diumenge, 18 de juny del 2017

Erosió de sorres centenàries al delta de La Tordera 18/6/2017 Diari de Blanes

Erosió de sorres centenàries al delta de La Tordera
Diari de Blanes 18/6/2017


Fa 10 anys, la desaparició parcial de la platja de s’Abanell va fer que les Associacions de Càmpings i Hostaleria de Blanes (Girona) demanessin al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) una explicació cientificotècnica de la problemàtica d’erosió que s’observava a la platja de s’Abanell. En aquest informe, apuntem les causes per les quals la platja i el delta no responien com seria habitual davant d’un temporal i expliquem per què una part considerable havia entrat en una fase d’erosió accelerada.
D’altra banda, es van assenyalar també les possibles solucions. D’entre totes elles, la més important feia referència a la necessitat de desenvolupar una visió de futur per a aquesta zona i un Pla Estratègic Integrat de conca i delta. En aquest pla, seria imprescindible el diàleg entre tots els actors implicats per tal d’establir un full de ruta que retornés al sistema les seves funcions naturals, en la mesura del possible. Mentrestant, canalitzar un delta i, a més, fer-ho trosset a trosset, no ens sembla la millor opció.
Sabem el que està passant al Delta de la Tordera.
Sabem per què passa i sabem el que pot passar en un futur.
En absència d’aquesta visió i d’aquest pla, quan es produeix un temporal com aquest últim solem actuar de manera reactiva, introduint unes mesures, d’urgència gairebé sempre, que minimitzen els danys, però no solucionen el problema. S’ha criticat l’última actuació del Ministeri, en la qual es van crear dunes artificials. Però, la veritat és que la majoria d’elles van aguantar bé. L’únic punt on no ho van fer va ser degut a que un espigó situat una mica més al Nord va contribuir a accelerar el procés erosiu i, amb això, a engrandir el problema.
La desembocadura de la Tordera està excessivament modificada. Ha perdut la zona d’inundació amb llacunes, característica dels ambients deltaics, i ja no pot retenir els sediments que baixen pel riu. En aquestes circumstàncies, les obres de canalització i els espigons acceleren el procés erosiu del Delta i comencen a deixar al descobert sorres que porten allà compactades centenars d’anys. Una part d’aquestes sorres centenàries han desaparegut davant dels nostres ulls en l’últim any. Es tracta d’un exemple més de l’accelerat canvi global al qual estem sotmesos i del que els científics estem ja cansats d’alertar.
Davant d’aquesta situació, seguir fent el que fèiem no és una opció. Són imprescindibles nous models de Governança costanera que s’han d’omplir per superar les nostres antiquades formes de fer. Mentrestant, les males decisions preses en el passat al litoral ens afecten i ens afectaran tard o d’hora. Com en el relacionat amb el canvi climàtic, més del 95% de la culpa del que està passant a la costa és nostra.
Som nosaltres, amb les nostres actuacions, els que ens hem exposat i tornat més vulnerables. En algunes zones resulta impossible canviar el sentit d’aquestes accions i haurem de “lluitar” contra la naturalesa, alguna cosa no massa intel·ligent quan aquesta es desferma. En altres casos encara podem canviar la nostra forma de fer i reconèixer la nostra posició en la biosfera. I és que la natura pot perviure sense l’home, però l’home no ho pot fer sense ella.

Rafael Sardá y Enric Sagristà
Grup d’Investigació de Sistemes Socio-Ecològics en Ambients Costers i Marins. Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC)