Algunes notícies més per llegir 4 i 5/2/09...

El temporal arrossega una altra espècie d'ocell de mar de l'Atlàntic fins a Sils
Diari de Girona 4/2/09

Es tracta de l'única Calàbria grossa observada en terres de l'interior de Catalunya com a mínim des de fa 30 anys

GIRONA ANNA TARRÉS
El temporal de vent del 24 de gener passat no va portar només a Girona l'espècie d'au de mar la Gavineta de tres dits, sinó que també ho va fer amb la Calàbria grossa. Segons l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) aquest fet és encara més sorprenent que el de les Gavinetes, ja que és la primera vegada que s'observa a l'estany de Sils i, en els últims 30 anys, no s'havia detectat mai a l'interior de Catalunya.
La primera notícia que Diari de Girona va saber de la Calàbria grossa a l'estany de Sils, va ser per un dels ornitòlegs del Parc Natural del Cap de Creus, Ponç Feliu, qui ha seguit el fet amb tot detall. Per la seva banda, l'ICO va confirmar posteriorment la troballa, que també va concretar que és la primera vegada que aquest ocell s'observa a la zona, i també feia molts anys que no apareixia per Catalunya. També hi ha una referència d'aquest animal al mateix bloc de l'estany de Sils, aportada per l'observador Alfons Delgado-García.
A diferència de les Gavinetes, l'exemplar de Sils sembla estar en bon estat, tot i que en trobar-se en un hàbitat diferent del que està acostumada li serà difícil poder pescar peixos per alimentar-se.
Tot i que la seva aparició a l'interior és un fet excepcional, segons afirmacions de l'ICO aquest ocell ha esdevingut regular al litoral català. Així ho demostren els exemplars observats aquesta setmana al sud de Catalunya. En concret, dues han estat vistes al delta de l'Ebre i dues més a la desembocadura de la Tordera.

Més de 60 ocells de l´Atlàntic han estat localitzats a l´interior de Girona
Diari de Girona 4/2/09

L'Institut Català d'Ornitologia qualifica d'"entrada massiva" els 270 exemplars a Catalunya

ANNA TARRÉS GIRONA
Cada dia s'incrementa el nombre d'aquestes aus marines de l'Atlàntic, les Gavinetes de tres dits, que han arribat a l'interior de Catalunya i també en alguns punts del nord d'Espanya i al sud de França, a causa del temporal de vent del passat 25 de gener. A la província de Girona aquesta xifra supera ja la seixantena i a tot el territori català el nombre s'eleva fins als 270, segons va informar divendres l'Institut Català d'Ornitologia (ICO).
I és que l'arribada d'aquests ocells en un hàbitat que els és totalment inusual, ja que són animals que viuen a alta mar, ha posat en alerta tots els ornitòlegs del país. Aquest col·lectiu, que ressegueix totes les contrades, ha detectat la presència d'aquest animals en zones amb l'element de l'aigua, com són conques fluvials, embassaments i rius diversos.
Les 66 Gavinetes de tres dits que s'han trobat a Girona es reparteixen entre quatre comarques d'aquesta província: Pla de l'Estany, la Selva (els dos llocs amb major nombre d'aquestes aus), i el Baix i l'Alt Empordà. Aquesta xifra suposa el 24% de tots els exemplars localitzats a Catalunya, xifra que s'eleva a les 270, i que ha estat qualificada de "massiva" per l'ICO. El total d'aquestes aus s'han observat a onze comarques diferents, a les quals encara s'han de sumar deu exemplars observats a la costa de cinc comarques catalanes. Tot i que són animals marins es continua considerant una situació fora de l'habitual, ja que el nombre sol reduir-se als dos o tres exemplars.
Un 30%, capturades
Ara bé, moltes d'aquestes, segons es va concretar des de l'Institut, continuen encara en llibertat i amb un estat de debilitat aguda, ja que els és díficil obtenir l'aliment. De totes maneres, aquesta feblesa és la que ha permès poder capturar al voltant de 80 aus d'aquesta espècie. La majoria es troben el Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent (Lleida), ja que aquesta comarca és la que ha presenciat un nombre més gran de Gavinetes de tres dits. Cal remarcar, però, que algunes de les trobades a Banyoles i a Sils s'han enviat al Centre de Recuperació dels Aiguamolls de l'Empordà, tot i que alguna ja ha mort.


Les comarques de Barcelona i Girona registren fins a 11 i 12 senglars per cada 100 hectàrees
Diari de Girona 5/2/09

Les poblacions de senglar han augmentat de manera important a les comarques de Barcelona. Concretament, al Montseny i al Montnegre i el Corredor s'han assolit densitats per sobre dels 8 senglars per cada 100 hectàrees.

ACN La densitat del senglar a Collserola és també elevada i se situa entre els 9 i els 11 senglars per cada 100 hectàrees. Girona és, juntament amb Barcelona, la demarcació amb més població d'aquesta espècie, amb una densitat d'entre 5 i 12 exemplars per cada 100 hectàrees. Tarragona compta amb 3 senglars per cada 100 hectàrees, mentre que la demarcació de Lleida compta entre 1 i 2 exemplars per cada 100 hectàrees.D'altra banda, al Cadí han augmentat fins a 4 exemplars. Aquesta temporada, l'Alt Empordà assoleix, novament, el valor més elevat de Catalunya. En el període de caça 2007-2008, s'han capturat 26.776 senglars, cosa que representa un augment de l'11% respecte la temporada anterior. Des de la temporada 1990-1991, en què es van caçar 6.453 senglars, s'ha observat un augment dels senglars caçats, amb un màxim assolit el 2005-2006 de 27.102 captures. Les captures a la demarcació de Barcelona (8.020) pràcticament igualen les de Girona (8.138). A les comarques de Girona, s'hauria reduït en un 5% el nombre de captures respecte la temporada anterior. A Barcelona, s'haurien augmentat un 12%, a Lleida un 33% i a Tarragona un 16%. Pel que fa a les captures, el 50% són exemplars mascles i l'altre 50% són femelles. L'edat de la major part d'individus no superen els 2 anys d'edat i el 51% dels senglars pesen menys de 50 quilograms. El pes màxim d'aquesta temporada ha estat el d'un mascle de 163 kg caçat al sector de Montnegre i el Corredor. El programa de seguiment del porc senglar es duu a terme des de fa deu anys en diverses zones de Catalunya. Un centenar de colles de caçadors, a banda de guardes de reserva de caça i tècnics anoten les batudes que es fan en el terreny de caça.


L’ESTAT SUBVENCIONARÀ AMB 800.000 EUROS EL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DE LA RONDA DE CIRCUMVAL·LACIÓ AL SECTOR DEL CEMENTIRI VELL.
Ràdio Tordera 4/2/09

El govern municipal vol solucionar durant aquesta legislatura els problemes de mobilitat de Tordera. En concret, unes de les mesures principals serà obrir la ronda de circumval·lació que permeti anar d’una banda a l’altre del municipi, sense necessitat d’entrar al poble. La construcció de la ronda de circumval·lació de Tordera va lligada al desenvolupament de diferents plans parcials, la majoria ja iniciats. El govern central va confirmar la setmana passada que subvencionarà el projecte de construcció de la ronda al sector del cementiri vell, per valor superior als 800.000€, que unirà els plans parcials de centre i ponent, entre la pista esportiva de Sant Andreu i el carrer del Dr. Arana. L’alcalde de Tordera explica en que consisteix aquesta actuació.

Aquesta nova infraestructura permetrà esponjar el trànsit urbà, que ha patit en els darrers anys un increment de vehicles a causa de l’augment de població.

Adif invertirà 11,5 milions en el tram del TAV entre Riells i Massanes per millorar la integració mediambiental
El Punt 05.02.2009 J.

Construirà dues canalitzacions fluvials i un ecoducte per al pas de la faunaConstruirà dues canalitzacions fluvials i un ecoducte per al pas de la fauna

Adif invertirà 11.508.949,58 euros en actuacions complementàries al tram del tren d'alta velocitat entre Riells i Massanes per millorar-ne la integració mediambiental. Les principals actuacions són l'execució de dues canalitzacions i d'un ecoducte per al pas de la fauna. El tram Riells-Massanes de la línia d'alta velocitat té una longitud de 9 quilòmetres i discorre pels municipis de Sant Celoni (Vallès Oriental), Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric i Massanes

Els principals treballs que es duran a terme consistiran en la construcció d'un ecoducte per garantir el pas de la fauna i dues canalitzacions fluvials, a més de la instal·lació de pantalles acústiques en una longitud total de quatre-cents metres, entre d'altres actuacions.

La primera canalització fluvial es farà a la riera de Sant Llop, mitjançant l'execució d'una secció rectangular de formigó armat de dimensions interiors de 8x2,7 metres que permetrà el pas d'un cabal de 55,3 metres cúbics per segon. La longitud total serà de 246,40 metres i el creuament per sota de la carretera GIV-5223 i un camí es resoldrà gràcies a la construcció de dos caixons d'idèntiques dimensions a la canalització principal. La segona canalització tindrà una longitud de 488,7 metres i afectarà una riera que discorrerà des de la traça de la línia d'alta velocitat fins a la desembocadura al riu Tordera, travessant per sota la C-35.

Paral·lelament a aquestes canalitzacions, s'executarà un ecoducte per al pas de la fauna sobre la nova infraestructura, per garantir la permeabilitat faunística entre el corredor del Montseny i el riu Tordera. La seva estructura estarà formada per un fals túnel de 13,7 metres d'ample i un gàlib de 8,2 metres.

Altres actuacions complementàries consistiran en la construcció de pantalles acústiques en dos trams, de 198 i 202 metres. També s'instal·larà una barrera antivandàlica per separar la infraestructura de l'apartador tècnic de trens de la línia d'alta velocitat de la línia d'ample convencional Barcelona-Portbou.

Aquests treballs es complementaran amb la millora d'accessos, drenatges, senyalitzacions, paviments i serveis.