Sobre les dragues de sorra per a regenerar platges 31/1/09...

Els pescadors denuncien que posar més sorra a les platges «matarà» el sector
El Punt 31/1/09

Reiteren que treure més sorra del litoral maresmenc servirà per llençar els diners i malmetre el medi
.
Una imatge del vaixell dragant la sorra a la platja de Premià al maig del 2006. Foto: QUIM PUIG

L'anunci del secretari del Mar del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural, Juan Carlos Martín Fragueiro, que es tornaran a fer aportacions de sorra a les platges del Baix Maresme ha mobilitzat el sector pesquer. Tant el patró major del port d'Arenys, Mauricio Pulido, com el president de l'Associació d'Armadors d'Arts Menors de Catalunya, Ramon Tarridas, es posaven les mans al cap en saber la notícia. «Ja hi ha hagut vuit regeneracions, només per veure com es destrueix el medi i continuar sense sorra a les platges», lamenta Pulido. Els armadors asseguren que tots els esforços perquè es regeneri el fons marí se'n van en orris.

«Només ho veiem nosaltres que ens acabaran matant?» Amb aquesta pregunta a l'aire el patró major del port d'Arenys, Mauricio Pulido, mostrava la seva indignació pel fet que un cop més s'hagi decidit posar sorra a les platges com a solució dels últims temporals que van deixar els municipis del Baix Maresme molt malmesos. Pulido es feia creus que el mateix Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marítim sigui el que encarregui aquestes actuacions, que són «clarament destructives i no serveixen per res». Els pescadors lamenten que la mateixa administració que els hauria de defensar és qui els està perjudicant directament.

El president de l'Associació d'Armadors d'Arts Menors de Catalunya, Ramon Tarridas, lamenta que una nova regeneració a les costes del Maresme malmetria els esforços del sector. Fa un any que l'associació treballa per establir zones restringides on no es pugui anar a pescar amb l'objectiu que hi criïn altra vegada els peixos. «Volem que el medi natural respiri pel seu compte perquè està comprovat que en uns anys es poden duplicar les captures i ara ens haurem de barallar perquè ens ho deixin tirar endavant», es queixava Tarridas.

Els armadors es mostren desemparats pel fet que iniciatives com aquestes que volen gestionar ells mateixos per donar sortides de futur al sector no puguin prosperar. Aquests plans de gestió de pesca que proposen des del sector són l'única alternativa, ja que en els últims anys s'ha demostrat que, tot i que ha disminuït el nombre d'embarcacions i la flota d'arts menors s'ha reduït de 177 barques, a Catalunya no es pesca més.

Maresme. Vuit regeneracions

Els pescadors del Maresme han patit des del 1986 fins a vuit regeneracions de sorra del fons marí. Aquestes aportacions han provocat un impacte brutal a la zona on ells feinegen. Tal com denuncien, els bancs on s'acumula la sorra que després es draga amb els vaixells és encara dins l'àmbit proper a la costa on pesquen amb les embarcacions més petites, de menys de vuit metres d'eslora, i fent servir arts menors. La recuperació d'aquests bancs de sorra és molt lenta, i fins i tot poden ser irrecuperables, ja que no hi torna a criar el peix. Mentre que el ministeri defensa que a la zona d'on treu la sorra no hi ha hàbitat marí, els pescadors asseguren que «són plens de vida».

Maresme. «Tapen la boca de quatre alcaldes i tiren pel dret»

«On no hi ha sorra de platja no n'hi haurà mai.» Així de contundent es mostrava el president dels armadors d'arts menors, Ramon Tarridas, que no s'explica com una vegada més es decideixi tornar a posar sorra a les platges. «És clar que és llençar els diners al mar i que no s'aconseguirà mai posar platja on no n'hi hagut. Així només tapen la boca a quatre alcaldes i tiren pel dret fins l'any següent», afegia Tarribas.

L'anunci de la nova regeneració es va fer dimecres a l'Ajuntament de Mataró, amb presència dels quatre alcaldes del Baix Maresme més afectats pels últims temporals. A més de la platja també es van anunciar millores d'urgència als passejos.

Els pescadors consideren que, en comptes de tirar els diners amb regeneracions i estudis que no serviran per a res, s'hauria de fer complir la llei i obligar els ports a fer el manteniment i transvasar la sorra acumulada a llevant cap al costat de garbí, i mantenir així el dinamisme del litoral que els espigons construïts a dins el mar han trencat.