dissabte, 30 de gener del 2016

Ratxa seca extraordinàriament llarga. Meteo.cat 27/1/2016

Meteo.cat 27/1/2016

A l’Observatori Fabra de Barcelona fa 85 dies que no es registra una precipitació diària d’almenys 1 mm, igualant un rècord de l’any 1928

L’últim episodi de pluja extensa i abundant a Catalunya es remunta als dies 2 i 3 de novembre de 2015

La ratxa seca continuarà en molts punts, ja que no es preveuen episodis importants de precipitació com a mínim durant els propers 10 dies

Els indrets de Catalunya on aquesta ratxa seca s’està allargant més, amb màxims de fins a 86 dies a data 27 de gener, corresponen al litoral i prelitoral Central, així com a alguns punts de la Catalunya Central. Concretament, no es registra cap dia de pluja d’almenys 1 mm des del 2 o 3 de novembre a bona part del Barcelonès, del Vallès Occidental o de la plana de Vic, així com al sud del Maresme i diversos sectors del Vallès Oriental, l’Anoia, el Bages, el Moianès i el Baix Llobregat. I més localment, en alguns punts del Baix Camp i del massís del Montseny.

El mapa següent mostra la durada màxima de la ratxa seca arreu del país entre el 3 de novembre de 2015 i avui dimecres 27 de gener de 2016. S’ha obtingut a partir de les dades de 307 estacions gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya, de les quals 181 corresponen a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i 126 a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics):


---------  Text complert a l'enllaç ---------

Precipitació acumulada

Més enllà de la ratxa seca, expressada en nombre de dies consecutius amb una precipitació diària inferior a 1 mm, cal destacar que la precipitació acumulada al llarg dels últims 85 dies ha estat molt escassa a pràcticament tot Catalunya, amb l’única excepció de la Val d’Aran i l’extrem nord del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.


El mapa següent, obtingut a partir de les dades de les estacions de la XEMA i de la XOM, mostra la precipitació acumulada a Catalunya entre el 4 de novembre de 2015 i el 26 de gener de 2016:


---------  Text complert a l'enllaç ---------

Un dofí de dos metres de llargada apareix varat a la platja de Calella. ElMón.cat 14/1/2016

ElMón 14/1/2016

Els agents rurals l'han traslladat per fer-li la necròpsia

Els Agents Rurals amb el dofí   |   AGENTS RURALS

Un dofí llistat de dos metres de llargada ha aparegut varat a la platja de Calella, al Maresme, segons han informat aquest dijous els Agents Rurals. L'animal feia dos metres de llargada i pesava 72 kilos. Els agents han recollit l'animal i l'han traslladat per practicar-li la necròpsia, segons han informat a través del seu compte a Twitter. El cos d'Agents Rurals ha recordat que quan qualsevol ciutadà es trobi un animal per ser rescatat s'ha de dirigir al telèfon 112 per alertat la Xarxa de Rescat d'Animals Marins.


Almenys deu dies més sense pluges. Ràdio Marina 28/1/2016

Almenys deu dies més sense pluges
Ràdio Marina 28/1/2016

Les dessaladores augmenten l'activitat

El Servei Meteorològic de Catalunya alerta que la manca de precipitacions es pot allargar almenys deu dies més. Alguns territoris acumulen una ratxa seca de fins a 86 dies, sobretot al litoral i prelitoral Central, així com a alguns punts de la Catalunya Central.

L'últim episodi de pluja extensa i abundant es remunta al 2 i 3 de novembre i l'absència de precipitació des de finals de tardor està igualant registres històrics.

Dessaladores 

La dessaladora de La Tordera i la del Llobregat augmenten l’activitat

En previsió que aquest estiu hi pugui haver poques reserves d’aigua, les dues dessaladores han incrementat la producció d’aigua dolça després de tractar l’aigua del mar. Les reserves catalanes estan actualment al 71% quan ara fa un any, estaven al 92.

La dessaladora de A TORDERA FUNCIONA AL 25% DE LA SEVA CAPACITAT I LA DEL PRAT AL 30.

Dofí mort a la platja de Calella 15/1/2016. Ràdio Calella

Ràdio Calella 15/1/2016


A les últimes hores ha aparegut un dofí mort a la platja de Calella. Concretament, va ser ahir al matí quan els Agents Rurals van trobar a la platja Gran, a la zona que limita amb Pineda, un dofí llistat mort.

Segons els Agents Rurals, que ara li faran una necròpsia, l’animal va quedar atrapat a la sorra. Era de dos metres de llargada i 72 quilos de pes.

El follet del bosc, l'Esquirol. Enric Badosa

Enviat per enricbadosa el Dij, 28/01/2016 - 15:59


El passat diumenge passejant pel turó del Mal Temps, vaig tenir una agradable sorpresa... Saltant d'una capçada a l'altre em varen aparèixer dos esquirols (Sciurus vulgaris) perseguint-me embogits pel cel d'hivern.

Segons la llegenda, atribuïda d’historiador romà Plini i el geògraf Estrabó, es deia que un esquirol podia travessar la Península Ibèrica sense tocar al terra, de capçada en capçada. No sabem si era del tot correcte, però fa referència al caràcter selvàtic de la Península just a l'arribada dels Romans. Doncs bé, a Arenys encara tenim entre nosaltres una part imprescindible de la llegenda, l'esquirol. Aquest és un rosegador que el trobem a tots els boscos d'Euroàsia des de Portugal fins a la Rússia Siberiana. És bàsicament herbívor, i s'alimenta sobretot de llavors d'arbres, amb una especial predilecció pels pinyons del pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyer (Pinus pinea). És per això que és freqüent als boscos, urbanitzacions i parcs de la serralada litoral.

Tenen dos zels a l'any, el primer ara al gener i el segon a l'estiu. És doncs ara que presenten més activitat i és més fàcil veure'ls perseguint-se i barallant-se per la femella.

Aquest és un animal que després d'una època de forta regressió, torna a ser comú als nostres boscos, parcs i urbanitzacions. L'esquirol es va fer escàs per la caça, doncs era comú menjar-se'l (era conegut l’arròs d'esquirol entre els caçadors d'Arenys de Munt), i després un cop va passar a ser una espècie protegida, una malaltia semblant al "moquillo" dels gossos va arrodonir la feina.

Si passegeu pel bosc penseu que a les capçades des de arbres... potser us miren.

dijous, 28 de gener del 2016

La sequera castiga els conreus de blat i ordi de les comarques gironines. Diari de Girona 26/1/2016

La sequera castiga els conreus de blat i ordi de les comarques gironines
Diari de Girona 26/1/2016

Els pagesos creuen que la collita d'aquesta temporada serà «nefasta» perquè les previsions apunten a manca d'aigua

Un camp de cereal completament sec a Banyoles · Enric Estragués

GIRONA | ARIADNA PARALS La manca de precipitacions no està deixant només altes temperatures i estacions d’esquí que no han vist la neu fins ben entrat el Nadal. Els camps de conreu s’han convertit en extensions de territori extremadament sec, pràcticament cremat. La sequera ja està afectant els conreus de cereals com el blat, l’ordi i la civada, com confirma Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos. Aquest fet perjudicarà productors de cereals i grangers, i tindrà també conseqüències en el preu dels productes finals.

La mancança de precipitacions està impedint que cereals com el blat i l’ordi, que van ser sembrats entre el novembre i el desembre, creixin bé. Els fruits, que s’haurien de recollir entre el juny i juliol, poden ser enguany minsos «si no plou ràpidament», reconeix Caball. I és que la sequera està afectant en una època crucial, quan els cereals estan a punt de créixer. Les previsions no són esperançadores i alguns pagesos ja asseguren que la collita d’enguany serà «nefasta». L’únic punt positiu d’aquesta situació, explica el meteoròleg Enric Estragués, són les rosades matinals, que es produeixen a partir dels tres graus i que humitegen el terreny, permetent al conreu que sobrevisqui.

Des d’Unió de Pagesos, presidida per Joan Caball, són conscients d’aquesta realitat però es mostren prudents a l’hora de fer previsions. En els pròxims dies, assegura Caball, començaran a valorar quina és l’afectació econòmica d’aquest fet per començar a posar fil a l’agulla i treballar amb les asseguradores.

La sequera provocarà una pèrdua dels cereals i els farratges. Tot plegat afectarà pagesos, però també ramaders, explica Caball. «En tractar-se de matèries primeres a nivell mundial, la davallada en la producció afectarà el preu del consum, que possiblement s’apujarà», detalla el president d’aquesta organització agrària.

L’afectació serà especialment dura amb el Pla de l’Estany. I és que la producció dels cereals és de consum intern. De fet, Catalunya consumeix molt més cereal del que produeix. I aquesta realitat esdevé més important al Pla de l’Estany, on abunden les granges, detalla Caball.

Un 93% menys de pluja

En els últims 82 dies (des del 4 de novembre fins ahir, 24 de gener), a Banyoles tan sols han caigut 12,5 litres. És a dir, el territori ha rebut un 93,5% menys de pluja que la mitjana per al mateix període de temps en els últims 50 anys. Aquest fet meteorològic, explica Enric Estragués, afecta especialment totes les comarques que envolten Girona. Aquesta xifra, però, puntualitza Estragués, és poc freqüent però no excepcional.

La tendència negativa en la producció dels cereals a les comarques gironines a causa de la sequera ja fa dos anys que es produeix.

La presidenta de l’Associació Agrària de Joves Agricultors, ASAJA, Rosa Pruna, ja va explicar el juliol passat que «el sector del cereal a Catalunya fa dos anys consecutius que té davallades de producció per culpa de la climatologia».

Sense anar més lluny, segons Unió de Pagesos, la sequera va fer caure l’any passat un 42% el rendiment de la producció dels principals conreus de cereal d’hivern a Catalunya, tenint un impacte econòmic negatiu de 102 milions d’euros. I segons l’ASAJA, la producció de blat va caure l’any passat un 31%. Pel que fa a l’ordi, la devallada es va quantificar en un 40% i es va recollir un 26% menys de civada que l’any anterior. A aquest fet, però, s’ha de sumar la baixada de producció de l’any anterior, el 2014, que ASAJA va calcular que era entorn del 10% i del 12%. Només l’any passat, la demarcació de Girona va produir, segons dades d’ASAJA, 351.030 tones de cereals, que es van repartir en 48.030 tones de blat, 60.000 d’ordi, 8.000 de civada i 235.000 d’alfals.

També l’any passat, el sindicat Unió de Pagesos va xifrar les pèrdues en pastura provocades per la sequera en un 60% al Ripollès i fins al 90% a la Cerdanya.

L’afectació negativa de la sequera en la producció de cereals es fa extensible fins i tot al cereal d’estiu, com el blat de moro. Unió de Pagesos va calcular que les pèrdues de producció d’aquest cereal sumaven prop de tres milions d’euros, 2.976.589 euros en total. I la sequera, junt amb les altes temperatures, en van ser les causants. La predicció era recollir un 15% menys que l’any anterior, passant de 97.196 tones el 2014 a 82.174 tones el 2015. Per comarques, l’Alt Empordà va ser la que més producció va perdre, un 20%, enfront de la Selva, que va ser la que menys va patir les conseqüències amb un 10% menys de producció.

Futur poc esperançador

Les previsions meteorològiques no són esperançadores. I és que no es preveu pluja en els pròxims dies. Estragués lamenta que «no se sap quan plourà, ni tan sols la setmana que ve».

Les inexistents precipitacions vénen de la suma de dos fenòmens; d’una banda, l’arribada de potents anticiclons que impedeixen que els fronts de l’Atlàntic portin aigua i, de l’altra, l’absència de llevantades amb aires humits de mar.

dimecres, 27 de gener del 2016

Enllaç interessant: Qui no mira no veu. Autor: Enric Badosa

Qui no miea no veu
Enric Badosa

La meva intenció és difondre els esdeveniments naturals que tenim a prop, amb la màxima, qui no mira, no veu, qui no veu no coneix, qui no coneix no estima, qui no estima no protegeix.

Enviat per enricbadosa el Dij, 18/11/2010 - 22:53


A Catalunya hi ha dos tipus de tortugues aquàtiques autòctones que viuen als nostres rius.

La tortuga de rierol (Mauremys leprosa) és la més abundant i a la Tordera s'hi troba una de les millors poblacions de Catalunya. La podem trobar des de finals d'hivern a mitjans de tardor prenen el sol a la vora del riu. És una espècie omnívora, i per reproduir-se pon els ous a platjetes que poden estar fins algun centenars de metres de l'aigua. S'ha vist que poden fer moviments de fins a uns 20 km des de Sils fins la desembocadura de la Tordera. A aquest riu la trobem des de Santa Maria de Palautordera fins a la pròpia desembocadura.

La tortuga d'estany (Emys orbicularis) és més rara i està en forta regressió i les millors poblacions les trobem a les comarques gironines, i les densitats més importants s'han detectat a la Sèquia de Sils. A diferència de l'espècie anterior, que prefereix viure en llocs amb aigua corrent, habita en estanys o canals amb aigua estancada. A la Tordera és molt escassa i si ha detectat com a mínim 6 exemplars, procedents de Sils, tal com s'ha demostrat amb el marcatge d'individus.

Aquestes espècies són sensibles a les infrastructures que trenquen i fragmenten el seu habitat, com l'AVE, carreteres, autopistes, calalitzacións i conduccions d'abastament d'aigua. També l'extraccio de l'aigua del riu o del freàtic. Ara també són perjudicades per la presència de la tortuga de Florida (Trachyemys scripta)espècie al·loctona procedent de Nord América, i introduida per l'alliberament al medi d'animals en captivitat comprats com a mascota. Si algú s'ha de desfer d'individus que ha comprat, hauria de trucar als agents rurals per què se'ls emportin, mai alliberar-los.




Una web de tortugues d'estany (Emys orbicularis) per a nens







El moviment ecologista exigeix una conselleria de Medi Ambient en el Govern de la Generalitat. 26/1/2016

El moviment ecologista exigeix una conselleria de Medi Ambient en el Govern de la Generalitat
26/1/2016

Amb el títol "Medi ambient, un departament imprescindible del nou govern per garantir el futur de Catalunya", el manifest exigeix tornar a unir medi natural i sostenibilitat, i l'"ambientalització de tota la Generalitat", una reclamació d'entitats de tot el territori.


En el document adjunt hi trobareu un manifest en favor que el nou govern restitueixi la Conselleria de Medi Ambient, del tot necessària si com a nou govern de la Generalitat, es vol fer front, de forma decidida, als reptes ambientals crucials que tenim a nivell global i de país.

En els últims anys i amb els diferents governs, la política ambiental ha reculat, especialment a causa de la desaparició del Departament de Medi Ambient que s'ha dividit en dos departaments i les disparitats de criteris que els regeixen no han fet possible visualitzar una política clara ambiental i han provocat una paràlisi en l'adequació de les directives europees com per exemple la de Biodiversitat. Catalunya és un dels pocs territoris on encara no disposem de cap llei de Biodiversitat des del 1985 en que es va fer la primera llei d'espais naturals, el mateix passa amb les politiques d'aigües forestals, residus i també hem sofert una forta reculada en l'àmbit de la sensibilització i educació ambiental.

Per tots aquests aspectes considerem que Catalunya ha de tenir una conselleria de Medi Ambient que amb veu i pressupost propis, col·loqui el país dins la transversalitat de la resta dels departaments al mateix nivell d'altres països avançats d'Europa vers a la conquesta dels drets ambientals, com a mitjà necessari per garantir un futur millor com a país i al món.

Podeu descarregar el document al peu.

Medi ambient, un departament imprescindible del nou govern per garantir el futur de Catalunya ( pdf, 225Kb.)

Gamarusos (Strix aluco) a Blanes 19/1/2016. Enric Badosa. Font: Ornitho.cat

Gamarusos (Strix aluco) a Blanes 
19/1/2016. Enric Badosa. 
Font: Ornitho.cat

Mascle i femella a l'entrada del niu. FOTO: Enric Badosa

dimarts, 26 de gener del 2016

Protocol de manteniment de punts de reproducció d'amfibis a Mataró. Roser Campeny Valls. Novembre 2003

Protocol de manteniment de punts de reproducció d'amfibis a Mataró. 
Roser Campeny Valls.
Novembre 2003
Ajuntament de Mataró

L'hivern iguala el rècord de 85 dies sense pluja del 1928. ElPuntAvui 26/1/2016

L'hivern iguala el rècord de 85 dies sense pluja del 1928
ElPuntAvui 26/1/2016

 Les previsions del servei de meteorologia indiquen que la ratxa seca es mantindrà encara aquesta setmana

 La ciutat de Barcelona i les comarques del voltant, les zones més castigades


JORDI PANYELLA - BARCELONA
No plou i de moment no voldrà ploure. L'Observatori Fabra de Barcelona, on es conserven els registres més antics de sèries de meteorologia, superarà aquesta setmana el rècord de dies sense ploure, que va quedar fixat el 1928 en 85. El registre s'igualarà demà dimecres i, com que la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya és que no plogui, tot fa pensar que la sèrie s'ampliarà en uns quants dies més.

L'encadenament de dies sense precipitacions es remunta al 4 de novembre passat, quan el país va viure un episodi de pluges molt intenses que fins i tot es van tenyir de tragèdia amb la inundació mortal d'una residència d'ancians al municipi d'Agramunt. Des d'aquelles pluges torrencials, res. O, més ben dit, una quantitat que només es pot registrar amb dècimes i que tècnicament equival a un dia de no-pluja.

Aquesta situació meteorològica es coneix com la “ratxa seca”, segons va explicar ahir a aquest diari el meteoròleg Aleix Serra. “Quan passa això, vol dir que no hi ha cap dia que se superi el litre d'aigua de pluja”, va detallar. Ahir, per exemple, el municipi de Catalunya on es va recollir més aigua va ser Perafita, amb 0,5 mil·límetres acumulats.

Tot i que el registre dels 85 dies correspon a l'Observatori Fabra, situat a la serra de Collserola, la situació de sequera que està provocant la nul·la pluviometria s'estén més enllà de la ciutat de Barcelona. El sud del Maresme i una part del Baix Llobregat, grans àrees del Vallès Oriental i el Vallès Occidental, Osona, el Bages, l'Anoia i també l'Alt Penedès són les comarques més castigades.

Sense canvis a la vista

“A tot arreu ha plogut menys del que és habitual, i el mes de gener s'afegeix a un desembre que va ser extraordinari per la falta de pluja”, va explicar Serra. Segons la previsió d'aquest membre del Servei Meteorològic de Catalunya, a curt termini “no s'aprecia un canvi de temps important”. Sí que podria nevar una mica al Pirineu, però sense acumular gruixos d'importància.

La falta de pluja és evident en el paisatge de moltes comarques i és sobretot preocupant per a molts camps de conreu, als quals perjudica, i molt, una pluviometria tan baixa durant els mesos d'hivern. Una altra de les conseqüències és l'elevat risc d'incendi forestal a causa d'una combinació de factors més pròpia de l'estiu que no de l'hivern: sequedat al bosc i temperatures elevades. En aquest sentit, el 3 de gener passat els bombers van difondre una alerta per la irrupció al país de vents que incrementaven el risc d'incendi, fet pel qual es va fer una crida a extremar les precaucions.

L'any de la sequera

L'hivern sense pluja s'afegeix als registres de l'any passat, que es va tancar com un any sec en gran part del territori. En un 85% del país es van registrar pluges per sota de la mitjana i només se'n va salvar algun sector del Pirineu occidental i el massís dels Ports, on l'any va ser plujós, així com sectors del Pirineu, el Prepirineu i el prelitoral sud, on la quantitat de pluja va ser “normal”.

Entre els mesos més secs de l'any passat, van destacar l'abril, l'octubre i, de manera molt especial,
el desembre, amb registres inferiors als 5 mil·límetres. El Servei Meteorològic de Catalunya destaca la importància de l'escassetat d'aigua de l'octubre, perquè aquest sol ser un dels mesos més plujosos.

1,4 litres per metre quadrat acumula Barcelona des del 4 de novembre passat.

85 per cent del territori català va viure l'any passat una situació de sequera, segons el servei de meteorologia.

0,5 mil·límetres d'aigua es van recollir ahir al municipi de Perafita, al Lluçanès, rècord del dia al país.


Menys aigua dessalinitzada de la que s'havia previst

La producció d'aigua de consum a les plantes dessalinitzadores del Prat de Llobregat i la Tordera no arriba als nivells que s'havien previst quan van ser posades en funcionament. La gran planta del Prat va arrencar el 2009 amb l'anunci que es produirien 200.000 metres cúbics d'aigua dessalinitzada al dia, que equival a 73 milions de metres cúbics l'any. Segons els registres de la mateixa Aigües Ter Llobregat, l'any passat la factoria va produir 6,4 milions de metres cúbics, mentre que la planta de la Tordera va arribar als 5,8 milions. L'any que la dessalinitzadora del Prat es va acostar més als objectius anunciats el 2009 va ser el 2012, amb una producció anual de 12,3 milions de metres cúbics.
De moment, els embassaments de les conques internes de Catalunya encara tenen reserves suficients, amb un nivell global d'aigua del 70% de la seva capacitat màxima, segons les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua.

dilluns, 25 de gener del 2016

L'Observatori del Paisatge de Catalunya publica el mapa dels 135 paisatges en cinc formats de consulta

L'Observatori del Paisatge de Catalunya publica el mapa dels 135 paisatges en cinc formats de consulta
Gencat 24/1/2016

http://www.catpaisatge.net/fitxers/catalegs/unitats_A3.pdf

Recull tota la tasca d’identificació feta els darrers anys en els set catàlegs del paisatge encarregats pel Departament de Territori i Sostenibilitat


L'elaboració dels set catàlegs de paisatge ha permès obtenir, finalment, el primer mapa dels paisatges de Catalunya. Amb 135 paisatges, el mapa palesa la gran diversitat i riquesa de paisatges de Catalunya, de les més elevades del continent europeu. Cada paisatge (anomenat tècnicament 'unitat de paisatge') és diferent dels altres, però no necessàriament millor o pitjor. Els 135 paisatges identificats s'han obtingut a través de l'anàlisi de molts factors i de la seva interacció.
Amb la voluntat de fer més propers els paisatges a la població, aquests han estat denominats a partir del reconeixement popular més habitual, després d'un intens procés de consulta pública i de participació ciutadana. Cada paisatge, doncs, ha estat batejat amb un nom ben arrelat entre la població i que pertany a la memòria col·lectiva.
Tots els paisatges són rellevants perquè constitueixen peces territorials bàsiques on aplicar polítiques de paisatge concretes, tenint en compte el seu caràcter. A més a més, el mapa dels paisatges de Catalunya compleix una important funció pedagògica sobre quins són els paisatges de Catalunya, les seves amenaces i la importància dels seus valors naturals, culturals, socials, productius, simbòlics o identitaris.

Les Unitats de Paisatge de la Baixa Tordera i voltants...
APROVAT EL DESEMBRE DE 2014

BIBLIOGRAFIA: II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral Central. VI Monografies del Montnegre i el Corredor

II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral Central. 
VI Monografies del Montnegre i el Corredor
Diputació de Barcelona 2012


Inclou, entre altres...

Caracterització d’una població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) de la concamitjana de la Tordera
II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral Central · VI Monografies del Montnegre i el Corredor 6 Diputació de Barcelona · 2012
L. Sanz, C. Barriocanal, M. Boada i R. Maneja (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals [ICTA]. Universitat Autònoma de Barcelona)

La tortuga de rierol (Mauremys leprosa) a la Tordera: història socioambientali percepcions dels joves escolars
II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral Central · VI Monografies del Montnegre i el Corredor 6 Diputació de Barcelona · 2012
L. Sanz, R. Maneja, M. Boada i C. Barriocanal (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals [ICTA]. Universitat Autònoma de Barcelona)

REPORTATGE: Moviments i comportament de l’aligot comú al Maresme.

Ara que tothom pot observar aligots comuns (Buteo buteo) a qualsevol racó de la Baixa Tordera, recomano llegir el següent REPORTATGE:

Moviments i comportament de l’aligot comú al Maresme.  
l'Abellarol núm.47 primavera 2014
Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia

En una àrea situada al Maresme central s’han marcat un total de 91 ocells amb marques alars entre els anys 2009 al 2013. S’han obtingut un total de 2357 controls visuals que han aportat informació sobre quines són les àrees de presència dels ocells sedentaris, la dels hivernants, i la fidelitat a les àrees d’hivernada.

L’ aligot comú Buteo buteo és una espècie que a Catalunya es pot observar tot l’any, amb un increment important de la seva població a l’hivern. Aquests canvis d’abundància s’atribueixen tant als moviments de la població sedentària, que es desplaça de zones més muntanyenques en el període de nidificació cap a zones més planeres a l’hivern, com a l’arribada d’exemplars migradors, dels quals es nota una major presència els anys especialment crus al nord i est d’Europa. Amb l’objectiu de conèixer la dinàmica de les poblacions dels ocells residents i hivernants, l’any 2009 vam iniciar un estudi en un àrea del Maresme central, que està aportant dades sobre el comportament d’aquest rapinyaire. Els resultats obtinguts fins ara permeten treure’n les primeres conclusions. L’àrea d’estudi presenta una elevada població nidificant d’aligots que, com a mínim, es triplica a l’hivern gràcies als exemplars procedents d’altres zones. L’ús de marques alars és un sistema molt més eficaç i fiable que els anellaments amb anelles metàl·liques o de lectura a distància. Tot i això, requereix un esforç important de prospecció, sobretot en les zones de difícil accés o visibilitat. Hem pogut constatar que els exemplars reproductors utilitzen diferents zones de cacera a l’hivern que a l’estiu, i que l’àrea de campeig a l’hivern és bastant reduïda. Els exemplars hivernants presenten una elevada fidelitat a les seves àrees d’hivernada, especialment els adults. La majoria dels exemplars nascuts a la zona sembla que es dispersen fora d’aquesta a partir de la seva primera tardor, atenent-nos a les poques observacions que tenim passats els tres mesos des del seu envol.

lectura recomanada: INFORME DEL PROJECTE DE MOSTREIG DE TORTUGA DE RIEROL (Mauremys leprosa) A LA COMARCA DEL BAGES

INFORME DEL PROJECTE DE MOSTREIGDE TORTUGA DE RIEROL (Mauremys leprosa)A LA COMARCA DEL BAGES (Memòria 2015)  
Autor de l’informe: Jonathan J. González
Societat Herpetològica Valenciana (SoHeVa)


La tortuga de rierol (Mauremys leprosa) és una de les dues tortugues d'aigua autòctones de Catalunya junt amb la tortuga d’estany (Emys orbiculars), aquesta última absent al Bages. És considerada l’espècie de tortuga autòctona més abundant a la península encara que a Catalunya es considera escassa.

És una espècie protegida a Catalunya per la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals i declarada d’interès comunitari. Requereix protecció estricta i és una espècie d’interès comunitari per la qual cal designar zones especials de conservació. En l'àmbit europeu està inclosa a l’apèndix II del Conveni de Berna i als apèndixs II i IV de la Directiva d’Hàbitats.

La tortuga de rierol es troba distribuïda a la major part de la Península Ibèrica (Portugal, Espanya) , sud de França i nord del continent africà (Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia). A Catalunya la trobem especialment a les conques dels rius Fluvià, Muga, Ter, Tordera, Foix, Gaià, Besòs, Llobregat i Ebre.

A la comarca del Bages la bibliografia o ressenyes sobre la presència de tortugues de rierol són escasses i antigues (JUNYENT, 1985), (BORRÀS i POLLS, 1987).

Altres citacions més recents confirmen la seva presència a Manresa (BORRAS i JUNYENT, 1993) i les zones humides de la Corbatera i Meandre de Castellbell (VILARNAU, et. al. 1997).

Al Bages també podem trobar de forma introduïda l'anomenada tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans) i similars (Graptemys sp. Pseudemys sp.) procedents d’exemplars alliberats al medi natural per propietaris penedits de tenir-la com a mascota i que constitueixen una greu amenaça a les poblacions de tortugues autòctones i l'ecosistema en general.

El recent augment dels albiraments i cites de tortugues a la comarca del Bages ha motivat el projecte Mauremys-Bages desenvolupat per la Societat Herpetològica Valenciana (SoHeVa) que consisteix en el Mostreig de tortugues de rierol a diferents rieres del Bages per tal d’actualitzar la seva distribució i confirmar o no la presència de poblacions reproductores a la comarca. Així mateix es vol fer un cens de la població per tal de conèixer el seu estat de conservació, enretirar les tortugues al·lòctones i promoure la conscienciació ciutadana.

diumenge, 24 de gener del 2016

La canonada de la vergonya. Plataforma per a la Salvaguarda del Montseny






La canonada de la vergonya

     Plataforma per a la Salvaguarda del Montseny
A la CSM hem publicat un video de 10 minuts per explicar com van destrossar la llera de la Tordera i la resposta popular, que de moment ha aconseguit la imputació d'uns quants ex-alts càrrecs per delicte ecològic.

El fiscal veu delicte ecològic en l’obra de la canonada de Blanes. Imputats l'exdirector de l'ACA i l'exgerent d'ATLL


La denúncia que la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny va presentar a Fiscalia de Media Ambient, el 21 de juny de 2010, ha començat a donar fruits. Després de quatre anys de seguiment, de gestions davant de diversos organismes i d'estudi d'informacions relacionades amb el cas, hem aconseguit que els suposats màxims responsables de la desfeta de la Tordera dels anys 2008-2010, declaresin com a imputats.
Per ara, els imputats que han hagut de prestar declaració davant del Jutjat de Primera Instància número 1 d'Arenys de Mar, que és el que entèn aquest expedient, són l'exdirector de l'ACA, Manuel Hernàndez i l'exgerent d'Aigües Ter-Llobregat, Joan Compte.


SerpCat, Projecte d'estudi de la història biològica de les serps de Catalunya

SerpCat, Projecte d'estudi de la història biològica de les serps de Catalunya
Museu de Ciències Naturals de Granollers

Serp de collaret (Natrix natrix astreptophora)
El Museu de Ciències Naturals de Granollers contribueix significativament des de fa anys a l'estudi del patrimoni natural de Catalunya mercès al treball desenvolupat dins les quatre àrees d'investigació. Una d'aquestes àrees és la de l'estudi dels amfibis i rèptils (herpetologia) i te com a una de les seves línies de treballs el coneixement de la biologia de les serps, anomenades també ofidis, de Catalunya: SerpCat. El projecte te una durada prevista de 10-15 anys i te com a principals fites:
  • Publicar els resultats de la recerca sobre aspectes específics de biologia de les dues espècies més abundants: les serps verda (Malpolon monspessulanus) i blanca (Rhinechis scalaris).
  • Publicar els resultats de la recerca sobre la biologia general de la resta de les espècies d'ofidis de Catalunya.
  • Divulgació científica i naturalista dels resultats obtinguts.
Les possibilitats de la nostra recerca depenen en gran mesura de la quantitat de dades obtingudes. Donat que en comparació a d'altres vertebrats les serps són difícils d'observar i degut a la metodologia que utilitzem, és molt important la col·laboració de persones i entitats amb el nostre projecte. Per aquesta raó hem dissenyat una web específica, on a més d'explicar com funciona el projecte, podeu trobar informació sobre les serps de Catalunya i un servei d'assessorament sobre tota mena de qüestions relacionades amb aquests animals.

Contacte


Fèlix Amat, Àrea d'Herpetologia, Museu de Granollers - Ciències Naturals
felixamat09@gmail.com
www.museugranollersciencies.org/herpetologia/

El Catalan Butterfly Monitoring Scheme o Pla de Seguiment de Ropalòcers de Catalunya

El Catalan Butterfly Monitoring Scheme o Pla de Seguiment de Ropalòcers de Catalunya


L'any 1994 es va iniciar, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, un projecte de seguiment de les poblacions de papallones: el Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (abreviat CBMS). La seva filosofia i metodologia coincidien plenament amb les del conegut BMS britànic d'on va prendre el nom: conèixer amb precisió els canvis d'abundància de les papallones a partir de la repetició setmanal de censos visuals al llarg de transectes fixos, per tal de relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals. La utilització de les papallones en aquests projectes respon al seu contrastat caràcter bioindicador, a la seva popularitat i carisma, i al fet d'haver experimentat, en temps recents, regressions generalitzades arreu d'Europa.
Inicialment, la xarxa de seguiment constava d’11 estacions de mostratge situades al quadrant nord-est de Catalunya. Aquest nombre s’ha anat incrementant anualment i, un cop acabada la quinzena temporada l’any 2008, se situava ja en 70 estacions repartides per bona part de la geografia catalana i a les illes Balears. Paral·lelament a aquest augment, els aspectes estructurals del projecte han anat millorant de forma sensible, amb la creació d’un programa informàtic especialment dissenyat per emmagatzemar i explotar la informació acumulada, amb la caracterització de les comunitats vegetals en cadascuna de les estacions i amb la definició d’un sistema d’informació geogràfica (SIG) aplicat a la xarxa. Totes aquestes millores han convertit el CBMS en una de les bases de dades més importants sobre la biodiversitat catalana i, també, sobre l’ecologia de les papallones de la zona mediterrània.
Consulteu la seva pàgina web

Diccionari en línea dels noms catalans de les papallones

Diccionari en línea dels noms catalans de les papallones
Museu de Ciències Naturals de Granollers


El TERMCAT publica en línia el diccionari Noms de papallones, que recull 214 fitxes terminològiques corresponents a les espècies de papallones diürnes presents als diferents territoris de parla catalana, classificades per famílies, subfamílies i gèneres, i en un bon nombre de casos, amb la il·lustració corresponent.
El diccionari aplega les poques denominacions populars de papallones que ja hi havia en català (per exemple, miralletspapallona de l’arboç, papallona reina i vellutada del salze), però principalment ofereix denominacions de nova creació (per exemple, barrinadora del gerani, bruixa, daurat fosc, lleonada de garriga, migradora dels cards, turquesa mediterràniao verdeta d’ull ros) per a totes les espècies de papallones presents als territoris catalans, les quals no disposaven d’un nom comú per a fer-hi referència, de manera que els especialistes s’hi havien de referir sempre a partir de la denominació científica o en altres llengües.
L’objectiu d’aquesta tasca de fixació terminològica de les propostes comunes catalanes ha estat acostar l’àmbit de la lepidopterologia al gran públic. El procés va ser engegat per una comissió d’experts del Museu de Ciències Naturals de Granollers i de la Societat Catalana de Lepidopterologia, i va culminar amb la publicació d’un criteri aprovat pel Consell Supervisor del TERMCAT que permet explicar les decisions preses en les denominacions de les espècies de papallones diürnes incloses en el diccionari. La intenció és que aquest criteri també pugui servir per a la creació de noms comuns d’altres espècies que es puguin anar identificant en el futur.
Cada entrada del diccionari inclou el nom científic de l’espècie, la denominació o les denominacions comunes en català, i equivalents en altres llengües (castellà, francès i anglès). A més, les entrades referents a les papallones més comunes de la terra baixa mediterrània també presenten imatges, procedents del primer pòster de la col·lecció Papallones de Catalunya, il·lustrat per Martí Franch. Les entrades del diccionari s’aniran completant amb més il·lustracions a mesura que es publiquin la resta de pòsters de la col·lecció.

Descarrèga't el pòster de les Papallones de Catalunya TERRA BAIXA MEDITERRÀNIA

Ja ha sortit el primer pòster de les papallones de Catalunya!
Museu de Ciències Naturals de Granollers


Ens plau presentar-vos el primer pòster de la sèrie de papallones de Catalunya. Aquest primer pòster se centra en les espècies més comunes de la terra baixa mediterrània. Surten representades més de 40 espècies, algunes (les especialistes) associades amb les plantes de què s'alimenten les larves, altres visitant fonts de nèctar habituals. Així mateix, les espècies s'agrupen segons els ambients on més sovint poden ser observades (ambient agrícola-ruderal, brolla, alzinar obert, alzinar tancat). A més, cada espècie ve acompanyada del seu nom català oficial (acceptat pel TERMCAT) i pel nom científic.
Els dibuixos han estat realitzats per Martí Franch, i la fotocomposició l'ha duta a terme en Lluc Julià. L'equip del CBMS i del Museu de Ciències Naturals de Granollers estem molt contents del producte final, i esperem que a vosaltres també us agradi. Pensem que ajudarà molt a difondre l'interès per les papallones catalanes i a obrir aquest món al gran públic, inclosos els més joves.
El pòster el podreu aconseguir al Museu de Ciències Naturals de Granollers, però també podeu accedir a una versió en .pdf amb bona resolució al linkhttp://www.catalanbms.org/pdf/Poster_papallones_catalunya.pdf.
El segon pòster de la sèrie se centrarà en les papallones de la muntanya mitjana, i el tercer en les d'alta muntanya. És previst que aquests dos nous pòsters apareguin al llarg dels propers dos anys.