dissabte, 26 de desembre del 2009

Sobre la protecció de la desembocadura del riu Tordera 26/12/09...


El Partit Popular vol negociar amb Malgrat de Mar la neteja del delta de La Tordera
Malgrat Confidencial 26/12/09
.

El regidor del Partit Popular Celestino Lillo, responsable de l’àrea de Medi Ambient a l’Ajuntament de Blanes, ha manifestat la intenció del seu grup de recuperar i millorar l’espai del delta de La Tordera. Amb aquest objectiu, el PP ja ha presentat diverses esmenes als pressupostos de la Generalitat. Els populars han demanat que es destini una partida econòmica per tirar endavant la neteja d’aquest espai natural.

Lillo, en declaracions a "Diari de Girona", recolza la proposta de l’entitat naturalista Orchis d’instal·lar a la zona del delta una torre d’observació d’aus i reforestar i netejar l’espai. El regidor també s’ha mostrat partidari de protegir amb una tanca l’espai de nidificació dels ocells, una zona de canyars.

Però perquè aquesta declaració d’intencions no es quedi a mitges -a Blanes només li correspon la custodia d’un costat de la riba- Celestino Lillo ha assegurat que es posarà en contacte amb l’Ajuntament de Malgrat de Mar per treballar conjuntament en la millora del delta de La Tordera.

Dues fotografies, des del mirador de Canyelles, entre Lloret i Tossa de Mar, i a Tossa, 25/12/09. Susana Cobos


Anant ahir cap a tossa hi havia tanta nitidesa que des del mirador de Canyelles, a la carretera de Lloret a Tossa, es veia perfectament el delta de la Tordera i també Montjuic, i alguns dels gratacels.

També hem vist un corb marí gros (Phalacrocorax carbo) a la platja de Tossa, junt a desenes i desenes de gavians.
.
Susana Cobos

Bec de serra mitjà (Mergus serrator) davant la desembocadura del Rec Viver (Malgrat de Mar) 26/12/09

Aquest vespre hi havia un bec de serra mitjà (Mergus serrator) femella nedant al mar a prop de 49 ànecs collverds (Anas platyrhynchos), just davant de la desembocadura de Rec Viver (Malgrat de Mar)...
.


Al mar, també...

5 mascarells (Morus bassanus) adults pescant molt a prop de la platja.
13 baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
7 baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
9 baldrigues sense identificar (Puffinus sp.)
2 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
2 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
Gavines vulgars (Larus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
... i els 49 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)

Algunes imatges del Rec Viver, actualment engolit pels càmpings de Malgrat...
.

A la desembocadura del riu Tordera, ple d’aigua perquè ja baixa aigua pel riu gràcies a les pluges d’aquests darrers dies...
.

1 picot verd (Picus viridis) espantat per un aligot
1 aligot comú (Buteo buteo) al bosc de ribera
1 gaig (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Tudons (Columba palumbus)
Polles d’aigua (Gallinula chloropus) escoltades
Cueretes blanques (Motacilla alba) a la platja
1 titella (Anthus pratensis) a la platja
... i poca cosa més, hi ha molta gent dintre.

Port d’Arenys de Mar 26/12/09. Enric Badosa

Font: www.ornitho.cat

Observacions de l’Enric Badosa...

3 Gavots (Alca torda)
2 Mascarells (Morus bassanus) adults
Unes 85 Baldrigues balears (Puffinus mauretanicus). Pescant i es mouen força en grup, entre 200 i 500 m de l'espigó.
1 Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)
13 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
6 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis) Pescant a prop de l'espigó.
Uns 300 Gavians argentats (Larus michahellis)
2 Gavians foscos (Larus fuscus)
1 Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
50 Gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 Titella (Anthus pratensis)

Aus marines davant Canet de Mar 25/12/09. Enric Badosa

Font: www.ornitho.cat

Observacions de l’Enric Badosa...

25 Baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
550 Gavines capnegres (Larus melanocephalus). Unes 250 estan caçant a l'aire algun tipus d'insectes.
25 Gavines vulgars (Larus ridibundus)

Salamandres (Salamandra salamandra) a Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta) 24/12/09. David Caballé


Fotografies de salamandres (Salamandra salamandra) de David Caballé a Can Ratet (Sant Iscle de Vallalta). Comenta que hi havia 3.

Esplugabous (Bubulcus ibis) a Santa Susanna 25/12/09

Aquesta tarda hi havia un grup de 7 esplugabous (Bubulcus ibis) menjant a la gespa entre la benzinera i l’N-II a Santa Susanna.

Aligot comú (Buteo buteo) a Malgrat de Mar 25/12/09

Aquesta tarda, com gairebé sempre des de fa unes 5 setmanes, hi havia un aligot comú (Buteo buteo) a un dels pals als camps d’entrada a Malgrat de Mar al costat de l’N-II.

Cabussons emplomallats (Podiceps cristatus) a Blanes 25/12/09

Aquesta tarda hi havia 2 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus) nedant i pescant prop de la sorra de la platja de davant el passeig marítim de Blanes, entre Sa Palomera i el port.

També...

3 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
unes 10 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
unes 100 gavines vulgars (Larus ridibundus)
uns 50 gavians argentats (Larus michahellis)
mínim 2 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)

I per la platja, també...

cueretes blanques (Motacilla alba)
pardals comuns (Passer domesticus)
coloms roquers (Columba livia var. domestica)

divendres, 25 de desembre del 2009

Algunes notícies més per llegir 25/12/09...

El PP demana protegir el delta de la Tordera i fer-hi un lloc d'observació d'aus
Diari de Girona 25/12/09

L'entitat que conserva la riba esquerra del riu indica que no ha arribat a cap acord amb Blanes

Una imatge de la llacuna del delta de la Tordera. carles colomer

MARTÍ SANTIAGO
El grup del Partit Popular, a instàncies del regidor de Medi Ambient de Blanes, Celestino Lillo (PP), va presentar unes esmenes als pressupostos de la Generalitat demanant una partida econòmica per recuperar i millorar l'espai fluvial del delta de la Tordera en el seu tram final, en passar per la vila.


Es dóna la particularitat que l'entitat naturalista Orchis ha arribat a un acord de custòdia amb el propietari del càmping La Tordera, a la riba esquerra del riu, que forma part de Malgrat de Mar, al Maresme, per tal de mantenir en condicions la llera fluvial. Però, en canvi, a la banda dreta, que correspon a Blanes, no pot actuar-hi perquè no ha arribat a cap tipus d'acord amb l'Ajuntament.


Lillo indica que des de la seva àrea s'estudiarà la proposta d'Orchis que consisteix, a grans trets, a marcar passos de ruta, instal·lar una torre d'observació d'aus per impedir que les persones s'endinsin dins la llacuna per veure els ànecs, reforestar i netejar l'espai, així com instal·lar una tanca de protecció al voltant dels canyars per protegir la nidificació dels ocells durant la primavera.


Lillo ha indicat que no descarta aconseguir, en un futur, que aquest espai acabi convertint-se en un punt d'observació d'aus "com ho és el delta de l'Ebre". Fins i tot, ha assegurat que hi hauria la possibilitat de sol·licitar protegir el delta amb la figura d'un PEIN.


El portaveu d'Orchis, Javier Romera, ha posat en dubte l'entusiasme del regidor afirmant que, a dia d'avui, no s'ha reunit amb l'associació i que, a més, pel que fa a l'opció de declarar el delta com a PEIN, és un aspecte difícil atès que l'espai ja està integrat dins "el catàleg de zones humides de Catalunya i la xarxa natura 2000". Romera apunta que des de Blanes ningú no s'ha posat en contacte amb ells ni els ha informat de cap col·laboració i afegeix que aquesta situació s'hauria de resoldre ja que, per exemple, quan l'entitat conservacionista faci les netejes del riu "no pot centrar-se només en la meitat esquerra".


Actualment, Orchis està empleant recursos propis per dur a terme actuacions de millora en l'espai, fomentar l'estudi del delta i treballar per fer-ne una zona d'interpretació. Això sí, de moment, tan sols a la riba esquerra perquè és l'única que pot custodiar gràcies a l'acord amb el càmping.


Per part seva, Lillo ha indicat que es posarà en concacte amb l'Ajuntament de Malgrat de Mar per negociar la protecció de l'entorn.

.................................................................



Un any de temporal de milions
El Punt 25/12/09

Les destrosses de la ventada del dia de Sant Esteve passat han comportat 40 milions de despesa a la costa i la muntanya

El temporal del dia de Sant Esteve de l'any passat va ser un dels més durs que es recorden. El vent de llevant va provocar destrosses a bona part del litoral gironí i les nevades van causar danys importants en terrenys forestals de la Garrotxa. Administracions i particulars han hagut de destinar durant aquest any al voltant de 40 milions d'euros per arreglar els desperfectes. A la Costa Brava, van resultar especialment afectats els municipis de l'Escala, Blanes, Tossa, Torroella de Montgrí, Platja d'Aro, Portbou i Llançà, tot i que hi va haver afectacions pràcticament a tots els municipis de mar. Un any després de la llevantada, la majoria dels desperfectes estan ja arreglats i només falten per fer obres importants a Llançà, Portbou, Blanes i Tossa de Mar.

L'any 2009 ha estat un any d'inversions a les comarques gironines per arreglar les destrosses que va provocar el temporal del dia de Sant Esteve de l'any passat, amb una despesa entre administracions i particulars de prop de 40 milions d'euros.

Per administracions, la despesa més important la va fer el servei de Costes de Madrid, del qual depenen la majoria de serveis malmesos, amb més de sis milions d'euros. També Ports de la Generalitat ha hagut d'invertir 3,4 milions, per reparar els ports de Llançà, Blanes, el Port de la Selva, l'Escala, l'Estartit, Palamós i Sant Feliu de Guíxols. La Diputació i els ajuntaments també han destinat partides importants a arreglar desperfectes. A banda de la inversió pública, però, s'ha de comptar amb el desemborsament que han hagut de fer els particulars amb propietats afectades. Hi va haver negocis inundats i barques enfonsades, entre altres afectacions, que s'han cobert en part amb les assegurances.

Aquest cop, pluja

Per aquest any, el servei meteorològic de Catalunya preveu el dia de Sant Esteve com una jornada plujosa, tot i que amb precipitacions moderades que no han de comportar problemes destacats.


Un any després del temporal de Sant Esteve encara s'està arreglant s'Abanell
.
Un vaixell encallat.

A Blanes el temporal va fer molt mal a tot el litoral. Les onades van sobrepassar el port i dues embarcacions van quedar totalment destrossades. Les restes d'aquests vaixells van estar dies escampades a la platja. L'onatge va provocar destrosses tant a la platja Gran com a s'Abanell. L'aparcament subterrani del passeig, per exemple, va quedar totalment inundat durant dies, amb cotxes a dins atrapats. La Generalitat va destinar 62.000 euros a reparacions d'urgència en el seu petit tram de s'Abanell, mentre que el govern espanyol va decidir fer una reforma d'urgència de tot el seu passeig, que va pujar fins a 3,6 milions d'euros. El regidor de Serveis Municipals i Brigada d'Obres i Medi Ambient de Blanes, Celestino Lillo (PP), assenyala que des del consistori es van destinar més de 40.000 euros a reparar dutxes, canonades, palmeres i a netejar les zones. Ara la Generalitat està duent a terme una actuació en el seu tram de s'Abanell, de 530.000 euros, per posar-hi un espigó i un mur de contenció que eviti danys en pròxims temporals. Una altra actuació que s'ha agilitzat són els tràmits per a l'ampliació del port de Blanes, que tindrà una inversió de 22,7 milions d'euros.

El Sant Esteve més amarg
El Punt 25/12/09

L'any passat, una duríssima llevantada es va endur tres vides a Barcelona i va causar destrosses milionàries a la costa

El temporal del dia de Sant Esteve de l'any passat va ser un dels més durs que es recorden a casa nostra. El vent de llevant va provocar destrosses a bona part del litoral barceloní i gironí, i les nevades van causar danys importants en terrenys forestals de la Catalunya interior. A més, la llevantada, duríssima des de Sant Esteve fins al dia 29, es va endur tres vides només a les costes de Barcelona. Administracions i particulars han hagut de destinar durant aquest any milions d'euros a les reparacions, algunes de les quals encara no estan acabades. A la demarcació de Barcelona, a més, no s'ha trobat una solució definitiva a la pèrdua de sorra de les platges i encara es treballa en el fixament de la zona dels Degotalls de Montserrat per evitar més esllavissades.

El temporal de llevant que el dia de Sant Esteve i els posteriors va castigar la costa catalana ha fet que aquest 2009 hagi estat un any d'inversions per arreglar les destrosses. Només a les comarques gironines s'han hagut d'invertit, entre administracions i particulars, prop de 40 milions d'euros. Per administracions, la despesa més important la va fer el servei de Costes del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, del qual depenen la majoria de serveis malmesos, amb més de sis milions d'euros. També Ports de la Generalitat ha hagut d'invertir 3,4 milions per reparar els ports de Llançà, Blanes, el Port de la Selva, l'Escala, l'Estartit, Palamós i Sant Feliu de Guíxols. La Diputació i els ajuntaments també han destinat partides importants a reparar desperfectes. A banda de la inversió pública, però, s'ha de tenir en compte el desemborsament que han hagut de fer els particulars amb propietats afectades. Hi va haver negocis inundats i barques enfonsades, entre altres afectacions, que s'han cobert en part amb les assegurances.

A la demarcació de Barcelona, les inversions més importants es van haver de fer per netejar i arreglar els desperfectes en les platges de Barcelona i el Maresme. A la capital catalana, per exemple, el temporal, amb onades de fins a sis metres, va malmetre una vintena d'embarcacions al Port Olímpic. A més, continuen encara les obres per fixar les roques de la zona dels Degotalls de Montserrat, on el dia 28 de desembre de l'any passat hi va haver una esllavissada.

Platges sense sorra
.
La platja de Cabrera, la més afectada. Foto: Q.P.

La mort d'un submarinista que havia sortit del port de Llavaneres, el tall de la via del tren entre Mataró i Vilassar de Mar per les fortes onades, la desaparició de tota la platja de Cabrera i un munt d'afectacions a la resta del litoral del Baix Maresme, incloses importants destrosses en els passejos marítims. El dia de Sant Esteve del 2008 va deixar un amarg record en la consciència dels veïns, i especialment dels ajuntaments de la zona sud de la comarca. Els consistoris van tenir feina a convèncer l'Estat que calia fer una inversió urgent en la recuperació de les platges. La regeneració es va fer esperar fins a l'estiu i el Ministeri de Medi Ambient va haver d'accedir a les peticions dels pescadors que la sorra que s'aboqués al litoral provingués de les reserves acumulades als ports i no pas del fons marí perquè podia malmetre l'ecosistema.

dijous, 24 de desembre del 2009

Les Llobateres (Sant Celoni) 22/12/09. David Caballé

Font: www.ornitho.cat

Observacions de David Caballé...

1 Xarxet comú (Anas crecca)
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 Fotges vulgars (Fulica atra)
1 Oca egípcia (Alopochen aegyptiaca)
Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Rascló (Rallus aquaticus)
1 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
2 Becadells comuns (Gallinago gallinago)
1 Blauet (Alcedo atthis)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Titelles (Anthus pratensis)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
1 Picot garser gros (Dendrocopos major)
1 Picot verd (Picus viridis)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Merles (Turdus merula)
Mínim 1 Lluer (Carduelis spinus)
Gafarrons (Serinus serinus)
Pardals de bardissa (Prunella modularis)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)

Pagès de Baix (Breda) 21 i 22/12/09. David Caballé

Font: www.ornitho.cat

Observacions de David Caballé...


Dilluns 21...

Mínim 38 Fredelugues (Vanellus vanellus), almenys dos grups, un a Can Bosc i l'altre als prats de dall/secà
3 Cornelles negres (Corvus corone corone)

Dimarts 22...

8 Fredelugues (Vanellus vanellus)
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 Cornelles negres (Corvus corone corone)
2 Aligots comuns (Buteo buteo)
Mínim 1 Repicatalons (Emberiza schoeniclus)

Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) riu amunt per Tordera 23/12/09. David Caballé

Font: www.ornitho.cat

Observacions de David Caballé...

5 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) volant riu amunt a l’alçada de la Vall de Sant Ou (Tordera).

1 aligot comú (Buteo buteo)

Roca Grossa (Calella) 23/12/09. Enric Badosa

Font: www.ornitho.cat

Observacions de l’Enric Badosa...

2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
9 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
15 Baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
3 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
3 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
50 Gavines vulgars (Larus ridibundus)
100 Gavians argentats (Larus michahellis)

Algunes notícies més per llegir 24/12/09...

Dues notícies “sorpresa” de caire urbanístic... només 2 petits exemples...


Corrupció a Maçanet, polítics sota sospita
Diari de Girona 24/12/09

Els responsables polítics asseguren no haver rebut cap notificació respecte a això i desconèixer de què se'ls acusa

Soms, a l'esquerra, i Guinó, a la dreta, separats pel secretari municipal. carles colomer

MARTÍ SANTIAGO
La Fiscalia provincial de Girona ha sol·licitat la imputació de l'alcalde de Maçanet, Alfons Soms (PSC) i el primer tinent d'alcalde i regidor d'Obres Públiques i Serveis, Antoni Guinó (CiU), per presumptes irregularitats urbanístiques i suposats delictes de suborn i tràfic d'influències.
Ambdós representants polítics manifesten no haver rebut cap notificació respecte a això i desconèixer de què se'ls acusa. Ara bé, asseguren que s'ha entrat un document al registre municipal en el qual, precisament, es fa referència a aquesta qüestió.
L'antecedent d'aquesta decisió del fiscal és una denúncia formulada el 5 de maig passat en la qual s'exposen un seguit de presumptes irregularitats comeses al municipi. Per exemple, en una finca rústica del veinat del Pibitller s'hauria donat una cèdula d'habitabilitat a una edificació perquè tingués els usos de vivenda; existirien informes indicant la realització d'obres sense permís ni llicència i que no estarien senyalitzades adequadament; l'alcalde hauria amonestat una patrulla de vigilants que va sol·licitar la llicència d'obres a l'encarregat d'unes reformes efectuades a la urbanització Residencial Parc obligant-los a desistir de reclamar la documentació pertinent; la construcció d'una depuradora a la urbanització Mont Barbat, suposadament sense llicència; el regidor d'Obres Públiques hauria usat informació privilegiada per enganyar el propietari d'un terreny del veinat de Comajuliana -on s'hauria de construir una central de telecomuniacions- per comprar-li la parcel·la a baix cost amb l'objectiu de lucrar-se.
La denúncia es va ampliar el 22 de maig per acusar Guinó d'acceptar el suborn d'una promotora immobiliària. Els fets exposats en aquesta indiquen que el regidor hauria obtingut en propietat un dúplex al carrer Dolors gràcies a una permuta amb la promotora per l'edifici dels jubilats.
Així mateix, la denúncia indica que Guinó va beneficiar-se d'una activitat d'extracció d'àrids al paratge de Can Gorch. Suposadament, l'edil hauria aprofitat la seva condició pública i els seus coneixements per tal d'obtenir els permisos municipals i iniciar el negoci, per la qual cosa va crear, conjuntament amb el seu fill, l'empresa Extra-àrids, SL. De fet, Diari de Girona ja va publicar aquest assumpte quan va informar sobre les investigacions realitzades pels vigilants de Maçanet al regidor.
Respecte a la controvèrsia de la sol·licitud d'imputació, el regidor d'Obres Públiques declara estar tranquil. "A mi no em consta que jo hagi estat imputat per res", assegura. És més, considera que el fet d'haver-se entrat un document al registre exposant la decisió de la fiscalia té una "vessant política d'anar fent mal al govern" que, al mateix temps, creu sospitós i intencionat, ja que la denúncia s'ha efectuat contra els caps de les formacions que estan al capdavant del consistori maçanetenc.


Enquesta del diari...
Hi ha massa «irregularitats urbanístiques»a les comarques de Girona?




L’ ALCALDE DE TORDERA, JOAN CARLES GARCIA RECLAMA UN NOU FINANÇAMENT LOCAL
Ràdio Tordera 24/12/09

L’alcalde de Tordera reclama un nou finançament local. Segons, Joan Carles Garcia, el fons estatal d’ inversió local engegat per l’ estat, a més de no solucionar els problemes de finançament dels ajuntaments, a la llarga, generarà més despesa ordinària.

(alcalde critica feil)

Garcia ha lamentat que l’any vinent s’incrementi l’IVA. Tordera ha demanat una pròrroga de tres mesos per acabar el projecte de passeig fluvial al riu Tordera. En aquests moments Tordera està acabant de definir quins projectes inclourà al Fons estatal per a l’ocupació i la sostenibilitat 2010. Tordera rebrà un milió sis cents mil euros, un 20% dels quals els podrà destinar a despesa ordinària de caire social. El termini per presentar els projectes acaba el mes de febrer.

dimecres, 23 de desembre del 2009

Sobre el “temut” morrut i les palmeres, 23/12/09...

Autoritzen un nou producte per lluitar contra el morrut de les palmeres
El Punt 23/12/09

El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM) ha autoritzat la utilització, a petició del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), del clorpirifos, un insecticida utilitzat per combatre plagues, en la lluita contra el morrut de les palmeres i l'eruga barrinadora. Aquest insecticida es podrà utilitzar en palmeres ornamentals i, per tant, es podrà fer servir tant en vivers com en àmbits urbans. El morrut de les palmeres es va introduir a Catalunya l'any 2005 i produeix danys importants a aquestes plantes i fins i tot els pot produir la mort. Principalment afecta l'espècie Phoenix canariensis. Des de la seva aparició s'han aplicat diverses mesures per evitar la seva propagació.


I dic jo... no seria més fàcil oblidar-nos de les palmeres (espècies exòtiques al nostre país) i preocupar-nos més pels arbres autòctons??? Hem viscut sense palmeres durant segles, i... ¿la preocupació és el capritx “ornamental”???

Una mica de seny, si us plau!!!

dimarts, 22 de desembre del 2009

Bibliografia recomanada... Mapes del ATLES CLIMÀTIC DE CATALUNYA PERÍODE (1961-1990)

Podeu veure els mapes del Atles climàtic de Catalunya Període 1961-1990 aquí...

http://www.meteo.cat/mediamb_xemec/servmet/marcs/marc_atles6190_mapes2.html


Atles climàtic de Catalunya Període 1961-1990. Termopluviometria
Precipitació mitjana anual (mm) - 01


Atles climàtic de Catalunya Període 1961-1990. Termopluviometria
Temperatura mitjana anual (ºC) - 19


Podreu escollir entre els mapes de temperatures i precipitacions mitjanes mensuals, estacionals o anuals, l’amplitud termomètrica o el règim pluviomètric.

Un cop seleccionat, Clicant sobre el mapa accedireu al mapa amb resolució 2520x2583.


L’Atles Climàtic de Catalunya Període (1961-1990) consta exclusivament d'informació termopluviomètrica. A diferència dels anteriorment publicats, se centra en la caracterització del període climàtic 1961-1990, internacionalment acceptat com a període de referència.

Per editar-lo, ha calgut treballar de manera coordinada entre diversos organismes a fi de fer confluir especialitats ben diferents però necessàries en l’elaboració d’una obra com aquesta. El rigorós estudi realitzat per especialistes de la Universitat de Barcelona, autors de l’obra, amb l’assessorament tècnic de l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, s’ha materialitzat en forma cartogràfica aprofitant la capacitat tècnica i l’experiència de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. En aquest sentit, si en l’Atles Climàtic de Catalunya. Termo-pluviometria (ICC i DMA, 1997), precedent d'aquest, es plantejava la recopilació exhaustiva d’enregistraments meteorològics a partir de gran part de la informació disponible fins el 1980 aproximadament, l’actual recull estrictament dades del període 1961-1990.

Per a la elaboració dels mapes climàtics es va seguir un procediment de traçat manual de les isopletes basades en les dades de les diferents estacions meteorològiques i en l’àmplia experiència geogràfica i climàtica dels autors. Les dades utilitzades per a la seva construcció procedeixen, excepte en el cas de Barcelona (Fabra), directament obtingudes de l’observatori, de la xarxa de l’Institut Nacional de Meteorologia (actualment Agencia Estatal de Meteorología), gràcies al conveni de col•laboració entre aquesta institució i el Servei Meteorològic de Catalunya.

La cartografia generada presenta 32 làmines amb la representació cartogràfica (a escala 1:750.000) de la temperatura i la precipitació (mitjanes mensuals, estacionals i anuals) sobre un fons físic de Catalunya:

- 18 mapes de precipitació: la mitjana anual, les 12 mitjanes mensuals, les 4 mitjanes estacionals i un del règim pluviomètric estacional.

- 14 mapes de temperatura: la mitjana anual, les 12 mitjanes mensuals i un de l’amplitud tèrmica mitjana anual.

Enllaços d’interès… libellulasman

Interessant pàgina web sobre els odonats (libèl·lules i espiadimonis)...

Si eres un enamorado de la Naturaleza, si te gusta la fotografía o si te interesa “El Fascinante Mundo de las Libélulas”, aquí encontrarás algo de lo que andas buscando.

Nuestro deseo es que aprendas, pero sobre todo que te entretengas y te diviertas.
¡Qué así sea!
.

Calopteryx xanthostoma (Charpentier, 1825)

Continúa la calàbria grossa (Gavia immer) davant el Pla de Llobet (Santa Susanna-Pineda de Mar) 22/12/09. Enric Badosa

Font: www.ornitho.cat

Observacions de l’Enric Badosa davant la platja del Pla de Llobet (Santa Susanna-Pineda de Mar)...

1 Calàbria grossa (Gavia immer)
3 Cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)
1 Gavià fosc (Larus fuscus) adult
200 Gavians argentats (Larus michahellis)
100 Gavines vulgars (Larus ridibundus)
25 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
5 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)

Desembocadura del riu Tordera 22/12/09. Enric Badosa

Font: www.ornitho.cat

Observacions de l’Enric Badosa…

6 Ànecs xiuladors (Anas penelope), 3 mascles i 3 femelles
4 Xarxets comuns (Anas crecca), 2 mascles i 2 femelles
50 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
15 Tudons (Columba palumbus)
5 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
500 Gavians argentats (Larus michahellis)
200 Gavines vulgars (Larus ridibundus)
25 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
3 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)

Sobre els gossos i gats, 22/12/09...

És necessària una solució, i és que no és normal que el mamífer depredador més estès i abundant del nostre medi natural sigui el gat domèstic, ni que els nostres espais naturals siguin els llocs on portar el gos a cagar i empaitar la fauna autòctona, ja siguin abandonats o acompanyats.

Cal replantejar seriosament l’actual legislació al respecte, i amb criteris científics i sostenibles, molt lluny de la situació actual.

No es diu res al respecte sobre la enorme problemàtica que existeix amb els animals de companyia al medi natural, abandonats o no, però la següent notícia és un clar exemple de lo malament que s’aborda aquesta situació en l’actualitat, i és que només informa d’aquella petitíssima part dels animals que hi arriben...


Reclamen als ajuntaments que paguin la gossera comarcal si volen que continuï
El Punt 22/12/09

El servei té un cost anual que supera els 500.000 euros i acull prop de 200 gats i gossos

Imatge del centre d'atenció d'animals domèstics i de companyia del Maresme. Foto: T.M.

El Consell Comarcal del Maresme ha donat un toc d'alerta a aquells municipis que participen del centre d'atenció d'animals domèstics de companyia (CAAD) i que no estan al dia amb les quotes que els corresponen. En el darrer ple es va debatre la importància d'un servei que costa 544.000 euros anuals, que acull prop de 200 gats i gossos i que en el seu dia va ser reivindicat com a imprescindible pels ajuntaments de la comarca. Des del Consell es va advertir que l'esforç per mantenir el centre «és cosa de tots» i que la situació actual de crisi no pot ser excusa per deixar en mans de l'administració comarcal la pervivència del servei.

«En el seu dia va ser un servei reivindicat i reclamat pels ajuntaments que ara en fan ús i, per tant, també ha de ser un servei compartit i amb el cost repartit entre tots.» En el decurs de la lectura de les línies bàsiques del pressupost del 2010, el gerent del Consell Comarcal del Maresme, Eladi Torres, va aprofitar per incidir en la «preocupació» sorgida en els darrers temps pel servei de recollida d'animals comarcals. Un servei del qual alguns ajuntaments ja comencen a acumular retard en el pagament de la part proporcional que els pertoca. Torres va manifestar que des de l'administració comarcal s'era sensible a la delicada situació econòmica dels consistoris a l'hora de tancar els seus comptes per a l'any vinent. Tot i això, el gerent també va recordar que el centre havia nascut de la demanda municipal de disposar d'un servei de qualitat que resolgués el problema dels animals abandonats, que fins llavors havia hagut de gestionar individualment cada població. «El CAAD Maresme recull els animals abandonats o perduts i els garanteix allotjament i alimentació fins a trobar el seu propietari o que siguin adoptats», va recordar Torres, que va afegir que amb la normativa que no permet el sacrifici dels animals, el cost del servei s'encareix cada dia una mica més. La crida del Consell Comarcal busca una resposta ràpida dels municipis que pel motiu que sigui han tret de les seves prioritats el pagament del servei del centre d'acollida d'animals.

Al límit de la capacitat en pocs anys

El centre d'atenció d'animals de companyia (CAAD) del Maresme va obrir les portes el febrer del 2008 amb la implicació i el compromís de mantenir-lo de divuit municipis. Es va construir a Can Carmany, a la vora del nou cementiri d'Argentona, en uns terrenys de 3.000 metres quadrats, dels quals prop de 150 es destinaven a l'edifici principal envoltat de 44 boxs per a gossos ampliables a 69 i 24 gàbies per a gats ampliables a 36. El cost global de l'operació va pujar a 978.366,17 euros, que incloïa la compra del solar a l'Ajuntament d'Argentona, la construcció de les instal·lacions i l'arranjament del camí d'accés al centre. Malgrat les contínues campanyes de conscienciació i per promoure l'adopció dels animals recollits, el centre habitualment es troba al límit de la seva capacitat.

............................................................

I és que davant de qualsevol demanda de retirada de gossos abandonats campant lliures per un espai natural i perjudicant greument a la fauna autòctona (protegida i en molts casos en perill), fins ara la resposta sempre ha estat la mateixa... no poden fer-se càrrec.

No dir res de l'impunitat actual dels animals de companyia i dels seus propietaris que ignoren per complert les seves obligacions... i molt important... les seves limitacions.

S'ha de solucionar.

dilluns, 21 de desembre del 2009

Calàbria grossa (Gavia immer) davant el Pla de Llobet (Santa Susanna-Pineda de Mar) 21/12/09. Enric Badosa

Avui l’Enric Badosa ha vist la primera calàbria grossa (Gavia immer) d'aquest hivern, a l’alçada de l’emissari submarí de la decantadora de Pineda, davant el Pla de Llobet (Santa Susanna-Pineda de Mar). Nedant a uns 200m de la platja. Es cabussa i pesca.

Difícil veure res més a causa del temporal...

1 Gavot (Alca torda)
1 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
10 Gavians argentats (Larus michahellis)
50 Gavines vulgars (Larus ridibundus)
15 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
5 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)

Les Llobateres (Sant Celoni) 20/12/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

1 xarxet femella (Anas crecca) encara present
Mínim 22 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 cabusset (Tachybaptus ruficollis)
2 corbs marins (Phalacrocorax carbo)
1 esplugabous (Bubulcus ibis) en vol
2 bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 aligots (Buteo buteo)
2 rasclons (Rallus aquaticus)
7 polles d'aigua (Gallinula chloropus)
2 fotges (Fulica atra) encara presents
33 fredalugues (Vanellus vanellus) en varis grups volant riu avall, pas continu.
3 becadells comuns (Gallinago gallinago)
1 becada (Scolopax rusticola) al riu , encara present.
34 gavians argentat (Larus michahellis) en vol, suposadament cap a l’abocador de Santa Maria.
1 blauet (Alcedo atthis)
5 cornelles (Corvus corone) en vol
Mínim 1 lluer (Carduelis spinus)

Gorg del Perxistor i erm del polígon proper (Sant Feliu de Buixalleu) 20/12/09. David Caballé

Observacions de David Caballé...

2 bernats pescaires (Ardea cinerea) als prats humits
7 fredelugues (Vanellus vanellus) en vol riu avall
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
2 aligots comuns (Buteo buteo)
1 sit negre (Emberiza cia)
7 bitxacs comuns (Saxicola torquata)

Desembocadura del riu Tordera 20/12/09. Antoni Abad

Font: www.ornitho.cat

Observacions de Antoni Abad...

Unes 30 Fredelugues (Vanellus vanellus) als camps del Pla de Grau (Malgrat de Mar) i sobre la desembocadura
1 Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
7 Xarxets comuns (Anas crecca)
Uns 20 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Picot verd (Picus viridis) escoltat
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
1 Bitxac comú (Saxicola torquatus) femella
2 Cargolets (Troglodytes troglodytes)
2 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
1 Mascarell (Morus bassanus) adult prop de la platja

Sobre la canya (Arundo donax) als nostres rius, 21/12/09...

La invasió de la canya americana
Diari de Girona 21/12/09

La Muga és el riu amb més hectàrees de ribera afectada
.


GIRONA JOFRE SÁEZ
Un 16% de la conca de la Muga esta afectada per l'espècie invasora de la canya americana. La dada es recull en el pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya que actualment es troba en fase d'informació pública. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) concreta en l'informe que de les 1.428 hectàrees de ribera de la Muga, 230 estan afectades per la canya.
El cas de la Muga no és excepcional, si bé és la conca més afectada de Girona. A Catalunya trobem les riberes del Baix Llobregat i el Francolí, amb un 33 i un 16% respectivament de superfície total de ribera afectada per aquesta canya. Respecte al territori, el Fluvià té un 1% ocupat, el Ridaura, un 6%, i la Tordera, un 3%. No obstant, els percentatges, segons s'apunta en el document, "es fan difícil de valorar amb precisió per manca d'informació fiable sobre la seva distribució territorial".
La canya, però, no és l'única espècie vinguda de fora que afecta les riberes dels rius de les comarques de Girona i de Catalunya. L'ACA apunta que la presència d'espècies de peixos invasores també és "rellevant". En concret, les conques de la Muga, el Fluvià, el Ter i el Llobregat són les "més afectades en termes de nombre i amplitud de distribució de les espècies invasores que hi habiten".
D'altra banda, en zones humides la problemàtica "es focalitza principalment en un espècie concreta: La gambússia". Un petit peix propi d'aigües embassades que viu a la part superior de l'aigua, alimentant-se de mosquits i altres petits invertebrats i aguanta amb força la contaminació de les aigües. En molts indrets ha estat introduïda per al control dels mosquits. A la comarca d'Osona és present a força indrets, a basses, petits embassaments i en el curs del riu Ter i embassaments de Sau i Susqueda.
També es poden trobar en bona part dels aiguamolls i llacunes del litoral català, inclosos els aiguamolls de l'Empordà i les zones humides del delta del Llobregat i de l'Ebre.


Els embassaments agraden


Les masses d'aigua on les espècies de peixos al·lòctones presenten una major incidència són els embassaments, uns hàbitats que no existeixen de forma natural a les conques i "raó per la qual les espcècies de peixos autòctones no hi estan especialment adaptades i, en canvi, la presència d'espècies no autòctones és generalitzada".
A l'estany de Banyoles -es concreta-, "tot i que es tracta d'una massa d'aigua natural, la situació és molt semblant que a la majoria d'embassaments, i a les seves aigües hi viuen un mínim de set espècies de peixos introduïdes".

Enquesta al Diari de Girona...
Caldria cuidar més els ecosistemes autòctons i prevenir possibles invasions?

...................................................................

Canya a la canya. Impactes de l’Arundo donax
Restauració del riu Llobregat. Accionatura. 9/12/09
.
El Grup d’Especialistes d’Espècies Invasores (ISSG) de la Unio internacional per la Conservació de la Natura (UICN) l’ha classificat com una de les 100 espècies exòtiques invasores pitjors del món. Cliqueu aquí per veure’n l’informe.

La canya és una espècie que provoca molts impactes sobre l’ecosistema fluvial. Aquí n’expliquem alguns:

- Desplaça a la vegetació autòctona. Redueix l’hàbitat i altera la xarxa tròfica. Desplaça espècies com salzes, pollancres, joncs,… amb les que competeix en les seves fases inicials. A més a més, allibera al medi una seria de substancies químiques nocives, com el sílice, triterpines, esterols, glicòsids cardiovasculars, àcids hidroxàmics i altres alcaloides, que actuen com a inhibidors per la germinació i regeneració d’altres espècies naturals.

- Proporciona poc hàbitat i aliment. L’hàbitat que proporciona per especies autòctones és molt pobre. No subministra aliment com fruits que fan altres espècies arbustives. L’hàbitat es veu especialment empobrit, per manca de refugi i aliment, especialment per ocells, que fan el seu niu en branques, forats i cavitats dels arbres.

- Redueix l’abundància i diversitat d’invertebrats disponibles, especialment artròpodes, reduint el valor de l’hàbitat per altres espècies d’interès, la dieta dels quals esta composta principalment d’insectes presents en els boscos autòctons.

- Canvia l’estructura de la vegetació. La disminució de la heterogeneïtat del hàbitat i la falta de depredadors herbívors genera una massa vegetal dominada per la canya dona refugi per bon numero d’invertebrats, però és un hàbitat menys propici que un bosc autòcton amb un sotabosc o estrat arbustiu ben desenvolupat. Això principalment és degut a la gran densitat que fan les comunitats de canya, que impedeixen la penetració de la llum.

- Disminueix la disponibilitat de sòl. Sota les aglomeracions de canya, és menys apte per invertebrats pel poc sòl lliure que hi ha, disposat de menys refugis per petits micromamífers.

- Pèrdua de biodiversitat. Les masses monoespecífiques de canya suposen una pèrdua de la riquesa natural.

- Augmenta el risc d’incendis. Els rius suposen autèntics tallafocs en cas d’incendis forestals. Tot i que a la conca baixa del Llobregat el foc no és un problema a priori, en altres zones pot facilitar la propagació per la seva alta inflamabilitat i combustibilitat. A més a més, regenera ràpidament desprès del foc. L’incendi és una pertorbació natural en zones de clima mediterrani, però suposa un fort impacte en l’hàbitat del riu. La presència de grans masses de canya fa que s’incrementi la probabilitat de que tingui lloc un incendi i que aquest sigui molt més intens. Desprès de l’incendi, es converteix en una massa monoespecífica.

- Risc d’inundacions. En cas d’avingudes importants del riu, la canya es desprèn del sòl i pot arribar a fer grans taps en ponts i aqüeductes, amb el conseqüent perill de desbordament i col•lapse de la infraestructura.

- Consumeix molta més aigua que la vegetació autòctona. Tres vegades més que la vegetació autòctona. I en rieres semiàrides fins a 20 vegades més. Degut a aquesta alta evapotranspiració, en algunes zones és utilitzada per la dessecació de fangs residuals de depuradora.

- Disminueix la qualitat de l’aigua, amb més temperatura i menys oxigen. Proporciona poca ombra al riu, el que provoca un augment de temperatura de l’aigua (a diferència de salzes, pollancres, àlbers, verns, etc.), baixa la concentració d’oxigen i disminueix la presència de macroinvertebrats i vida aquàtica. Incrementa el pH (alcalinització) ja que les algues augmenten l’activitat fotosintètica amb més llum. L’alcalinitat de l’aigua facilita la conversió de l’amoníac a la forma tòxica desionitzada i un empitjorament de la qualitat de l’aigua.

La canya representa una amenaça per la viabilitat d’ecosistemes aquàtics, que pot alterar ràpidament els processo ecològics dels sistemes riparis i el seu funcionament i estructura en un període relativament curt, amb l’empobriment conseqüent de l’hàbitat i la biodiversitat

diumenge, 20 de desembre del 2009

Pla de Sant Esteve i anellament a l'estany de Can Torrent (Tordera) 19/12/09. PARUS


Aquest dissabte pel migdia pels voltants de l’estany de Can Torrent (Tordera)...

Mínim 2 esparvers vulgars (Accipiter nisus)
Mínim 4 aligots comuns (Buteo buteo)
>80 fredelugues (Vanellus vanellus) sobrevolant els camps direcció sud en diferents grups, i al vespre durant l’anellament, unes 30 sedimentades a un camp.
2 cornelles (Corvus corone)
Garses (Pica pica)
Tudons (Columba palumbus)
>15 gaig (Garrulus glandarius)
8 esplugabous (Bubulcus ibis)
Coloms roquers (Columba livia var. domestica)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
2 cabussets (Tachybaptus ruficollis), 1 a cada bassa de rec
2 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques (Motacilla alba)
Titelles (Anthus pratensis)
Mínim 2 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
Mínim 3 cruixidells (Emberiza calandra)
2 cogullades vulgars (Galerida cristata)
1 faisà (Phasianus colchicus) femella
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Bitxacs comuns (Saxicola torquata)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Mallerengues blaves (Parus caeruleus)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
1 picot verd (Picus viridis)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Verdums (Carduelis chloris)
Gafarrons (Serinus serinus)
Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Pardals de bardissa (Prunella modularis)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Trist (Cisticola juncidis)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)

pit-rojos (Erithacus rubecula)...


Bitxacs comuns (Saxicola torquata), anellats...


pinsans comuns (Fringilla coelebs)...

mallerenga carbonera (Parus major)...

cotxa fumada ( Phoenicurus ochruros)...
aligots comuns (Buteo buteo)...

Pardals xarrecs (Passer montanus)...

grup de gredelugues (Vanellus vanellus) volant...



Al vespre, l’Ángel Fernández i l’Ignasi Toranzo (del Grup d’anellament PARUS) van estar anellant al dormidor del canyissar, i es van capturar...

1 Cargolet (Troglodytes troglodytes)

22 Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
7 Trist (Cisticola juncidis)
1 Merla (Turdus merula)
25 Bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
1 Mallerenga blava (Parus caeruleus)
7 Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
1 Titella (Anthus pratensis)

Podeu veure un resum de l'anellament aquí...

Anillando bajo cero

Un anillador de Ripollet