dissabte, 10 de juliol del 2010

Pla d'Anyells (Tordera) 8/7/10


Aquest dijous en visita ràpida al Pla d’Anyells (Tordera), com a més destacat...
.
1 àguila marcenca (Circaetus gallicus) fent l’aleta
1 aligot comú (Buteo buteo)
2 milans negres (Milvus migrans)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 mussol comú (Athene noctua)
1 caixa niu ocupada per xot (Otus scops)
Femella i 4 polls petits
2 abellerols (Merops apiaster)
1 oriol (Oriolus oriolus)
1 picot verd (Picus viridis)
1 tórtora (Streptopelia turtur)
4 puputs (Upupa epops) juntes
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Caderneres (Carduelis carduelis)
... entre molts altres.
.
4 polls de xot (Otus scops)...
.

Prats d'en Gai (Tordera) 8/7/10

.
Aquest dijous en visita ràpida als Prats d’en Gai (Tordera), com a més destacat…

1 milà negre (Milvus migrans)
1 mussol comú (Athene noctua)
1 xot (Otus scops)
1 papamosques gris (Muscicapa striata)
1 oriol (Oriolus oriolus)
2 puputs (Upupa epops)
3 picots verds (Picus viridis)
2 tórtores (Streptopelia turtur)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Tudons (Columba palumbus)
2 trists (Cisticola juncidis)
3 abellerols (Merops apiaster)
... entre molts altres.
.
1 serp verda (Malpolon monspessulanus) de grans dimensions
>20 sargantanes roqueres (Podarcis muralis)
Totes dintre de la freixeneda, una dintre d’una de les caixes niu revisades
>10 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)
Totes fora de la freixeneda, bàsicament pel camí entre els camps
Centenars de granotes pintades (Discoglossus pictus) petitones, arreu
.
>15 conills (Oryctolagus cuniculus)
enguany molt abundants arreu
Molts rastres de porc senglar (Sus scrofa)
Encara resten zones amb fang dintre de la freixeneda
.
I centenars d’odonats arreu... com a més destacat.
.
milà negre (Milvus migrans)...
.
.
granota pintada (Discoglossus pictus)...
.

Espècies exòtiques a l’estació d’aforament de Can Simó (Fogars de la Selva) 7/7/10. Enric Badosa

Fotografies de l’Enric Badosa a l’estació d’aforament de Can Simó (Fogars de la Selva)...

Perca americana (Micropterus salmoides), coneguda com Black-Bass...
.

.

Espècie exòtica introduïda recentment al riu Tordera...

Perca americana “Black-Bass” (Micropterus salmoides) al riu Tordera (Fogars de la Selva) 10/7/08. David Caballé.
.

Tortugues d’aigua americana (Trachemys scripta), subespècies T.s. elegans i T.s. scripta...
.

.
I és que ja se sap...

Artificial + Freqüentació - Control = Espècies exòtiques invasores

divendres, 9 de juliol del 2010

El pas elevat del Molí Vell (Pla d’en Grau, Malgrat de Mar) 8-9/7/10…

Malgrat de Mar preveu enllestir el pas elevat del Molí Vell a la tardor
Malgrat Confidencial 9/7/10
.

.
Proper adéu al darrer pas a nivell de Malgrat
Diari Maresme 8/7/10
.

Foto: Estat actual de les obres - Aj.Malgrat
.
Les obres de construcció de l’accés enlairat a la carretera de Mas Bages per suprimir el pas a nivell del Molí Vell de Malgrat de Mar estaran enllestides a la tardor. Segons informa el consistori malgratenc, l’obra, que ha transformat la fisonomia de la zona, “avança a bon ritme” .

El nou pas

La construcció del pas enlairat de Mas Bages, que compta amb un pressupost de 2,3 milions d’euros, suposarà l’eliminació del darrer pas a nivell que hi ha al municipi. Aquesta actuació, que porta a terme Adif, contempla la construcció d’una variant i un pas superior per a la supressió del pas a nivell en el punt quilomètric 58,260 de la línia ferroviària.

Rotonda i arranjaments

Els treballs també preveuen la construcció d’una rotonda i l’arranjament de dos camins d’accés. El projecte té com a objectiu incrementar la seguretat de vehicles, vianants i circulacions ferroviàries, així com garantir la permeabilitat de la infraestructura ferroviària al seu pas per Malgrat.

dijous, 8 de juliol del 2010

Sobre la regeneració de platges amb dragues 7-8/7/10...

La draga no actuarà a Arenys de Mar
Ràdio Arenys 8/7/10
.
Segons la nota de premsa del Ministeri de Medi Ambient, la regeneració de les platges del Baix Maresme es durà a terme amb la sorra que a partir d’avui, es començarà a extreure del litoral de Premià de Mar.
.

.
El Ministeri de Medi Ambient ha informat que avui és el dia que començaran les obres d’emergència per regenerar les platges de Cabrera, Premià i Vilassar de Mar i també de Montgat. La notícia és, però, que la zona d’extracció de sorra autoritzada no serà la costa d’Arenys de Mar, sinó que finalment es localitza davant de la costa de Premià, el mateix punt on ja es van realitzar les feines oportunes per la regeneració de les platges barcelonines.

L’alcalde, Ramon Vinyes, satisfet amb la notícia

Vinyes s’ha mostrat satisfet que l’oposició del consistori i la ciutadania amb diferents actes de protesta hagin servit per evitar que es regenerin les platges del Baix Maresme amb sorres d’Arenys de Mar. Per Vinyes, ha estat un pas important.

Recordem que Arenys de Mar s’ha mostrat en contra d’aquesta regeneració de platges amb un seguit d’actes de protesta perquè des dels diferents sectors com arenyencs a títol individual amb recollida de signatures, els partits polítics que van formalitzar el seu rebuig en el ple extraordinari del mes de juny o els mateixos pescadors. Tots ells han coincidit en què la regeneració de platges, l’únic que aconsegueix és “llençar els diners al mar” i malmetre l’ecosistema marí. Vinyes ha apuntat que és conscient que hi haurà d’haver actuacions a la bocana del port en propers anys però que caldria prendre mesures definitives que siguin “sostenibles” o també la obligació per part del Port de realitzar el by-pass.

El cost total de la regeneració és de 2.245.000 euros, cofinançats entre el Ministeri de Medi Ambient, la Generalitat de Catalunya i el Port de Mataró. Es preveu que els treballs acabin a finals de mes de juliol.

El retard en l’inici d’aquesta actuació no ha estat exempt de polèmica. Cal recordar que la Demarcació de Costes va anunciar que començarien a partir del dia 23 de juny. Davant les protestes dels municipis afectats, les administracions han agilitzat el procés que coincidirà, però, amb la temporada d’estiu.
.
.
Regeneren d’emergència platges del Maresme
Diari Maresme 7/7/10
.
Aquest dijous, 8 de juliol, comencen les obres ‘d’emergència’ per a la regeneració de les platges del Maresme a Cabrera de Mar, Premià de Mar, Vilassar de Mar i Montgat. Les obres suposen una inversió total de 2.245.000 euros.

Segons fonts de la Generalitat, l’objectiu d’aquestes feines és millorar l’actual situació de manca de sorra en aquestes platges com a conseqüència dels temporals de l’hivern. Els treballs que es duran a terme, i que acabaran a finals d’aquest mes de juliol, “han estat consensuats amb els diversos municipis i sectors afectats”, asseguren les mateixes fonts.

Inversió

La inversió total d’aquestes obres de regeneració dels quatre municipis és de 2.245.000 euros. El Ministeri aporta 1.345.000 euros. La Generalitat aporta 400.000 i el Port de Mataró s’incorpora amb una aportació de 500.000, específicament dirigida a la zona de Cabrera de Mar, contigua al municipi de Mataró, “complint l’acord del seu consell d’Administració, en relació al transvasament de sorres que volia realitzar els últims cinc anys i que, per raons tècniques, no havia pogut dur a terme”.

Extracció

D’altra banda, la zona d’extracció de sorra autoritzada es troba davant la costa de Premià de Mar, a la mateixa àrea on ja es van realitzar els treballs d’extracció per a l’estabilització de les platges de Barcelona i “amb les mateixes exigències de control i seguiment ambiental”, subratllen.

Polèmica


El retard en l’inici d’aquesta actuació no ha estat exempt de polèmica. Cal recordar que la Demarcació de Costes va anunciar que començarien a estudiar els corresponents avantprojectes a partir del darrer 23 de juny. Davant les protestes d’alguns dels municipis afectats, les administracions implicades han fet l’adjudicació i l’inici de les actuacions en un temps rècord, però l’actuació coincidirà inevitablement amb la temporada d’estiu.

Ni Arenys de Mar, ni El Masnou

Finalment, la draga no portarà sorra a les platges d’Arenys de Mar per l’oposició sorgida en aquest municipi contra aquesta actuació i que va ser formalitzada per un ple de l’ajuntament del passat mes de juny. El Masnou, un dels municipis menys afectats per la manca de sorra, també hi va renunciar perquè considera inoportú fer la regeneració de les platges durant el mes de juliol, quan hi ha més afluència de banyistes.
.
.
Comença la cinquena regeneració de les platges al Baix Maresme en sis anys
El Punt 8/7/10
.
Només el 2008 no es va fer i des del 2005 es porten gastats prop de 23 milions d'euros
.

La platja de Cabrera ahir, a l'espera de començar a rebre la sorra avui mateix. Foto: G. ARIÑO.
.
El vaixell draga comença a regenerar avui les costes del Baix Maresme, amb l'excepció de les del Masnou, que s'ha autoexclòs del procés. Serà la cinquena vegada des del 2005 que les administracions faran servir aquest sistema per pal·liar els efectes dels temporals sobre el litoral maresmenc. En aquesta ocasió, Estat i Generalitat aporten fins a 2,2 milions d'euros per reomplir les platges de Cabrera, Vilassar, Premià i Montgat, i que acumulats sumen prop de 23 milions en sis anys. Es preveu que les feines s'allargaran tot el mes de juliol i, potser, els primers dies d'agost. Així doncs, el conflicte amb els banyistes està servit.
.
Alguns municipis com el de Premià de Mar ja han optat per concentrar tota la sorra que els pertoca en una sola part del municipi. En aquest cas, el consistori ha demanat a la demarcació de Costes i a la direcció General de Ports, que aboquin tota la terra a la platja de la Descàrrega, entre l'estació i el terme municipal del Masnou, que tampoc vol conflictes amb els veïns i ha optat per no regenerar les platges aquest juliol. «Si ho han de fer, ens estimem més que sigui a la tardor», apuntava recentment l'alcalde del Masnou, Eduard Gisbert (PSC). «N'hi posarem només en aquells punts on sigui estrictament necessari, on ara no tenim espai ni per posar-hi les dutxes», aporta el batlle de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU). Tots els responsables polítics de la zona coincideixen a destacar la necessitat de buscar solucions definitives que posin punt final a un historial de regeneracions que ja comença a ser considerable.
.
I és que des del 2005 la draga ja ha fet acte de presència a la comarca en cinc ocasions. Només entre els estius del 2007 i el 2008 no es va actuar a les costes del Baix Maresme i, per aquest motiu, la del 2009 va ser la regeneració més important quant a cost. Aleshores l'Estat va pagar quasi 12 milions d'euros per abocar prop de 500.000 m3 de sorra en el que es va considerar una «actuació d'emergència». Enguany, l'aportació de sorra és menys abundant, i, conseqüentment, la despesa també baixa. Dels 2,2 milions que costarà la draga, 1,3 els pagarà el Ministeri de Medi Ambient, 400.000 euros la Generalitat i mig milió el port de Mataró, l'accionista majoritari del qual és la mateixa Generalitat. De fet, el port està obligat per llei a regenerar la sorra que perd la platja de Cabrera de Mar per culpa de la barrera natural que suposa l'equipament portuari. Fins ara, però, el port mai havia fet front a aquesta obligació. Ara, els 500.000 euros que aporta el port de Mataró aniran destinats a finançar la regeneració de sorra de Cabrera, que és la que més m3 de sorra rebrà.
.
La platja de Cabrera és la més necessitada i també serà la primera a ser reomplerta. Es preveu que s'hi estiguin uns deu dies, i posteriorment la draga es desplaçarà a Vilassar de Mar, on ha d'actuar durant una setmana.
.
Posteriorment treballarà a Premià de Mar i a Montgat, on podria acabar a principis d'agost. La zona d'extracció de sorra autoritzada es troba davant la costa de Premià de Mar, a la mateixa àrea on ja es van realitzar els treballs d'extracció per a l'estabilització de les platges de Barcelona i amb les mateixes exigències de control i seguiment ambiental.
.
LES REGENERACIONS
2005
Al desembre, la Generalitat aboca 330.000 m3 de sorra a Vilassar de Mar i quasi 500.000 a Cabrera. L'actuació costa uns 6 milions d'euros
2006
Al maig, la Generalitat executa la segona fase i reomple les platges del Masnou i Premià amb 50.000 m3 cadascuna
2007
Pla per dragar els ports del Masnou, Premià, el Balís i Arenys de Mar. Un cost de 2,6 milions
2009
L'Estat aboca 500.000 m3 a Cabrera, Vilassar, el Masnou i Montgat, i s'hi gasta 12 milions. També actua a Premià i Arenys per una altra via.
2010
Estat i Generalitat inverteixen 2,2 milions a regenerar les platges de Cabrera, Vilassar, Premià i el Masnou

dimecres, 7 de juliol del 2010

Més anellaments de xots (Otus scops) a Tordera 7/7/10. Jose Moreno i Enric Badosa

4 polls de xot (Otus scops) anellats
.
Avui en Jose Moreno i l'Enric Badosa han revisat més caixes niu ocupades per xots (Otus scops) a diferents indrets de Tordera.
.
S'han anellat 9 polls més, altres encara eren molt petits o hi havia ous, i en aquesta ocasió totes les femelles han saltat de la caixa sense poder capturar-les.
.
2 i 3 polls de xot (Otus scops) un cop anellats...
..
polls a l'interior de la caixa niu...
.
.
en Jose revisant una de les caixes...
.
.
l'Enric fotografiant 2 dels pollets anellats...
.

Anellaments de xots (Otus scops) a la baixa Tordera 29/6/10 i 6/7/10. Jose Moreno i Enric Badosa

femella i 2 polls anellats de xot (Otus scops)
Fotografies d'Enric Badosa
.
Entre el passat dimarts 29/6/10 i aquest dimarts 6/7/10, en Jose Moreno i l'Enric Badosa han realitzat controls a caixes nius de Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera, amb 6 femelles adultes, 12 polls i 11 ous en total.
.
l'interior d'una de les caixes amb 4 polls...
.
.
dues de les femelles...
.

Sobre les obres irregulars d'ATLL que han afectat a espais i espècies protegides de la Tordera, 7/7/10...

“No es coneix ni es valora l’entorn immediat”
Diari Maresme 7/7/10
.
“Trobarem més gent disposada a signar per la protecció de l’Amazònia que per la Tordera”
.

Foto: Enric Badosa
.
La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Orchis (Associació Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme) i el biòleg Enric Badosa van denunciar el passat 21 de juny, davant la Fiscalia de Medi Ambient, que les obres que realitza actualment l’empresa Aigües Ter – Llobregat (ATL) en el curs de la Tordera no compleixen les normatives en vigor en matèria ambiental. Avui parlem amb Enric Badosa, una de les persones denunciants, perquè ens expliqui el motiu d’aquesta iniciativa conjunta amb les esmentades entitats conservacionistes. Les obres de connexió entre la planta dessalinitzadora de la Tordera (a Blanes) i l’estació de tractament del Ter (a Cardedeu) s’estan realitzant per abastar d’aigua la ciutat de Barcelona.

Per quin motiu vàreu presentar el passat 21 de juny denúncia contra l’ACA i l’ATL?
No denunciem ni el projecte en sí mateix ni la seva necessitat, en aquest sentit és l’opinió personal de cadascun de nosaltres, i si és per retornar el cabal ecològic que per llei li pertoca al riu Ter (que és la principal justificació política per part de l’ACA), no trobaran en nosaltres una excusa pel seu incompliment. Ara bé, no a costa de fer malbé el riu Tordera o malmetre tots els valors naturals d’aquest, i aquí no hi ha cap justificació tècnica o legal.
.

Foto: La Tordera Enric Badosa
.
El que es denuncia és la manera i el lloc en que s’executa el projecte. S’ha fet sense cap mena de cura o contemplació justificant una urgència que no existeix (fora d’interessos polítics) i sense els tràmits legals necessaris que garanteixen la protecció d’espais i espècies protegides, saltant-se tota la legislació ambiental al respecte (tant autonòmica com estatal, europea o municipal), i per part d’ATL, ACA i DMAH cadascun d’ells segons competències o funcions. Ens trobem que, no s’ha valorat el seu impacte ni abans ni durant les obres, no ha hagut exposició pública ni del projecte original ni de les moltes modificacions que s’han realitzat en el transcurs de les obres i que afecten al espais teòricament protegits, s’estan finalitzant les obres i encara no hi ha cap mena de mesures correctores o compensatòries envers els valors naturals de les zones afectades, que no són poques, etc., i simplement perquè ningú es queixa.

Doncs aquesta denúncia és una queixa al respecte per redreçar el mal fet i per evitar que torni a succeir, ja que només s’han fet les obres del traçat de l’artèria principal i encara s’ha d’executar el conjunt de ramals secundaris que afecten d’igual manera a la resta d’espais naturals de pràcticament tota la conca. Encara resta molts espais naturals en perill i han de ser conscients que aquesta no és la manera de fer les coses, que a la Tordera també hi ha lleis per complir i persones que es preocupen pel seu compliment.

Segons indica la vostra denúncia, el projecte constructiu no compta amb exposició pública…
Potser això s’hauria de preguntar a ATL, ACA i DMAH. Ni abans de les obres, ni per totes les modificacions de traçat que s’han fet.

S’al·lega un Decret de sequera que va ser derogat, i una urgència política cara a l’àrea metropolitana de Barcelona i de compliment de compromisos fets amb la gent del Ter, però mai pot ser excusa per saltar-se la legislació vigent (més quan són els que teòricament l’han de fer complir) a costa d’altre territori.

Ha estat una manera de fer de la pròpia administració entenent que com que són elles les que han de vetllar pel compliment de la legislació, per motius de temps i econòmics, i polítics, poden fer-ho si ningú els diu res.

S’ha de pensar que sempre ens hem topat amb les obres quan ja es feien i quan el mal ja estava fet, no ha hagut marge per evitar les afectacions als espais naturals o sobre algunes espècies protegides.

També considereu que manca un traçat alternatiu, per motius econòmics i de calendari, i assegureu que és possible i viable.
Al no haver-hi la tramitació ambiental corresponent prèvia a l’execució de les obres, doncs simplement es va dissenyar un traçat “còmode” sense tenir en compte la seva afectació sobre el medi, a més a més de presentar (el projecte) greus mancances com no contemplar d’obertures de carrils nous o zones d’aplec que han fet tant o més mal al medi que el propi traçat. No ha hagut alternatives, van fer un traçat des d’un despatx de Barcelona sobre plànols i ortofotos, però sense tenir en compte el medi natural o la legislació ambiental.
.
Foto: La Tordera Enric Badosa
.
Paradoxalment, ni tan sols ha estat aquesta la principal causa d’afectació sobre els espais naturals, sinó que ni tan sols s’ha seguit el projecte constructiu o el traçat descrit (ja amb greus mancances), i ens trobem amb que la canonada i les obres que comporta la seva instal·lació es fan sobre la llera o el bosc de ribera quan, per exemple, s’havia de restringir als vials ja existents paral·lels al riu.

En altres ocasions s’ha fet servir la llera del riu i altres espais naturals per evitar problemes amb empreses o propietaris que estaven afectades. La comoditat i la manca d’un seguiment de l’obra han causat l’ús d’espais públics i naturals on, malauradament, ningú es queixa.

Soterrat sota camins o conreus de la plana l’impacte hagués estat incomparablement menor.

A més, assegureu que les obres afecten, directa o indirectament, a espais protegits de la zona.

La llista que consta a la denúncia.

En el seu conjunt, mediambientalment parlant, que us preocupa més del conjunt d’aquestes actuacions?
Aquelles actuacions que impedeixen la recuperació natural de la zona o que no disposen de mesures correctores o compensatòries, referides especialment a la geomorfologia del riu i a l’augment o ampliació dels accessos oberts dins el medi natural.

A aquelles zones que simplement s’ha ocupat temporalment l’espai però que no s’ha modificat, simplement cal temps perquè es recuperin per sí mateixes. En aquest sentit, la natura respon de seguida i simplement li cal tranquil·litat i temps, pel que és vital reduir la freqüentació humana. De tota manera, a altres zones s’ha modificat la morfologia de la ribera (constrenyiment, abocament de terres…), de manera que l’impacte produït és irreversible.

Altre aspecte molt important és que mostra amb claredat la manca d’interès per part de les administracions envers la Tordera i la legislació ambiental, a quedat clar que no els interessa ni els seus valors naturals ni la seva continuïtat, tot i estar obligats i que la ciutadania diposita sobre elles (les administracions) les funcions de gestió i control del medi natural.

Com valoreu la darrera reunió que vàreu mantenir amb l’ACA i l’ATL?
Correcte, ja m’agradaria que totes les administracions et rebessin així. A veure si es compleix el que vàrem acordar.

Heu reclamat que s’aturin per precaució les obres. Ho veieu factible a curt termini?
Sí que ho varem demanar, verbalment, però no esperem que es produeixi en breu.

La legislació és clara al respecte, i ha de ser la Fiscalia qui prengui les mesures necessàries si no ho fan l’ACA o el DMAH. El mal que ja s’ha fet ara és inevitable, es pot corregir però mai evitar, però el que encara no s’ha fet sí es pot evitar. Arrel de la denúncia i de la comunicació dels fets, les actuacions que perjudiquen al medi natural en contra de la legislació vigent tenen més repercussió envers les administracions, ja no només envers les empreses públiques encarregades de l’obra.

Aquestes obres s’estan realitzant per abastar d’aigua a la ciutat de Barcelona. Considereu que existeixen altres alternatives que no haguessin de passar necessàriament pel curs de la Tordera?
Si l’estratègia d’abastament, és obtenir aigua de dessaladora, no seria més lògic col·locar aquestes més a prop de l’àrea d’abastament? Ja s’està fent una dessaladora al Prat, no se’n podria fer una altra?

Doncs és fàcil sospitar, i dic sospitar, i semblaria que la intenció real és abastar als municipis i a l’àrea metropolitana amb aigua de l’aqüífer (barata), i barrejada amb la de la dessaladora de Blanes (molt cara). L’aqüífer de la Tordera està protegit per la pròpia ACA.

Canviant de tema, creus que la ciutadania es va conscienciejant cada vegada més a favor del nostre entorn natural?
Sí evidentment, ara el problema és que és més fàcil conscienciar-se de la necessitat de protegir el rinoceront blanc, o el tigre siberià que les tortugues de la Tordera. Això és pel fet que la gent desconeix molt el seu entorn immediat, pel que no el valora. Jo sempre dic que ningú pot estimar el que no coneix.

Trobarem més gent disposada a signar per la protecció de l’Amazònia que per que la Tordera tingui un cabal ecològic, per dir alguna cosa.

Hem de pensar que la Tordera fins fa molt poc era on tots els pobles de la conca i abocaven els seus residus urbans i industrials, i considerats per tothom com clavegueres a l’aire lliure. Molta gent no sap que a la Tordera hi ha peixos.

Què caldria potenciar al respecte?
Informació, pedagogia als habitants de la conca, ja des de les escoles o des de caus, i per part de les pròpies administracions, etc… tots tenim molt clar el concepte de patrimoni històric(a ningú se li acudiria tirar a terra una ermita romànica per fer hi passar una canonada), doncs s’ha d’aconseguir que tinguem molt clar el concepte de patrimoni natural (reflex de la història natural d’una zona, i dels usos que els humans n’hem fet al llarg dels segles).

Ara, sobretot, ha d’haver un canvi molt important de l’actitud de totes les administracions (les locals les primeres) que són les principals responsables de la gestió d’aquests espais, i en conseqüència de l’idea d’entorn natural que percep la població.
.
.
EL DIPUTAT BENET MAIMÍ DEMANARÀ EXPLICACIONS AL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT SOBRE LES OBRES D’ AIGÜES TER-LLOBREGAT ENTRE TORDERA I CARDEDEU.
Ràdio Tordera 7/7/10

El diputat de Convergència i Unió (CiU), Benet Maimí, entrarà diverses preguntes a la propera sessió de la comissió parlamentària de Medi Ambient. Segons el diputat, l’objectiu és “esclarir els interrogants que han sorgit durant la realització de les obres d’instal·lació d’una canonada entre la ITAM Tordera (dessalinitzadora) amb l’ estació de tractament d’aigua potable del Ter en terme de Cardedeu impulsades per l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat.

Maimí es pregunta sobre l’existència d’un informe d’impacte ambiental obligatori abans de tirar endavant aquestes modificacions, així com els informes pertinents per conèixer com afecten aquestes als espais protegits de la Tordera inclosos en la xarxa natura 2000 i el Pla d’Espais d’Interès Natural.

El diputat Convergent es mostra sorprès que els principals grups ecologistes a nivell català no s’ hagin mogut per defensar les irregularitats que s’estan produint en la zona de la Tordera.

En la propera comissió de medi ambient podrien entrar les preguntes, en la seva intervenció, el diputat demanarà sobre el grau de compliment del compromís adquirit per la Generalitat a l’hora d’aplicar mesures compensatòries als afectats de l’obra i imposar un pla de restauració de la zona afectada

.
Les entitats que van dur una obra de la dessaladora a la Fiscalia reclamen que s'aturi
Diari de Girona 7/7/10
.
Lamenten que en la reunió amb l'ACA i l'ATL no els han portat ni el projecte de connexió que es desenvolupa ni les mesures que es prenen
.
DDG/E.B.
La Coodinadora per a la Salvaguarda del Montseny i Orchis -l'Associació de Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme-van denunciar fa 15 dies a la Fiscalia de Medi Ambient de l'Audiència de Barcelona; al departament de Medi Ambient així com l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i Aigües del Ter Llobregat (ATLL) per irregularitats en les obres de connexió entre la dessaladora de Blanes i la potabilitzadora de Cardedeu.
.
Representants d'aquests dues entitats, dilluns es van reunir amb alguns responsables de l'ACA i l'ATLL per dir-los que caldria "paral·litzar de manera precautòria mentre no s'efectuiÏ un estudi dels danys causats a les espècies i els espais protegits de la Tordera" i per tant, es cerquin les mesures correctores adients així com també les compensatòries, afirmen. I és que segons aquestes dues entitats, les obres no han sortit ni a exposició pública ni estudiat l'afectació al medi natural i ara mentre s'està desenvolupant alerten que hi ha una manca de programa de vigilància ambiental de l'obra, s'aboquen sediments en zones inundables, entre d'altres.
.
Per tot això, preveien, expliquen en una nota que se'ls mostrés el projecte de la connexió però no el van aportar, però es van comprometre en fer-ho en breu. Per altra banda, també van arrencar el compromís que en un curt període de temps els tècnics de l'ATLL els aportaran també les mesures correctores.
.
Tot i aquests compromisos de l'ACA i l'ATLL, les dues entitats asseguren que "posteriorment es discutirà la idoneïtat o no de les mesures proposades, independenment de la tramitació judicial" i per tant, decidiran si el que se'ls aporta és el que caldria fer per minimitzar l'impacte ambiental que s'ha provocat amb aquestes obres de la connexió.
.
Aquesta canonada que uneix Cardedeu amb la dessaladora de Blanes s'està construint per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona i de fet és un projecte que va decidir-se realitzar pel decret de sequera del període 2007-2008, un decret, que al parer de les entitats conservacionistes no té cap validesa, en ésser derogat i per tant, ja són uns treballs que no tindrien la urgència de llavors.


Algunes notícies més per llegir 6-7/7/10...

Palafolls inicia la campanya de prevenció d'incendis forestals
Malgrat Confidencial 6/7/10
.
Les 35 persones que formen part del Cos de Voluntaris de Protecció Civil de Palafolls, seran les encarregades de la nova campanya de prevenció d’incendis a les zones forestals del municipi. Al llarg dels mesos d’estiu, els voluntaris realitzaran diverses tasques com evitar abocaments incontrolats i la caça furtiva. També s’encarregaran de comprovar l’estat de les pistes i camins forestals i el control de les basses d’aigua.
.
El Cos de Voluntaris farà aquesta tasca de prevenció fins el mes d’octubre.
.
Premià renuncia a abocar sorra a tota la platja per no molestar els banyistes
El Punt 7/7/10
.
La regeneració del litoral del Baix Maresme se suavitza i la draga començarà a treballar de seguida
.

En primer terme, la platja que rebrà sorra i, al fons, la platja de l'Os, que es quedarà com està, a Premià de Mar. Foto: G.A.
.
El vaixell draga començarà a abocar sorra al litoral del Baix Maresme en els propers dies. Començarà per Cabrera de Mar, on aquests dies els camions ja comencen a treballar preparant el terreny per a l'arribada de la draga. Cabrera és un dels municipis que més necessita aquesta sorra, però d'altres que en tenen més limitaran voluntàriament l'actuació prevista per la Generalitat per evitar problemes amb els banyistes. El Masnou ja va anunciar fa unes setmanes que renunciava a la reposició de la sorra, mentre que Premià de Mar ha demanat que només s'aboqui sorra a les platges més afectades pel temporal de l'hivern passat.

Segons ha pogut saber aquest diari, l'Ajuntament de Premià de Mar ha demanat a la direcció general de Ports que només s'aboqui sorra a les platges que es troben entre l'estació del tren i el terme municipal del Masnou. En canvi, d'altres platges que tenen una amplada força limitada, com ara la platja de l'Os o la de Bellamar, no rebran cap gra de sorra suplementari.

El motiu d'aquesta decisió és que en aquests moments del calendari les platges ja són plenes de banyistes (tant els caps de setmana com els dies feiners) i la regeneració de la costa amb el vaixell draga implica el tancament de les zones afectades uns quants dies. A més a més, un cop s'hi ha fet l'abocament, la sorra resta humida gairebé una setmana i la qualitat que té no és la mateixa que la de la sorra que fa setmanes que és sota el sol. Els veïns han fet arribar aquestes queixes al consistori premianenc, que ha decidit limitar de manera voluntària l'acció de la draga.

Per la seva banda, Vilassar de Mar, la segona parada de la draga després de Cabrera, encara no ha decidit com reparteix la sorra que els pertoca, però sí que té clar que ho farà de manera més o menys homogènia. El seu alcalde, Joaquim Ferrer (CiU), assegura que tindran en compte les necessitats dels banyistes, però diu que «cal que tothom ha de fer un esforç», ja que si no es posa sorra en determinats punts del litoral, els temporals de l'hivern que ve podrien fer estralls al passeig marítim. Per acabar, l'alcalde del Masnou, Eduard Gisbert (PSC), ja va afirmar en el seu dia que el municipi s'excloïa del procés en entendre que no en tenien «tanta necessitat».

La sorra del port d'Arenys

E.F

El Ministeri de Medi Ambient no abocarà sorra a les platges d'Arenys de Mar tal com pretenia. La mobilització ciutadana ha aturat l'actuació de la draga que havia de portar sorra a la zona de llevant del port. L'alcalde, Ramon Vinyes (PSC), va manifestar ahir que ara per ara és clar que la regeneració no es portarà a terme a les platges arenyenques, però que encara està per determinar si el vaixell que extreu la sorra del fons marí hi anirà a retirar la sorra de la bocana del port. En altres ocasions s'havia demanat de retirar la sorra que s'acumula amb les rierades i dificulta les maniobres d'entrada de les embarcacions. «La neteja de la bocana tampoc s'ha de fer cada any i ara per ara no tenim el mateix problema», manifestava l'alcalde. Tot i que el consistori confia que finalment no aparegui la draga, després de renunciar a la regeneració de sorra a les platges de llevant, aquesta actuació encara està pendent de confirmar.