dissabte, 16 d’abril del 2016

Bibliografia: Ja està disponible L'Atzavara Núm. 26 (2016): El sòl, font de vida

Cliqueu sobre la portada

Editorial

El sòl, font de vida (p. 3)
PDF
 

Articles

Protecció dels sòls i assignació d’usos en planificació territorial (p. 5-14)
Jaume Porta Casanellas
PDF
 
La fauna del sòl i les xarxes tròfiques edàfiques (p. 15-24)
Eduardo Mateos
PDF
 
Ús i gestió del territori a la mediterrània: implicacions en la matèria orgànica del sòl (p. 25-34)
Joan Romanyà
PDF
 
Biotecnologia per a la recuperació sostenible de sòls contaminats (p. 35-47)
Margalida Tauler, Joaquim Vila, Magdalena Grifoll
PDF
 
Obtenir sòl per a poder restaurar els espais miners..., tot un repte (p. 49-54)
Montse Jorba
PDF
 
Els compostos orgànics volàtils del sòl (p. 55-65)
Dolores Asensio, Joan Llusià, Romà Ogaya, Jordi Sardans, Marcos Fernández-Martínez, Josep Peñuelas
PDF
 
Terra Negra: un sòl sobre pissarres al Montnegre (p. 67-72)
Marcos Fernández-Martínez, Guillem Bagaria, Rosa Cañizares, Irene Raya, Catherine Preece, Olga Margalef, Xavier Domene
PDF

Enllaç d'interès: Projecte de creació i seguiment dels punts de reproducció d’amfibis a Mataró (des de l’any 2012)

Projecte de creació i seguiment dels punts de reproducció d’amfibis a Mataró (des de l’any 2012)
Projecte BASSES de la Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró

Dijous 23 de maig de 2013, la bassa presenta aquest aspecte.

Transcorreguts 7 mesos de la seva creació, la bassa ja està força més naturalitzada. La vegetació va cobrint les vores i l'aigua presenta un aspecte molt transparent.

A l'interior de la bassa ja s'hi ha detectat la presència d'alguns capgrossos, així que la idea de crear un nou punt de reproducció per a amfibis ja ha estat assolida



Alguna de les plantes autòctones que vam plantar al voltant de la bassa, també han sobreviscut i ja estan brotant. A la foto, exemplar d'aloc (Vitex agnus-castus.) que ens havia proveït l'Albert Sorolla de Naturalea.

Fotos: Joan Basagaña

divendres, 15 d’abril del 2016

Primer Rossinyol (Luscinia megarhynchos) a la Riera de Pineda de Mar 14/4/2016. Antoni Abad. Font: ornitho.cat

Primer Rossinyol (Luscinia megarhynchos) de la temporada, observat per Antoni Abad a la Riera de Pineda (Pineda de Mar) ahir 14/4/2016.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad

Més primeres arribades al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 15/4/2016. Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Avui 15/4/2016 l'Arnau Tolrà ha observat els primers Oriol (Oriolus oriolus), Bitxacs rogencs (Saxicola rubetra), Tórtores (Streptopelia turtur) i Còlit ros (Oenanthe hispanica) de la temporada, al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu)

Observacions de l'Arnau Tolrà al Pla de la Riera d'Arbúcies...

1 Oriol (Oriolus oriolus)
Mínim 5 Bitxacs rogencs (Saxicola rubetra)
1 Còlit ros (Oenanthe hispanica)
Mínim 3 Tórtores (Streptopelia turtur)
2 Perdius roges (Alectoris rufa)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
2 Corriols petits (Charadrius dubius)
1 Puput (Upupa epops)
2 Picots garsers petits (Dendrocopos minor)
uns 20 Rossinyols (Luscinia megarhynchos)
uns 3 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
Mínim 11 Capsigranys (Lanius senator)
Mínim 1 Cruixidell (Emberiza calandra)
Pardals roquers (Petronia petronia)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Dofí llistat (Stenella coeruleoalba) mort a la platja d'Arenys de Mar 13/4/2016. Enric Badosa. Font:ornitho.cat

Dofí llistat (Stenella coeruleoalba) mascle trobat mort a la platja d'Arenys de Mar aquest dimecres 13/4/2016 i portat a l'abocador municipal de Lloret...




Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Enric Badosa

Estudi universitari sobre els amfibis que viuen a la bassa artificial del Parc Fluvial de La Tordera. Ràdio Palafolls 15/4/2016

Estudi universitari sobre els amfibis que viuen a la bassa artificial del Parc Fluvial de La Tordera
Ràdio Palafolls 15/4/2016


Un jove estudiant local està realitzant el seu treball de final de carrera analitzant les poblacions d’amfibis que es poden trobar a la bassa artificial que es va fer fa uns 5 anys al Parc Fluvial de la Tordera, prop del Gorg dels Cans.

Per tal de preservar el desenvolupament natural de la bassa, s’ha protegit la zona amb unes pantalles de plàstic, per evitar que ningú pugui accedir a la zona almenys mentre duri l’estudi.

El regidor de medi ambient, Juan Andrés Osorio, explica que almenys la zona estarà protegida fins la tardor i destaca que, a banda de poder fer l’estudi vinculat a la Universitat de Girona, també es protegeix una zona molt rica biològicament que ha patit també l’incivisme de la gent.

I és que molta gent, en veure la bassa, permetien als seus animals nedar-hi i fer malbé no només l’ecosistema humit, sinó també la vegetació autòctona que el consistori hi ha anat plantant al voltant.

Osorio destaca que l’estudi engegat permetrà conèixer la riquesa animal de la zona, bàsicament d’amfibis i explica que el resultat de l’estudi també servirà  per poder fer formació als joves dels centres educatius de PLF.

A mitjans del 2011, el consistori va excavar aquesta bassa artificial de 40 x 45 metres a tocar del riu, ja que volia reproduir l’ecosistema dels aiguamolls de ribera.

Fa 2 anys es va fer en aquest indret la tradicional plantada d’arbres, molts dels quals van desaparèixer per culpa de l’incivisme.

dimecres, 13 d’abril del 2016

La Facultat de Ciències de la Universitat de Girona estudia les poblacions d'amfibis a la Bassa del Parc Fluvial de Palafolls 13/4/2016


La Bassa del Parc Fluvial de Palafolls es va crear fa uns 5 anys i ampliada un parell d'anys més tard, a tocar del riu Tordera i del pont de la carretera B-682 entre Palafolls i Blanes.

Aquesta tarda m'he apropat i m'he endut una sorpresa agradable... L'Ajuntament de Palafolls juntament amb la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona estan realitzant un estudi de les poblacions d'amfibis a la bassa, i aquesta estava envoltada d'una pantalla per a capturar els exemplars que volen entrar o sortir de l'aigua...











Lògicament no vull interferir ni res semblant, així que només he fet una ullada superficial a l'aigua i he observat milers de capgrossos de Gripau corredor (Epidalea calamita) i uns pocs capgrossos de Granota pintada (Discoglossus pictus). També 1 Polla d'aigua (Gallinula chloropus) covant al niu.

Capgrossos de gripau corredor (Epidalea calamita)




Ostres!... De tant en tant una bona notícia!

No he trobat res a la web sobre aquest estudi (cap notícia al respecte) però intentaré esbrinar alguna cosa quan es publiqui.

dimarts, 12 d’abril del 2016

La exposición de los renacuajos a los herbicidas aumenta la mortalidad por enfermedad fúngica. Econoticias.com 7/4/2016

La exposición de los renacuajos a los herbicidas aumenta la mortalidad por enfermedad fúngica
Econoticias.com 7/4/2016

Un nuevo estudio demuestra que el herbicida atrazina provoca un aumento en la aparición de una enfermedad llamada quitridiomicosis, un mal mortífero que está provocando la disminución de este tipo de anfibios en todo el mundo.


Una dupla fatal 

La combinación del herbicida atrazina con una enfermedad fúngica es particularmente letal para las ranas, según demuestra una nueva investigación de un laboratorio de la Universidad de Florida del Sur, que ha estado investigando la desaparición mundial de las poblaciones de anfibios.

El biólogo Jason Rohr dijo que los nuevos hallazgos muestran que la exposición de los renacuajos a la atrazina aumenta la mortalidad de las ranas adultas, si éstas se contagian con un hongo quítrido, que en un conocido agente patógeno implicado en la disminución de anfibios en todo el mundo.La investigación se publicó en la revista Proceedings of the Royal Society B.


"El problema es que el herbicida que acaba en el agua donde proliferan y se desarrollan primero los huevos y luego los renacuajos, durante la etapa acuática de la metamorfosis de los anfibios, afecta de manera negativa a las defensas de las ranas por lo que son más propensas a infectarse con el hongo en su etapa adulta", dijo Rohr.


¿Qué es la quitridiomicosis? 

La Quitridiomicosis (“micosis" = enfermedad causada por un hongo) es la enfermedad que se produce cuando un anfibio está infectado con un gran número de “quitridos”, que es un tipo de hongo (Chytridiomycota) de los que hay aproximadamente 1.000 especies diferentes; todas viven exclusivamente en el agua o en ambientes húmedos.


La infección se produce dentro de las células de las capas externas de la piel que contienen grandes cantidades de una proteína llamada "queratina", que la que hace que la epidermis resulte dura y resistente a las lesiones y es también el material con el que están hechos el pelo, las plumas, las uñas y las garras.

La quitridiomicosis provoca que la piel se vuelva muy espesa debido a un cambio microscópico que los patólogos llaman "hiperplasia e hiperqueratosis".Estos cambios son mortales para los anfibios, porque a diferencia de otros animales, ellos absorben agua y sales minerales como el sodio y el potasio a través de la piel y no de la boca.


Unos niveles anormales de electrolitos como resultado del daño provocado por los quitridos en la epidermis hacen que el corazón deje de latir y provocan la muerte del animal.

Otros anfibios como las salamandras sin pulmones utilizan la piel para respirar, por lo que los cambios provocados por la presencia de quitridos podrían interferir con esta función y causarles asfixia.


Afecciones del sistema inmunológico 

Los experimentos demostraron que una exposición de seis días a concentraciones relevantes de atrazina, uno de los herbicidas más frecuentes en el mundo, provocaba un aumento de la mortalidad de las ranas 46 días después de la exposición a la atrazina si ésta se contagiaba con el hongo quítrido. Este aumento de letalidad del hongo fue impulsado por una reducción en la tolerancia a las infecciones de las ranas.

Por otra parte, los investigadores no encontraron ninguna evidencia de recuperación de la exposición a la atrazina y comprobaron que el aumento inducido por este herbicida en la susceptibilidad a la enfermedad era independiente de cuando se produjo la exposición a la atrazina durante el desarrollo de renacuajos.


Esto quiere decir que el efecto de disminución de las funciones del sistema inmunológico de las ranas, una vez expuestas a la acción del herbicida puede extenderse en el tiempo y no se experimentan mejoras, por lo que si el anfibio adulto contrae la infección por hongos, morirá irremediablemente.

"Estos hallazgos son importantes porque sugieren que la exposición a la atrazina de los renacuajos puede ser breve, pero los efectos serán persistentes en el tiempo y aumentarán los riesgos de que estos anfibios se infecten de quitridiomicosis y mueran, dijo Rohr.


"Nuestros hallazgos sugieren que la reducción de la exposición de las larvas de los anfibios a la atrazina podría disminuir drásticamente el riesgo de mortalidad asociada a un mal que se conoce está acabando con la población de estos animales en todo el mundo.

Hasta que se publicaron las conclusiones de este estudio, los científicos sabían muy poco acerca de cómo la exposición de herbicidas en etapas tempranas de la vida de las ranas podría resultar ser un factor de riesgo que agravase las enfermedades infecciosas que se presentaran en los diversos estadios de la adultez.


En pos de la prevención 

"La identificación de qué les afectaba a los anfibios en cuestión y exactamente cuándo lo hacía, son datos fundamentales que podrían facilitar la prevención de enfermedades en la fauna silvestre y en los seres humanos, un enfoque que a menudo es más rentable y eficiente que la medicina reactiva", explicó Rohr.

Este es el último capítulo de la investigación que Rohr y su laboratorio ha llevado a cabo sobre el impacto de la atrazina en los anfibios y son consistentes con estudios previos que concluyeron que, si bien el producto químico normalmente no mata directamente a anfibios y peces, hay evidencia científica de que repercute negativamente en su biología, al afectar su crecimiento y los sistemas inmunológico y endocrino.


dilluns, 11 d’abril del 2016

Segon amfibi a la Bassa Nova de n'Avall (Tordera-Pineda de Mar), una granota verda (Pelophylax perezi) 11/4/2016

Granota verda (Pelophylax perezi)

Segon amfibi observat a la Bassa Nova de n'Avall (Tordera-Pineda de Mar) malgrat que només hi ha un toll enmig de la bassa...


I la medalla de plata és per a la granota verda (Pelophylax perezi). Fa uns dies es va observar una granota pintada (Discoglossus pictus)...

Primer amfibi a la Bassa Nova de n'Avall (Tordera-Pineda de Mar), una granota pintada (Discoglossus pictus) 28/3/2016


També allà mateix...

1 Cucut (Cuculus canorus) escoltat, el primer de l'any personalment
1 Xot (Otus scops) escoltat, també el meu primer de l'any
1 Corb (Corvus corax) sobrevolant la vall molt cridaner
1 Picot garser gros (Dendrocopos major) nidificant a un arbre proper
... entre altres.

Desembocadura de la Tordera (Malgrat de Mar-Blanes) 8/4/2016. Enric Badosa. Font:ornitho.cat

Observacions realitzades a la desembocadura de la Tordera per Enric Badosa el passat divendres 8/4/2016...

1 Ànec blanc (Tadorna tadorna) mascle...


15 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 Martinets blancs (Egretta garzetta)
1 Agró roig (Ardea purpurea)...


1 Cames llargues (Himantopus himantopus)
4 Corriols petits (Charadrius dubius)
1 Corriol gros (Charadrius hiaticula)...


7 Gambes roges vulgars (Tringa totanus)...


1 Picot verd (Picus viridis)
3 Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
5 Rossinyols bords (Cettia cetti)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
1 Gafarró (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)

I a la banda de Blanes...

1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus) mascle

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Enric Badosa

Pla de Grau (Malgrat de Mar) 8/4/2016. Enric Badosa. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Enric Badosa al Pla de Grau (Malgrat de Mar) el passat divendres 8/4/2016...

Entre 4 i 6 Cornelles negres (Corvus corone)
4 Cogullades vulgars (Galerida cristata)
1 Cruixidell (Emberiza calandra) a la platja de la Pomereda
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Garses (Pica pica)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Enric Badosa

Àguila marcenca (Circaetus gallicus) al Pla de Can Jalpí (Tordera) 4/4/2016. Enric Badosa. Font:ornitho.cat

Àguila marcenca (Circaetus gallicus) fotografiada per Enric Badosa al Pla de Can Jalpí (Tordera) el passat 4/4/2016...



Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Enric Badosa

Guatlla (Coturnix coturnix) a Fogars de la Selva 10/4/2016. Raül Calderon. Font: ornitho.cat

Primera Guatlla (Coturnix coturnix) de la temporada a Fogars de la Selva aquest diumenge 10/4/2016.

També a Fogars de la Selva, com a més destacat...

3 Martinets blancs (Egretta garzetta)
1 Blauet (Alcedo atthis)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
2 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
2 Cornelles negres (Corvus corone)
1 Aligot comú (Buteo buteo)

... entre molts altres.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Raül Calderon

Rossinyol (Luscinia megarhynchos) a Santa Maria de Palautordera 11/4/2016. Joan Colominas. Font: ornitho.cat

Primer Rossinyol (Luscinia megarhynchos) de la temporada a Santa Maria de Palautordera.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Joan Colominas

diumenge, 10 d’abril del 2016

Estany de la Júlia (Tordera) i entorn adjacent 10/4/2016

Aquest migdia, en visita a l'estany de la Júlia (Tordera)... Les pluges d'aquests darrers dies han entollat la part fonda del que queda d'estany...







L'aigua és molt recent per trobar capgrossos o larves, només amb un pam de profunditat, i tot i això hi havia com a mínim un tritó palmat (Lissotriton helveticus) mascle...


Per l'entorn adjacent, com a més destacat...

2 Gripaus comuns (Bufo spinosus)
Més de 20 Gripaus corredors (Epidalea calamita) i postes arreu
Mínim 4 Granotes pintades (Discoglossus pictus) i capgrossos
Unes 15 Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)

1 Vidriol (Anguis fragilis)
Mínim 1 Serp d'aigua (Natrix maura)
1 Serp verda (Malpolon monspessulanus) de grans dimensions
Moltes Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)

1 Puput (Upupa epops)
2 Cornelles negres (Corvus corone)
1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
Mínim 2 Falciots negres (Apus apus) entre les orenetes
Mínim 2 Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
1 Picot verd (Picus viridis)
2 Perdius roges (Alectoris rufa)
... entre molts altres.

Gripaus comuns (Bufo spinosus)

Granota pintada (Discoglossus pictus)

Capgrossos de granota pintada (Discoglossus pictus)

Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)


Gripaus corredors (Epidalea calamita)


A tot arreu hi ha tolls, i a cada toll postes de gripau corredor (Epidalea calamita). Aquesta vegada sí ha plogut...









Amplexus de gripaus corredors (Epidalea calamita) i posta, aquest parell va amb retard...


I per tot arreu alguns gripaus corredors (Epidalea calamita) que no han sobreviscut a una nit frenètica...


 Vidriol (Anguis fragilis) femella

Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)


Algunes imatges de l'entorn adjacent a l'estany de la Júlia...