divendres, 29 de desembre del 2017

Algunes notícies per llegir 27-28/12/2017...

La costa catalana central, punt d'alimentació habitual de balenes
TV3 3/24 28/12/2017

El projecte "Rorqual", que fa un seguiment dels cetacis que neden a la costa catalana, ha pogut observar-ne 320 exemplars la primavera d'aquest 2017




Centenars de balenes neden habitualment davant la costa catalana. Ho diu un estudi que conclou que les aigües de la costa central són una zona habitual de la seva alimentació. Segons les dades del projecte "Rorqual", aquests punts mostren on s'han avistat balenes al llarg de la primavera passada.
El projecte "Rorqual" fa cinc anys que fa un seguiment dels cetacis que neden a la costa catalana per treure conclusions sobre el seu comportament. Aquesta primavera, amb la col·laboració de les confraries de pescadors de Palamós a Cambrils, n'han pogut observar fins a 320 exemplars.


El president de l'Associació Edmaktub, Eduard Degollada, destaca que aquests cetacis no estan de pas a la costa catalana central:
"Vénen a la costa catalana a alimentar-se. Aquests animals no estan de pas, sinó que vénen i s'alimenten durant tota l'època de primavera a les costes catalanes. Després marxen cap a l'estret de Gibraltar i surten altra vegada a l'Atlàntic"
A partir del febrer, les balenes tornaran a la recerca del krill i el plàncton que troben en aigües fredes, a més de cinc milles de distància i 100 metres de profunditat de les costes catalanes.



Quan l'obsessió dels regidors és urbanitzar qualsevol racó del poble, no dotar-lo d'un gran espai obert (a un litoral ja col·lapsat) que millori la vida dels seus vilatans...
La nova rotonda a la N-II d'accès a les Creus i Can Pelai tirarà endavant el 2018
Ràdio Pineda 28/12/2017


El 2018 es portarà a terme el projecte de construcció de la nova rotonda d'accés al barri de Les Creus i també a Can Pelai de Pineda. Aquesta rotonda es va aprovar inicialment en el ple de la setmana passada, i està ubicada al punt quilomètric 670 de la N-II, a la cruïlla entre l'Avinguda dels Tarongers i la carretera, davant de les oficines del grup SERHS. El regidor d'Urbanisme, Jordi Masnou, (PSC) va dir en el ple que és una rotonda que millora els accessos a dos barris i un avançament de la previsió de mobilitat del Pla Parcial Urbanistic que s'ha de desenvolupar en un futur entre la carretera i el camí del Mig, uns grans terrenys pendents d'urbanitzar. Masnou va explicar que també contribuirà a accedir a Les Creus quan hi ha riuades i no es pot passar pel pont de sota de la carretera. El regidor també va anunciar que l'empresa Mercadona ha accedit a pagar més dela meitat del cost de la rotonda perquè suposa una millora per l'accés al supermercat. Tot i així, va aclarir que la rotonda ja estava prevista molt abans de que hi hagués el Mercadona i que també afavorirà el desenvolupament econòmic d'aquella zona de la carretera.

El posicionament dels grups municipals

El punt es va aprovar amb 14 vots a favor: PSC, PdeCAT, PP i C's hi van votar a favor. 6 vots en contra: ERC-JxP i PsP. I l'abstenció d'ICV-EUiA

ERC-JxP va votar en contra. El regidor Francesc Gil va assegurar que la rotonda només beneficia directament al Mercadona i empitjorà el trànsit a la carretera.

El PdeCAT va votar a favor, perquè segons va dir el regidor Francecs Horta, donarà una sortida directa a Les Creus quan hi ha inundació del pas subterrani, i va dir que és un punt que portaven al programa i que van defensar mentre van ser al govern.

El portaveu del PP, Diego Sánchez, va dir que és un tema molt important i una demanda veïnal històrica, que ha defensat des de fa anys el PP en els seus programes electorals, en benefici dels barris de Les Creus i Can Pelai.

Des de PsP, el regidor Josep Lluís Fernández, va dir que tenia dubtes perquè es fa una altra rotonda a prop de la ja existent a Can Xaubet i que dona accés directe al supermercat. També va preguntar perquè no es va fer els accessos quan es va construir la rotonda de Can Xaubet.

El regidor d'ICV, Marcos Ortega, va admetre la demanda del barri de les Creus pels problemes de mobilitat quan plou, però també va valorar els dubtes pel fet de la proximitat de la rotonda de Can Xaubet.

El regidor de C's, Xavier Lacruz, va dir que el projecte és positiu perquè millora l'accés a dos barris, encara que pugui perjudicar una mica el trànsit a la carretera, però va veure prioritari facilitar l'entrada i sortida als veïns.

L'alcalde Xavier Amor va tancar el punt recordant que afavorirà a dos barris, especialment a Les Creus, i que volen desenvolupar més activitat econòmica a la N-II al seu pas per Pineda.

Escolta el ple municipal:
http://alacarta.radiopineda.cat/#/programs/elplemunicipal/radiopineda_podcast_3609


Quina plaga? I no estan matant els boscos del Maresme, sinó pins que sobren...
El Consell Comarcal aprova el pressupost 2018 amb un pla per combatre plagues dels boscos
Ràdio Pineda 28/12/2017


El Consell Comarcal del Maresme ja té aprovat el pressupost per l'any vinent. Preveu la creació del Servei d’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic: és l’eina per marcar l’estratègia per combatre les plagues que estan matant els boscos del Maresme.

El pressupost comarcal també inclou la construcció de dues noves instal·lacions que acabaran de completar el mapa de depuració d’aigües residuals del Maresme. Es faran a les urbanitzacions Àgora Parc i Terra Brava de Tordera.

El pressupost del Consell Comarcal del Maresme puja als 38,2 milions d’euros, incrementant-se en el 18,44% respecte l’actual. A banda de les partides vinculades al Medi Ambient, que recull 4 milions d’euros més; també es reforcen les àrees de Benestar Socials i Serveis a les persones, en 1,5 milions d’euros; i la de Promoció Econòmica, amb 250 mil euros més.

El grup comarcal del PP va votar a favor del projecte presentat pel Govern comarcal de CiU i el PSC. Es van abstenir ERC, la CUP, Ciutadans i ICV.


Quan vaig dir que "l'Acord del Ter" va ser un engany i una presa de pèl, que només amagava una manera de justificar continuar xuclant de la Tordera, i que no es faria res del que deien... alguns em van dir de tot... Em reafirmo en tot...
Vidreres construirà una canonada de 14 quilòmetres per portar l'aigua
Diari de Girona 28/12/2017

Connectarà l'arqueta del Pasteral amb els dipòsits municipals, obra que puja a 1,25 milions d'euros

Imatge d´arxiu dels dipòsits municipals de Vidreres. ddg

L'Ajuntament de Vidreres segueix amb els passos per municipalitzar el servei d'abastament d'aigua al municipi i no dependre de les infraestructures de les empreses Rec Madral i Riera de Cabanyes, que gestionen el subministrament a les urbanitzacions d'Aiguaviva Park, La Goba, Terrafortuna, Puigventós i el polígon industrial.

Després de la posada en marxa aquest mes de juny de l'arqueta per rebre l'aigua de la canonada del Pasteral, ara l'Ajuntament ha aprovat el projecte per tirar endavant la segona fase, que preveu la construcció d'una canonada de 14 quilòmetres des de l'arqueta fins als dipòsits municipals.

Des de la posada en marxa de l'arqueta, l'aigua del Pasteral arriba a Vidreres a través de la canonada de Rec Madral i Riera de Cabanyes, de manera que amb aquesta nova canalització l'Ajuntament evitarà fer servir la infraestructura d'aquestes empreses. El pressupost per contracte establert per a aquesta obra és d'1.257.231, 64 euros, i el projecte es troba actualment en termini d'exposició pública.

Aquesta segona fase es troba dividida en dues més ja que, a part de la canonada que connectarà l'arqueta del Pasteral –que es troba al municipi de Llagostera– amb els dipòsits municipals, també es preveu la construcció d'una altra canalització interna del municipi per subministrar aigua al polígon i a les urbanitzacions, cosa que permetrà prescindir de les empreses Rec Madral i Riera de Cabanyes, que han ofert un servei d'abastament criticat en ocasions pels veïns per no ser l'adequat. En aquest cas, el preu d'aquesta actuació per contracte és de 224.861,56 euros, un projecte que també es troba en exposició pública.

L'alcalde de Vidreres, Jordi Camps (CiU), ha explicat que amb la construcció de la canonada fins als dipòsits municipals se solucionarà definitivament el problema de mancança d'aigua al municipi i finalitzarà el procés de municipalització del servei.

Camps ha concretat que confia que les obres de conducció comencin a l'abril –s'ha de fer la tramitació i es necessita un pla especial amb els municipis per on passarà el tub: Llagostera, Caldes de Malavella i Vidreres– i estiguin enllestides a finals de juny o principis de juliol.

Jordi Camps ha concretat que l'Ajuntament té una subvenció de 500.000 euros de l'ACA per executar la canalització. La resta dels diners els aportarà l'Ajuntament de Vidreres que, en tot cas, estarà atent per si surten altres línies de subvenció.


EL NOU PASSEIG MARÍTIM, EN DUES FASES
elmalgratenc.com 28/12/2017


Malgrat de Mar tindrà un nou Passeig Marítim. De fet, es tracta d’una remodelació de l’actual i que el govern quadripartit vol començar a desenvolupar abans de finalitzar el mandat. Els treballs, però, s’hauran d’executar en dues fases, ja que la voluntat del consistori és evitar que les obres entorpeixin la temporada turística a la zona.
Segons la previsió, entre el mes d’octubre de 2018 i el març de 2019 es reformaria una meitat del passeig. La resta de l’obra es posposaria i finalitzaria l’hivern de 2020.

El nou projecte està pendent de la revisió que se n’ha de fer del que hi ha ara mateix damunt la taula. S’hi ha d’incorporar la millora de diversos carrers de la zona, un carril de bicicletes i nous materials de construcció, entre d’altres aspectes.

La remodelació del Passeig Marítim costarà més de 6 milions d’euros. Es finançarà a través del darrer superàvit municipal i amb les contribucions especials que el consistori aplicarà als propietaris de finques de la zona.


Y añado... Usan y se llenan la boca con el cambio climático para que no te preguntes por el Medio Natural, la Biodiversidad y su gestión (y no niego nada, que os conozco)... Es más cómodo darle la culpa a lo que no depende de ellos...
Carlos Sánchez 27 dic.
Los Gobiernos influyen más que el cambio climático en la pérdida de biodiversidad