Vídeos...
A principis d'hivern la llúdriga arriba al seu màxim de distribució anual, estenent els seus dominis aigües amunt i avall. En conques fluvials petites sovint tant com els permeten els recursos hídrics disponibles.
Segones imatges captades a la Tordera.
Les guineus s'afanyen a recobrir les marques oloroses que deixen les llúdrigues, en una relativa competència perpetual per l'espai fluvial, on han quedat relegades algunes espècies estrictament terrestres a causa de la degradació de la plana.
Pels senglars, autèntics tot-terrenys que per sort no han requerit reintroduccions per recuperar poblacions després de les nefastes polítiques ambientals del XX, els corredors fluvials són imprescindibles per moure's entre espais verds dins d'una trama cada cop més fragmentada.
El cabirol i el senglar acompleixen una funció ecològica tan important com la llúdriga. Estigmatitzar espècies autòctones en ple segle XXI per entrar en conflicte amb conreus de regadiu és retornar a les motivacions que no fa tants anys van conduir a la llúdriga a l'extinció.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada