Promesa d’un nou estudi de les platges del Maresme
El Punt Avui 30/12/2017
Pineda anuncia que el ministeri treballarà per a una solució definitiva a la regressió continuada de la sorra
Imatge d’arxiu del tram del passeig de Pineda de Mar afectat pel temporal del gener del 2017 Foto: QUIM PUIG.
Pineda de Mar va ser un dels municipis més afectats, juntament amb Malgrat de Mar, pels temporals de principi d’aquest any. Les onades van destrossar un tram del passeig marítim i es van endur un bon tros de la platja, que va necessitar la intervenció urgent del Ministeri de Medi Ambient amb la construcció d’una escullera i l’abocament de centenars de tones de sorra. L’actuació a les dues poblacions va representar una inversió de 2,1 milions d’euros, però no garanteix que la situació no es torni a repetir. Davant l’amenaça creixent, i cada cop més habitual, de la regressió de les platges, l’Ajuntament ha anunciat que la Delegació de Costes ha enviat un informe al Ministeri de Medi Ambient perquè faci un estudi en profunditat de la situació de la platja de Pineda i d’altres punts del litoral maresmenc.
L’objectiu no és nou: trobar i aplicar una solució definitiva, o en el seu cas més permanent, perquè no s’hagin de refer les platges amb nous abocaments de sorra cada cert temps. La regidora de Comunicació de Pineda, Sílvia Biosca (PSC), confirma que la petició ha arribat a mans del ministeri i que s’espera una resposta en breu. “La petició ha tingut la col·laboració del PP de Pineda”, precisa Biosca. La regidora recorda que el municipi encara no ha rebut els ajuts promesos per l’Estat per urbanitzar el tram de passeig afectat, amb un cost de 385.000 euros i que confia tenir a punt a l’estiu.
Dessalinitzadores a tot drap
El Punt Avui 30/12/2017
Els equipaments de la Tordera i el Llobregat incrementen entre un 50 i un 60% la productivitat a causa de la manca de pluges
Un any sec i calorós ha deixat els embassaments buits, per sota del 46% a les conques internes
El nivell del pantà de Sau és tan baix que es pot accedir perfectament a peu a l’antiga església del poble Foto: QUIM PUIG.
DAVID BRUGUÉ - BARCELONA
Un any sec. La falta de pluges ha estat una constant a tot Catalunya durant el 2017 i l’estat dels embassaments dista molt de ser òptim. Fins al punt que, si l’absència de precipitacions es manté, el país podria entrar en alerta de sequera durant els propers mesos de març o abril. De fet, el cultiu de determinats cereals com el blat ja comença a perillar per la irregular precipitació d’aquest hivern. Aquesta situació d’agreujament s’acumula a les dades que ja es van registrar durant el 2016. Quina és la conseqüència de tot plegat? Que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha hagut de començar a incrementar, de manera preventiva, la producció de les dues úniques dessalinitzadores que hi ha a Catalunya.
Des de l’any 2002 funciona la de la Tordera (a Blanes) i des de l’estiu del 2009 la del Llobregat (al Prat), la més gran d’Europa destinada a l’abastament urbà. Habitualment la dessalinitzadora del Llobregat funciona al 10% de la seva capacitat. Ara està produint al 70%. El mateix succeeix amb la de Blanes. Normalment funciona a un 20-25% de la seva capacitat i actualment funciona al 75%.
La dessalinització consisteix bàsicament a separar les sals presents a l’aigua del mar fins a obtenir una aigua de qualitat i apta per al consum humà. A banda d’incrementar la funcionalitat de les dessalinitzadores, l’ACA també està revisant pous i captacions que es van recuperar a tot Catalunya durant el darrer episodi de sequera per poder-los activar en cas que les reserves d’aigua continuïn mantenint la tendència a la baixa.
Tot plegat té directament a veure amb l’estat dels embassaments catalans. La falta de pluja ha posat en tensió les reserves d’aigua dels pantans. Les dades de l’ACA són contundents: les conques internes –els rius que neixen a Catalunya i desemboquen a la Mediterrània– estan només al 45,8% de la seva capacitat (319 hm³). És a dir, menys de la meitat que ara fa tres anys, quan estaven al 93% (648 hm³). La baixada de les reserves ha estat una constant des del 2014. Ja l’any següent es va baixar fins al 75%, el 2016 estaven al 59% i enguany estan per sota de la meitat de la seva capacitat. Cal tenir en compte, però, que a banda dels embassaments de les conques internes, hi ha els que corresponen a la part catalana de l’Ebre, que gestiona l’Estat espanyol a través de la CHE.
La principal font de subministrament d’aigua a Catalunya és la que prové del sistema Ter-Llobregat. Formada pels pantans de Sau, Susqueda, la Llosa del Cavall, la Baells i Sant Ponç, està per sota del 50% de la seva capacitat. Són justament Sau i la Llosa del Cavall els que en pitjor situació estan en percentatge, tot i que evidentment el volum hídric que poden suportar no té res a veure. Tot i això, tots dos estan per sota del 38,5%, una situació que en el cas de Riudecanyes i Siurana encara es complica més: el primer es queda en un 18% i el segon supera per poc el 12%. El vessant positiu de la baixada del nivell de l’aigua és que en algunes infraestructures com ara la presa de Darnius l’ACA ho ha aprofitat per inspeccionar elements habitualment coberts d’aigua. S’han analitzat les alineacions, l’estat del formigó, de diverses juntes o la dilatació dels blocs.
Poca pluja i més calor
La situació dels embassaments no és una casualitat. Hi tenen directament a veure les poques precipitacions i les elevades temperatures que hi ha hagut els darrers dotze mesos. L’hivern passat, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, globalment va ser càlid en gran part del territori. Només en certs sectors de Ponent la temperatura va ser similar a la d’altres períodes o, fins i tot, lleugerament inferior. Pluviomètricament hi va haver dèficit en grans àrees de Ponent i del Prepirineu occidental i punts del litoral i prelitoral central. En canvi, a gran part del Pirineu i la resta de litoral i prelitoral la pluja va estar per sobre dels valors mitjans climàtics. I és que en general hi va haver nombrosos episodis de vent, pluja i neu al gener, i la meitat de febrer.
La primavera va seguir amb la mateixa tendència: càlida i amb precipitació irregular. La pluja es va repartir irregularment: mentre que a l’extrem sud i nord-est del país va ser una primavera particularment seca, altres sectors de Catalunya van acumular mitjanes superiors a les d’altres anys. Pel que fa a temperatura, la calor va ser comparable a episodis especialment forts, com els del 2011 o 2015, en llocs com el Montseny, el prepirineu i el Pirineu. Amb l’arribada de l’estiu la situació es va agreujar: un dels més càlids arreu, dels més càlids de les darreres dècades, i sec a la major part del país. La tardor no ha aconseguit capgirar la situació i si no plou a l’hivern l’alerta de sequera és imminent.
LES XIFRES
1,6 graus més de temperatura mitjana hi ha a Catalunya en relació amb la dècada dels 50.
30 per cent menys de precipitacions que fa 60 anys hi ha de mitjana al país.
La regeneració de l’aigua com a alternativa
La setmana passada Aigües de Barcelona alertava de la inviabilitat de la situació hídrica al país i reclamava la necessitat d’apostar per la reutilització d’aigua regenerada per garantir el subministrament a l’àrea metropolitana de Barcelona. Una regeneració que es podria fer a la planta que Aigües de Barcelona va inaugurar l’any 2007 al Prat de Llobregat i que actualment funciona a l’1% de la seva capacitat, i tracta 60 milions de litres al mes quan en podria tractar 300 milions cada dia. Una aigua d’alta qualitat que, entre altres usos, es podria retornar al riu Llobregat. Segons va explicar Javier Santos, cap de planta de la depuradora, l’estació podria adequar les seves instal·lacions en quatre o cinc mesos per funcionar a ple rendiment amb una inversió de poc més de 300.000 euros. I recordava que els ciutadans de Barcelona i la seva àrea d’influència consumeixen uns 102 litres per persona i dia, un consum dels més responsables d’Europa, i que no seria just que s’arribés al punt de restringir-los el servei quan hi ha alternatives per evitar-ho. La principal funció de la planta de reutilització seria enviar aigua tractada Llobregat amunt fins a Molins de Rei per, posteriorment, ser captada per la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí. L’aigua s’enviaria a través d’una canonada de 15 km. A més, la planta, a través d’un tractament quaternari, també podria tenir a ratlla la salinització dels aqüífers del Llobregat.
Tercer any seguit de sequera....falten 2 dies per tancar l'any i malament. Rius baixos. Embassaments al 40 o 45%. Les fonts s'assequen!
Sort del Pirineu..aquest desembre de 80 a 200 lim2. La Redon 260 lim2 en forma de neu.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada