Observacions de l'Enric Badosa d'ahir diumenge 15/3/2020 a Arenys de Mar...
60 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
40 Baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
3 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
2 Mascarells (Morus bassanus)
24 Gavines corses (Larus audouinii)
1 Gavià fosc (Larus fuscus)
33 Gavians argentats (Larus michahellis)
15 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
17 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
2 Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)
7 Coloms roquers (Columba livia)
7 Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 Garsa (Pica pica)
3 Merles (Turdus merula)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
2 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
1 Mallerenga carbonera (Parus major)
4 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
3 Pardals comuns (Passer domesticus)
1 Verdum (Carduelis chloris)
2 Gafarrons (Serinus serinus)
3 Caderneres (Carduelis carduelis)
Font: www.ornitho.cat
Observador: Enric Badosa
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espais-Arenys de Mar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris espais-Arenys de Mar. Mostrar tots els missatges
dilluns, 16 de març del 2020
dimarts, 25 de febrer del 2020
Retornen a la Tordera les tortugues de rierol (Mauremys leprosa) trobades a la platja d'Arenys de Mar 25/2/2020 Ajuntament d'Arenys de Mar. Font: Facebook.com
Alliberament de tortugues a la TorderaEl passat 11 de febrer l'equip de biòlegs de la Fundació Emys va alliberar a la Tordera les 11 les tortugues de rierol (Mauremys leprosa) que van ser rescatades a la platja del Cavaió. Aquest és el moment de l'alliberamennt. A la platja d'Arenys també es va trobar una tortuga d'estany (Emys orbicularis) que ha estat reintroduida als estanys de Sils.
---------------------------------------------------
Rastro de galápago leproso (Mauremys leprosa) entrando al río Tordera.
dilluns, 24 de febrer del 2020
Port d'Arenys de Mar 22/2/2020 Pere Alzina i Bilbeny. Font: ornitho.cat
Observacions de Pere Alzina i Bilbeny del dissabte 22/2/2020 al Port d'Arenys de Mar...
2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
6 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 Gavina corsa (Larus audouinii)
50 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
8 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
el dilluns 17/2/2020 a Arenys, 1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) cantant, també 1 Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra).
Font: www.ornitho.cat
Observador: Pere Alzina i Bilbeny
2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
6 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 Gavina corsa (Larus audouinii)
50 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
8 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
el dilluns 17/2/2020 a Arenys, 1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) cantant, també 1 Cleòpatra (Gonepteryx cleopatra).
Font: www.ornitho.cat
Observador: Pere Alzina i Bilbeny
dilluns, 17 de febrer del 2020
Tallareta cuallarga (Sylvia undata) a Arenys de Mar 15/2/2020 Enric Badosa. Font: ornitho.cat
1 Tallareta cuallarga (Sylvia undata) observada per l'Enric Badosa el dissabte 15/2/2020 a Arenys de Mar.
Font: www.ornitho.cat
Observador: Enric Badosa
Font: www.ornitho.cat
Observador: Enric Badosa
diumenge, 16 de febrer del 2020
Entrevista a la Clara Coll que parla de la troballa dels amfioxus -fòssils vivents- a la platja d'Arenys 16/2/2020 El Punt Avui
Exemple de titular (al diari) malintencionat que res té a veure amb el contingut i que fins i tot canvia el seu sentit del text
... Però ja sabem de què es tracta, oi?
CLARA COLL BIÒLOGA
“Anem tard i excedirem els pitjors pronòstics ambientals”
El Punt Avui 16/2/2020
Aquesta arenyenca va fer el seu doctorat a Escòcia sobre els ‘amfioxus’, uns animals marins invertebrats que s’ha retrobat ara a la platja gràcies als efectes del temporal ‘Glòria’
Coll mostrant alguns dels exemplars d’‘amfioxus’ recollits després del temporal a la platja d’Arenys de Mar E.F.
El temporal ‘Glòria’ va deixar les platges del Maresme plenes de canyes i plàstics però també va tenir alguna sorpresa agradable. No és així?
Sí, com molts veïns d’Arenys vaig anar a netejar la platja i només de remoure la matèria orgànica vaig veure com es movien entre la sorra. Vaig retrobar els amfioxus , els mateixos animals que havia estudiat durant cinc anys a Escòcia.
I que no havia vist mai al Maresme. Hi va ajudar el ‘Glòria’?
Es tenia constància que n’hi havia una colònia a la platja de Blanes on hi ha un CSIC i en feia registres i també se n’havien trobat a Mataró, però no se sap gaire la distribució d’aquests animals. Quan els estudiàvem a la Universitat de Saint Andrews els demanàvem a centres marins per fer recerca perquè no en tenien de descrits. Els centenars i centenars que vam trobar a Arenys després del temporal podrien haver baixat arrossegats de Blanes o que hi fossin de sempre sense saber-ho i que el mar remogut els hagués fet aparèixer.
Són animals marins considerats fòssils vivents. Què vol dir?
Els amfioxus i els vertebrats compartim un ancestre comú que data del període càmbric, de quan es van originar els primers organismes, fa 350 milions d’anys. Quan trobem fòssils d’aquests ancestres els amfioxus s’assemblen molt i per això es diu que són fòssils vivents, perquè el seu genoma ha canviat poc. En biologia s’estudien per entendre com hem evolucionat, el metabolisme i certes malalties dels vertebrats.
Ens comparem amb uns invertebrats?
Compartim l’ancestre que no és una columna vertebral amb ossos, sinó muscular que es diu notocorda. Tant els amfioxus com els humans formem part dels grup dels cordats perquè tenim aquesta espina dorsal. Som com uns cosins germans. Ells, però, es van quedar a l’aigua i aquesta corda els ajuda a enterrar-se al sediment marí en aigües poc profundes. A Florida els recullen amb un salabret i a Banyuls, on anava a buscar-los quan els estudiava, surten amb una barca perquè estan a més profunditat. Seria interessant saber aquí on tenim les poblacions.
Com es fa si viuen ensorrats?
Fent immersions i remenant el sediment. Fins ara no es feia perquè ni se sabia que n’hi havia. S’estudia a la carrera i mai els havia vist fins que vaig decidir estudiar l’evolució del desenvolupament de la musculatura entre vertebrats i invertebrats, com un organisme model.
Més enllà de la recerca quin és l’interès per protegir-los?
Són indicadors mediambientals, perquè filtren algues microscòpiques, com fan els musclos, i això vol dir que l’aigua està neta i ells són font d’aliment de crustacis i peixos. Als països asiàtics se’ls mengen. Tenir-los a mar obert com d’altres espècies com la posidònia pot afavorir la pesca. Si no hi ha nutrients tindrem un litoral més empobrit i menys productiu.
L’amenaça del canvi climàtic com els afectarà?
Les espècies tenen problemes a adaptar-se a aquests canvis tan sobtats. Els amfioxus han superat tots els períodes de la Terra, perquè necessiten molt poc per viure. Jo els vaig tenir sis setmanes en dejú, per investigar el seu metabolisme i els gens que activaven a la musculatura, i no es morien. Necessiten molt poca energia perquè només es mouen per enterrar-se. Sempre hi ha espècies oportunistes a qui les altes temperatures els aniran bé i d’altres que no ho suportaran i s’extingiran.
La presència de microplàstics tampoc ajuda.
No sabem com afectarà la fauna la quantitat de microplàstics que hi ha al mar, a l’aigua de la pluja i fins i tot a la nostra orina. Són nous reptes que ens trobarem ara. Els polítics han de fer més cas als científics perquè són els que ho estan estudiant. El medi ambient afecta tots els àmbits i si no es fan i donen prioritat a les polítiques ho pagarem car. Anem tard i crec que excedirem els pitjors pronòstics ambientals.
Va guanyar premis de joves investigadors però va marxar a estudiar a fora.
Vam decidir amb la meva parella marxar el 2008 amb la crisi. Ell va fer un postdoctorat i jo, la tesi. Aquí els companys biòlegs no tenien feina i a Escòcia podia treballar amb unes condicions laborals que aquí no trobes. Ara, als laboratoris, els costa trobar gent perquè molts han marxat. Barcelona és capdavantera en biomedicina, però altres àrees de recerca cuegen.
Ser dona en el món de la recerca és difícil?
Amb la maternitat t’adones que és molt complicat conciliar amb la recerca perquè et genera un buit laboral de no publicar articles científics, que és el que et puntua. Et sents molt pressionat i s’hauria d’entendre des de la ciència que no és equitatiu.
dilluns, 27 de gener del 2020
Nou avanç sobre la TORDERADA, 27/1/2020
Veure també...
Nou avanç sobre la TORDERADA, 26/1/2020
Com ahir...
Per motius personals i familiars no tinc temps de publicar gairebé res al bloc. Intentaré fer una entrada lo més completa possible tant punt ho solucioni.
Podeu seguir l'actualitat, de moment i a l'espera de publicar-ho al bloc, a...
https://twitter.com/XavierRomeraC
... on hi ha moltíssimes notícies, fotografies, vídeos i comentaris.
De moment, com a més destacat d'avui...
Nou avanç sobre la TORDERADA, 26/1/2020
Com ahir...
Per motius personals i familiars no tinc temps de publicar gairebé res al bloc. Intentaré fer una entrada lo més completa possible tant punt ho solucioni.
Podeu seguir l'actualitat, de moment i a l'espera de publicar-ho al bloc, a...
https://twitter.com/XavierRomeraC
... on hi ha moltíssimes notícies, fotografies, vídeos i comentaris.
De moment, com a més destacat d'avui...
El Visor de l'ICGC de la Torderada Gener 2020... visors.icgc.cat/riuades/#14/41
Actualitzem diferents visors amb els vols fotogramètrics i imatges satèl·lit dels efectes de la borrasca Gloria. Els trobareu a icgc.cat/Administracio-
#DeltaEbre #Tordera #Fluvia #Ter #Gloria
Fa un parell d'anys vaig presentar aquest mapa del risc d'inundació al delta de la Tordera. Molta gent em va dir que estava exagerant....potser no exagerava tant!!! #tordera #delta #risc #inundació
En respuesta a
Això pel que fa al risc, que te en compte el tipus de comunitat exposada, però si mirem el de la perillositat, que només té en compte la magnitud i freqüència del fenòmen aleshores encara s'assembla més al que ha passat aquests dies no?
Aqui tens, el mapa de perillositat a l'erosió i inundació per temporals...
Tossa demana informes a UdG i CEAB-CSIC per concretar les actuacions a fer després del pas de la borrasca Glòria
Experts del laboratori d’anàlisi i gestió del paisatge de la Universitat de Girona visitaran les platges aquesta setmana
mailchi.mp/eb0e5750b77b/n
Font:
L’àrea de Medi Ambient amb els biòlegs arenyencs Pere Alzina, Enric Badosa i Carme Buxalleu ha estat inspeccionant el Cavaió per planificar noves propostes per seguir amb la naturalització de la platja després del temporal #mediambient #efectesGloria
#arenysdemar
Després del #Glòria tot són urgències de reunions d'alcaldes i inicis de pelegrinatge a Madrid a pidolar. Cal una mica de calma, pensar, consultar i assessorar-se per prendre, entre TOTS, les decisions més adequades. És un error decidir a cop de temporals
Els millors experts en geologia, hidrologia, ecologia, climatologia,.. i que millor coneixen el territori i lo que s'ha de fer, els tenim a casa.
Aquests dies els pelegrinatges a Madrid serà la constant d'alcaldes i regidors per demanar lo contrari, no consultar experts locals
Avui amb l’AVE cap a Madrid, al Ministerio para la Transición Ecológica. Continuem treballant.
"es prendran tenint en compte els experts de la Taula del Delta"... Quins experts? Els experts en carrils bici i enjardinaments del riu?
De quina Taula?
Si ni tan sols han volgut encarregar una diagnosi o informe tècnic amb que treballar!!!!! La del riu Serpis??? Quin engany
[ÀUDIO] Els partits polítics de Malgrat de Mar
i la
exhibeixen unitat davant el temporal Glòria. bit.ly/2O3H97b
Per què tanta pressa en fer coses sense pensar primer? Retornar-ho tot a l'estat anterior no és més qe fabricar els mateixos danys a la propera gran Torderada (que arribarà) a les empreses i camps que diuen protegir
o
res a dir en tant que riu XN2000?
Desenes de camions i màquines retroexcavadores han començat ja les tasques de neteja i reparació dels danys dels aiguats. #Palafolls
... Bé, aquest cop almenys es queden a la Conca i no van a parar al Llobregat o als Parcs Naturals per mantenir poblacions artificials.
Ja són 10 les tortugues autòctones de la Tordera que s’han trobat vives entre les restes vegetals a la platja del Cavaió. Les tortugues es porten a la
que en farà el seguiment i l’alliberament entre la sèquia i l’estany de #Sils.
Més tortugues de la Tordera a les platges del Maresme, mai sabrem quantes en total com vaig dir ahir...
1(2)
Moltes gràcies Pineda! El #TemporalGlòria no s'ha endut la nostra energia!
Més de 1000 persones han assistit a la jornada solidària de neteja de les platges
En poc més de 3 h., hem netejat 3 km
Hem rescatat 6
tortugues i 2
serps autòctones
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
