dissabte, 30 de gener del 2010

Riu Tordera entre els plans de Can Simó i de Can Gelmar (Fogars de la Selva) 30/1/10


Avui pel riu Tordera i plans de Can Simó i de Can Gelmar (Fogars de la Selva)...
.
4 aligots comuns (Buteo buteo)
2 d'ells amb picats i barallant-se
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
captura una cuereta a la llera del riu
1 òliba (Tyto alba)
1 blauet (Alcedo atthis)
o 2 si no és el mateix riu avall
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 becadell comú (Gallinago gallinago) al riu
1 puput (Upupa epops)
2 picots garser grossos (Dendrocopos major)
Mínim 4 picots verds (Picus viridis)
uns 5 raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
2 roquerols (Ptyonoprogne rupestris)
sobrevolant l'estació d'aforament i el Pla de Can Simó
1 tudó (Columba palumbus)
coloms roquers (Columba livia var. domestica)
2 gaigs (Garrulus glandarius)
>20 tords comuns (Turdus philomelos)
Mínim 2 grives (Turdus viscivorus)
>5 merles (Turdus merula)
>20 titelles (Anthus pratensis)
mínim 2 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
>40 cueretes blanques (Motacilla alba)
>10 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
1 faisà (Phasianus colchicus) mascle
4 cotolius (Lullula arborea)
estornells vulgars (Esturnus vulgaris)
pardals comuns (Passer domesticus)
pardals xarrecs (Passer montanus)
tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
pinsans comuns (Fringilla coelebs)
bitxacs comuns (Saxicola torquatus)
verdums (Carduelis chloris)
caderneres (Carduelis carduelis)
repicatalons (Emberiza schoeniclus)
gratapalles (Emberiza cirlus)
sits negres (Emberiza cia)
cargolets (Troglodytes troglodytes)
tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
pit-rojos (Erithacus rubecula)
rossinyols bords (Cettia cetti)
pardals de bardissa (Prunella modularis)
mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
mallerengues blaves (Parus caeruleus)
mallerengues carboneres (Parus major)
.
algunes imatges del recorregut...
..
sit negre (Emberiza cia)...
.
.
puput (Upupa epops)...
.
.
xoriguer comú (Falco tinnunculus)...
.

Aus marines davant el Pla de Llobet (Santa Susanna-Pineda de Mar) 29/1/10. Enric Badosa

Font: www.ornitho.cat

Observador: Enric Badosa

2 calàbries grosses (Gavia immer)
21 gavots (Alca torda)
15 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)
2 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) joves
5 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
84 baldrigues (Puffinus sp.)
Barrejades balears (Puffinus mauretanicus) i mediterrànies (Puffinus yelkouan)
Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Gavines vulgars (Larus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
6 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
2 esplugabous (Bubulcus ibis)
1 pòlit cantaire (Numenius phaeopus) volant direcció NO per sobre de la platja

Port d’Arenys de Mar 29/1/10. Enric Badosa

Font: www.ornitho.cat

Observador: Enric Badosa

1 gavina corsa (Larus audouinii) adulta
2 gavians foscos (Larus fuscus) adults
Uns 150 gavians argentats (Larus michahellis)
Unes 70 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Unes 50 gavines vulgars (Larus ridibundus)
12 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)

Arriben els pardals d’ala blanca (Montifringilla nivalis) al Turó de l’Home (Montseny) 30/1/10. Miquel del turó

Als cims del Montseny ja fa uns quants dies que van arribar els pardals d'ala blanca (Motifringilla nivalis), anunciant-nos que el fred tornarà a ensenyorir la contrada. Els podeu trobar a les fagedes esclarides culminals, i pels prats i els cims...
.
miquel del turó
http://miquelturo.lacoctelera.net/

Algunes notícies més per llegir 30/1/10...

La veda de pesca d'arrossegament deixa aturats 400 pescadors gironins
El Punt 30/1/10

És una mesura pactada i durarà un mes
.Pescadors al port de Blanes, en una imatge d'arxiu. Foto: J.C.

Uns 400 pescadors gironins que treballen en embarcacions d'arrossegament estaran aturats durant un mes –a partir del dilluns vinent– per la veda en aquest tipus de pesca. És una mesura pactada entre el sector i el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) per potenciar la conservació dels recursos pesquers.

El dilluns que ve començarà la veda de les embarcacions de pesca d'arrossegament de les demarcacions de Girona i Barcelona. En total, la parada la realitzaran unes 150 barques, de les quals aproximadament la meitat corresponen a les comarques gironines. Això representa que uns 400 pescadors de la demarcació estaran sense treballar durant un mes –la mesura comprèn entre l'1 de febrer i el 2 de març, llevat dels pescadors del port de Barcelona, que portaran a terme la veda entre l'1 i el 31 d'agost–.

Es tracta d'una mesura pactada entre el departament i el sector pesquer, que s'emmarca en el pla integral per a la conservació dels recursos pesquers en la Mediterrània, el qual ja preveia fins ara parades de les embarcacions de ròssec de Tarragona i de cèrcol per a tota Catalunya.

Ports afectats

En el cas de la demarcació de Girona, la mesura afecta els vaixells dels ports de Blanes, Roses, Palamós, Llançà i el Port de la Selva. En el cas de Barcelona, no sortiran les embarcacions dels ports d'Arenys de Mar, Mataró, Sant Pol de Mar i Vilanova i la Geltrú. A part, les embarcacions de ròssec del port de Calafell, a la demarcació de Tarragona, també faran veda conjuntament amb les de Vilanova i la Geltrú.

L'aturada provocarà que els mariners rebin la prestació de desocupació durant aquest mes, i que els armadors –propietaris de les embarcacions– també rebin una subvenció.

Ajuts d'1 milió d'euros

L'acord entre el DAR i el sector pesquer inclou l'aportació d'un ajut que en total suma prop d'un milió d'euros, que seran finançats entre el DAR i el Fons Europeu de la Pesca. Segons fonts del departament, perquè les embarcacions que se sumin a l'aturada puguin percebre aquest ajut amb la major celeritat possible, està previst que l'Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA) habiliti una línia de préstec per a l'avançament de la subvenció. D'altra banda, també s'ha previst la creació d'una segona línia d'ajut per part de l'ICCA per tal de poder avançar l'import de la prestació d'atur als mariners afectats per la veda.

Experiència pilot

El president de la Federació de Confraries de Pescadors de les comarques gironines, Antoni Abad, va explicar ahir a aquest diari que la veda en embarcacions de pesca d'arrossegament és la primera vegada que es porta a terme a la demarcació. «És una experiència pilot i ho vam demanar els mateixos ports gironins», va manifestar. Al seu parer, és una mesura de la qual es pot treure profit i que ha de ser positiva pel que fa a la regeneració dels recursos pesquers. «Només cal pensar en els quilos de peix que es pesquen en un mes i que durant aquest temps es quedaran al mar», va dir el president dels pecadors gironins. Tal com va explicar, els mariners rebran durant aquest temps la prestació d'atur –com qualsevol altre treballador assalariat– mentre que els armadors també rebran un ajut, que anirà en funció del nombre de mariners que tenen a la seva embarcació.


Acesa i el govern firmen el conveni per allargar la C-32 fins a Lloret
El Punt 30/1/10

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal i el president d'Abertis i Acesa, Salvador Alemany, van signar ahir el conveni per l'autopista C-32 des de Blanes fins a Lloret, amb el corresponent enllaç amb la futura autovia A-2. D'aquesta manera Acesa es farà càrrec dels 100 milions d'euros que costarà la nova carretera entre Blanes i Lloret, que serà d'un carril per sentit, però que donarà continuïtat a l'autopista. A més, el conveni inclou la construcció de l'enllaç entre aquesta carretera i l'A-2 a l'altura de Blanes, com també diverses millores a l'autopista. El trànsit addicional a la C-32 serà el que servirà per finançar la inversió que farà Acesa, però en el cas que un cop s'acabi la concessió la companyia no hagués recuperat els diners, llavors es negociaria la compensació, seguint el mateix sistema que Acesa i l'Estat han signat per l'AP-7. En tot cas, és el Departament de Política Territorial el que està redactant ara mateix el projecte del ramal fins a Lloret, que servirà per descongestionar la carretera actual entre Lloret i Blanes.

La temperatura de la conca de la Tordera ha augmentat dos graus en només 50 anys
El Punt 30/1/10


La temperatura de la conca de la Tordera ha pujat. Foto: LL.M.

La temperatura anual de la conca de la Tordera ha augmentat significativament i s'ha situat a l'estiu en dos graus més en els últims 50 anys. Aquesta és la dada clau dels primers resultats d'un estudi realitzat en el marc de l'obra social de Caixa Catalunya. El projecte ACCUA, que es desenvolupa en un període de tres anys i del qual ara s'obtenen els primers resultats, estudia la disponibilitat futura d'aigua a tres conques hidrogràfiques catalanes: la Tordera, el Fluvià i el Siurana, i, a banda dels efectes del canvi climàtic, també recull els dels usos del sòl i de la gestió del territori.

Pel que fa als usos del sòl, el retrocés de l'agricultura se situa a l'entorn del 15-25% de la superfície de l'any 1993, que s'ha transformat en terreny improductiu i d'arbrat dens. Pel que fa als terrenys forestals, segons l'estudi a la conca de la Tordera el principal canvi ha estat d'arbrat dens a matollar.

divendres, 29 de gener del 2010

Calàbria agulla (Gavia arctica) davant la desembocadura del riu Tordera 29/1/10

Aquest matí a primera hora hi havia una calàbria agulla (Gavia arctica) a menys de 200m de la desembocadura del riu Tordera....
.



.
A la desembocadura i al mar, també...

1 corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
9 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
Continuen els 2 ànecs grisets (Anas strepera) mascles
1 xarxet comú (Anas crecca) femella
45 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 rascló (Rallus aquaticus)
6 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 picot verd (Picus viridis)
Merles (Turdus merula)
1 tord comú (Turdus philomelos)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Uns 10 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
... entre altres.
.

bernat pescaire (Ardea cinerea)...
. .
aligot comú (Buteo buteo)...
.

Sobre el projecte ACCUA (adaptacions al canvi climàtic en l'ús de l'aigua) a la Tordera, el Fluvià i el Siurana. 29/1/10

Les temperatures han pujat 1,25 graus en 50 anys a les conques del Fluvià i la Tordera
El Punt 29/1/09

Les precipitacions s'han mantingut semblants però ha canviat l'estacionalitat, segons indica un estudi sobre el canvi climàtic

Les temperatures s'han incrementat significativament durant les últimes dècades. Segons un estudi que analitza l'efecte del canvi climàtic a Catalunya, prenent com a referència les conques del Fluvià, la Tordera i el Siurana, els termòmetres van pujar 1,25 graus durant la segona meitat del segle XX. El màxim es dóna precisament a la Tordera, on a l'estiu els increments han arribat a ser de 2 graus. Pel que fa a les precipitacions, i tenint en compte les particularitats de les conques mediterrànies, s'han mantingut més o menys estables durant aquest període, tant al Fluvià com a la Tordera. El que sí que s'ha notat és un canvi en l'estacionalitat, ja que les pluges s'han reduït a l'estiu i a finals d'hivern, i han augmentat al gener. Cap de les dues conques arriba als 1.000 l/m² anuals.

L'estudi se centra en la segona meitat del segle XX, en què es considera que l'augment de la temperatura va ser significatiu, de 1,25 graus a les tres conques estudiades. Aquesta tendència a l'alça es manté quan l'estudi agafa les dades de tot el segle XX a les conques del Fluvià i la Tordera. De fet, els últims anys de la dècada dels noranta van ser els més càlids en un període de 150 anys, i només un episodi entre finals dels quaranta i principi dels cinquanta s'hi aproxima. La temperatura mitjana entre el 1951 i el 1999 és de 12,8 graus al Fluvià i de 13,6 a la Tordera. Al Fluvià la mínima se situa en una mitjana dels 7,1 graus, i la màxima en els 18,5, mentre que a la Tordera els valors són de 8,3 graus i 18,9 graus, respectivament. Precisament a la Tordera és on es va registrar el màxim augment de totes les conques, de fins a 2 graus durant els mesos d'estiu. De fet, les mitjanes màximes van augmentar molt més que les mínimes –1,5 graus per 0,5 graus, respectivament–, una tendència que es manté a les tres conques estudiades.

Les pluges, semblants

Pel que fa a les precipitacions, l'estudi afirma que no hi ha hagut variacions significatives durant els 50 anys analitzats, si bé sí que s'indica una davallada. Les pluges, com toca en un clima mediterrani, són molt irregulars, però sí que s'evidencia un canvi en l'estacionalitat. Amb precipitacions mitjanes anuals de 992 litres per metre quadrat al Fluvià, i de 809 a la Tordera, les dues conques superen el llindar que separa les zones humides de les més seques, on sí que hi hauria el Siurana amb una xifra de 575 l/m². Pel que fa a l'estacionalitat, es detecta un augment de les pluges durant el final de la tardor i principi d'hivern, sobretot el mes de gener. Això compensa els descensos de bona part de l'any, sobretot al març i a l'estiu. Finalment, les pluges torrencials extremes es van produir sobretot a la tardor, amb tres episodis a la Tordera i quatre al Fluvià durant la segona meitat del segle XX.

75% de superfície forestal.

Una de les parts de l'estudi es concentra a analitzar els usos del sòl a les tres conques. El resultat indica que tres quartes parts són terrenys forestals; les conques de la Tordera i el Fluvià són les que tenen més superfície de bosc dens, amb un 70% i 72% respectivament, i el Siurana és el que té més superfície de matollars. Aquest tipus de superfície és la que més ha anat creixent els últims anys, i ha guanyat pes respecte als conreus, que van clarament a la baixa. En el cas del Siurana ocupen un 25% del sòl de la conca, mentre que al Fluvià i la Tordera, un 21% i un 11%, respectivament. La Tordera, a part de ser la conca que menys sòl agrícola té, és la més artificialitzada, amb un 6% del terreny, mentre que al Fluvià és només d'un 3% i al Siurana el percentatge baixa fins a tan sols un 1%.

60% menys de cabal a la Vall d'en Bas.

En el context del projecte també s'han estudiat específicament els cabals a la Vall d'en Bas, on hi ha la capçalera del Fluvià. Això serveix per conèixer la influència dels canvis meteorològics i dels usos del sòl en els processos hidrològics, un dels objectius del projecte. La conclusió és que durant els últims 25 anys s'han reduït prop d'un 60% els cabals, si bé la pluviometria no ha mostrat cap tendència al decreixement. En canvi, la temperatura sí que s'ha incrementat durant aquest temps, i això explicaria en part la disminució del cabal, ja que ha augmentat un 10% l'evaporació de l'aigua. A més, l'increment de superfície forestal també és una de les hipòtesis que expliquen part de la reducció, així com els usos agrícoles, industrials i domèstics de l'aigua superficial, cada vegada més importants.

Un projecte per saber la disponibilitat d'aigua

El projecte que analitza les conques del Fluvià, la Tordera i el Siurana s'anomena ACCUA (adaptacions al canvi climàtic en l'ús de l'aigua) i és finançat per l'Obra Social de Caixa Catalunya. L'objectiu és conèixer de manera íntegra la vulnerabilitat d'aquestes conques en el context actual de canvi climàtic, i també les característiques territorials d'aquestes zones. D'aquesta manera es vol saber quins efectes pot tenir el canvi climàtic en la disponibilitat d'aigua a les conques mediterrànies de Catalunya, i quines mesures es poden prendre per adaptar-s'hi tenint en compte els usos del sòl i la gestió del territori. El projecte el coordina el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i hi participen diversos grups d'investigació: el Grup d'Hidrologia Subterrània de la Universitat Politècnica de Catalunya, l'European Topic Centre i l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries).

Crear models predictius

El projecte ACCUA també serveix per elaborar i aprofitar models que serveixin per predir la intensitat del canvi climàtic i els seus efectes sobre les conques de Catalunya. Així es podran elaborar sèries climàtiques sobre el futur adaptades a les condicions locals del país, i planificar accions en conseqüència. A més, es volen tenir en compte les previsions de creixement demogràfic i les necessitats d'abastament, en relació amb les disponibilitats d'aigua possibles en funció de diversos escenaris d'evolució del clima. L'objectiu és crear mapes amb les zones naturals i agrícoles vulnerables, en funció de les crescudes dels rius, les inundacions i les sequeres. Així es volen identificar les zones de més risc, relacionades amb l'aigua o la falta d'aigua per als sistemes naturals, la població i les infraestructures, i orientar els possibles canvis.


L'aigua de la Tordera augmenta dos graus en 50 anys pel canvi climàtic
Diari de Girona 29/1/10

Un estudi simularà la futura disponibilitat d'aigua per satisfer les necessitats vinculades al riu
.

Imatge d'un tram de la conca de la Tordera al seu pas per Blanes. carles colomer

BLANES MARTÍ SANTIAGO
En els darrers 50 anys, la temperatura de l'aigua de la conca de la Tordera ha augmentat dos graus durant el període estival. Així ho determinen els resultats del projecte ACCUA eleaborat per Caixa Catalunya i que també se circumscriu a les conques del Fluvià, a les comarques gironines, i del Siurana, a les Terres de l'Ebre. L'estudi avalua la vulnerabilitat de les conques centrant-se en les característiques territorials d'aquestes zones i tenint en compte tan els efectes del canvi climàtic com els usos del sòl i la gestió del territori. Les conclusions finals no se sabran fins a mitjans de 2011 i tractaran d'establir una projecció del futur biològic de l'espai fins l'any 2030.


Aquesta investigació té una durada de tres anys tot i que ara han transcendit els primers resultats. La metodologia d'estui ha consistit en analitzar la temperatura de les conques durant el període 1951-2000 per tal d'observar l'evolució climàtica més recent. És d'aquestes anàlisis d'on es desprèn que la temperatura mitjana anual de la Tordera s'ha incrementat en gairebé dos graus al llarg de les darreres tres dècades (1979-2008) fins a situar-se en els 13,6 graus centígrads. Cal tenir en compte que els anys 90 van esdevenir el període més càlid dels darrers 150 anys a Catalunya.


La disponibilitat d'aigua

El projecte també té en compte quin ús se li ha donat al sòl de les conques durant el període 1993-2000. En base a això, s'ha pogut observar com a la Tordera els terrenys forestals han experimentat un canvi important i, per exemple, on abans hi havia un dens arbrat ara hi ha grans espais de matolls. A banda d'això, l'estudi també conclou que l'agrigultura ha patit un important retrocés.


En l'aspecte percentual, el sòl de la conca es distribueix en boscos densos que no són de ribera (66,43%), conreus (11,40%), matollars (8,63%), zones urbanitzades (4,56%), plantacions de pollancres (2,35%), prats i herbassars (1,48%) i plantacions de plàtans (1,29%).Cadascuna d'aquestes dades s'usarà per recrear els escenaris de les properes dècades en els usos del sòl partint d'un context de canvi climàtic. Amb aquestes variables es pretén simular les disponibilitats d'aigua de la Tordera durant les properes dècades considerant que la demanda ha augmentat en els darrers anys a les viles costaneres i s'ha moderat en els municipis de l'interior.


El projecte està coordinat pel Centre de Recerca i Aplicacions Forestals i hi participen investigadors universitaris.

dijous, 28 de gener del 2010

Llista actualitzada dels mamífers de la Conca de la Tordera

Es llisten totes les espècies de mamífers citats en llibertat a la Conca de la Tordera i no s’inclouen els mamífers marins.

Aquesta llista es troba en constant actualització i en funció de les novetats aportades per observacions o estudis propers.

Si detecteu alguna mancança o errada no dubteu en comunicar-la.
.


Colors utilitzats:

Presència actual (48)
Presència dubtosa (1)
Amb cites antigues poc fiables (1)
Reintroduïda (2)
Extinció contemporània (2)
Extinció recent (3)
Espècie exòtica amb presència actual (3)
Espècie exòtica puntual (1)
Espècie exòtica extingida (1).

Darrera actualització: 28/1/10
.
Llista actualitzada:
.
ORDRE ARTIODACTYLA

Sus scrofa (Linnaeus, 1758) - Senglar
Cervus elaphus (Linnaeus, 1758) - Cérvol
Capreolus capreolus (Linnaeus, 1758) - Cabirol



ORDRE CARNIVORA

Canis lupus (Linnaeus, 1758) – Llop
Canis familiaris (Linnaeus, 1758) - Gos domèstic
Vulpes vulpes (Linnaeus, 1758) - Guineu
Mustela nivalis (Linnaeus, 1766) – Mostela

Mustela lutreola (Linnaeus, 1761) – Visó europeu
Neovison vison (Schreber, 1777) – Visó americà
Mustela putorius (Linnaeus, 1758) - Turó
Martes martes (Linnaeus, 1758) – Marta
Martes foina (Erxleben, 1777) - Fagina
Meles meles (Linnaeus, 1758) - Toixó

Lutra lutra (Linnaeus, 1758) - Llúdriga
Genetta genetta (Linnaeus, 1758) – Gat mesquer
Felis silvestris (Schreber, 1775) - Gat salvatge
Felis catus (Linnaeus, 1758) - Gat domèstic

ORDRE LAGOMORPHA

Lepus europaeus (Pallas, 1778) – Llebre europea
Oryctolagus cuniculus (Linnaeus, 1758) - Conill



ORDRE ERINACEOMORPHA

Erinaceus europaeus (Linnaeus 1758) – Eriçó fosc
Atelerix algirus (Lereboullet 1842) – Eriçó clar

ORDRE SORICOMORPHA

Talpa europaea (Linnaeus 1758) – Talp
Sorex araneus (Linnaeus, 1758) – Musaranya cua-quadrada
Sorex minutus (Linnaeus, 1766) – Musaranya menuda
Neomys anomalus (Cabrera 1907) – Musaranya d’aigua mediterrània
Crocidura russula (Hermann 1780) – Musaranya vulgar
Suncus etruscus (Savi 1822) – Musaranya nana


ORDRE RODENTIA

Sciurus vulgaris (Linnaeus 1758) – Esquirol
Eutamias sibericus (Laxmann 1769) - Esquirol llistat siberià
Apodemus flavicollis (Melchior 1834) – Ratolí lleonat
Apodemus sylvaticus (Linnaeus 1758) – Ratolí de bosc
Rattus rattus (Linnaeus 1758) – Rata negra
Rattus norvegicus (Berkenhout 1769) – Rata comuna
Mus spretus (Lataste 1883) – Ratolí de camp mediterrani
Mus domesticus (Rutty 1772) – Ratolí domèstic
Glis glis (Linnaeus 1766) – Liró gris
Eliomys quercinus (Linnaeus 1766) – Rata cellarda
Clethrionomys glareolus (Schreber 1780) – Talpó roig
Arvicola sapidus (Miller 1908) – Rata d’aigua

Microtus duodecimcostatus (de Sélys-Longchamps 1839) – Talpó comú
Microtus agrestis (Linnaeus 1761) – Talpó muntanyenc

Myocastor coipus (Molina, 1782) - Coipú

ORDRE CHIROPTERA

Rhinolophus ferrumequinum (Lacépède, 1799) – ratpenat de ferradura gran
Rhinolophus hipposideros (Bechstein, 1800) – ratpenat de ferradura petit
Rhinolophus euyale (Blasius, 1853) – ratpenat de ferradura mediterrani
Myotis emarginatus (Geoffroy, 1806) – ratpenat d’orelles escapçades
Myotis nattereri (Kuhl, 1817) – ratpenat de Natterer
Myotis myotis (Kuhl, 1819) – ratpenat de musell llarg
Myotis daubentonii (Kuhl, 1819) – ratpenat d’aigua
Myotis capaccinii (Bonaparte, 1837) – ratapinyada de peus grans
Myotis bechsteinii (Kuhl, 1817) - ratpenat de Bechstein
Pipistrellus pygmaeus (Jones, 1999) – ratapinyada soprano o nana
Pipistrellus pipistrellus (Schreber, 1774)– ratapinyada comú
Pipistrellus nathusii (Keyserling et Blasius, 1839)ratapinyada pipistrel·la falsa
Pipistrellus kuhlii (Kuhl, 1819)
– ratapinyada pipistrel·la de vores clares
Hypsugo savii (Bonaparte, 1856) – ratapinyada de muntanya
Eptesicus serotinus (Schreber, 1774) – ratpenat dels graners
Plecotus auritus (Linnaeus, 1758) – Ratpenat orellut septentrional
Plecotus austriacus (Fischer, 1829) – Ratpenat orellut meridional
Nyctalus leisleri (Kuhl, 1818) – Ratapinyada nòctula petita
Miniopterus schreibersii (Kuhl, 1819) – Ratapinyada de cova
Tadarida teniotis (Rafinesque, 1814) – ratpenat de cua llarga

Duc (Bubo bubo) a Arenys de Munt 27/1/10. Enric Badosa


Fotografies d'un duc (Bubo bubo) fetes per l'Enric Badosa a Arenys de Munt aquest vespre.