dissabte, 23 de gener del 2016

L’anàlisi del risc de les invasions biològiques en ecosistemes aquàtics

L’anàlisi del risc de les invasions biològiques en ecosistemes aquàtics


Introducció

Les invasions biològiques constitueixen, en l’actualitat, una seriosa amenaça per la conservació dels ecosistemes naturals i la biodiversitat. L'impacte negatiu de les espècies invasores no només queda restringit al medi ambient sinó que també repercuteix greument sobre l'economia, la societat i la salut humana. Per això, resulta innegable la necessitat d'aplicar mesures adequades per a la gestió d'espècies exòtiques, i d’integrar aquestes mesures en les estratègies globals de conservació de la biodiversitat.
Atès que una vegada una espècie s'ha establert en una nova regió és extremadament difícil eradicar-la o controlar la seva població, el mètode més efectiu de gestió de les espècies invasores és prevenir el seu establiment i la seva posterior dispersió. Molts estudis científics han analitzat quins trets biològics determinen que certes espècies manifestin un comportament invasor, i quines són les característiques que fan que certs hàbitats siguin més vulnerables a ser envaïts.
La major part d'aquests estudis mostren que resulta molt complicat conèixer el perfil exacte d'una espècie potencialment invasora, donat que depèn en gran mesura de la seva afinitat a envair certs tipus d'hàbitats i de la manera que ha estat introduïda. No obstant això, el coneixement científic acumulat sobre aquests trets biològics i les característiques dels hàbitats envaïts han permès desenvolupar esquemes d'anàlisis de risc que, actualment, constitueixen una de les eines de predicció i prevenció més importants. Aquests esquemes intenten identificar la fracció d'espècies introduïdes amb una alta probabilitat de comportar-se com invasores, i preveure, així, la seva expansió i possibles impactes.
A Catalunya, la informació recopilada sobre la capacitat invasora de les espècies i la invasibilitat dels hàbitats no ha estat traduïda, encara, en recomanacions per a la millora de les estratègies de prevenció i gestió de les invasions vegetals. Tot i així, l'ús d'aquest tipus d'anàlisi de riscs com a eina de gestió podria ajudar a les autoritats i gestors ambientals a justificar la prohibició de l'ús de determinades espècies exòtiques i, també, podria reforçar el suport social a les polítiques de prevenció i gestió efectiva d'espècies exòtiques.
Conclusions

S’ha actualitzat la cartografia del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat

S’ha actualitzat la cartografia del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya

Nova actualització de les bases cartogràfiques del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), dels espais naturals de protecció especial (ENPE) i de la xarxa Natura 2000.
08/01/2016 08:01


Les bases del PEIN i dels ENPE inclouen el recentment aprovat Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, així com l’adaptació de la línia de costa, les zones limítrofs amb França, Aragó i el País Valencià i la rectificació de límits de l’Acord GOV/139/2015, de 25 d’agost, i del Decret 191/2015, de 25 d’agost, entre d’altres.

Bases cartogràfiques



Basses d’emmagatzematge i reguladores Criteris ambientals per al disseny i execució en projectes de regadius. DMAH

Basses d’emmagatzematge i reguladores
Criteris ambientals per al disseny i execució en projectes de regadius
Generalitat de Catalunya
Departament de Territori i Sostenibilitat
Direcció General de Polítiques Ambientals
Av. Diagonal, 525 08029 BARCELONA
Telf. 93 495 80 00
http://www.gencat.cat

Ho podeu trobar a les Publicacions  del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Cartoteca Digital del ICGC


Accediu a la Carcoteca Digital de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

dijous, 21 de gener del 2016

RECORDATORI INTERESSANT


Documents varis del Dipòsit digital de documents de la UAB

La transformació del paisatge del delta de la Torderaen els darrers cent cinquanta anys. Una anàlisiper mitjà dels canvis en els usos i les cobertes del sòl
Isidre Serra i Cervantes
Josep Pintó i Fusalba
Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l’Art
Pl. Ferrater Mora, 1. 17071 Girona

Dinámica de Usos de Suelo y Paisaje en la Cuenca de la Tordera (1987, 1992, 1997 y 2002)
Proyecto de Final de Carrera
Licenciatura en Ciencias Ambientales
Jorge Sánchez Valdez
Autor
Martí Boada Junca
Tutor Académico
Diego Varga I Linde
Asesor del Proyecto

CONDICIONS SOCIOECOLÒGIQUES DE LA RIERA D’ARBÚCIES PEL RETORN DE LA LLÚDRIGA (Lutra lutra)
Projecte de final de carrera curs 2008-09
Llicenciatura de Ciències Ambientals
Tutors: Martí Boada i Roser Maneja 
Autor: Antonio Gómez Gómez 
29/06/09 Bellatera

Més documents al dipòsit digital de documents de la UAB

dimarts, 19 de gener del 2016

La sequera es pot allargar fins al mes de març. Gencat,cat

Gencat.cat 11/01/2015



Els Bombers de la Generalitat alerten del risc d’incendi forestal a tot el país atesa l’acumulació de més de 50 dies de sequera i d’una situació meteorològica molt estable. Tot i que és a l’estiu quan la sequera eleva sovint el risc d’incendi forestal, cal tenir en compte que aquest risc també es pot produir en períodes de sequera durant l’hivern. En aquest sentit, la manca de precipitacions acompanyada d’unes temperatures més altes del que correspondria en aquesta època, i una previsió que marca que la sequera es pot allargar fins al març de 2016, alerten d’un hivern complicat pel que fa a risc d’incendi forestal.

La sequera s’arrossega especialment en zones del litoral de Barcelona, del Pre-Pirineu, de la zona sud del Bages i del Pallars Sobirà i interior de l’Ebre. Cal destacar que Collserola ha patit l’any més sec del darrers 110 anys.


Davant d’aquesta situació, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, del Departament d’Interior, demana que s’extremin les precaucions per tal d’evitar que es produeixin incendis forestals. A més, es vol remarcar que és molt important donar avís de qualsevol situació de perill al telèfon únic d’emergències 112. 

El tresor ecològic de les mines de Can Palomeres: els ratpenats

El tresor ecològic de les mines de Can Palomeres: els ratpenats
Universitat de Barcelona 19/03/2015

La nova obra vol contribuir a donar a conèixer i valorar la importància ecològica i epidemiològica que tenen els ratpenats. Foto: Jordi Serra Cobo (UB-IRBio)

El tresor ecològic de les mines de Can Palomeres és el títol del nou llibre escrit pels experts Jordi Serra Cobo i Marc López Roig, del Departament de Biologia Animal de la UB i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), i el naturalista Xavier Bayer González, que es presentarà el proper 20 de març, a les 20 hores, a la sala d’actes de l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar (Maresme).

Can Palomeres: d’explotació minera a refugi de ratpenats
 
Les mines de Can Palomeres són un espai que va més enllà dels vestigis de l’activitat minera desenvolupada a finals del segle XIX i principis del segle XX. Avui en dia conformen un dels refugis catalans més importants per a diferents espècies de ratpenats i tenen un valor ecològic ben significatiu. Diferents espècies de quiròpters crien en aquestes coves, que són també un refugi clau per a les migracions del ratpenat de cova.

Les mines de Can Palomeres conformen un dels refugis catalans més importants per a diferents espècies de ratpenats. Foto: Xavier Bayer González
 
Tal com explica el professor Jordi Serra Cobo, «les mines són un exemple de la relació positiva que hi ha hagut entre l’activitat humana i la formació d’un important refugi ecològic. Sense l’activitat minera que hi va haver a principis del segle XX a Malgrat de Mar, avui no estaríem parlant d’aquest patrimoni quiropterològic de primer ordre a escala catalana i europea».
 
«Poc s’imaginaven els emprenedors que van invertir en l’explotació de les mines de Can Palomeres que contribuirien a construir un dels refugis catalans més importants per a ratpenats», continua Serra Cobo. «Tampoc s’imaginaven que la funcionalitat d’aquest refugi perduraria molt més que la seva curta explotació minera».
 
El llibre, editat per l’Ajuntament de Malgrat de Mar i finançat gràcies a la X Beca d’Investigació Vila de Malgrat de Mar, sintetitza més de cinquanta anys d’estudis de ratpenats a les mines de Can Palomeres. El ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) i el ratpenat de musell llarg (Myotis myotis) són les dues espècies més abundants a les mines segons els estudis duts a terme, que han permès observar un total de catorze espècies de ratpenats de tres famílies diferents de quiròpters.
 
Uns mamífers voladors de gran valor ecològic
 
La nova obra vol ser un referent des d’una perspectiva dual entre la història de les mines i la seva importància biològica. També vol contribuir a donar a conèixer i valorar la importància ecològica i epidemiològica que tenen els ratpenats, un fet essencial per a la conservació de les poblacions d’aquests mamífers voladors tan singulars. Tal com apunten els autors, «voldríem que el llibre contribuís a fer de les mines i els seus ratpenats una icona diferencial de Malgrat de Mar dins i fora de les nostres fronteres, a l’entorn de la qual es puguin organitzar activitats de qualitat que permetin desenvolupar i conservar el patrimoni natural del municipi».

Les mines són un exemple de la relació positiva que hi ha hagut entre l’activitat humana i la formació d’un important refugi ecològic. Foto: Marc López Roig (UB-IRBio)
 
La presentació del llibre serà l’acte que obrirà les I Jornades Tècniques Espai Mines de Can Palomeres, que tindran lloc a l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar del 20 al 21 de març. L’objectiu de les jornades és donar a conèixer quin és l’estat de les actuacions que es realitzen en aquest entorn, així com promoure l’intercanvi d’experiències i de metodologia i alhora iniciar un procés de participació per vincular la ciutadania al futur d’aquest espai.

dilluns, 18 de gener del 2016

Enllaç: L’Associació de propietaris del Montnegre i el Corredor

L’Associació de propietaris del Montnegre i el Corredor



https://vimeo.com/61052113



L'Associació de propietaris del Montnegre i el Corredor from xavier alfaras panareda on Vimeo.




L'ATZAVARA n.25 La vida a les aigües dolces


Clica sobre la portada per accedir a la web i als continguts

La vida a les aigües dolces
L'Atzavara 25 (2015)

Editorial

Boix D., Sala J., Gascón S., Compte J., Quintana X.
Les comunitats d’animals de les basses, estanys, llacunes i aiguamolls mediterranis
L'Atzavara, 25: 5-18
I Text complet I English summary I

Gacia E., Pulido C., Chappuis E., Riera J., Ballesteros E.
Del desastre ecològic a l’experiment natural: resiliència i recuperació parcial de la vegetació aquàtica de l’estany Baciver, Val d’Aran 
L'Atzavara, 25: 19-25
I Text complet I English summary I

Catalan J.
Història natural de l’ecosistema microscòpic 
L'Atzavara, 25: 27-36
I Text complet I English summary I

Bonada N.
Els macroinvertebrats aquàtics dels ecosistemes fluvials 
L'Atzavara, 25: 37-48
I Text complet I English summary I

Altaba C.R.
Les nàiades, custòdies de les aigües dolces 
L'Atzavara, 25: 49-61
I Text complet I English summary I

Ordeix M.
Els peixos dels rius i les zones humides de Catalunya 
L'Atzavara, 25: 63-72
I Text complet I English summary I

Alonso M.
Llacs atalassohalins, fauna estepària i crustacis 
L'Atzavara, 25: 73-79
I Text complet I English summary I

Jaume D.
La fauna de les coves anquialines 
L'Atzavara, 25: 81-92
I Text complet I English summary I

Sabater F., Fernández-Martínez M., Corbera J., Calpe M., Torner G., Cano O., Corbera G., Ciurana O., Parera J.M.
Caracterització hidrogeoquímica de les fonts de la Serralada Litoral Central en relació a la litologia i als factors ambientals 
L'Atzavara, 25: 93-104
I Text complet I Material suplementari I English summary I

Corbera J., Fernández-Martínez M., Jover M., Torner G., Calpe M., Ciurana O., Sabater F.
Els briòfits de les fonts de la Serralada Litoral Central: composició específica i efecte dels paràmetres ambientals en la seva distribució 
L'Atzavara, 25: 105-116
I Text complet I English summary I

Fernández-Martínez M., Achotegui-Castells A.
La variabilitat interdecadal de l'Oscil·lació de l’Atlàntic Nord com a possible determinant de la freqüència de rierades a Arenys 
L'Atzavara, 25: 117-124
I Text complet I English summary I

Montserrat P.
Recordant a Ramon Margalef, l’amic intel·ligent i bo que sabia estimar 
L'Atzavara, 25: 125-128
I Text complet I English summary I

.......................................................................

Clicant aquí podeu accedir als volums anteriors...

Vol. 25 (2015) La vida a les aigües dolces
Vol. 24 (2014) El Maresme de Pere Montserrat
Vol. 23 (2014) Roques, sorra i aigua
Vol. 22 (2013) Una mirada al bosc
Vol. 21 (2012) Estratègies de comunicació i defensa a la natura
Vol. 20 (2011) La sisena extinció
Vol. 19 (2010) Darwin i l'evolució
Vol. 18 (2009) Invasions!
Vol. 17 (2008) El valor dels espais agraris periurbans
Vol. 16 (2008) Canvi climàtic
Vol. 15 (2007) Homenatge a Pere Montserrat
Vol. 14 (2006) Ecosistemes de Catalunya
Vol. 13 (2005) L'Antàrtida molt més que gel
Vol. 12 (2004) Ecologia urbana i sostenibilitat
Vol. 11 (2003) Rieres, rius i riberes
Vol. 10 (2002) L'alguer de Mataró
Vol. 9 (2001) La conservació de la biodiversitat
Vol. 8 (1999) Viatge al fons del mar: El Maresme de 0 a -50 m
Vol. 7 (1997) Dinàmica i percepció del paisatge
Vol. 6 (1995) El litoral del Maresme
Vol. 5 (1987) Els aiguamolls de la Tordera
Vol. 4 (1982) L'agricultura del Maresme
Vol. 3 (1981) Miscel·lània
Vol. 2 (1979) Miscel·lània
Vol. 1 (1979) Miscel·lània

diumenge, 17 de gener del 2016

Descarrèga't la Col·lecció de pòsters “Ecosistemes de Catalunya”. Associació CEN

associació CEN

A cada pòster, hi ha una imatge principal sobre un ecosistema, amb les espècies de flora i fauna més característiques. El lateral del pòster conté una explicació sobre l'ecosistema i les seves problemàtiques i una llegenda on s'indica el nom de les espècies, la seva abundància a l'ecosistema, si es tracta d'una espècie autòctona o introduïda, si es troba entre les 100 espècies invasives més perjudicials i si és tracta d'una espècie endèmica.

Agrairem el teu suport a la nostra missió aportant 1 € per cada descàrrega

Els títols dels 10 pòsters d'aquesta edició són els següents:

Aigüestortes   

Estany d'Ivars i Vila-sana   

L'Encanyissada   

Rieres del Cap de Creus   

Estany de Banyoles   

Tram mitjà del riu Llobregat   

Tram baix del riu Ter   

Capçalera de la Tordera   

Riu Francolí  

Els macroinvertebrats com a indicadors biològics en rius  

Instruccions d'impressió:

Els pòsters en alta resolució (pdf) tenen un sagnat (bleed) de 5 mm a tots els costats per tal que es puguin imprimir sense marges. La mida original de tots els pòsters és de 750 mm d'amplada per 400 mm d'alçada, de manera que la impressió s'hauria de fer amb una mida de 760 x 410 mm per després tallar a 750 x 400 mm.

Objectius:

Difondre el coneixement sobre la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics continentals del nostre país i fomentar la seva conservació.

Coordinació i continguts:

Jesús Ortiz i Goretti Merseburger (associació CEN)

Assessorament i revisió:

Antoni Costa (Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana)
Carolina Solà, Beatriu Rodríguez i Antoni Munné (Agència Catalana de l'Aigua)
Dani Boix (Universitat de Girona)
Joan Gomà i Núria Bonada (Universitat de Barcelona)
Lluís Benejam (CEBCAT – La Balca)
M. Àngels Puig (Centre d'Estudis Avançats de Blanes - CSIC)
Marius Domingo de Pedro (Cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya)
Mercè Aniz (Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici)
Miquel Campos (Consorci de l'Estany)
Narcís Vicens i Daniel Guinart (Parc Natural del Montseny)
Puiggraciós Villaronga (Departament de Territori i Sostenibilitat)
Ramon Alturo (Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural)
Ricard Martín (Oxygastra – ICHN)
Toni Curcó, Nati Franch i Josep Maria Queral (Parc Natural del Delta de l'Ebre)
Victòria Riera i Ester Trullols (Parc Natural de Cap de Creus)

Il·lustracions:

Toni Llobet

Disseny i maquetació:

Daniel Ortiz