dissabte, 18 de febrer del 2017

Can Cassola (Pineda de Mar) 18/2/2017


Aquest matí pels camps de Can Cassola (Pineda de Mar)...

2 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus), parella al territori
3 Gavians argentats (Larus michahellis)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Garses (Pica pica)
2 Picots verds (Picus viridis)
1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
mínim 2 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
3 Merles (Turdus merula)
2 Trists (Cisticola juncidis)
mínim 18 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
uns 10 Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
1 Pardal de bardissa (Prunella modularis)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
2 Bruels (Regulus ignicapilla)
mínim 3 Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
uns 20 Pardals xarrecs (Passer montanus)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 Bitxac comú (Saxicola rubicola)
uns 10 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
mínim 23 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
uns 12 Gratapalles (Emberiza cirlus)
unes 40 Caderneres (Carduelis carduelis)
Verdums (Carduelis chloris)
uns 40 Gafarrons (Serinus serinus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)

Algunes imatges dels camps de Can Cassola (Pineda de Mar)...

Riera de Santa Susanna 18/2/2017 Antoni Abad. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Antoni Abad d'avui a la Riera de Santa Susanna...

1 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Trist (Cisticola juncidis)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Mallerengues carboneres (Parus major)
mínim 3 Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Gafarrons (Serinus serinus)
1 Cargolet (Troglodytes troglodytes)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
mínim 3 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
mínim 1 Pinsà comú (Fringilla coelebs)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad

Sant Iscle de Vallalta 17 i 18/2/2017 Cristòfol Jordà Sanuy. Font: ornitho.cat

Observacions de Cristòfol Jordà Sanuy d'avui a Sant Iscle de Vallalta...

1 Tritó verd (Triturus marmoratus)
2 Reinetes meridionals (Hyla meridionalis)

1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Tudó (Columba palumbus)
1 Picot verd (Picus viridis)
2 Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
2 Pica-soques blaus (Sitta europaea)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
2 Merles (Turdus merula)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
2 Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
1 Mallerenga petita (Periparus ater)
16 Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
11 Mallerengues carboneres (Parus major)
3 Gafarrons (Serinus serinus)

Ahir divendres 17/2/2017...

5 Tritons verds (Triturus marmoratus)
3 Reinetes meridionals (Hyla meridionalis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Cristòfol Jordà Sanuy

Riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni) 16/2/2017 Josep Bel. Font: ornitho.cat

Observacions del Josep Bel d'aquest dijous 16/2/2017 al riu Tordera a la Verneda (Sant Celoni)...

1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 Gavià argentat (Larus michahellis)
1 Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
2 Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
mínim 4 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Titelles (Anthus pratensis)
2 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
1 Tord comú (Turdus philomelos)
1 Merla (Turdus merula)
1 Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
Tudons (Columba palumbus)
4 Garses (Pica pica)
3 Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
1 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
1 Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
1 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
2 Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
3 Mallerengues carboneres (Parus major)
5 Estornells negres / vulgars (Sturnus unicolor / vulgaris)
1 Pinsà comú (Fringilla coelebs)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)
3 Gratapalles (Emberiza cirlus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Josep Bel

divendres, 17 de febrer del 2017

Ratpenats comuns (Pipistrellus pipistrellus) a Poblenou (Pineda de Mar) 17/2/2017

Aquest vespre els 2 primers Ratpenats comuns (Pipistrellus pipistrellus) de l'any volant pels carrers de Poblenou (Pineda de Mar).

Vídeo brutal... Normativa de prevenció d'incendis forestals (Català) ddgi 15/2/2017



Normativa de prevenció d'incendis forestals (Català)
Diputació de Girona 15/2/2017

Atès l’abandonament de les zones rurals, i en el context de canvi climàtic actual, el risc d’incendi incrementa com a conseqüència de les onades de calor i de les sequeres, cada cop més severes. És per aquest motiu que la conscienciació, la sensibilització i l’autoprotecció ciutadana són prioritàries.

El CILMA, amb el suport de la Diputació de Girona i de la Generalitat de Catalunya, presenta dos vídeos informatius: l’un, sobre la normativa de prevenció d’incendis en nuclis de població , urbanitzacions, instal·lacions i edificacions aïllades, i l’altre, sobre consells dirigits a la ciutadania per autoprotegir-se en cas d’incendi forestal.

“La tonyina vermella: del mar al plat” Dra. Ana Gordoa 17/2/2017 CEAB

LA TONYINA VERMELLA: DEL MAR AL PLAT
CEAB 17/2/2017


El passat 7 de febrer, la Dra. Ana Gordoa, investigadora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes des de fa més de 20 anys, experta en l’estudi de les pesqueries i la dinàmica de poblacions de diferents espècies de peixos, va ser l’encarregada d’una nova conferència del cicle Aula Blanes, a la Biblioteca Comarcal del Municipi. És membre del comitè científic de l’ICCAT (Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina),del Comitè de Pesca Recreativa del ICES (Fòrum Científic Internacional de Ciència Marina) i de la Comissió Sectorial d’Investigació i Sostenibilitat del Consell de Pesca i Afers Marítims de Catalunya.

Actualment, la investigadora dedica gran part del seu temps d’estudi a la tonyina vermella, una espècie emblemàtica que s’explota des de fa milers d’anys. Des del punt de vista biològic i ecològic, és una espècie peculiar degut a la seva fisiologia, la seva distribució i el seu comportament migratori. En aquesta xerrada la Dra. Gordoa va oferir als assistents la oportunitat d’obtenir una concepció general sobre la tonyina vermella, una perspectiva tant històrica com actual de l’espècie i quatre pinzellades sobre la recerca que es fa al CEAB d’aquesta temàtica.

www.aulablanes.cat



“La tonyina vermella: del mar al plat” Dra. Ana Gordoa
Vimeo-aulablanes

Conferència del 7 de ferbrer de 2017 dins el VIIè Cicle Aula Blanes. La tonyina vermella és una espècie emblemàtica que s’explota en algunes àrees des de fa milers d’anys tant pel seu gran valor comercial i econòmic, com per ser una font important de proteïnes. Des del punt de vista biològic i ecològic és peculiar per la seva fisiologia,la seva distribució i el seu comportament migratori. En base a tots els coneixements i avenços en la recerca de l’espècie fins a dia d’avui la Dra. Ana Gordoa explicarà perquè la seva avaluació i gestió és tant complexe.

Més sobre les platges 16 i 17/2/2017...

L’ANG presenta al·legacions a l’Avantprojecte de Llei d’ordenació del litoral català
Naturalistes de Girona 16/2/2017

L’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) considera que l’Avantprojecte té deficiències pel que fa a la protecció de la costa contra el canvi climàtic, la degradació i gestió de sediments i la vigilància i millora ambiental. Aquest document busca mantenir un model turístic de temporada, i no preveu la participació del tercer sector dins els òrgans de gestió.


Des de l’ANG, es considera que l’elaboració de la Llei ha estat, en certa manera, condicionada per la idea de que el litoral és un recurs amb un potencial turístic que ha de ser gestionat i aprofitat. Així doncs, s’hauria de tenir en compte que el litoral no és només un recurs, i caldria que la Llei incorpores la gestió ambiental com a element clau. 
L’organització destaca el fet que no es contemplin els riscos derivats del canvi climàtic en els municipis litorals, així com tampoc el canvi d’usos que es puguin derivar de l’augment del nivell del mar. En aquest sentit, l’ANG considera que la Llei hauria d’analitzar els riscos derivats del canvi climàtic en els municipis litorals, així com aplicar mesures urgents d’adaptació als efectes del canvi climàtic en el sistema costaner. 
Tampoc es consideren aspectes com la degradació i el dèficit de sediments, a més de la gestió d’aquests per a la regeneració dels espais litorals, ja que es tracta d’un dels molts serveis ecosistèmics que el litoral disposa i que s’han d’avaluar per tal de garantir-ne preservació i conservació al llarg del temps. 
Des de l’entitat també es plantegen millores de gestió en les diferents classificacions de platges, com dotar a les urbanes d’un sistema de gestió ambiental tipus EMAS desenvolupat als Plans municipals. Pel que fa a les platges naturals, cal implantar mesures de conservació que garanteixin el seu valor ecològic, natural i paisatgístic, i en concret en tot allò que té a veure amb el fondeig.
Un altre factor a tenir en compte és que en l’Avantprojecte presentat no es recullen mesures de desestacionalització del sector turístic vinculat al turisme de platja, tot i que en els darrers anys s’hagi evidenciat un augment dels impactes i alteracions patits pel medi natural derivats en major part, pel fet de centralitzar el volum turístic costaner només durant la temporada d’estiu. 
Així doncs, en aquest aspecte, l’ANG considera oportú encaminar la seva gestió cap a una desestacionalització i compatibilitzar un allargament de la temporada turística amb la possibilitat de recuperació dels recursos naturals, intentant reforçar també l’accés del ciutadà al recurs platja tot l’any i no només durant els mesos d’estiu. En aquest sentit, l’ANG demana que s’analitzi la capacitat de càrrega del sistema costaneri s'hi apliquin mesures restrictives en cas que es superi aquesta capacitat.
L’ANG remarca que a l’Avantprojecte hi ha una escassa incidència en aspectes ambientals com la biodiversitat i les espècies protegides, i l’entitat ecologista considera que cal fer-hi menció específica, així com també als serveis ecosistèmics del sistema costaner.
Des de l’ANG, es planteja la possibilitat de crear un observatori de posidònia que monitoritzi l’estat d’aquesta comunitat bentònica i proporcioni informació referent a mesures per la seva preservació. 
En aquest sentit, l’ANG reclama limitar la flota nàutica i definir la capacitat de càrrega de les platges, ja que la Llei hauria de garantir la conservació de la biodiversitat costanera.
Finalment, l’entitat reclama la presència d’entitats ecologistes en les figures creades per tal d’establir nous mecanismes de coordinació i participació en la gestió del litoral, així com el Consell Rector i la Comissió d’Ordenació del Litoral.

L’ANG demana un observatori de la posidònia que monitoritzi l’estat d’aquesta comunitat bentónica

Demanem que s’analitzi la capacitat de càrrega del sistema costaner, i s'hi apliquin mesures restrictives


Els Naturalistes alerten que la nova llei costanera prioritza els usos turístics
Diari de Girona 17/2/2017

L'ANG presenta al·legacions a l'avantprojecte de la Generalitat perquè hi troba a faltar mesures proteccionistes i anàlisi dels riscos del canvi climàtic

Una barca netejant la badia de Roses, en una imatge d´arxiu. rosana vidal

L'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) critica que l'avantprojecte de llei d'ordenació del litoral català, del Departament de Territori i Sostenibilitat, sigui un document més regulador dels usos turístics i urbanístics actuals que un marc legal per protegir la costa.

Per aquest motiu, l'entitat acaba de presentar una sèrie d'al·legacions amb les quals demana a la Generalitat que la llei prioritzi la gestió ambiental, analitzi els riscos derivats del canvi climàtic en els municipis costaners i apliqui mesures urgents per tal d'adaptar-se als seus efectes.

Espècies protegides

El portaveu de l'ANG, Enric Cortiñas, va argumentar que «la llei no ha prestat prou atenció a la part de canvi climàtic, perquè l'articulat fa moltes més referències als usos turístics que a com prevenir l'augment del nivell del mar, l'acció de les llevantades o la realització d'informes i estudis periòdics». També hi han trobat a faltar més incidència en la biodiversitat i les espècies protegides.

Els Naturalistes lamenten que l'avantprojecte de llei no tingui en compte ni la degradació ni el dèficit de sediments o la possibilitat de gestionar-los per a la reutilització de les platges.

Tal com especifiquen en el document presentat a la Conselleria, la redacció de la llei està «condicionada per la idea que el litoral és un recurs amb potencial turístic que ha de ser gestionat i aprofitat». En canvi, l'organització proteccionista defensa el tractament de la costa com alguna cosa més que un recurs amb possibilitats de ser explotat.

Després d'analitzar l'avantprojecte, l'ANG ha comprovat que no recull mesures per desestacionalitzar l'activitat turística vinculada a la platja, ignorant el fet que al llarg dels últims anys s'ha evidenciat «un augment dels impactes i les alteracions del medi natural», causat pel fet de «centralitzar el volum turístic costaner només durant la temporada d'estiu».

Desestacionalitzar el turisme

Per corregir aquesta tendència, l'entitat demana que la gestió del litoral contempli la desestacionalització i la prolongació de la temporada turística. En relació amb aquest punt, a les al·legacions reclamen que s'analitizi la capacitat de càrrega del sistema costaner i, quan s'hagi determinat, s'apliquin mesures restrictives quan s'excedeixi.

Des del seu punt de vista, i tal com va subratllar Cortiñas, un altre fet significatiu de l'enfocament de la futura llei és que no preveu cap tractament específic per a la posidònia. Per preservar aquesta alga, l'ANG considera que seria bo crear un observatori de posidònia que permeti controlar el seu estat i aporti informació útil per a la seva protecció. Amb aquest objectiu, l'associació creu que cal limitar la flota nàutica i definir la capacitat de càrrega de les platges, «ja que la llei hauria de garantir la conservació de la biodiversitat costanera» –remarquen.

D'altra banda, els Naturalistes demanen al Departament de Territori millores de gestió en els diferents tipus de platges. Pel que fa a les urbanes, proposen dotar-les d'un sistema d'auditoria ambiental EMAS desenvolupat en els plans municipals. Mentre que per les naturals, plantegen la implantació de mesures de conservació que en garanteixin el valor ecològic i paisatgístic; tot especificant que es presti una especial atenció a tot allò que tingui a veure amb el fondeig.

Per últim, l'ANG reclama que tant el Consell Rector com la Comissió d'Ordenació del Litoral, previstes a la nova llei, comptin amb la representació d'entitats del territori i ecologistes.


Respectar l'ecosistema i voluntat política per conservar les platges.


Les plantes marines que han salvat el litoral d l'Ampolla durant el temporal vía

Este vegetal és un gran protector de l'erosió que provoca l'onatge a la costa. | Mireia Curto
http://www.aguaita.cat/noticia/8361/plantes/marines/salvat/litoral/ampolla/durant/temporal

https://twitter.com/gepecedc/status/832552197091127296
Fins quan ajuntaments, Generalitat i Estat llençaran milions i milions d'€ x l'aigüera regenerant malament platges?


GEPEC 16/2/2017

Des de fa temps les entitats que ens dediquem a la defensa de la natura apostem per un canvi de model pel que fa a la gestió de les nostres platges. Un exemple és l’exitós experiment a la platja urbana de la Paella de Torredembarra on a partir de restes marines s’estan creant dunes. El temporal d'aquests darrers dies i l'impacte que ha generat, posa en evidència que, malgrat abocar-hi una quantitat ingent de recursos, fa anys que no gestionem correctament les nostres platges perquè les continuem perdent.

Un dels problemes més destacables és l'erosió que pateix el litoral. L'informe realitzat pel Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC), el qual ha sigut encarregat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya estableix: un retrocés de 1,4 metres/any de mitjana. Al sud de Catalunya és de 2.39 a causa de la regressió del delta de l'Ebre.

Aquest retrocés té moltes causes: desaparició dels sistemes dunar, alteració de la dinàmica litoral per ports, espigons, desaparició de les praderies de fanerògames marines, preses als rius impedint que els sediments arribin al mar, canvi climàtic, etc. A tot això cal afegir-hi les accions que es duen a terme a les platges catalanes quan hi ha temporals i que són el tema que avui volem tractar.

Quan hi ha un temporal de grans dimensions, com el de fa uns dies, arriben a les nostres platges grans quantitats de restes marines, bàsicament de plantes marines (fanerògames). Del nostre mar són característiques, per exemple, la Cymodocea nodosa (les restes de la qual han arribat en gran quantitat aquests dies) i la Posidonia oceanica. Cal destacar que és un fenomen totalment natural i que té els seus beneficis sobre les platges.

Les restes marines naturals no són escombraries, ni brutícia, ni tan sols arriben a provocar cap problema sanitari. En canvi generen molts beneficis com ara la protecció contra altres temporals i la pèrdua de sorra, atès que aquestes restes estructuren i fixen la sorra i actuen com absorbidores de l’energia mareomotriu. També fan la funció de captadors de sorra, augmentant la càrrega sedimentària del vent fent reposar la gran quantitat de sorra que es perd en superfície o bé, sota la mar, o bé terra endins. No hi ha cap element o acció artificial que guanyi en eficiència a aquests filaments vegetals.

Actualment els ajuntaments de la costa catalana sorrenca retiren aquestes restes fora de l’època de bany, actuació que no té cap sentit perquè desaprofitem el servei de protecció i ecològic que fan a la platja, el que suposa un cost econòmic elevat que paguem entre tots amb fons públics. Possiblement la majoria d'Ajuntaments incorren en aquestes pràctiques per pura inèrcia, actuant sobre les platges com si fossin espais artificials estables, aplicant les mateixes lògiques com qui neteja un carrer. Però cal dir que això és fruit d'una gestió cedida a persones que no tenen formació en geomorfologia litoral moderna que tingui en compte l’impacte positiu d’aquestes plantes. Aviat serà arcaic aquest intent de retenir allò que és mòbil amb estructures sòlides fixes, o de que la gestió de la sorra de les platges sigui un pou sense fons on abocar inútilment recursos que no disposem. Si volem protegir aquest gran recursos econòmic que representa la primera línia del litoral, el primer que hauríem de fer és conèixer-lo. Sense fer-ho és impossible treure-li el màxim rendiment de manera sostinguda en el temps i sostenible cap a la resta d’éssers amb els que la compartim.

El que demanem no és res estrany, a les Illes Balears ja fa anys que en part apliquen aquests coneixements a les seves platges: enretiren les restes artificials manualment i deixen les naturals. I a casa nostra ja tenim ajuntaments com primer Torredembarra, i ara Tarragona que han començat a posar en pràctica aquesta manera intel·ligent de gestionar aquest recurs econòmic i social.

També demanem que tant l’Avantprojecte de Llei d’ordenació del litoral català, com tots els plans d’usos de les platges i les ordenances municipals d’ordenació del seu litoral que es tramitin siguin coherents amb els coneixements que potenciïn una gestió intel·ligent que respecti i augmenti el seu caràcter natural, no que hipotequi part de la seva superfície amb quotes retrògrades d’ocupació de la seva superfície.

Des de les entitats de la Federació Ecologistes de Catalunya, conscients que també cal un canvi cultural generalitzat entre la població i la classe política, volem fer una crida a començar urgentment a fer aquest canvi de gestió i avançar cap a un model més sostenible, econòmic i respectuós amb els sistemes naturals del nostre litoral... si volem ser part de la solució i no del problema.

A la imatge podem observar com aquests filaments contribueixen a fixar milers de tones de sorra que altrament marxarien al rerepaís d’aquesta platja

Més sobre la prolongació de l'autopista C-32 entre Tordera i Tossa de Mar 17/2/2017...

Vull destacat aquest fragment d'una de les notícies d'avui (es refereix a la desapareguda zona humida PEIN i XN2000 Prats d'en Gai on no només s'ha perdut la inundabilitat dels terrenys, sinó que també s'han destruït les mesures compensatòries de llavors)...

L'Ajuntament de Tordera (Maresme) presentarà un escrit al TSJC com a part interessada. El coordinador de l'equip de govern (CiU i un regidor no adscrit), Josep Llorens, recorda que la C-32 va quedar interrompuda el 2010 al seu terme municipal, en previsió que continués fins a Lloret: “Vam haver de parlar amb molta gent perquè, a més, afectava una zona natural. Però allò només tenia sentit si s'arribava fins a Lloret.


Acusen el govern de Lloret de «pressionar» els empresaris en la defensa de la C-32
Diari de Girona 17/2/2017

La plataforma Aturem la C-32 denuncia que l'equip de govern lloretenc fa «moviments foscos i interessats» a favor del projecte de prolongació, després de la reclamació feta per les cambres de comerç gironines perquè l'obra s'executi a la primavera

Els membres de la Plataforma de la C-32 durant un acte en contra del projecte Aturem la C-32







La Plataforma Aturem la C-32 va acusar ahir l'equip de govern de Lloret de Mar (CiU, PSC i ERC) de fer «moviments foscos i interessats» en favor del projecte de prolongació d'aquesta carretera entre Blanes i Lloret. «Lamentem la manca de decència política i la manera vergonyosa com es vol confondre la ciutadania, donant valor només a l'opinió d'uns quants, per influir en la justícia».

L'entitat ecologista es va referir així al manifest conjunt que les cambres de comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols van fer públic dimecres, reclamant que s'executi la prolongació de la carretera perquè consideren que és «essencial i prioritària» i que han de començar a la primavera, tot i el recurs interposat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per 16 entitats contràries.

«El govern de l'Ajuntament de Lloret de Mar, amb el seu alcalde Jaume Dulsat al capdavant, demana a gremis d'empresaris hotelers i del comerç de Lloret que li facin la feina de propaganda a favor del projecte de prolongació de la C-32 quan està tot en mans dels tribunals» va assegurar la plataforma, recordant que el TSJC està estudiant si aturar l'obra de manera cautelar, mentre resol el contenciós.

«Aturem la C-32 no se sorprèn de les maniobres fosques d'aquests polítics que es pleguen als desitjos dels poders financers, neguen el diàleg, neguen el dret a decidir de la ciutadania i neguen a les futures generacions el dret a viure en un territori on el bosc i el patrimoni cultural continuïn formant part del seu paisatge» va criticar l'entitat.

Així mateix, la plataforma va assegurar també que la Mesa de Turisme i l'Associació de comerciants de Lloret de Mar «han fet arribar als seus associats» una petició per correu electrònic, i de forma urgent, «perquè es posicionin a favor o en contra de personar-se com a entitats codemandades pel recurs presentat». «Cap d'aquestes entitats han estat demandades per ningú, és impossible que es puguin personar només ho poden fer Generalitat o Ajuntaments» va explicar l'entitat ecologista, qui de nou va acusar el govern lloretenc d'estar «darrere» aquesta petició «fent posicionar els associats amb un argument fals que genera més confusió malintencionada».

Irregularitats

?Amb relació als defensors de la infraestructura, Aturem la C-32 va recalcar que els «sorprèn» que es «deixin influir fins al punt de no entendre» que el recurs presentat per la Plataforma al TSJC és en contra del projecte actual i de «les irregularitats gravíssimes que conté en àmbit ambiental». «Acusem els ajuntaments de Lloret i Tordera, les tres Cambres de Comerç gironines i a les entitats que es posicionen a favor d'aquest projecte de voler una autopista fins al cor de la Selva Marítima més enllà de qualsevol protecció acceptable del medi natural i cultural i d'estar alimentant la confusió i l'enfrontament en el territori», va concloure l'entitat ecologista en el comunicat.

Cal recordar que l'Ajuntament de Lloret es personarà com a part afectada en el procés judicial contra el recurs de les entitats contràries admès a tràmit pel TSJC.


La plataforma Aturem la C-32 diu que l’alcalde de Lloret pressiona els empresaris per a que recolzin el projecte


Aturem la C-32 sosté que el seu recurs al TSJC fa posar nerviós l'alcalde de Lloret
El Punt Avui 17/2/2017

La plataforma diu que Dulsat insta hotelers i botiguers a fer pressió a favor de l'autopista

El batlle admet que ha fet una reunió privada amb partidaris del ramal

Opositors a l'allargament de la C-32 fins a Lloret, en el ple municipal del desembre del 2015. Foto: QUIM PUIG.

JORDI FERRER - LLORET DE MAR / TORDERA
La Plataforma Aturem la C-32 considera que l'alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat (CiU), està nerviós des que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre a tràmit el seu recurs contra l'allargament de l'autopista. Segons un dels portaveus d'Aturem la C-32, Jordi Palaudelmàs, Dulsat es va reunir la setmana passada amb hotelers, botiguers i comerciants per “contrarestar” l'aparició als mitjans dels contraris a l'allargament de l'autopista. “Això denota nerviosisme”, afirma.

En un comunicat, Aturem la C-32 acusa el consistori de pressionar empresaris i comerciants abans que el TSJC decideixi si suspèn l'inici de l'allargament del ramal. Els opositors es queixen –amb referència a Dulsat– de “la manca de decència política i la manera vergonyosa com es vol confondre la ciutadania, donant valor només a l'opinió d'uns quants, per influir en la justícia”.

“Tot és lícit”

L'alcalde de Lloret, Jaume Dulsat, assegura que l'equip de govern (CiU, el PSC i ERC-Avancem) treballa amb tranquil·litat i esperant que la Generalitat pugui començar els treballs. Dulsat admet que la setmana passada va participar “en una reunió privada amb empresaris, veïns i comerciants, amb gent que està a favor de la C-32 i un representant de la Generalitat. Tant és lícit l'oposició com el fet de defensar l'obra”.

El TSJC ha ofert als consistoris de Lloret, Blanes i Tordera la possibilitat de presentar un escrit com a part interessada. Ho faran el de Lloret i el de Tordera (vegeu la peça).

LA DATA

07.09.16 Va ser el dia que la plataforma Aturem la C-32 va demanar la suspensió de les obres amb el recurs al TSJC.

LA XIFRA

26 mesos és el període de les obres de Tordera-Blanes-Lloret de la C-32. Costen 52 milions d'euros (sense IVA).

L'escrit de l'Ajuntament de Tordera al TSJC

L'Ajuntament de Tordera (Maresme) presentarà un escrit al TSJC com a part interessada. El coordinador de l'equip de govern (CiU i un regidor no adscrit), Josep Llorens, recorda que la C-32 va quedar interrompuda el 2010 al seu terme municipal, en previsió que continués fins a Lloret: “Vam haver de parlar amb molta gent perquè, a més, afectava una zona natural. Però allò només tenia sentit si s'arribava fins a Lloret.”


Ràdio Marina 17/2/2017

L’alcalde de Lloret recorda que l’ampliació de la C-32 és una obra que es necessita des de fa 25 anys.

Lloret es presentarà a la causa oberta pel TSJC arran del recurs presentat contra el projecte per les entitats contràries a l’obra, segons ha confirmat Jaume Dulsat.

Dulsat, recorda que Lloret és l’únic gran ciutat turística que no té connexió amb l’autopista.

Des de Blanes, només s’enviarà un document consensuat entre els vuit grups municipals sense personar-se en la causa, segons ha explicat l’alcalde Miquel Lupiáñez.

A Tossa, encara no han analitzat el tema, però, l’alcaldessa Gisela Saladich, té clar que l’obra s’ha de fer.

Escoltar Dulsat, Lupiáñez i Saladich: http://www.radiomarina.com/2016/6313-2/

Si el TSJC no ho atura, les obres han de començar aquesta primavera.

Cítiques de la Plataforma Aturem la C-32

Aturem la C-32 critica l’alcalde de Lloret de Mar per demanar a gremis i associacions que defensin el projecte de la C-32 i es personin al cas com afectats.

Segons la Plataforma, “el govern de l’ajuntament de Lloret de Mar, amb el seu alcalde Jaume Dulsat al capdavant, demana
a gremis d’empresaris hotelers i del comerç de Lloret que li facin la feina de propaganda a favor del projecte de prolongació de la C-32 quan està tot en mans dels tribunals”.

Acusen als Ajuntaments de Lloret i Tordera, a les tres Cambres de Comerç gironines i a les entitats que es posicionen a favor d’aquest projecte “de voler una autopista fins al cor de la Selva Marítima més enllà de qualsevol protecció acceptable del medi natural i cultural i d’estar alimentant la confusió i l’enfrontament en el territori”.

Aturem la C-32 recorda que en el procés de participació ciutadana, va guanyar de manera clara i rotunda el NO a l’autopista.



De com es passa d'un paisatge rural a un periurbà 17/2/2017...

i la arranjaran una 12a de camins de Palafolls fins l'any 2019.


Fa dies que vaig reproduint notícies referides als "ajuts" de les Diputacions per a l'arranjament i asfaltat de camins rurals a tot el territori, ja siguin espais naturals "protegits" o no ...

La Diputació destina 773.000€ aquest mandat a la millora i manteniment de camins municipals del Maresme
Diputació de Barcelona 1/2/2017

La Diputació destina 46.500 € al manteniment de camins a Palafolls
Ràdio Palafolls 2/2/2017

47.314 euros per al manteniment de camins a Tordera
Ràdio Tordera 9/2/2017

S’arranjaran 12 camins municipals en dos anys
Ràdio Palafolls 14/2/2017

I és que gràcies a les Diputacions i als ajuntaments de torn, gens preocupats pel medi natural com ha quedat demostrat reiteradament, el nostre entorn natural està passant de ser un paisatge rural a un periurbà.

Aquí podeu veure el mapa d'actuacions a Palafolls com a exemple (cliqueu a sobre per veure el PDF ampliat)...

PDF, 0 Kb

L'Ajuntament i la Diputació milloraran 12 camins rurals de Palafolls
Ajutament de Palafolls 16/2/2017

El nostre municipi té una amplia i extensa xarxa de camins rurals que recorren gran part del terme municipal. Per ajudar en la seva conservació i millora, l’Ajuntament de Palafolls ha rebut una ajuda de més de 46.500€ de la Diputació de Barcelona que, sumat als fons propis,  li permetrà fer actuacions concretes a la seva xarxa de camins.

Aquesta subvenció forma part del Programa Complementari de millora de Camins Municipals i, conjuntament amb una aportació directa del consistori, permetrà fer actuacions en 12 camins municipals.

Seran actuacions específiques de manteniment i de millora d’aquests camins rurals. Actuacions com ara la construcció d’arquetes de recollida d’aigües, conduccions d’aigua pluvials cap a les cunetes, millores dels murs de rocalla o la recuperació de pendents d’alguns d’aquests vials rurals.

Tot i que l’ajuda de la Diputació de Barcelona no es farà efectiva fins el 2019, l’Ajuntament de Palafolls ha decidit iniciar ja els treballs de millora, per fases, i en breu treurà els treballs a licitació pública per trobar l’empresa que s’encarregarà  de fer aquestes millores.

Els primers punts a actuar seran al camí de Mas Carbó i el de Sant Genís.

Geneta (Genetta genetta) i la seva latrina a la Riera d'Arbúcies 16/2/2017 Arnau Tolrà. Font: Twitter.com

Geneta i la seva latrina. Porta uns 4 anys marcant el mateix lloc, excremnts composts de ratolins però tmbé ocells i cranc. Riera d'Arbúcies