Verneda de Les Ferreries (Palafolls), primavera del 2007.
El Vern (Alnus glutinosa), o Verna com se la coneix a la zona, és l'arbre per excel·lència de qualsevol racó amb aigua de la Baixa Tordera, i el Delta no és cap excepcció. La seva distribució actual no té res a veure, però, a la de fa no gaires dècades ja que els terrenys que dominava han estat els més alterats i transformats del territori i, en moltes ocasions, han estat substituits per altres espècies o comunitats vegetals de manera artificial.
La Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) s'associa normalment a l'estrat montà i a torrents i rieres del nord-est de Catalunya a terra baixa, però mai a la plana al·luvial i menys a la costa. Una de les característiques del Delta de la Tordera és pertànyer a la mateixa regió biogeogràfica i compartir les comunitats vegetals típiques de la Plana Selvatana i del Baix Montseny, com una mena de continuació cap a la costa de totes les planes al·luvials de la conca amb les que comparteix característiques geomorfològiques, hidrològiques i climàtiques. És per aquest motiu que, a diferència d'altres deltes o aiguamolls litorals a on l'influència marina és més determinant, el de la Tordera es caracteritza per unes comunitats vegetals més típiques de l'interior amb influència atlàntica que del litoral típicament mediterrànies.
Per altre banda, les característiques històriques pròpies de la mateixa plana deltaica (al·luvions de granulometria gran, un important aqüífer amb nivells sempre alts, abundància de depressions al terreny fruit de torderades i trencs, i absència de salinitat associada al mar fins a la mateixa platja, entre altres) van fer de les vernedes una de les comunitats forestals més importants a tota la plana, si no la que més, fins a primera línia de mar.
Cal recordar que fins no fa gaire (anys 90s i fins a primers del 2000) la majoria del Delta era inundable i zones com La Conca (Malgrat de Mar) i altres properes al riu i al Rec Viver patien periòdicament grans entollaments extensos i prolongats. Com anècdota, encara es poden veure petites barques (ara jardineres o desballestades) dins algunes parcel·les testimoni del seu ús a zones a on es podien acumular fàcilment el metre d'aigua o més. Actualment els camps del Delta estan millor drenats quan no aixecats amb sauló dificultant la seva inundació, malgrat que encara es poden inundar uns quants.
És impossible saber com eren i quina distribució tenien en l'antiguitat, però sí podem fer una aproximació amb la poca informació disponible del segle passat per poder definir la seva abundància i estat de conservació, moltes vegades nomès amb el testimoni i descripció en converses personals de veïns que ho recorden de quan eren nens.
Per a la Tordera es diferencien 3 tipus de vernedes segons la vegetació que l'acompanya, i a la plana al·luvial li correspon una barreja, segons el grau d'inundació del terreny, entre la Verneda amb angèlica (Angelico-Caricetum remotae), de tendència atlàntica on destaquen els càrex, Carex remota, C. pendula, l'angèlica (Angelica sylvestris) i altres, sobre sòls ben humits i amb el nivell del freàtic molt elevat, i la Verneda amb ortiga morta (Equiseto hyemalis-Alnetum glutinosae), típica de terra baixa amb tendència més mediterrània on destaquen, a més a més de l'ortiga morta (Lamium galeobdolon), les violetes de bosc (Viola sylvestris), la corona de rei (Doronicum pardalianches), la consolda (Symphytum tuberosum), el búixol (Anemone nemorosa), la gatassa (Ranunculus ficaria) i el marcòlic (Lilium martagon), sempre a sòls profunds i ben humits.
Potser la millor descripció documentada de les vernedes del delta de la Tordera sigui aquesta del 1948...
Junt a les vernedes, les altres comunitats vegetals d'ambients aigualosos típiques del Delta de la Tordera i que influïen en la seva composició florística eren:
El prat de dall (Gaudinio fragilis-Arrhenatheretum elatioris)
L'herbassar de felandri fistulòs i baldèl·lia (Barcellio ranunculoidis-Oenanthetum fistulosae)
L'herbassar de balcalló (Lythro salicariae-Caricetum ripariae)
Freixenedes al·luvials inundables (Carici remotae-Fraxinetum oxycarpae)
També hi havien bosquines i peus (mai grans formacions i bàsicament associades a les comunitats anteriors com acompanyants) de gatell (Salix cinerea subsp.oleifolia), salze blanc (Salix alba), om (Ulmus minor), àlber (Populus alba) i roure martinenc (Quercus humilis), amb alguns peus encara repartits per tota la plana i afavorits pels canvis d'ús dels terrenys i de la hidrologia del Delta en decriment dels anteriors.
Existeixen molts dubtes sobre la presència i distribució aquí de l'aloc (Vitex agnus-castus) ja que tot i no haber estat mai documentat al Delta, a tot el seu entorn (tant interior -Palafolls, Tordera i Blanes- com litoral -Malgrat, Santa Susanna, Pineda, Blanes, Lloret i Tossa-) és el bosquetó de ribera mediterrània més característic, potser limitat aquí per les condicions hidrològiques i climàtiques específiques abans esmentades.
Altres formacions vegetals no tan abundants, fins i tot residuals, o restringides a petites franges litorals i de la desembocadura de la Tordera serien:
El canyissar (Phragmites australis ssp. australis)
Poblaments de balques (Typha spp.)
Herbassars graminoides de jonca d’estany (Scirpus lacustris)
Poblaments de bova borda (Sparganium erectum)
Tot i que repartides per tot el Delta, les vernedes segurament eren més extenses i abundants a les principals depressions i amb més alt nivell freàtic associades a antics trencs de la Tordera (com per exemple al Gorg del Rei i la Pixota entre Malgrat i Palafolls, o al Pla de Can Ferrer de Blanes), a l'entorn del Rec Viver i la Riera d'en Jordà (Malgrat de Mar i Palafolls), a l'entorn de la Riera Vall de Burg i el Torrent de Mas Gelat (Blanes), i a les principals depressions de La Conca (connectada al Pla de la Verneda pels Camps d'en Martinet) i entre la punta i la desembocadura de la Tordera (Malgrat de Mar).
La principal causa limitant i de desaparició d'aquestes antigues vernedes va ser sempre la transformació dels terrenys amb finalitats agrícoles (encara existent amb l'agreujant d'abocaments de sauló per aixecar els terrenys), i més recentment, per una part l'expansió dels càmpings per tot el litoral del Delta, amb especial incidència a La Conca, La Punta i la desembocadura de la Tordera a on es van abocar ingents quantitats de runes i sauló dirèctament sobre les vernedes litorals, i per altre banda a la disminució dràstica del nivell del freàtic degut a la sobreexplotació de l'aqüífer que afecta a tots els hàbitats aquàtics del Delta.
Actualment només queda una petita verneda supervivent al Delta i en bon estat de conservació a les Ferreries (Palafolls), associada a un afluent del Rec Viver, així com alguns verns aïllats i en penoses condicions testimonis de les antigues vernedes al Càmping Las Naciones (Malgrat de Mar) i al Molí de la Roca (Blanes).
Qualsevol actuació de millora o recuperació ecològica al Delta de la Tordera (com per exemple la creació de basses de recàrrega dels aqüífers o filtres verds de depuració d'aigües residuals) hauria de tenir en compte i prioritzar les espècies i comunitats vegetals pròpies i característiques d'aquest espai, no una burda imitació d'altres espais naturals, i en especial els herbassars de càrex i les vernedes litorals... la joia natural oblidada.
Aprofitant les ortofotos del Ministerio de Defensa 1945-46, complementat amb diferents converses amb veïns de la zona, a continuació es llisten i localitzen les vernedes litorals del Delta de la Tordera conegudes i es comparen amb la situació actual (ortofotos actuals):
Localització de les antigues vernedes a mitjans del segle passat:
1. Vernedes de la desembocadura (Malgrat de Mar)
2. Vernedes del Gorg del Rei (Malgrat de Mar)
3. Verneda de Les Ferreries (Palafolls)
4. Verneda d'en Pixota (Palafolls)
5. Verneda de La Conca (Malgrat de Mar)
6. Vernedes de la Riera Vall de Burg i del Molí de la Roca (Blanes)
1.- Vernedes de la desembocadura (Malgrat de Mar)
Les més importants i en millor estat de conservació fins a la segona meitat del segle passat, i més associades al Rec Viver que al riu, van ser omplertes de diferents capes de runes i sauló per instal·lar càmpings.
La formació boscosa més propera al riu era mixta (verns, freixes i àlbers, amb herbassar de càrex remot (Carex remota) i lliri groc (Iris pseudacorus)) i actualment només resten alguns dels peus de les espècies acompanyants (principalment àlber i alguns freixes) amb vegetació herbàcia molt alterada.
Dins el Càmping Las Naciones resten alguns peus de vern (mínim 5) en dolentes condicions com a part de l'equipament turístic. No queda res de la resta.
2.- Vernedes del Gorg del Rei (Malgrat de Mar)
Associades al Rec Viver que drena la depressió del Gorg del Rei, la principal zona inundable interior del Delta i escenari d'un dels darrers trencs de la Tordera.
Verneda incipient amb peus dispersos sobre herbassar de càrex.
Actualment no queda res.
3.- Verneda de Les Ferreries (Palafolls) i 4.- Verneda d'en Pixota (Palafolls)
(Les fletxes blaves indiquen petites basses.)
La Verneda de Les Ferreries (Palafolls), associada a un petit torrent afluent del Rec Viver, és l'única que ha sobreviscut a tot el Delta i encara manté un bon estat de conservació i una correcta composició vegetal malgrat estar ofegada entre el Restaurant Els Oms i la nau de Disbesa. Continua essent inundable, especialment el sector oriental que coincideix amb una antiga bassa o cubeta, però el sector occidental ha estat molt alterat i només queden un parell de peus de vern entre freixes, pollancres (Ponulus nigra) i canyars sobre antics abocaments de runes i sauló.
Al final d'aquesta entrada hi ha una descripció més detallada (fotos, text pendent d'ampliació) de la Verneda de Les Ferreries (Palafolls).
La Verneda d'en Pixota (Palafolls) era un petit camp de càrex amb una verneda incipient associada a la Riera d'en Jordà com a mena de continuació cap a l'interior de les vernedes, també incipients, del Gorg del Rei (Malgrat de Mar).
D'aquesta darrera verneda tampoc queda res.
5.- Verneda de La Conca (Malgrat de Mar)
Petita verneda envoltada d'herbassars de càrex a la zona més fonda i inundable de La Conca (Malgrat de Mar), a pocs metres de la platja i camí de la Pomereda.
Actualment els terrenys estan ocupats pel Càmping La Conca i no queda res.
6.- Vernedes de la Riera Vall de Burg i del Molí de la Roca (Blanes)
Petit tram de verns en filera de grans dimensions a l'antic Molí de la Roca (Blanes), sense gaire informació, actualment resten 3 peus de vern en pèssimes condicions entre pollancres, freixes, canyars i bardisses.
També dos petits sectors (a banda i banda de la via del tren) de vernedes incipients associades a la Riera Vall de Burg, amb peus dispersos sobre herbassars de càrex. Només resta un peu (soca) en molt mal estat de l'antiga verneda més interior.
La darrera verneda del Delta de la Tordera (Les Ferreries, Palafolls)
Localització de la Verneda de Les Ferreries (Palafolls), l'última verneda litoral del Delta de la Tordera a l'actualitat.
Antigament les vernedes i freixedes dominaven les masses forestals del Delta de la Tordera. Fins i tot es parlava del "manglar mediterrani" a tocar de la seva desembocadura.
Hi ha un petit racó a la plana deltaica, Les Ferreries, a tocar del Barri de Sant Lluís (Palafolls) i unit al Pla de Grau (Malgrat de Mar) pel Pont d'en Pixota, un lloc conegut per molt poca gent i de difícil accés entre Maríneland, el Restaurant Els Oms, la nau de Disbesa, La Riera d'en Jordà i el Rec Viver que encara conserva el paisatge tradicional del Delta (camps de secà, canals amb freixes, oms i roures, herbassars, erms,... envoltat de suredes, rouredes i pinedes). I aquí trobem la que ja es pot considerar la darrera verneda inundable del Delta de la Tordera.
(a ampliar properament)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada