dissabte, 5 de setembre del 2009

Algunes notícies més per llegir 5/9/09...

Malgrat autoritzarà una platja nudista al delta de la Tordera l'estiu vinent
El Punt 5/9/09

La solució no farà content ningú. Així de clar ho té l'alcaldessa de Malgrat de Mar, Conxita Campoy (PSC), que defensa que tota la vida al municipi s'ha practicat el nudisme sense problemes. Ara, però, arran d'una moció d'ERC en què es reclama un espai on fer nudisme, s'ha triat finalment un lloc, al delta de la Tordera, on ja es practica el nudisme. Tot i que l'equip de govern, PSC i PP, va tombar la proposta d'ERC, es va acordar autoritzar en el pla d'usos de les platges de l'any vinent un espai on poder anar despullat a la platja. L'alcaldessa ho considera, a més, una «contradicció» amb el turisme familiar que es vol potenciar a la zona.

(Nota personal: On diu “naturalistes” hauria de dir “naturistes”, que no és el mateix)

Els nudistes podran continuar banyant-se a la zona del delta de la Tordera com fan ara, però sabent que és una zona autoritzada. Això precisament és el que rebutgen els naturalistes, que defensen el dret d'anar despullats allà on vulguin. Tot i això, la regidora d'ERC, Teresa Verdaguer, explica que es van decidir a presentar la moció per reclamat l'espai autoritzat per la contradicció que suposa tenir una ordenança municipal que pot sancionar els nudistes amb multes de fins a 200 euros. La moció, però, no s'ha aprovat després que dijous el govern municipal, PSC i PP, tombés les dues propostes per situar la platja nudista a l'entorn de la platja de sa Conca. L'equip de govern va defensar que era millor que aquest espai estigués on habitualment hi ha més nudistes a l'entorn del delta de la Tordera. «És on es practica més, però queda més allunyat per anar-hi des del poble; tot i això, estàvem d'acord i no ens han aprovat la moció. Ens han marejat tot l'estiu», criticava Verdaguer.

L'alcaldessa, Conxita Campoy, va manifestar que no es podia mantenir el redactat i es va comprometre a incloure el tema en el pla d'usos per l'estiu vinent que haurà d'aprovar la Generalitat. «És el lloc on ja es fa nudisme, per tant no té sentit que es canviï i se situï a tocar de les pistes d'atletisme», hi afegeix.

Tot i així, l'alcaldessa va manifestar ahir la contradicció que suposa l'autorització de la platja no només amb el col·lectiu naturalista, sinó també pel fet que en aquest entorn es vol potenciar el turisme familiar.

Campoy va afegir-hi que encara s'ha de veure com es fa per senyalitzar aquest espai. «L'estiu vinent està molt lluny i queda molt per parlar. Fins ara no hi havia hagut cap problema i érem un dels pobles pioners on es feia nudisme. Però les coses s'han embolicat i ara sembla que ningú està content», conclou Campoy.


El VAMMA neteja el fons marí de Malgrat
Diari Maresme 5/9/09

(Vídeo)


.

L'associació Voluntariat de l'Alt Maresme de Medi Ambient (VAMMA) ha organitza aquest diumenge, 6 de setembre, la cinquena Neteja del Fons Marí de Malgrat de Mar.

Objectius

Una vegada més, l'objectiu de la neteja és eliminar la brossa que s'hi ha abocat i que no s'ha integrat en el medi. També es retira tot allò que ha estat colonitzat, però que és perjudicial. Segons els membres del VAMMA, "una altra de les finalitats d'aquesta acció és conscienciar la ciutadania de la necessitat de no llençar brossa al mar, així com també a les rieres ni als rius".

Punt de trobada

El punt de trobada per participar en la neteja malgratenca és la Plaça Rodona del passeig marítim a les 9.30 h. del matí. Mitja hora després, Guillem Falcó farà una explicació sobre els objectius de la neteja i les seves limitacions, i als volts de dos quarts d'onze està previst dur a terme la immersió que té una durada aproximada de 45 minuts.

divendres, 4 de setembre del 2009

Mínim 60 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a la Roca Grossa (Calella) 4/9/09. Enric Badosa

Avui a tres quarts de vuit del matí, l'Enric Badosa ha vist 60 exemplars de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) com a mínim a la Roca Grossa, just sota el far de Calella, al dormidor.

Martinet blanc (Egretta garzetta) al Pla de la Verneda (Sant Celoni) 4/9/09. Jordi Novell


Fotografia d’en Jordi Novell d’un martinet blanc (Egretta garzetta), avui al riu Tordera al seu pas pel Pla de la Verneda (Sant Celoni).

Entre Sant Pol de Mar i la Roca Grossa (Calella) 3/9/09. Enric Badosa

Observacions i fotografies de l’Enric Badosa d’ahir a les roques entre la Roca Grossa (Calella) i Sant Pol de Mar, a la platja nudista...

15 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis), 2 eren immadurs de l'any i la resta de segon i tercer any. Són molt confiats amb els banyistes, que a més els respecten molt.

Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)...
.
A més ha pogut fotografiar un corb (Corvus corax) que està allà des del 20/3/09. El primer cop que el va veure volava sobre l’N-II i a l'ala esquerra li faltaven moltes primàries i secundàries. Ara ja li estan creixent les plomes però l'ala encara li penja, però pot volar. És molt confiat i coneix bé les escombraries on segurament es deu alimentar.

Corb (Corvus corax)...
.

Algunes notícies més per llegir 4/9/09...

L'Ajuntament de Malgrat de Mar i els naturistes acosten posicions
Malgrat Confidencial 4/9/09

L’Ajuntament de Malgrat de Mar i el Club Català de Naturisme han iniciat un procés de diàleg per mirar de resoldre amistosament el conflicte obert arran de la moció d’Esquerra de delimitar una zona per a la pràctica del nudisme a la platja del municipi. Aquesta formació va explicar que calia fer-ho ja que l’ordenança de civisme preveia multes de fins a 200 euros per a les persones que anessin nues fora de les zones delimitades.
Tal i com va explicar en primícia MC, el Club Català de Naturisme va qualificar d’il·legal l’ordenança explicant que contrariava lleis de rang superior. El seu president, Joaquim Plana, va explicar que tenien intenció d’emprendre accions legals contra ella. Abans, però, l’entitat es reuniria amb l’alcaldessa per mirar de solucionar-ho amistosament.
La reunió ha tingut lloc aquest divendres a l’Ajuntament de Malgrat de Mar. Durant més d’una hora, l’alcaldessa i dos representants del Club Català de Naturisme –el seu president i el seu assessor legal- han intercanviat opinions. Els portaveus de l’entitat han expressat el seu rebuig a la creació d’una zona específica per als naturistes, han reclamat que s’elimini el punt de l’ordenança que preveu sancions per anar nu a la platja i han manifestat el seu desig que qui ho vulgui pugui anar despullat sense prohibicions ni normatives pel mig. L’alcaldessa, Conxita Campoy, els ha explicat que mai s’ha multat ningú per anar nu i que si s’ha inclòs aquest punt en l’ordenança de convivència ciutadana és perquè la policia tingui una eina per actuar en el supòsit que es generés un conflicte. En aquest sentit, l’alcaldessa ha manifestat que es tracta d’un tema sovint polèmic ja que hi ha persones a favor i altres en contra.
Després de la reunió, les dues parts han assegurat que continuaran en contacte per mirar d’arribar a una entesa. Els representants del Club de Naturisme explicaran com ha anat la trobada a la resta de socis la propera setmana i els plantejaran una possible via de solució. El president del Club ha manifestat que estarien satisfets si es retirés aquest punt de l’ordenança o bé es modifiqués per garantir la llibertat d’anar nu sense ser represaliat. També veurien bé que Malgrat de Mar recomanés una platja com a idònia per a la pràctica del nudisme, sempre i quan això no signifiqués sancionar la nuesa en altres punts.
L’alcaldessa ha assegurat que es mirarà si és possible modificar l’ordenança de manera que quedin clars els casos en què la policia podria actuar, com ara els de contingut sexual. Campoy també ha dit que veu bé recomanar un indret concret. Segons l’alcaldessa aquest lloc hauria de ser la platja del delta del riu Tordera ja que és on tradicionalment s’ha practicat el nudisme. Conxita Campoy ha explicat que Blanes no tindria inconvenient a fer-ho. Ha precisat, però, que caldria garantir la compatibilitat de tots els usos de la zona del delta com ara els passejos per observar la fauna i la flora que sovint es fan en família.
En el ple d’ahir dijous tres de setembre, Esquerra va tornar a presentar la seva proposta de delimitar un tall de la platja com a nudista. El grup va defensar dos espais a la platja de La Conca. La resta de partits van mostrar la seva oposició a la tria i van fer una contraproposta: la platja del delta de la Tordera.


Vessament de gasoil al mar de Blanes
Diari de Girona 4/9/09

Sis embarcacions van dividir la taca de 150 m2 en fragments perquè s'evaporés el carburant

BLANES MARTÍ SANTIAGO
Eren prop de les 12 del migdia quan l'helicòpter de Salvament Marítim va detectar dues taques de carburant al mar de Blanes. Una estava situada entre la cala Treumal i la cala de Santa Cristina i era de dimensions reduïdes. L'altra era a menys d'un quilòmetre del port de Blanes i feia entre 90 i 150 m2, tal com van apuntar fonts de Protecció Civil.
Realitzat l'avís, la Creu Roja va agafar dues embarcacions i va desplaçar-se al vessament davant el port. Acte seguit, una embarcació de Protecció Civil i tres mes de l'Agència Catalana de l'Aigua també van dirigir-se allà mateix per coordinar l'operatiu de neteja del fluid.
En comprovar que es tractava d'un taca de gasoil extremadament liquada les sis embarcacions van començar a fragmentar-la en trossos més petits per afavorir que la calor del sol evaporés tot el carburant. A les 3 de la tarda, l'operatiu es va donar per finalitzat i no va caldre tancar les platges al bany ni arriar la bandera blava.
Els serveis de Protecció Civil desconeixien ahir la procedència de la taca tot i que asseguren que no va arribar del vessament produït els darrers dies a Mataró. La tesi més probable és que pugui tractar-se d'alguna embarcació amb problemes al motor o bé el buidament d'alguna sentina per part del propietari d'algun vaixell, acte totalment prohibit.
Des de Protecció Civil recorden que cada any resulta habitual realitzar accions com la d'ahir.


Les platges mataronines tornen a la normalitat després de retirar-ne el fuel
El Punt 4/9/09

Les restes de cru, que van tacar la totalitat de la costa, només van aparèixer al rompent de les onades


Els operaris de la neteja de Mataró van haver de retirar ahir al matí les taques de fuel manualment./ Foto: LL.M.

La bandera verda onejava ahir al migdia a totes les platges de Mataró després de retirar-ne les restes de fuel que van aparèixer dimecres a la tarda. Les taques, de prop d'un centímetre de diàmetre, s'havien dipositat a la sorra just on rompen les onades. Segons el regidor de Via Pública, Francesc Melero (PSC), en total s'ha pogut recollir de manera manual poc més d'un quilo de residus. Tot i que no se sap l'origen d'aquestes restes d'hidrocarburs, s'apunta que es tractaria «d'un vessament antic» d'algun vaixell. Malgrat el bon estat de l'aigua, els serveis de vigilància mantenen l'alerta per si apareixen més taques.

L'Ajuntament va decidir desactivar ahir al matí el pla d'actuació municipal per contaminació accidental a les aigües marines, que des de dimecres estava en fase d'alerta per la presència a les platges de taques de fuel. Els residus, segons va explicar ahir el regidor de Via Pública, Francesc Melero, van aparèixer a la tarda a les tres platges situades a llevant del port –Sant Simó, el Callao i Varador– en una extensió d'uns tres quilòmetres. Des d'aleshores es va hissar la bandera groga, però en cap moment es va optar per prohibir el bany i col·locar la bandera vermella. Melero va assegurar que a primera hora del matí les tres zones ja estaven en un estat òptim després de la feina dels serveis de neteja, però en canvi havien arribat algunes taques de cru a la platja de Ponent. Per aquest motiu, durant el matí en aquest sector del litoral hi va lluir la bandera groga fins al migdia, en què es van recollir totes les restes de cru, una feina que es va haver de fer manualment.

El regidor va admetre que és difícil determinar l'origen d'aquest vessament, però en tot cas apunta que es tractaria d'un d'antic, ja que en cap moment s'ha detectat cap taca dins del mar. A banda de la inspecció de la Creu Roja, durant el matí un helicòpter de Salvament Marítim va sobrevolar la costa mataronina, fins a tres milles endins, i no va localitzar cap residu. Per la seva banda, l'Agència Catalana de l'Aigua de la Generalitat va recollir mostres de les restes d'hidrocarburs per analitzar-les i determinar-ne l'origen, si és possible.

Llavaneres, també

L'episodi de contaminació també va afectar altres municipis, com ara Llavaneres, on durant unes hores va onejar la bandera vermella que prohibia el bany. Segons l'Ajuntament, el litoral llavanerenc també va quedar afectat, en part, per la taca de fuel. La prohibició es va mantenir fins a les tres de la tarda, en què es va canviar per la bandera groga. Malgrat la neteja del litoral, tots els serveis de vigilància continuen en estat d'alerta per l'evolució que pugui tenir aquest vessament.

Tacats de cru

Els banyistes més matiners es van trobar ahir amb la desagradable sorpresa de les taques de fuel. Si bé en cap cas es va prohibir el bany, alguns van optar per marxar perquè van sortir de l'aigua tacats d'oli d'hidrocarbur. «Ens hem banyat abans que arribessin els escombriaires i hem acabat ben bruts», es lamentava una parella que s'esperava per assecar-se i marxar. «Venim cada dia i això no és habitual, i menys aquest any, que l'aigua ha estat molt neta», hi afegia la dona. Mentre els serveis de la neteja continuaven traient manualment les restes de fuel, d'altres banyistes no tenien cap problema per fer una capbussada.


Montserrat Candini denuncia al Senat "errades" en l'actuació contra la taca de cru de Mataró
Diari Maresme 4/9/09

La portaveu adjunta de CiU al Senat, Montserrat Candini, ha denunciat "la cadena d'errors del protocol d'actuació" contra la taca de fuel apareguda aquesta setmana al litoral del Maresme a les platges de Mataró.

Abocaments tòxics

En aquest sentit, la senadora convergent ha manifestat que resulta "inacceptable la falta de coordinació de les Administracions implicades per acabar amb aquests abocaments tòxics que vénen apareixent des de fa uns anys" a la capital del Maresme.

Mesures

Candini ha recollit les queixes del Grup Municipal de CiU de Mataró i ha presentat al Senat una bateria de sis preguntes exigint explicacions al Govern espanyol sobre les mesures que pensa adoptar al respecte.

dijous, 3 de setembre del 2009

Flamencs (Phoenicopterus ruber) davant la desembocadura del riu Tordera 3/9/09

Aquest matí a primera hora han passat volant 24 flamencs (Phoenicopterus ruber) sobre el mar davant la desembocadura del riu Tordera direcció Blanes...

.
Al mar també...

Mínim 36 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis), la majoria volant direcció Malgrat.
8 gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavians argentats (Larus michahellis)
3 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
>50 orenetes vulgars (Hirundo rustica) menjant sobre el mar prop de la sorra.
.
corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)...
.
.
gavians argentats (Larus michahellis) darrera d'un dels vaixells que tornen al port de Blanes...

.

A la desembocadura, molt poca aigua i arraconada a la platja, i encara poc moviment d’aus...

1 martinet ros (Ardeola ralloides) juvenil
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
1 corriol petit (Charadrius dubius) juvenil
25 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
7 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
... com a més destacat.


martinet ros (Ardeola ralloides) juvenil...
.

corriol petit (Charadrius dubius) juvenil...


bernat pescaire (Ardea cinerea)...


ànecs collverds (Anas platyrhynchos) amb plomatge d'eclípsi...


polla d'aigua (Gallinula chloropus)...

El riu Tordera al Mulla’t: espai de participació ciutadana del projecte SELWA

Ho trobareu aquí... La Tordera


Mulla’t: espai de participació ciutadana

“Mulla’t” és el nom del procés participatiu del SELWA dirigit a la ciutadania de la comarca. Aquest procés consisteix en una consulta trimestral, de temàtica concreta i diferent cada tres mesos (l’ús domèstic, els espais naturals aquàtics, l’agricultura, l’aigua i la indústria, etc.).

El sistema de participació que utilitza el “mulla’t” es materialitza en un format butlleta, molt simple i de ràpida resposta, en el que es plantegen algunes qüestions senzilles. Cada tres mesos, aquesta consulta canvia i es formulen noves preguntes sobre un nou tema relacionat amb l’aigua.

L’anàlisi de les diferents consultes trimestrals, que les podeu consultar al butlletí SELWA o a l’apartat de processos participatius anteriors de la mateixa pàgina web, serveix perquè des del projecte SELWA es puguin definir noves accions a realitzar.

La Tordera al butlletí SELWA 9. Juliol-Setembre 2009

Trobareu el butlletí aquí...

Selwa 9. Juliol - Setembre 2009 (0,7 Mb)
“La Tordera i la Selva”

Coses d’una cursa absurda entre Blanes i Lloret per veure qui guanya en nombre d’habitants...

Lloret supera Blanes i es converteix en la tercera ciutat gironina amb més empadronats
El Punt 3/9/09

El 42 per cent dels 40.345 empadronats procedeix de fora de l'Estat espanyol

Lloret ha superat finalment aquest mes de setembre la localitat veïna de Blanes en població, i ha esdevingut la tercera ciutat gironina en nombre d'empadronats. Lloret actualment té 40.345 persones censades, mentre que Blanes, força estancada en els últims mesos, en té 40.271. El 42% dels empadronats a Lloret és de fora de l'Estat espanyol, i majoritàriament es tracta de població masculina. Els col·lectius de fora de l'Estat més nombrosos són els procedents de Romania, l'Índia i Rússia.

Lloret va superar el llindar dels 40.000 habitants per primer cop en la seva història el mes de juny passat. Tot i l'estancament pel que fa al creixement que va tenir lloc durant l'hivern, a partir del maig la població lloretenca ha tornat a créixer notablement, i segons dades de l'1 de setembre hi ha empadronades 40.345 persones. Des de principis d'any, l'augment poblacional és d'unes vuit-centes persones. Aquesta embranzida ha servit per superar per primer cop la seva ciutat veïna –Blanes–, que actualment té 40.271 empadronats. La localitat de Blanes va superar la xifra dels quaranta mil el mes d'agost de l'any passat, però des d'aleshores el seu creixement ha estat mins, i per exemple ara té menys empadronats que el novembre del 2008.

Lloret és essencialment masculina, i segons dades també de principis de setembre hi ha 21.338 homes, que representen un 52,89% de la població, i 19.007 dones, un 47,11%. Segons dades del 3 d'agost, el 42% dels empadronats són de fora de l'Estat. Per nacionalitats, els col·lectius de fora de l'Estat més nombrosos són els procedents de Romania, l'Índia i Rússia. Actualment hi ha empadronats 1.889 romanesos, 1.557 indis, 1.237 russos, 1.109 marroquins, 941 argentins, 895 italians i 881 búlgars. Aquesta població de fora de l'Estat és majoritàriament masculina, ja que els homes representen el 55,45% del col·lectiu. En canvi, entre els que tenen nacionalitat espanyola, la diferència entre homes i dones no és tan important, ja que els primers representen el 51,19% d'aquest col·lectiu. El cas indi és especialment peculiar, ja que un 75,72% dels empadronats d'aquesta nacionalitat són homes. Hi ha, en canvi, més russes que no pas russos.

No hi ha més canvis

En el rànquing de ciutats gironines més poblades no hi ha més canvis. Girona continua acostant-se als 100.000, i ja té 97.139 empadronats. Figueres a principi d'any tenia 44.630 habitants, i a uns 4.000 empadronats de distància se situen Lloret i Blanes, que ara han intercanviat posicions. Olot té aquest setembre 33.942 habitants, i Salt, amb dades del mes de gener, en tenia 31.211. Les poblacions empordaneses de Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Roses en tenen entre 20.000 i 30.000. Palafrugell té actualment 22.862 habitants, mentre que Sant Feliu de Guíxols perd una mica de població respecte a les dades del febrer i es queda amb 22.184 empadronats. Roses a principi d'any tenia 20.583 habitants. Banyoles s'acosta lentament als 20.000 i ja té 19.071 censats, mentre que Palamós en té 18.297.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Continua el remena-rocs (Arenaria interpres) al Port d’Arenys de Mar 2/9/09. Enric Badosa

Observacions i fotografies de l’Enric Badosa, avui al Port d'Arenys de Mar...
.
Remena-rocs (Arenaria interpres)...
.

Encara continua a la punta vella del port d'Arenys. És molt confiat i menja a prop dels molts pescadors de canya que hi ha a l'espigó, pels quals passa completament desapercebut. Sembla un mascle amb plomatge nupcial, tot i que ja comença a mudar a plomatge d'hivern. Les plomes de l'ala les té força desgastades.

També a l’espigó del port...

1 blauet (Alcedo atthis)
gavians argentats (Larus michahellis)
gavines capnegres (Larus melanocephalus)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
uns 20 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis) juvenils

Tant els gavians argentats adults com les gavines capnegre adultes i de segon any estaven mudant.

Gavina capnegra (Larus melanocephalus)...
.

Gavina capnegra (Larus melanocephalus) acabant de mudar...
.

Gavina capnegra (Larus melanocephalus) de segon any mudant a adult...
.

Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)...
.

EL SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA REGISTRA L’AGOST MÉS CÀLID I SEC DELS DARRERS ANYS. 2/9/09

Ho trobareu aquí...

EL SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA REGISTRA L’AGOST MÉS CÀLID I SEC DELS DARRERS ANYS (pdf)

L’avanç del Butlletí Climàtic Mensual d’Agost de 2009 constanta que l’agost ha estat un mes càlid a Catalunya i fins i tot molt càlid en punts de la Costa Central. Pel que fa a les precipitacions, l’agost ha estat sec en general i molt sec a la major part del litoral i prelitoral, així com a la Segarra, el sud de l’Urgell i a l’Alta Anoia.
A dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten a l’inici del segle XX la temperatura mitjana de l’agost de 2009 ha estat la segona més alta de la sèrie, només per darrere dels registres de l’agost de 2003, el valor més elevat de la sèrie en tots dos casos.

L’agost de 2009 ha estat caracteritzat per la poca variabilitat atmosfèrica a Catalunya. La persistència de l’anticicló de les Açores a l’oest de la Península Ibèrica només ha permès que tres pertorbacions afectessin el Principat. Paradoxalment, en un mes tan sec en algunes zones i en què en punts del litoral central no ha arribat a ploure de manera apreciable, cada dia s’han produït precipitacions en algun indret o altre del país excepte els dies 20 i 21. Com és habitual en aquesta època de l’any, ha estat la zona del Pirineu i Prepirineu la que ha rebut les precipitacions més freqüents.

La forta calor ha estat persistent durant bona part del mes, especialment entre els dies 11 i 24, i va tocar sostre entre els dies 16 i 20. Durant aquestes 5 jornades es va assolir la temperatura més alta del mes a la majoria d’estacions gestionades pel SMC.

Si ens centrem en els observatoris amb les sèries històriques iniciades a principis del segle XX destaquem que l’Observatori Fabra ha enregistrat unes temperatura mitjana de 26,3 ºC, només per darrere dels 28,5 ºC de l’agost de 2003 i que a l’Observatori de l’Ebre la temperatura mitjana ha estat de 28,2 ºC que s’aproxima als 28,5 ºC de l’any 2003.

Més informació www.meteo.cat

2 de setembre de 2009

Servei Meteorològic de Catalunya

.......................................................................

A la Baixa Tordera, amb una temperatura mitjana al voltant dels 24ºC, ha estat un mes d’agost entre 1 i 2ºC per sobre de la mitjana climàtica mensual. I amb una precipitació acumulada d’entre 5 i 10mm, ha estat un mes molt sec, per sota del 30% de la mitjana climàtica mensual.

Veieu L’avanç del Butlletí Climàtic Mensual d’Agost de 2009 del Servei Meteorològic de Catalunya.

Algunes notícies més per llegir 2/9/09...

Protecció Civil activa l'alerta del Pla Camcat per una taca de cru que afecta el litoral de Mataró
El Punt 2/9/09

El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, Cecat, ha activat, a les 19.00 hores d'avui, la fase d'alerta el Pla Especial d'Emergències per contaminació accidental de les aigües marines a Catalunya (CAMCAT) per l'aparició d'una taca de cru al litoral de Mataró (Maresme).

La taca, aproximadament d'uns tres quilòmetres de longitud, afecta més de la meitat del litoral de Mataró i està formada per aglomerats semblants a una galeta, aproximadament d'un centímetre de diàmetre, que es dipositen en filera a la costa.

L'Ajuntament de Mataró ha activat el seu pla d'actuació municipal per contaminació accidental de les aigües marines i està procedint a la neteja del que ja s'ha dipositat a la sorra. Tècnics de Sasemar informen que la taca no afecta mar endins i que podria tractar-se d'un vessament antic. Altres poblacions veïnes estan, també, lleument afectades.

Els petxinaires aturats un any i mig sense pescar tornen pràcticament sense captures el primer dia
El Punt 2/9/09
.

Pulido a la seva embarcació de pesca artesanal. Foto: E.F.

Una dotzena d'embarcacions artesanals del port d'Arenys de Mar van sortir ahir a pescar després d'un any i mig d'estar aturades. Els petxinaires esgotaven així la veda biològica que fan per mirar de deixar temps a regenerar el fons marí. La decepció, però, va ser general ja que les captures del primer dia van ser molt minses. «Hem agafat 47 quilos de petxina lluenta quan en una jornada se'n recollien uns 150 quilos», explicava el patró major del port arenyenc, Mauricio Pulido. Els pescadors artesanals que feinegen més a prop de la costa veuen com les captures disminueixen després d'un estiu en què s'han portar a terme noves actuacions per regenerar les platges. «Després d'un any i mig sense collir res s'hauria d'haver notat i aquesta és la prova més objectiva del que fa temps que denunciem», explica. Segons Pulido no només l'extracció de sorra del fons marí destrueix l'hàbitat d'aquestes espècies, sinó que també la proliferació de depuradores al litoral fa que es redueixin els nutrients dels quals s'alimenten. Els professionals reclamen des de fa temps a l'administració que faci un estudi per avaluar l'impacte que poden tenir les aigües tractades. Arran de la regeneració de les platges, el govern estatal es va comprometre amb els pescadors a estudiar la viabilitat del sector pesquer artesanal de la comarca, que està en regressió des de fa anys, i mirar de buscar solucions.

TORDERA COMENÇA A TREBALLAR PER DESENVOLUPAR EL MERCAT, L’ENTORN NATURAL, L’ESPORT I LA HISTÒRIA LOCAL PER A LA PROMOCIÓ TURÍSTICA DEL MUNICIPI.
Ràdio Tordera 2/9/09

La Regidoria de Promoció de la Vila vol començar els propers mesos a desenvolupar el Pla de Desenvolupament Turístic de Tordera. Aquest pla defineix les possibilitats turístiques del municipi i que passen, per redimensionar les oportunitats paisatgístiques, naturals i esportives de Tordera.

En aquest sentit, es proposa crear de rutes de senderisme i millorar les existents, crear circuits de BTT, oferir l’oportunitat d’estudiar les aus que viuen o aprofiten les zones humides en els viatges migratoris, elaborar un producte turístic amb base històrica, potenciar la gastronomia i redimensionar el mercat com a producte exclusiu de Tordera. El regidor de promoció de la vila explica les actuacions a seguir a partir d’ara.

El municipi vol esdevenir en un futur proper un pol d’atracció turística i defensa que disposa dels recursos propis suficients per singularitzar-se davant l’oferta actual.

dimarts, 1 de setembre del 2009

Continua el remena-rocs (Arenaria interpres) al Port d'Arenys de Mar 31/8/09. Jordi Novell


Remena-rocs (Arenaria interpres) fotografiat per en Jordi Novell aquest dilluns al Port d'Arenys de Mar.
.
Vist també allà per l'Enric Badosa el diumenge... tornarà a hivernar al port com l'any passat???...
.

dilluns, 31 d’agost del 2009

Cigonyes negres (Ciconia nigra) al riu Tordera (Fogars de la Selva) 31/8/09. David Caballé

Avui en David Caballé ha vist 2 cigonyes negres (Ciconia nigra) juvenils sedimentades al tram de riu Tordera al seu pas pel Pla de Can Simó (Fogars de la Selva), primera citació postnupcial. Desprès marxen direcció sud-est.

A la zona també...

6 bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
1 cornella negra (Corvus corone)
1 oreneta de ribera (Riparia riparia)
1 picot garser gros (Dendrocopos major)
raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
mínim 4 aligots comuns (Buteo buteo)
11 abellerols (Merops apiaster)
oriols (Oriolus oriolus)
1 trist (Cisticola juncidis)
becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
... entre altres.

diumenge, 30 d’agost del 2009