Indústries químiques a la Baixa Tordera. Quaranta anys de conflicte 8/10/2019 Carles Gorini

Veure també...

Front comú a Blanes per evitar els abocaments industrials a la platja 27/9/2019 ElPuntAvui


Indústries químiques a la Baixa Tordera. Quaranta anys de conflicte
Carles Gorini 8/10/2019

L’Ajuntament de Blanes ha anunciat que no vol abocaments d’aigües residuals a la platja de s’Abanell, que procedeixen d’indústries químiques de Palafolls. La decisió del Ple blanenc és un nou episodi en un conflicte polifàcètic que s’arrossega des de fa gairebé quaranta anys. El text que segueix n’explora els orígens.

A mitjans dels anys setanta Menadiona S.A., Bioibèrica S.A. i Química Catalana S.A. s’establien al terme de Palafolls. Van ser els primers veïns del polígon Mas Roquet. La situació territorial, sense un marc urbanístic clar ni plans de sanejament, propiciava que les indústries químiques aboquessin els residus sense tractar a la llera del riu. Una activitat que devia resultar molesta, prou com perquè quan una quarta industria s’hi va voler establir, ROBAMA S.A., els veïns del poble, escaldats per les pudors i la contaminació del riu, es mobilitzessin contra l’Ajuntament per evitar-ho.

L’oposició a ROBAMA revelava el malestar precedent

Durant la primavera de 1978 una comissió constituïda per Unió de Pagesos, E.D.C., P.S.U.C. i associacions de veïns s’organitzava, segons manifestava a la premsa, per «vigilar de prop les decisions que pugui prendre l’ajuntament i proposar les alternatives democràtiques que en aquests moments siguin més beneficioses per als interessos comunitaris». Aleshores, Palafolls era un poble de pagès, en què més d’un centenar de famílies vivien de l’agricultura. Uns anys enrere, l’ajuntament havia disposat 80 ha. de sòl agrícola per a usos industrials, però els pagesos s’oposaven a la destrucció de sòl fèrtil per fer-hi indústries. Unió de Pagesos demanava la paralització de tots els projectes i fer fora les empreses contaminants. Al mateix temps, exigia una aposta per la localització d’indústries menys perilloses. Quan va passar per Ple l’aprovació de l’establiment de la nova empresa —ROBAMA S.A.—  els regidors van decidir denegar-li el permís. Els opositors, que s’havien sortit amb la seva, afirmaven que no estaven en contra de l’establiment, sinó que exigien un mínim de qualitat i que se sospesessin els beneficis que podia aportar una fàbrica que havia estat qualificada «en el quart grau d’empreses molestes, insalubres, nocives i perilloses». D’aquesta manera, l’oposició a l’establiment d’una nova indústria química visualitzava el malestar que es vivia a Palafolls, perquè les que s’hi havien establert prèviament provocaven males olors i abocaven els residus al riu. Aquest estira i arronsa va durar cinc anys, fins que pel juliol de 1983 la situació es va precipitar després que explotés la factoria que ROBAMA posseïa a Badalona i Valentí Agustí, que s’estrenava d’alcalde i abordava la redacció d’un pla d’ordenació municipal, els facilités el permís per establir-se a Palafolls a canvi que procedissin a la contractació de treballadors locals. El 19 de novembre el Punt Diari recollia l’opinió dels veïns de Palafolls, que «continuen a l’expectativa: l’experiència ha creat una certa desconfiança i la Tordera ja està prou contaminada. Tot és qüestió que es compleixin els pactes». Els directius de ROBAMA S.A. havien assegurat que no farien abocaments.

La contaminació dels pous i l’amenaça de tancament

La tardor de 1983 unes anàlisis realitzades pel Departament de Sanitat de la Generalitat van demostrar que Menadiona S.A. i Bioibèrica S.A. contaminaven directament les aigües potables de Lloret. La Direcció General d’Administració Local i el Departament de Sanitat van adreçar-se a l’Ajuntament de Palafolls perquè prengués mesures urgents per tal d’evitar que ambdues empreses continuessin fent abocaments dels seus residus industrials a la Tordera. A la premsa, Valentí Agustí responia amb ironia que «per això hauria d’enviar l’únic policia municipal que tinc» i denunciava que l’administració havia abandonat Palafolls i, a més, que l’havia enfrontat a la Mancomunitat d’Usuaris de la Tordera. La Generalitat, al seu torn, amenaçava amb la paralització de la producció industrial de les dues empreses denunciades i amb el tancament dels abastaments d’aigua de Lloret i Blanes. Finalment, l’ajuntament de Palafolls va arribar a un acord amb les dues empreses contaminants perquè depuressin els residus i els va donar un mes de termini per fer efectives les condicions. L’acord consistia, per a Bioibèrica S.A., en la regeneració dels productes sobrants per a la seva reutilització en d’altres empreses; una altra part dels productes es depurarien pel sistema de compactació en terrenys agrícoles de la mateixa empresa i la resta s’evacuaria. Per a Menadiona S.A. també es buscaria la reutilització dels residus en altres empreses i la resta els eliminaria amb dipòsits. Agustí, després de l’acord, exigia que els altres pobles de la conca fessin el mateix i adduïa la situació de Tordera, en què la Fibra Color S.A. abocava els residus al riu uns metres més amunt que les empreses de Palafolls sense que cap administració hagués iniciat un procediment en contra. L’alcalde de Palafolls suggeria una solució definitiva: que les empreses contaminants es connectessin al col·lector urbà que anava a parar a la depuradora de Pineda.

S’escapoleixen de l’ordre de tancament

Tot i les accions engegades, el mes de març de 1984 va arribar una ordre de tancament per a Menadiona S.A. i Bioibèrica S.A.. L’ordre la signava el conseller de Sanitat, Josep Laporte, però Valentí Agustí no la va executar immediatament. Va al·legar que les competències sobre la qüestió no estaven gaire clares i quedaven repartides entre la Comissaria d’Aigües, el Govern Civil i la Generalitat de Catalunya. A més, manifestava al Punt Diari que «en el cas de Menadiona hi ha voluntat per part de l’empresa de fer unes inversions elevades per tal de poder solucionar el problema de la contaminació. Pel que fa a Bioibèrica hi ha un cert desinterès per part de la Societat pel que fa a promoure inversions que no siguin rendibles». Tanmateix, a resultes de la decisió del conseller Laporte, Agustí es va veure obligat a concedir un nou termini a les empreses per acabar amb els abocaments, en aquest cas, de vint-i-quatre hores. La discrecionalitat que mostrava el Departament de Sanitat va fer moure fitxa a les empreses, que ràpidament van presentar, en el termini que els havia conferit l’ajuntament, la documentació necessària que acreditava que no abocaven «ni una gota d’aigua al riu». Els implicats asseguraven que la mesura els afectava l’economia de tal manera que no podrien sobreviure més de sis mesos. El que van presentar va ser un projecte d’evacuació de tots els residus a través de camions cisterna. S’anunciava, de manera complementària, que l’ajuntament iniciaria unes visites periòdiques per controlar la correcta execució de les condicions expressades en el projecte. Les administracions, paral·lelament, davant la gravetat de la situació general de la Tordera, van presentar un pla d’inversions de 2.900 milions de pessetes (17 MER) per a la construcció de set depuradores en el curs del riu. Sorprenentment, el pla no contemplava directament el sanejament de les indústries.

Es descobreix l’enganyifa. Indupala, una sortida en fals

Pel maig de 1985 es va descobrir que la solució de transportar els residus en camions era una estafa, perquè els camions lluny de dur els residus a les estacions depuradores els abocaven als camps de conreu de Palafolls i Tordera. Novament, l’ajuntament de Palafolls va exonerar les empreses i va decidir carregar contra els transportistes dels residus, entre els quals hi havia Cubas Malgrat, amb l’anunci que hi interposaria una querella criminal. La solució que havia estat adoptada el 1983 es va demostrar tan incompleta que pel novembre de 1986 l’ajuntament de Blanes va presentar una querella criminal contra Menadiona S.A., Bioibèrica S.A. i Fibra Color S.A. per contaminació de la Tordera. Les notícies als diaris destacaven que el contenciós se’ls incoava per tractar-se d’empreses reincidents. En ple rebombori per l’actitud recalcitrant de les empreses, l’ajuntament de Palafolls aplaudia la creació d’INDUPALA, l’associació de Menadiona S.A., Bioibèrica S.A. i ROBAMA S.A. amb finalitats filantròpiques, que van contribuir en el finançament del 50% del cost del Palauet i en un percentatge no conegut de les obres de consolidació del Castell de Palafolls.