dissabte, 2 de març del 2019

45 Mosques grosses (Himantoglossum robertianum) a Fogars de la Selva 2/3/2019 Pau Barnés. Font: ornitho.cat

Veure també (són les mateixes)...

32 Mosques grosses (Himantoglossum robertianum) a Fogars de la Selva 24/2/2019


45 Mosques grosses (Himantoglossum robertianum) observades per Pau Barnés avui a Fogars de la Selva...

Informació : 25x Fulles basals / 5x Poncelles / 10x Plena floració


Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Pau Barnés

Àguila marcenca (Circaetus gallicus) migrant sobre Pineda de Mar 2/3/2019

1 Àguila marcenca (Circaetus gallicus) aquesta tarda sobre la Vall de la Riera i el Turó de la Guàrdia (Pineda de Mar). Migrant a gran alçada paral·lel a l'N-II.

La costa davant de la Tordera, punt negre de la concentració de microplàstics al mar 1/3/2019 3/24

Xavi Iribarren Hace 20 horas
Alarma al delta de la Tordera?

El mar català té doble concentració de microplàstics que el Mediterrani peninsular
3/24 TV3 1/3/2019

La costa davant de la Tordera, punt negre de la concentració de microplàstics al mar

En respuesta a  
Dades sorprenents. Desconec l'estudi. Caldria saber més del moment de presa de les mostres. En tot cas no crec q sigui una constant això, deu ser variable en funcio dels corrents i les aportacions fluvials. que opines?

Hola Enric, les dades són del juny del 2015, tot i que hi ha dades més recents que també ens mostren valors màxims davant de la Tordera. Efectivament, creiem que el riu en podria aportar una part, tot i que els corrents també són determinants.

El mar català té doble concentració de microplàstics que el Mediterrani peninsular
3/24 TV3 1/3/2019

La costa davant de la Tordera, punt negre de la concentració de microplàstics al mar

 La costa catalana, davant Salou (Pixabay)

A les costes catalanes hi ha una concentració mitjana de 180.000 microplàstics per quilòmetre quadrat. Això significa gairebé el doble del valor mitjà en el litoral mediterrani peninsular (100.000 mp/km2). I la costa davant del riu Tordera és on se'n troba la màxima presència: 500.000 microplàstics per quilòmetre quadrat.
Són dades d'un estudi fet pel Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, que es publica a la revista Marine Pollution Bulletin.
Els tres autors --Miquel Canals, William P. de Haan i Anna Sànchez Vidal-- també han identificat els tipus de plàstic més abundants: polietilè (54,5 %), polipropilè (16,5 %) i poliestirè (9,7%). Es tracta dels polímers termoplàstics més produïts a tot el món. Suren a l'aigua marina i probablement provenen del continent. El 65% dels que hi han trobat són translúcids o bé transparents.

Mostra de microplàstic trobada al litoral

L'estudi s'ha fet mesurant la presència de diversos tipus de microplàstics a les costes de Catalunya, Múrcia i Almeria. A part dels citats, també s'hi ha trobat abundància de niló, poliuretà, PET (polietilè tereftalat), PVC i altres plàstics. 
Els autors han analitzat prop de 2.500 mostres de materials plàstics obtingudes en diverses campanyes oceanogràfiques. Les característiques dels fragments trobats també han permès fer hipòtesis sobre el temps que el plàstic es queda al mar abans no es degrada o queda enterrat, com explica William P. de Haan:
"Són arrodonits, de mida molt petita (sobre un mil·límetre) i de baix pes específic, i això podria indicar un estat de degradació avançat i, per tant, una llarga permanència en el medi marí."

Si bé la major part dels microplàstics deuen provenir de terra, l'estudi ha identificat per primer cop indicis de materials plàstics d'origen marí, concretament partícules de pintura dels vaixells.
 
Els corrents els distribueixen
A les aigües costaneres de Múrcia i Almeria, hi ha més varietat de polímers i hi predominen els microplàstics més densos, que s'enfonsen amb més facilitat. En aquest territoris hi ha grans extensions d'hivernacles i molts abocaments incontrolats de plàstics en indrets propers a la costa.
En totes aquestes àrees litorals, els canvis en els corrents afecten la distribució dels microplàstics al mar. Així, el corrent del Nord podria arribar a transportar fins a mil milions de partícules de plàstic per dia, amb un pes total de fins a 86 tones.
L'estudi també descriu, per primer cop fora del laboratori, el gran potencial dels microplàstics per integrar-se als agregats orgànics marins, formats per partícules d'origen orgànic i minerals. Aquest procés podria facilitar l'enfonsament i l'acumulació dels microplàstics poc densos a les fondalades marines. I allà es troben lluny de l'abast de l'únic agent capaç de degradar-los: la llum ultraviolada de la radiació solar.
Els plàstics que suren a la superfície del mar poden ser ingerits pels organismes marins. Fins i tot el zooplàncton, format per organismes microscòpics, és capaç d'ingerir microplàstics. 

Aixó representa un gran risc per a la salut de la fauna, perquè a banda dels additius que contenen, els microplàstics poden incorporar compostos tòxics, com metalls i contaminants orgànics.
 
Contaminants en els dofins
L'elevada contaminació per plàstics també podria explicar l'acumulació de compostos organofosforats --substàncies orgàniques que contenen fòsfor-- en dofins. Així ho revela un altre estudi d'investigadors catalans publicat a la revista "Environmental Research". La recerca s'ha fet al mar d'Alborán, la part més occidental del Mediterrani. És el primer que troba acumulació en dofins d'aquests compostos usats com a plastificants i retardants de flama --substàncies que retarden la propagació de la flama o l'emissió de fums quan es crema un objecte.

Dofins al mar d'Alborán (CIRCE)

Els compostos organofosforats es van començar a utilitzar als anys 60. El seu ús va augmentar quatre dècades més tard, quan van ser proposats com a alternativa als PBDE, uns retardants de flama que van ser prohibits per la seva toxicitat. Són menys tòxics que els seus predecessors, però diversos estudis mostren que poden causar danys neurològics, interferències en el sistema endocrí, càncer i problemes de fertilitat.
Per això és preocupant que se n'hagi detectat en tots dels dofins analitzats. Dels dotze individus que tenien aquests compostos acumulats al greix, set també en tenien a les mostres de cervell. Això indica que poden travessar la membrana hematoencefàlica i penetrar al cervell. També n'han trobat als músculs i al fetge, que és on n'hi havia menys concentració.
Tot això representa una amenaça més, com explica Joan Giménez, de l'Institut de Ciències del Mar:
"La presència d'aquests contaminants se suma a la llarga llista d'amenaces que presenta aquesta subpoblació de dofí comú de la Mediterrània, entre les quals destaquen la sobrepesca i els canvis ambientals."

Els plàstics, una altra font
Els científics també han comparat la quantitat de compostos organofosforats amb les concentracions d'halogenats, que també es fan servir com a retardants de flama. La incidència d'aquests hauria de ser superior, perquè representen al voltant del 30% de la producció global de retardants de flama --el doble que els organofosforats.
Malgrat això, els nivells són similars per a les dues famílies de contaminants. Això es podria explicar perquè els organofosforats provenen també d'alguna altra font. Com que també es fan servir com a plastificants, aquest podria ser l'origen de part dels organofosforats, com explica Renaud de Stephanis, de CIRCE:
"Si ens centrem a la zona del mar d'Alborán, cal tenir en compte l'impacte del cultiu en hivernacles, que utilitzen gran quantitat de materials plàstics, molts dels quals acaben flotant a la costa marina."
Ho corroboraria el fet que dos dels quatre compostos amb concentracions més elevades corresponen a compostos que únicament s'utilitzen com plastificants: el TNBP i l'IPPP.


Desembocadura de la Tordera 1/3/2019 Santiago Poch. Font: ornitho.cat

Observacions de Santiago Poch d'ahir divendres 1/3/2019 a la desembocadura de la Tordera...

1 Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
Parada en unas cañas en medio del lecho
2 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
mínim 7 Gavians argentats (Larus michahellis)
mínim 2 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
mínim 25 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
2 Corriols camanegres (Charadrius alexandrinus)
4 Tudons (Columba palumbus)
mínim 4 Garses (Pica pica)
mínim 4 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Santiago Poch

divendres, 1 de març del 2019

Pla de Balasc i platja de Les Dunes (Santa Susanna) 24/2/2019 Oriol Clarabuch. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Oriol Clarabuch del diumenge 24/2/2019 al Pla de Balasc i platja de Les Dunes (Santa Susanna)...

2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
4 Gavians argentats (Larus michahellis)
15 Esplugabous (Bubulcus ibis)
1 Tudó (Columba palumbus)
2 Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
2 Pardals comuns (Passer domesticus)
1 Gafarró (Serinus serinus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Oriol Clarabuch

Montpalau (Pineda de Mar-Tordera) 1/3/2019


Aquesta tarda en pujada ràpida a Montpalau (Pineda de Mar-Tordera)...

1 Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus)
1 Dragó comú (Tarentola mauritanica)

1 Atalanta (Vanessa atalanta)

1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 Tudó (Columba palumbus)
4 Coloms roquers (Columba livia)
2 Gaigs (Garrulus glandarius)
1 Tord comú (Turdus philomelos)
1 Merla (Turdus merula)
mínim 5 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Mallerenga carbonera (Parus major)
uns 10 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)

Gairebé totes les zones obertes de la part alta del turó semblen llaurades (pels senglars) i aparentment no queda NI UNA orquídia, si més no on les tenia localitzades. He pujat expressament cercant les Mosques grosses (Himantoglossum robertianum) que hi havien aquí... i res de res.

Algunes imatges des de dalt de Montpalau (Pineda de Mar-Tordera)...

1.3 m3/s i baixant el cabal de la Tordera a Can Simó (Fogars de la Selva) 1/3/2019

Continua la tendència a la baixa del cabal de la Tordera a Can Simó (Fogars de la Selva) sense superar els 1.3 m3/s i sense pluges importants a la vista (aquest febrer no ha caigut ni una gota a la conca i les extraccions dels aqüífers no s'han aturat).

En respuesta a 
El cabal base de la Tordera és d'entre 0,5 i 1,5 m3/s. Per tant, estariem en un cabal "normal" desprès de tant de temps sense pluges. Que es mantigués tant de temps per sobre dels 2 era per el lent drenatge de la conca, la qual havia acumulat molta aigua a la tardor

Ara, despres de tant de temps sense pluges, ja no arriba aigua per drenatge, fet que fa baixar el cabal superficial, la cual cosa es "normal". Si no hi hagues extraccions, el cabal oscilaria TOT l'any entre els 0,5 i 1,5 m3/s....les extraccions acabaran, com sempre, assecant-lo

Genial. Gràcies Enric. Només una pregunta... D'on surt aquest cabal de base? (Vull dir el 0.5-1.5... Mitjanes anuals històriques? Mitjana recent? Aca?... Només pregunto)

Fonamentalment, ha estat determinat en base al seguiment que em fet durant 3 anys. És un rang on es situen els cabals de la Tordera en periodes que compleixen uns requisits entre els que hi ha: moment de l'any amb extraccions minimes o un temps determinat entre pluges

En respuesta a 
Llavors és al tram final? (No a Fogars)

El punt de mostreig del cabal que hem utilitzat és el pont de fusta de Tordera, molt pròxim a l'estació de fogars i el qual no és el mateix del mostreig de transport que té comentat altres vegades

En respuesta a 
Ok. Gràcies.

Pont de ferro?

Si 😅...malaït corrector/autocompletador de paraules....jajajaja

En respuesta a  
A més, han estat corroborats amb dades mitjanes historiques i amb info de l'ACA. com et deia és una dada que té en compte diversos parametres, tambe el tamany de la conca, la pluviometria, les caracteristiques morfologiques del riu (anastomosat), etc...

Aquest rang de cabals insisteixo que és per cabal base, ja que si fem el cabal mig anual (cosa que té poc sentit en un riu tant variable com la Tordera) aquest és del voltant dels 4-5 m3/s