El conseller Rull anuncia una línia d'ajuts als ens locals de 20 MEUR en vies ciclistes
Sostenible.cat 22/5/2017
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha anunciat aquest 18 de maig que el Govern obrirà la tardor vinent una convocatòria d’ajuts a ens locals per a l’execució de vies ciclistes interurbanes i urbanes amb l’objectiu de potenciar l’ús de la bicicleta. Aquest programa tindrà una dotació econòmica inicial de 20 MEUR procedents dels fons FEDER 2014-2020 de la Generalitat per a cobrir el 50% del cost de les actuacions, de manera que podrà activar una inversió total de 40 MEUR. La convocatòria estarà adreçada a ajuntaments, consells comarcals i diputacions per actuacions que s’executin entre 2018 i 2019.
Una xarxa ciclista segura
Josep Rull ha fet aquest anunci en la cloenda del 6è Congrés de la Bicicleta, que s’ha celebrat a Reus durant dos dies i que ha aplegat més de 220 assistents i ha comptat amb la participació d’una seixantena de ponents. En aquest sentit, el conseller ha remarcat: “hem constatat que el nivell de creixement dels usuaris de la bicicleta com a mitjà de transport està superant les expectatives que ens havíem fixat, i que hi ha un cert transvasament del cotxe a la bicicleta, així que les administracions hem de garantir una bona xarxa de vies ciclistes segures”.
A més, Rull ha explicat que aquesta línia d’ajuts representa un alt volum d’inversió, que ens acosta a una part d’Europa a la que ens volem assemblar i a la que cada cop ens assemblem més”.
Les subvencions es destinaran a actuacions que consisteixin en:
- Impulsar la construcció d’una xarxa de vies ciclistes, incloent trams interurbans i urbans.
- Millorar la seguretat i prestacions de les vies ciclistes existents.
- Fomentar la intermodalitat amb el transport públic col·lectiu.
- Garantir la continuïtat i coherència del conjunt de la xarxa de vies ciclistes interurbanes de Catalunya mitjançant l’aplicació d’uns criteris de disseny i senyalització homogenis a tot el territori.
Actuacions en vies urbanes i interurbanes
La convocatòria d’ajuts abasta actuacions en vies ciclistes interurbanes i urbanes. Així, es podrien incloure actuacions com l’execució de vies ciclistes que connectin dos o més municipis propers, o bé un nucli urbà amb altres nuclis de població, àrees residencials aïllades, estacions de transport públic, polígons industrials, grans centres generadors de mobilitat o bé espais d’interès natural del mateix terme municipal, així com vies ciclistes urbanes.
Aquesta línia de subvenció s’inclou en el marc del Programa Operatiu del FEDER de Catalunya 2014-2020, dins l’objectiu genèric d’afavorir el pas a una economia baixa en carboni en tots els sectors, i específicament, el de fomentar la mobilitat urbana sostenible --transport urbà net, transport col·lectiu, connexió urbana-rural, millores de la xarxa viària, transport ciclista, de vianants, mobilitat elèctrica i desenvolupament de sistemes de subministrament d’energies netes.
Balanç del Congrés
El Congrés Internacional de la Bicicleta és el principal fòrum de Catalunya sobre les novetats i l’intercanvi d’experiències relacionades amb el món de la bicicleta entre administracions públiques, professionals del sector, entitats i usuaris.
En aquesta edició del Congrés, quatre ciutats europees, exemplars en l’ús d’aquest mitjà de transport, han exposat les seves experiències: Copenhague (Dinamarca), Utrecht (Holanda), Friburg (Alemanya) i Estrasburg (França). Així mateix, s’han presentat ponències en què s’han abordat la promoció, el disseny i la seguretat en l’ús de la bicicleta en àmbits urbans i interurbans, tant pel que fa als desplaçaments de caràcter quotidià com a la pràctica de l’esport o la realització d’activitats de turisme i lleure. També s’han analitzat els impactes que té en l’economia, la salut i el medi ambient i han tingut especial rellevància la innovació i el paper de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el sector.
Cal destacar que la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona han estat els promotors d’aquesta edició del Congrés, amb la col·laboració de les principals entitats d’usuaris d’aquest mitjà de transport.
Ús i impacte econòmic
El Departament de Territori i Sostenibilitat vol seguir fomentant, mitjançant la Mesa de la Bicicleta, la participació de les administracions i entitats d’usuaris del sector de la bicicleta per definir les principals línies de treball de les polítiques públiques i impulsar una estratègia catalana de la bicicleta conjunta per al desenvolupament de la mobilitat en bicicleta durant els pròxims anys. En aquest sentit, es preveu dur a terme una sèrie de jornades de treball durant l’estiu i la tardor amb representants de les administracions i entitats implicades.
A Catalunya, segons l’últim Baròmetre de la Bicicleta, un 55,1% de la població –3,3 milions de persones-- té una bici per a ús personal i el 39,5%, que són uns 2,2 milions de persones, utilitza una amb alguna freqüència. Aquesta xifra es manté relativament estable en relació amb els últims anys, mentre sí creix la d’usuaris que la fan servir a diari, passant del 6,1% al 6,4%, fins a arribar als prop de 400.000 usuaris diaris.
El món de la bicicleta genera a Catalunya un impacte directe de 1.300 milions euros anuals, segons l’últim informe d’impacte econòmic del sector. L’estudi distingeix el sector del comerç i la indústria, el cicloturisme, l’esport i la inversió en infraestructures. La venda de bicicletes i components dóna feina a 2.100 treballadors a Catalunya i suposa prop de 580 milions de volum de negoci a l’any.
Pel que fa a la pràctica del cicloturisme, l’impacte econòmic associat (amb pernoctacions) supera els 285 milions l’any i l’excursionisme amb bicicleta genera uns 330 milions. L’esport genera prop de 40 milions d’impacte cada any i, finalment, la inversió en infraestructures ciclistes i l’impuls de l’ús de la bicicleta sumen al voltant dels 65 milions anuals.
Blanes s'encalla amb el POUM i ERC es desmarca clarament per primer cop
El Punt Avui 22/5/2017
L'anul·lació per sentència judicial del planejament del 2010 ha provocat que el govern negociï contra rellotge una legalització polèmica de càmpings
Blanes s'encalla amb el POUM i ERC es desmarca clarament per primer cop Foto: Arxiu.
L'alcalde, assegut, amb Àngel Canosa, al seu costat, i Quim Torrecillas Foto: QUIM PUIG.
NURI FORNS - BLANES
El mandat a Blanes va començar amb fortes turbulències, i superades algunes etapes, s'hi torna a trobar. De les dificultats per formar un equip de govern, per tenir un alcalde clar (atès que tres grups, el PSC, ICV-EUiA i CiU tenien quatre regidors cadascun) es va passar a una etapa d'un govern molt feble encapçalat per Miquel Lupiáñez (PSC) que estava en minoria però no acabava de trobar prou suport per acabar-se de reafirmar.
El suport gairebé incondicional el van trobar aviat CiU i el PSC en l'únic regidor del PP, Salvador Tordera. Cap novetat, ja que el PP històricament ha estat aliat dels governs de Blanes. No va ser fins passat l'any que el PSC i CiU, fent una crida gairebé desesperada a sumar forces, van aconseguir que també s'afegís al govern ERC, i amb aquests dos regidors, el nou govern ja tenia els onze vots que li permeten respirar amb una certa tranquil·litat. Però ERC ja va avisar que en temes cabdals mantindria la seva independència, i el principal punt en què han topat ha estat precisament un de gran transcendència per al municipi, l'aprovació del nou pla d'ordenació urbanística municipal (POUM).
L'estiu passat la regidora d'Urbanisme, Pepa Celaya, fent balanç del primer any, va destacar que els tres socis de govern arribaven a l'entesa tot i els punts de vista diferents, però passat un any més, l'aprovació del POUM s'ha convertit, de moment, en un escull, una font inesgotable de reunions i taules de negociació fins ara infructuoses, i en un punt de fricció dins el govern (amb ERC, que manté una posició no favorable a legalitzar les ampliacions dels càmpings) i el PSC i CiU, que mantenen que cal fer-ho amb arguments que moltes vegades semblen més propers als propietaris dels càmpings. Queda veure com es resol i si afectarà o no, més a llarg termini, el pacte tripartit. Mentrestant, el poble continua paralitzat, com coincideixen tots, perquè no es poden donar llicències d'obra. I mentre gairebé s'exigeix que l'oposició hi prengui partit (cap a la legalització), el PSC i CiU semblen poc disposats a cedir.
El turisme
L'impacte sobre el turisme és el principal argument esgrimit pel PSC i CiU per legalitzar els càmpings. A part de l'ocupació de la Ciutat Esportiva, que ha anat a l'alça, també s'ha donat un altre impuls al concurs internacional de focs amb la incorporació de Lloret al conveni, que ja havia signat anteriorment Girona. A més, s'han allargat un dia i n'han augmentat els premis per donar més impuls al que per ara és la principal atracció de la ciutat. Però no tot és positiu, el festival de cervesa artesana Birrasana, creat per blanencs i nascut a la ciutat, s'ha acabat traslladant a Lloret de Mar per la manca d'entesa entre els promotors i l'Ajuntament.
Un altre afer que crema a les mans del govern és la dissolució del Consorci Urbanístic Portal Costa Brava-Illa de Blanes. La Sindicatura de Comptes, en el seu informe, ja exposava que encara no s'ha pagat res dels 30 milions que va costar construir la Ciutat Esportiva, que era el projecte que donava sentit al consorci. El Departament de la Presidència de la Generalitat i l'Ajuntament de Blanes ja han arribat a un acord que preveu que l'Ajuntament demani un crèdit de setze milions, han passat de molt els tres mesos que la Generalitat va donar de termini per convocar i liquidar el consorci, però l'alcalde ja va dir que no ho farà fins que el POUM estigui tancat. En tot cas, per fer front al deute, l'Ajuntament haurà de demanar un crèdit de 16 milions, que s'afegirà al deute que arrossega l'Ajuntament.
LA XIFRA
2,8 milions d'euros de sanció es la imposada als dos càmpings susceptibles de ser legalitzats, el Bella Terra i el Blanc.
LA DATA
2010 és l'any que es va aprovar el POUM i que una sentència judicial ha anul·lat arran de les denúncies dels càmpings.
El govern
Miquel Lupiáñez (PSC) encapçala l'equip de govern blanenc, que està format pels socialistes, CiU, ERC (que s'hi va incorporar al cap d'un any) i amb el suport del regidor del PP, responsable d'una ponència d'activitats.
L’Agrupació de Defensa Forestal remulla les zones amb borrissol per evitar incendis
Nova Ràdio lloret 23/5/2017
IMATGE: UN AGENT DE L'ADF REMULLANT UNA ZONA | FONT: ADF
L’Agrupació de Defensa Forestal du a terme, fins a finals de maig, actuacions per minimitzar el risc d’incendi forestal amb el borrissol que produeixen els pollancres. El cap dels voluntaris de l’ADF, Enric Martínez, assegura que es tracta d’un element molt inflamable i, a més, es propaga ràpidament.
Per aquest motiu, aquests dies remullen amb aigua els marges i altres indrets de bosc on detecten una presència elevada de borrissol. A més, demanen que contactin amb l’agrupació els veïns que tinguin constància d’una zona on calgui fer una actuació (poden contactar al mòbil 690 782 095 o bé al correu electrònic info@adflloret.org).
A més a més, també és important remullar el borrissol perquè provoca al•lèrgia a moltes persones.
Recordem que, a banda de les tasques específiques per remullar el borrissol de pollancre, fins el 15 de juny està restringida la possibilitat de fer foc al bosc i als voltants amb l’objectiu de reduir el risc d’incendi forestal. De fet, només es permet en casos molt especials. A partir del 15 de juny i fins a mitjan setembre, està del tot prohibit encendre qualsevol tipus de foc.
La Selva TV
----------------------------------------------------
El Consell Comarcal crea l’Agència de Boscos del Maresme
Ràdio Tordera 24/5/2017
El Ple del Consell Comarcal del Maresme va aprovar crear l’Agència de Boscos del Maresme. Es tracta d’un servei per donar suport tècnic i col·laborar amb els Ajuntaments i associacions de propietaris en la preservació de la massa forestal que es troba greument afectada pel canvi climàtic i l’acció del Tomicus.
Els darrers controls apunten que 800 hectàrees de pi pinyer estan greument afectades per l’acció de l’escarabat al Maresme Centre. A més, la seva expansió cap al Maresme Nord és força ràpida i, si no hi ha actuacions d’urgència, en un parell d’anys la plaga arribarà als municipis de La Selva. La implicació de la Generalitat i la Diputació amb aportacions extraordinàries ha permès començar a actuar extraient i retirant pins morts. Aquests ajuts, però, només han permès intervenir en un 10% del territori afectat. El coordinador de Medi Ambient del Consell Comarcal, Fernando Cabello, ha explicat que l’objectiu de l’Agència és canalitzar millor les subvencions.
Àudio
El Consell Comarcal posa l’Agència de Boscos a l’abast dels Ajuntaments, les associacions de propietaris, la Generalitat i la Diputació per facilitar una actuació coordinada en el territori i buscar el màxim de recursos. Entre altres fites, s’ha marcat aconseguir més recursos econòmics, promoure la contractació agregada dels treballs forestals per aconseguir preus més competitius, fomentar els acords de custòdia per a la gestió de les finques públiques i privades i formar tècnics i professionals.
Àudio
La creació d’aquest nou servei que també tindrà altres àmbits d’actuació, com la preservació de les rieres, va ser refrendada per tots els grups comarcals a excepció d’ERC i CUP que es van abstenir.
---------------------------------------
Per cert, el mateix @LIMONIUMSL que fan servir per passar el carril bici per dunes i la Tordera a Malgrat...
L'Ajuntament catalogarà tots els vestigis de les Mines de Can Palomeres, inclosa La Pilona http://bit.ly/2qjhjgG #malgratdemar
L'Ajuntament catalogarà tots els vestigis de les Mines de Can Palomeres, inclosa La Pilona
Ajuntament de Malgrat de Mar 24/5/2017
L'Ajuntament va presentar dilluns al vespre a l'Arxiu Municipal els treballs de la modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) en l'àmbit de Can Palomeres. L'objectiu d'aquests treballs és la protecció de l'entorn patrimonial i natural de Can Palomeres. També preveu la catalogació tots els vestigis relacionats amb l'activitat minera de Can Palomeres des de l'estació de càrrega fins a La Pilona. A més, es preveu modificar la catalogació de la masia de Can Palomeres per a usos científics i mediambientals.
L'entorn de les Mines de Can Palomeres, de 45,7 hectàrees, ja està catalogat com a espai de Xarxa Natura 2000 per la importància a nivell de biodiversitat per la presència de colònies de ratpenats. L'Ajuntament de Malgrat de Mar porta a terme aquesta modificació del POUM per protegir tot aquest entorn, tenint en compte el seu patrimoni històric, arqueològic, industrial, cultural i natural. Aquesta modificació, que redacta l'empresa Limonium SL, inclou figures urbanístiques per protegir tots els elements d'aquest espai.
L'objectiu de la modificació és facilitar la gestió i conservació dels valors naturals associats a l'espai inclòs a la Xarxa Natura 2000 i un entorn perifèric que també presenta hàbitats i espècies de valor. També es pretén facilitar la recuperació arquitectònica i paisatgística dels elements visibles de patrimoni històric així com la gestió de l'ús públic associat a aquest àmbit, que actualment és incontrolat i provoca importants problemàtiques per a la conservació d'hàbitats i espècies. Un altre dels objectius importants per portar a terme la modificació és crear uns equipaments públics que concentrin usos públics compatibles i beneficiosos amb la conservació de l'espai, associats a la posada en valor d'aquest patrimoni.
La modificació crea noves eines de protecció de l'entorn patrimonial i natural de Can Palomeres, també defineix equipaments de nova creació com són la Masia de Can Palomeres, l'estació de càrrega de les mines i l'edificació associada. La modificació també planteja la creació d'un nou àmbit de serveis tècnics que inclou el pou i la caseta existents a prop del Rierot de Mas Joer. A més, delimita l'àmbit del Pla Especial Urbanístic per al desenvolupament i gestió de les determinacions del planejament urbanístic d'aquest sector.
Per altra part, la modificació del POUM a Can Palomeres també fixa els criteris per modificar el catàleg del pla urbanístic de Malgrat de Mar i incloure tots els vestigis del passat miner de Can Palomeres. D'aquesta manera, es catalogaran l'estació de càrrega, les boques de les mines, el pont, el safareig, els camins i La Pilona, entre molts altres.
Eines per protegir i posar en valor
La regidora d'Urbanisme i Medi Ambient, Mireia Castellà (JXM), ha explicat que els treballs de la modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) resten en exposició pública fins el 9 de juny i que qualsevol ciutadà pot presentar al·legacions. La regidora ha destacat que aquesta modificació "ens dóna eines de gestió per poder protegir el patrimoni històric, cultural i mediambiental de les Mines de Can Palomeres i tot el seu entorn". "Tindrem eines de protecció que a més, ens permetran posar en valor tot aquest espai", ha destacat Mireia Castellà. En aquest sentit, ha destacat que en la modificació s'ha optat per canviar els usos que pot tenir la Masia de Can Palomeres delimitant-los a un ús cultural, científic i mediambiental. En concret, es diu que podrà ser un espai de recepció de visitants de l'espai natural i patrimonial de Can Palomeres, així com un centre d'interpretació de l'espai natural i patrimonial, i també un centre d'estada i pernoctació d'investigadors de l'espai.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada