha notat els sisme, pot comunicar-ho a l’Institut Cartogràfic i Geològic (IGC) omplint el Qüestionari macrosísmic individual que trobarà al web http://www.igc.cat/web/ca/sismologia_questionari.html
Per què moren els pins del Maresme?
Betevé 29/3/2017
La plaga podria afectar en breu els boscos de Collserola
En dos anys la superfície afectada en aquesta comarca ha passat de 40 ha a 800 ha. El canvi climàtic, la manca de gestió forestal i un escarabat autòcton són els responsables de la mort d'aquests arbres emblemàtics del Maresme i d'altres punts de la costa catalana.
El pi pinyoner ("Pinus pinea") és l'espècie dominant del Maresme, on ocupa unes 6.500 de les pràcticament 25.000 hectàrees de superfície forestal d'aquesta comarca. Malauradament, la seva salut no és gens bona i des de fa pocs anys s'ha començat a observar la mort de nombrosos exemplars, en alguns punts de forma realment alarmant.
Oriol Bassa, enginyer de forests del Consell Comarcal del Maresme ha explicat a 'El matí de Barcelona', a betevé 91.0 fm, que actualment hi ha a l'entorn de 800 hectàrees de pi pinyoner afectades. La principal causa de l'assecament i mort d'aquests arbres és el canvi climàtic, que està implicant temperatures més altes, amb més onades de calor, i pluges més concentrades i mal repartides. La segona causa seria la manca de gestió forestal dels boscos en aquest sector del territori. Tot plegat ha afavorit que un escarabat autòcton, el "Tomicus destruens", pugui matar ara un gran nombre d'arbres, pel fet de mostrar-se més febles i vulnerables pel canvi de les condicions climàtiques. L'expert ha explicat que calen tan sols tres individus d'aquest escarabat perforador per causar la mort d'un pi de grans dimensions.
El "Tomicus destruens" és un coleòpter especialista en pi pinyoner que ja ha fet estralls en altres sectors de la península. Aquest escarabat, però, no és l'únic factor que actualment perjudica els pins, també hi ha altres plagues com la processionària o l'acció d'alguns fongs.
Afectació a Collserola i en altres zones del Catalunya
La comarca del Maresme és, amb diferència, la més afectada a Catalunya. També es preveu que en breu arribi amb força a les comarques de la Selva, el Baix i l'Alt Empordà. De moment als boscos de Collserola s'han trobat pocs d'aquests insectes, malgrat que es preveu que d'aquí a dos o tres anys també s'hi arribin a observar superfícies afectades.
La gestió forestal com a solució
L'aclarida de boscos, la gestió forestal, és una de les solucions per tal de millorar les condicions ambientals d'aquestes pinedes i fer-les més resistents al canvi climàtic . En el cas del Maresme ha calgut associar els més de 4.500 propietaris forestals, que cedeixin els drets i es puguin realitzar actuacions forestals i de gestió. Actualment hi ha uns 24 milions d'arbres a la comarca, segons els experts, i en sobrarien uns 5 milions, tenint en compte les condicions ambientals actuals.
En tan sols tres anys s'ha passat de 30 a 800 hectàrees afectades i s'estima que a finals d'estiu n'acabin sent a l'entorn de 1.500. Bassa ha expressat que, malgrat aquestes dades tan alarmants "s'està treballant per convertir l'amenaça del 'Tomicus' i la sequera en una oportunitat". Bassa afegeix que "si es fa bé, el 65 % de la superfície de la comarca del Maresme, formada actualment per boscos, es convertirà en una superfície de boscos de més qualitat, adaptats al canvi climàtic".
Actualment el Consell Comarcal del Maresme treballa conjuntament amb diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per afrontar aquesta plaga.
A continuació podeu escoltar l'entrevista sencera a Oriol Bassa a 'El matí de Barcelona':
http://beteve.cat/per-que-moren-els-pins-del-maresme/
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada