dissabte, 13 de juny del 2009

Algunes notícies més per llegir 13/6/09...

Les obres de regeneració de la sorra de les platges comencen per Premià
El Punt 13/6/09
.

El vaixell i, en primer terme, la canonada, ahir . Foto: G.A.

Semblava que Premià de Mar quedaria fora del pla del Ministeri de Medi Ambient per regenerar la sorra de les platges, però no només hi ha entrat sinó que ha estat el lloc per on ha començat l'actuació. El vaixell que draga la sorra del fons marí i la transporta, a través d'una canonada, fins al litoral era ahir a la tarda davant de la platja de l'Ós fent les feines prèvies al transvasament de sorra. «El fet de reclamar, d'anar a Madrid a dir que nosaltres també hi teníem dret, es tradueix ara en el fet que no només ens hi han inclòs sinó que som els primers», va declarar ahir l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), que hi va afegir, però, que «tampoc preteníem ser els primers». Cal recordar que el litoral premianenc no és el que està en més mal estat actualment dels municipis del Baix Maresme inclosos en el pla. Segons van informar ahir fonts municipals, el vaixell treballarà a Premià de Mar durant aproximadament una setmana i es desconeix quina serà la pròxima parada. D'altra banda, la reconstrucció del passeig, que va començar dimecres, s'allargarà dues setmanes més. A Cabrera de Mar les obres per reconstruir el passeig malmès pels temporals van començar fa dues setmanes, però confiaven, tal com va anunciar la demarcació de Costes, que serien el primer municipi on s'aportaria sorra regenerada amb el vaixell. El regidor de Medi Ambient, Jordi Mir, es va mostrar sorprès ahir que el vaixell comencés a actuar a Premià de Mar. El fet que Costes estigués esperant els permisos mediambientals per extreure la sorra del fons marí fa pensar al regidor que s'ha avançat l'actuació a Premià. Mir confia que la platja de Cabrera, pràcticament inexistent en plena temporada de bany, sigui la següent a reposar sorra.

El Consell de Ministres va aprovar ahir les actuacions d'urgència que ja s'han començat a Cabrera i també les de Vilassar de Mar, amb un pressupost aproximat de 4.928.377 euros.

Comença la regeneració de les platges del Maresme malmeses pel temporal del passat hivern
Diari Maresme 12/6/09

Aquesta setmana s'han iniciat a Premià de Mar els treballs de regeneració de sorra de les platges i dels passeigs marítims del Maresme malmesos per la llevantada del passat hivern.

Premià de Mar

Segons ha informat avui el consistori premiarenc, una embarcació del Ministeri de Medi Ambient ha començat la reposició de sorra a la platja de l'Ós de Premià de Mar. Es dóna la circumstància que aquest municipi maresmenc s'havia quedat inicialment fora d'aquests ajuts. Posteriorment, gràcies a la visita de l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU), a Madrid i a la intervenció de la senadora convergent Montserrat Candini a la Cambra Alta, aquesta omissió es va resoldre favorablement.

Resta de municipis

La resta de les actuacions tindran lloc als municipis de Cabrera de Mar, Caldes d'Estrac, Masnou, Montgat i Vilassar de Mar on també, entre altres intervencions, s'aportaran sorra a les platges, es reconstruiran amb protecció d'escullera els passeigs marítims afectats i s'arranjaran les instal·lacions de serveis danyats pel temporal del passat hivern.


Les meduses, controlades per satèl·lit
El Punt 13/6/09

Les meduses s'han convertit en un incòmode veí dels banyistes, i el Departament de Medi Ambient i Habitatge està estudiant un nou element per prevenir la presència de bancs d'aquest cnidaris. Es tracta d'aprofitar els satèl·lits per analitzar els factors que afavoreixen que els bancs de meduses d'alta mar arribin a la platja. Tot plegat, per emprendre accions de prevenció, no pas per eliminar aquests animals. Així ho va explicar ahir el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, a Castelldefels, on va presentar la campanya de neteja d'agües litorals per a la temporada d'estiu. El conseller va avançar que es preveu un estiu tranquil pel que fa a la presència de meduses, tot i que ja s'ha observat l'arribada d'aquest animals a algunes platges.


Dos vaixells de neteja del litoral, ahir a Castelldefels. Foto: LLUÍS VILARÓ / ACN.

L'Agència Catalana de l'Aigua –depèn del Departament de Medi Ambient i Habitatge– i l'Agència Espacial Europea estan estudiant l'aprofitament dels satèl·lits per prevenir de l'arribada de meduses al litoral. La idea és estudiar els factors que poden fer acostar aquests cnidaris a les platges, com ara el nivell de salinitat i el de clorofil·la, i detectar així el moviment dels bancs que es troben a alta mar.
Segons va assenyalar ahir Baltasar, l'objectiu de tot plegat és detectar les meduses per poder emprendre «accions» i evitar que arribin a les zones de bany. En cap cas es procedirà a un extermini massiu dels animals, ja que segons Baltasar això constituiria «un atemptat ecològic», ja que aquests animals juguen un important paper en l'ecosistema marí.

Les zones on més probablement arribin meduses són el litoral barceloní, Roses i la zona del cap de Salou. Durant les últimes setmanes ja s'ha observat la presència d'alguns cnidaris a les platges catalanes, tot i que segons Baltasar en un nombre poc significatiu. De tota manera, va assegurar que des de l'Agència Catalana de l'Aigua, els ajuntaments i les confraries de pescadors se seguirà «amb la màxima atenció» la presència de les meduses a la costa catalana.

Platges de bona qualitat

Baltasar va fer aquestes declaracions durant la presentació de la campanya de neteja d'aigües litorals, que consisteix en l'execució de programes de vigilància, neteja i informació a platges i aigües costaneres. Aquesta campanya es realitza entre l'1 de juny i el 25 de setembre. De moment s'ha observat que gairebé la totalitat de les platges presenta una qualitat sanitària excel·lent en els 245 punts on s'han efectuat controls. Pel que fa a l'aigua, el 50% de les platges catalanes –és a dir, 123– tenen una aigua qualificada de molt bona i el 45% –112 platges–, de bona. Pel que fa a l'estat de la sorra, 12 platges tenen una sorra molt bona, 164 tenen un sorra bona, 62 han estat qualificades de qualitat moderada i a 7 platges la sorra és deficient.

Respecte dels efectius per dur a terme la neteja, la Generalitat disposa de 44 embarcacions i una avioneta que treballaran 12 setmanes consecutives. Aquests aparells recolliran la brutícia i les deixalles que trobin a la costa. Malgrat que la majoria de les platges presenten un bon aspecte, encara hi ha alguns municipis que no han començat els treballs de neteja i en aquestes zones s'observen nombrosos residus portats pels temporals d'hivern, que s'han ajuntat amb els primers banyistes.

La sorra de les platges del Port de la Selva, Begur, Blanes i Palafrugell és "deficient"
Diari de Girona 13/6/09

Medi Ambient pronostica que la presència de meduses al litoral català serà similar a la d'anteriors temporades
.

GIRONA JOFRE SÁEZ
L'espècie més observada, tant per quantitat com per distribució, ha estat la Velella velella, una espècie molt petita i alhora poc urticant. En diverses platges del litoral se n'han observat formant franges al llarg de la primera línia de mar de la platja. La segona espècie més observada durant aquest període ha estat l'Aequorea forskalea (diàmetre d'ombrel·la de fins a 17 centímetres, tot i que es tracta d'una espècie poc urticant). Aquests exemplars han arribat de manera més aïllada, però amb més abundància, en algunes platges de la franja litoral i només en alguns punts de Palafrugell, Lloret de Mar, Montgat i l'Ametlla de Mar.

Aquest estiu serà un plaer i una aventura banyar-se a les platges de les comarques de Girona. Les anàlisis que desenvolupa l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) indiquen que el 99,6% de les platges presenten una qualitat "excel·lent", excepte a Calella que ha estat catalogada de "bona". L'aventura, però, començarà quan es posi un peu a l'aigua. La presència de meduses està garantida al mateix nivell que els dos últims anys. De fet, el Departament de Medi Ambient ja ha detectat els primers bancs a Palafrugell i a Lloret de Mar. Un animal marí que habitualment té una presència més gran a la badia de Roses.
Un altre contrapunt a l'inici temporada de bany, que va començar el passat 1 de juny, és l'estat de les platges. En aquest sentit, el litoral de les comarques de Girona és el que surt més malparat. L'ACA considera "deficient" la qualitat de la sorra de quatre platges gironines. Les platges que han tingut l'estat de la sorra deficient en la primera setmana de control han estat el Port de la Selva, Begur, Palafrugell, Blanes. "Aquest estat de la sorra s'explica perquè encara hi ha alguns municipis que no han començat les tasques de neteja i per aquest motiu s'hi han observat nombrosos residus aportats pels temporals d'hivern. En les properes setmanes, a mesura que es comencin a fer les tasques de neteja habituals, es millorarà l'estat de la sorra", van apuntar des de l'Agència Catalana de l'Aigua.
La resta de platges han aprovat. Les qualificacions han estat més variades, amb un 5% (12 platges) qualificades de molt bones; el 67% (164 platges) de bones; un 25% (62 platges) de moderades i un 3% (7 platges), de deficients.
D'aquesta manera, la temporda de bany ja ha començat per les administracions tot i que alguns ja l'han començat fa dies. I és que la calor convida a gaudir de les platges del litoral gironí i refrescar-se amb l'aigua. Les meduses, però, tornaran a ser l'amenaça dels ?banyistes.

Medi Ambient controlarà per satèl·lit els bancs de meduses.
Diari de Girona 13/6/09. Tema del dia

El Departament de Medi Ambient utilitzarà el satèl·lit per detectar els bancs de meduses que arribin a les platges catalanes. Aquest és un mecanisme que s'afegeix a les avionetes, les embarcacions i les confraries de pescadors que habitualment fan el control d'aquest animal marí. El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va explicar que l'objectiu de tot plegat és detectar les meduses per poder emprendre "accions" i evitar que arribin a les zones de bany, sense que això comporti l'extermini total d'aquestes espècies. En aquest sentit el conseller Baltasar també va indicar que es preveu un estiu "força tranquil" pel que fa l'arribada de meduses al litoral català, segons va explicar a Castelldefels, durant la presentació de la campanya de neteja d'aigües litorals. Va especificar que el satèl·lit pot fer entrar un míssil per una finestra, també pot detectar bancs de meduses de forma molt precisa. I és que l'objectiu és poder saber el màxim de coses possibles sobre aquestes espècies, per poder emprendre accions per evitar que arribin a les platges. El conseller va especificar que no es procedirà mai a l'extermini massiu de meduses, perquè seria un "atemptat ecològic" i perquè aquests animals juguen un paper "molt important" en el món marí. Baltasar va explicar que les zones amb més risc de patir l'arribada de meduses són Roses, el litoral barceloní i la zona del cap de Salou. En aquesta línia, durant la primera setmana de campanya d'aigües litorals ja s'ha observat una presència "poc significativa" de meduses a les platges catalanes. De totes maneres, Baltasar va especificar que des de l'Agència Catalana de l'Aigua, els ajuntaments i les confraries de pescadors se seguirà amb la "màxima atenció" l'evolució de la presència de meduses a les aigües catalanes. Per fer les tasques de neteja i observació, es disposa de 44 embarcacions i d'una avioneta que durant 12 setmanes consecutives es dedicaran a recollir la brutícia i les deixalles que hi hagi a la costa catalana. De fet, tres d'aquestes embarcacions ja van treballar ahir. castelldefels acn/ddg

.......................................

La Costa Brava sud i el massís de l'Ardenya són les zones amb més risc d'incendi forestal a Girona
Diari de Girona 13/6/09

«És on ha plogut menys en les darreres setmanes i on ja s'observen els primers símptomes d'estrès de la vegetació»


JORDI BATALLER/ACN/DDG, CASTELLÓ D'EMPÚRIES.
La Costa Brava sud i el massís de l'Ardenya-Cadiretes, dins un triangle imaginari format per les poblacions de Platja d'Aro, Llagostera i Lloret de Mar, concentren actualment les zones amb més risc d'incendi forestal a les comarques gironines. «On estem tenint la sequera acumulada més important, dins el que s'ha de considerar una primavera humida, és a la zona del litoral de la Selva i el Baix Empordà», ha confirmat el sotsinspector del cos de Bombers de Girona, Edgar Nebot. «És on ha plogut menys en les darreres setmanes i on ja s'observen els primers símptomes d'estrès de la vegetació», ha puntualitzat Nebot, que ha estat l'encarregat de dirigir una jornada de formació als Aiguamolls de l'Empordà.

.........................................

Adif canvia la nit de dissabte a diumenge el pont de Rodalies sobre el Repiaix, a Riells
L’Actualitat del Baix Montseny 13/6/09


La nit de dissabte a diumenge, Adif fa ver substitució del pont de la lína de Renfe sobre la riera del Repiaix, a Riells i Viabrea, per un de nou. L'operació, que va acabar pels volts de les tres de la matinada, va consistir en retirar l'antiga infrastructura per mitjà d'una gran grua i col·locar la nova plataforma de 31 metres. Al costat del nou pont, sobre el qual passen dues vies de la xarxa convencional, també s'ha instal·lat una passarel·la metàl·lica per facilitar els treballs de manteniment. L'objectiu dels treballs ha estat millorar els problemes de vibracions i de sorolls que provocava el pont vell amb el pas dels trens.La renovació del pont va obligar a alterar el trànsit dels trens de mitjà recorregut entre Barcelona i Girona i Portbou i i el servei de Rodalies de la línia C-2 entre Sant Celoni i Massanes. Els serveis de mitja distància es van desviar per Mataró i la línia C2 de Rodalies es va fer en bus entre Sant Celoni i Massanes.
També ha estat tallat el pas de vehicles a la carretera que connecta la C-35 amb la carretera de Breda per enllestir alguns dels treballs de l'operació. Entre les feines que s'han portat a terme, a més d'ajustar la nova infrastructura, hi ha hagut el desmantellament de l'antic pont, que ha estat tallat a peces per poder ser traslladat. Segons Renfe, la previsió és que avui, 5 de juny, el vial es pugui tornar a obrir al trànsit.
L'Ajuntament de Riells i Viabrea està a l'espera que s'enllesteixin els treballs per determinar l'alçada final del nou pont ja que en el projecte presentat per Renfe no es definia amb claredat. El Consistori espera que la nova infrastructura permetrà guanyar alguns centímetres si bé no solucionarà definitivament els problemes que impedeixen el pas de vehicles com autocars o camions de gran tonatge.
Una de les opcions que està estudiant l'Ajuntament per resoldre aquest problema és desviar la carretera a l'altre costat del torrent amb la qual cosa es podria evitar el pas del pont baix. Amb aquest objectiu, el Consistori de Riells s'ha posat en contacte amb el de Sant Feliu de Buixalleu, ja que una solució com aquest vial passa pel terme veí. L'alcalde Sant Feliu, Josep Roquet, ha assenyalat a aquest setmanari que en aquests moments s'està en contacte per estudiar aquesta solució i que els seu consistori considera que es podria arribar a a un acord.
L'altre capítol és la restitució de la llera Repiaix al seu estat anterior, ja que per instal·lar la grua que va aixecar els ponts s'ha fet una plataforma sobre el riu, que ha quedat enfonsat i canalitzat amb uns tubs de formigó sota aquesta plataforma. L'ACA no ha confirmat ni desmentit a aquest setmanari si per fer-ho es van demanar els permisos.

.....................................

El sector privat i públic planificaran conjuntament l'estratègia turística del Maresme
Diari Maresme 12/6/09

Les institucions públiques i privades dedicades a la promoció turística de la marca Costa de Barcelona-Maresme han signat avui un acord de col·laboració per tal de planificar conjuntament la seva estratègia turística.

Objectius

Aquesta estratègia preveu redefinir el model turístic d'aquesta marca turística, incrementar l'impacte econòmic del turisme en aquest territori, crear nous productes turístics, i millorar la competitivitat de les empreses de la zona.

Posicionament

El primer objectiu és posicionar la marca Costa de Barcelona-Maresme com a referent de destinació amb valor propi amb el valor afegit de la proximitat amb la ciutat de Barcelona. A més, es redefinirà el model turístic de la marca, per tal de posicionar-la com a una destinació de sol i platja, conjuntament amb una potent oferta complementària en turisme de cultura, natura, esport i familiar.

Nous productes

També es pretén augmentar l'impacte econòmic del sector turístic de la comarca, especialment treballant en la creació de nous focus d'atracció turística i nous productes turístics, i augmentant la cohesió i l'equilibri territorial de l'àmbit de la marca. Finalment, els dos sector treballaran per tal de millorar el posicionament de les empreses i serveis turístics, la seva qualitat i competitivitat.

Controls a caixes niu amb xots (Otus scops) 13/6/09

Avui en control a tres caixes niu a diferents indrets de Tordera, les tres ocupades per xot (Otus scops)...
.

Una amb 5 ous i les altres amb 4 ous...
.

divendres, 12 de juny del 2009

Anellament de polls de xoriguer comú (Falco tinnunculus) 12/6/09. Jose Moreno, Enric Badosa i Joan Grajera


Aquest migdia han estat anellats els 5 polls de xoriguer comú (Falco tinnunculus) a un niu d’un indret de Palafolls.

Fotografies de Jose Moreno... dels polls al niu abans de ser anellats, i un cop anellats previ a ser retornats al niu...
.

dijous, 11 de juny del 2009

Falcó de la reina (Falco eleonorae) sobre Hostalric 11/6/09. David Caballé

Avui en David Caballé observa 1 falcó de la reina (Falco eleonorae) sobre Hostalric en vol molt baix direcció nord.

Riells i Viabrea i camps de la Verneda (Sant Celoni) 11/6/09. Dacid Caballé

Observacions de David Caballé...

1 cornella (Corvus corone)
1 ballester (Apus melba)
1 àguila marcenca (Circaetus gallicus)

Corbs marins (Phalacrocorax carbo) sobre Fogars de la Selva 10/6/09. David Caballé

En David Caballé observa 3 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) sobre l’urbanització Parc dels Prínceps I (Fogars de la Selva) en vol alt cap al sud.

Possible cérvol (Cervus elaphus) als Regadius d’en Tomàs (Sant Celoni-Montnegre) 10/6/09. Aleix Comas

Ahir l’Aleix Comas va veure un cèrvid femella als Regadius d’en Tomàs (Sant Celoni-Montnegre), vist des de l’autopista AP-7 a un camp de blat al migdia, que en principi seria un cérvol (Cervus elaphus) però sense poder assegurar del tot.

Estany de Cal Raba i entorn proper (Tordera) 7-11/6/09

Imatges de l’estany de Cal Raba (Tordera) i dels camps adjacents del sector nord...
.

Durant aquests darrers dies, a l’estany i voltants...

2 fotges (Fulica atra) i 2 polls de pocs dies
- no es localitza el niu -
3 parelles de cabussets (Tachybaptus ruficollis), amb 2, 3 i 3 polls.
- localitzats però 4 nius diferents –
mínim 6 polles d’aigua (Gallinula chloropus) adultes i 5 polls de pocs dies.
- localitzat només 1 niu –
9 ànecs collverds (Anas platyrhynchos) adults, i 2 llocades diferents.
1 ànec mut (Cairina moschata)
ànec mut (Cairina moschata) a l’estany de Cal Raba (Tordera) 7/6/09
2 martinets de nit (Nycticorax nycticorax) adults
- es localitza un niu nou però sense signes d’estar ocupat –
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
fins a 5 picots verds (Picus viridis), 2 joves.
Mínim 3 oriols (Oriolus oriolus)
1 enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
1 xot (Otus scops) escoltat
tord comú (Turdus philomelos)
merles (Turdus merula)
rossinyol (Luscinia megarhynchos)
mallerengues carboneres (Parus major)
gaig (Garrulus glandarius)
2 cornelles (Corvus corone)
tudons (Columba palumbus)
tórtora (Streptopelia turtur)
tórtora turca (Streptopelia decaocto)
rossinyol bord (Cettia cetti)
tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
bitxac comú (Saxicola torquata)
pardal comú (Passer domesticus)
pardal xarrec (Passer montanus)
caderneres (Carduelis carduelis)
verdum (Carduelis chloris)
estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
gafarró (Serinus serinus)
trist (Cisticola juncidis)
mallerenga blava (Parus caeruleus)
garsa (Pica pica)

1 eriçó fosc (Erinaceus europaeus)
Eriçó fosc (Erinaceus europaeus) a l’estany de Cal Raba (Tordera) 8/6/09

Tortugues d’aigua americana (Trachemys scripta elegans), i localitzada una zona de posta i un niu amb 6 ous.
Localitzada una de les zones de posta de les tortugues aquàtiques de l’estany de Cal Raba (Tordera) 10/6/09.
Tortugues de rierol (Mauremys leprosa)
Serp blanca (Rhinechis scalaris)
Serp verda (Malpolon monspessulanus)
Serp d’aigua (Natrix maura)
Llangardaix ocel·lat (Timon lepidus)
Sargantaner gros (Psammodromus algirus)
Sargantana ibèrica (Podarcis hispanica)
Sargantana roquera (Podarcis muralis)
Vidriol (Anguis fragilis)
Dragó comú (Tarentola mauritanica)

Granotes verdes (Pelophylax perezi) i cap-grossos
Cap-grossos de reineta (Hyla meridionalis)
Cap-grossos de granota pintada (Discoglossus pictus)
Gripaus corredors (Bufo calamita)
1 cap-gros de gripau d’esperons (Pelobates cultripes)


tortuga de rierol (Mauremys leprosa)...

tortuga d'aigua americana (Trachemys scripta elegans)...


cap-gros de gripau d’esperons (Pelobates cultripes)...


serp d'aigua (Natrix maura)...

Localitzada una de les zones de posta de les tortugues aquàtiques de l’estany de Cal Raba (Tordera) 10/6/09.

Aquest dimecres s’ha pogut localitza el lloc exacte d’una de les zones de posta de les tortugues aquàtiques de l’estany de Cal Raba (Tordera)...
.

Es tracta d’una zona amb pendent orientada cap al nord, a 200m de la bassa i adjacent a un dels carrers del veïnat de Sant Pere, lo que explica perfectament la troballa fa un mes d’un nou nat de tortuga d’aigua americana – de Florida – (Trachemys scripta elegans) atropellat a aquest carrer...

Estany de Cal Raba (Tordera) 15/5/09

Molts dels nius es troben ja buits, els nou nats han sortit, però s’ha trobat una posta recent de 6 ous de tortuga de Florida...


I com s’ha trobat?... doncs seguint el rastre que ha deixat la femella entre l'estany i el niu... l’herba tombada i mudes...


L’any passat (durant el seguiment de les tortugues aquàtiques de l’espai) ja es va determinar aquest indret com a zona de posta de, almenys, Trachemys scripta elegans, ja que era on freqüentment els veïns (i els seus gossos) les agafaven fora de l’aigua. De la mateixa manera, es coneix un altre indret amb circumstàncies similars on es coneix la posta d'almenys una femella de tortuga de rierol (Mauremys leprosa).

Conviure amb les orenetes cuablanques (Delichon urbicum). Iniciativa d’un veí de Tordera.

Imatge d’una iniciativa lloable per part d’un veí de Tordera, així evita que les orenetes cuablanques (Delichon urbicum) l’embrutin el balcó...
.

Desembocadura del riu Tordera 11/6/09

Ha minvat el cabal del riu, la barra de sorra tancada, la mar en calma, i la desembocadura comença a assecar-se...
.
.
Aprofitant un espot televisiu...

12 mesos, 12 desembocadures.

Amb tot el fang al descobert, entre altres,...

2 territs menuts (Calidris minuta)
2 corriols grossos (Charadrius hiaticula)
6 corriols petits (Charadrius dubius)
9 cames llargues (Himantopus himantopus)
1 gamba roja vulgar (Tringa totanus)
>30 cueretes blanques (Motacilla alba)
2 cueretes grogues (Motacilla flava)
1 cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
3 gavines corses (Larus audouinii)
17 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
2 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
pardals comuns (Passer domesticus)
estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
garses (Pica pica)
orenetes vulgars (Hirundo rustica)
orenetes cuablanques (Delichon urbica)
falciots negres (Apus apus)
pardals xarrecs (Passer montanus)
1 oriol (Oriolus oriolus)
bitxac comú (Saxicola torquata)
1 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
rossinyol bord (Cettia cetti)
merles (Turdus merula)
1 puput (Upupa epops)
tudons (Columba palumbus)
gafarrons (Serinus serinus)
caderneres (Carduelis carduelis)
rossinyol (Luscinia megarhynchos)
mallerenga carbonera (Parus major)
tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
trist (Cisticola juncidis)

corriols grossos (Charadrius hiaticula)...


corriol petit (Charadrius dubius)...

territs menuts (Calidris minuta)...

cames llargues (Himantopus himantopus) i gamba roja vulgar (Tringa totanus)...

cuereta torrentera (Motacilla cinerea)...