dissabte, 8 d’octubre de 2016

NOTA sobre les pinedes del Maresme 8/10/2016

Fa molts dies que els mitjans de comunicació, especialment els locals i comarcals, ens bombardeixen dia sí i dia també amb notícies sobre la trista imatge de les pinedes litorals del Maresme i sobre les iniciatives per combatre el Tomicus.

El tema ja és conegut per gairebé tothom i cada vegada hi ha més presència del tema a les xarxes socials...

así están quedando los pinares del Maresme. Parece un bosque quemado

Da pena pasear por los pinares del Maresme. Así están en los alrededores del Montalt, prácticamente muertos. ¿no puede hacerse nada?


i el Ja ha mort més de 500.000 pins al

Potser el que diré a continuació sembla provocador però crec que és important per poder analitzar correctament la situació...

El que està passant amb els pins del Maresme no és cap desgràcia, sinó una oportunitat.

El primer que hem de saber és que el pí pinyer (Pinus pinea), el gran protagonista, domina al Maresme de manera artificial per diferents motius (plantacions, abandonament de camps de conrreu,...) i majoritàriament com a vegetació de transició cap a la veritable vegetació autòctona potencial. En realitat, la majoria de pinedes del Maresme s'han de veure més com una "brolla amb pins" que no com un veritable bosc, entenent els pins com l'hivernacle natural sota el qual creix el veritable bosc maresmenc, i tothom ho pot constatar fent una passejada i observant els milers i milers de roures, alzines, suros, etc. que amb el temps creixen al sotabosc a l'ombra del pins fins a competir amb aquests per dominar l'espai.

Aquests (alzines, roures, suros, freixes, verns,...) són els veritables protagonistes del bosc maresmenc, i lenta, però constantment, han crescut sota l'ombra dels pins que els feien d'hivernacle en un procés natural de transició i recuperació. També de manera natural, tard o d'hora, aquests dominaran el paisatge deixant als pins com a espècie secundària i de reservori per a possibles i futures recuperacions i transicions en cas d'incendi o pertorbació.

Que s'assequen els pins?... I què?... Lo millor que pot passar és que roures, alzines i suros recuperin el seu domini natural, i tot són ventatges... millor per evitar incendis forestals, millor per adaptar-se als canvis climàtics, millor per a la biodiversitat, millor per al paisatge, millor per recuperar sectors econòmics locals, millor per a tot, vaja!

Cal recordar que un munt d'arbres no fan un bosc, i en moltes ocasions les taques marronoses que veiem ara al Maresme corresponen a plantacions massa denses sense futur a la que arriba una sequera com la que hem patit els darrers anys... això és la fi dels boscos del Maresme?... NO, és la simple i necessària recuperació de la vegetació autòctona potencial... Això és la fi dels pins pinyers al Maresme?... NO, és simplement col·locar a cada espècie al seu lloc, i als pins pinyers no li corresponen el paper de dominadors del paisatge, sinó d'acompanyant.

Més que inversions en mantenir o "salvar" als pins pinyers, el que caldria és inversions en ordenar i assegurar el canvi per afavorir les espècies autòctones que sí ens interessen, més quan són imprescindibles per afrontar el futur forestal de la comarca per motius climàtics, ecològics i econòmics.

Què es guanya invertint diners en lluitat contra el procés natural de transició i maduració vegetal? O millor dit... Què guanyen?

Fa setmanes que tots llegim notícies, anuncis, reunions,... però encara ningú ha volgut plantejar seriosament el futur de la massa forestal del Maresme, no pegots... coses que passen quan el càrrec dura només 4 anys, massa poc per un procés que pot durar dècades.

El Consell Comarcal continua la lluita contra el Tomicus
Ràdio Palafolls 8/10/2016

La incorporació de la tecnologia és clau per agilitzar la ubicació de les zones afectades pel Tomicus, un escarabat que s’alimenta d’arbres, i que en aquest cas afecta els pins de la zona.  Fa unes dues setmanes un vol en helicòpter va permetre fer una radiografia del Maresme, que juntament amb les imatges captades per drons amb ubicació GPS han de permetre als Ajuntaments identificar les parcel·les i posar-se en contacte amb els seus propietaris que hauran de prendre mesures per aturar l’afectació de l’escarabat.
Amb l’objectiu d’unificar l’acció, s’ha impulsat un front comú format pel Consell Comarcal, la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l’Associcació de propietaris Forestals, els Ajuntaments i l’ADF. Entre tots es busca coordinar l’acció a favor de la millora de la situació dels boscos. La zona més afectada se situa entre Alella i Pineda amb 100 punts localitzats gràcies al servei de GPS, però amb especial gravetat els terrenys entre Mataró i Arenys de Munt.
La situació dels pins ha empitjorat per la sequera i la manca de pluges que els ha debilitat i els ha fet més vulnerables  a l’afectació causada per insectes o fongs. Les accions de millora s’orienten en talar els arbres més greus, retirar la llenya també per prevenir futurs incendis, reduir la superpoblació de pins per aclarir la zona i en alguns casos substituir-los per arbres autòctons, com ara l’Alzina.
La Generalitat ha destinat una partida de 100.000 euros injectada a les Associacions de propietaris forestals. Els propietaris que detectin anomalies en els arbres de les seves parcel·les s’hauran de posar en contacte amb amb aquestes Associacions, que són les que gestionaran la subvenció i la millora de la zona.

S'intesifica el pas d'Orenetes vulgars (Hirundo rustica) per Pineda de Mar 8/10/2016

Ja fa setmanes que hi ha pas d'Orenetes vulgars (Hirundo rustica) costa avall o cap al sud a qualsevol lloc, sempre de manera continua.

Avui sembla que el nombre, o almenys l'intesidad, és molt superior a dies anteriors, amb centenars d'exemplars que no deixen de passar per Pineda de Mar costa avall.

Migració invertida d'Àguiles calçades (Aquila pennata) sobre Pineda de Mar 8/10/2016

Aquest matí a primera hora han passat 5 Àguiles calçades (Aquila pennata) sobre Pineda de Mar a gran alçada i costa amunt.

El dilluns 3/10/2016 em vaig aixecar amb 2 migrant sobre Pineda de Mar també costa amunt.

Aquests dies es poden veure gran quantitat d'Àguiles calçades (Aquila pennata) migrant cap al nord-est a qualsevol lloc de Catalunya, i és que sembla que aquesta espècie ha modificat la seva ruta migratòria i ha decidit migrar cap a l'Àfrica per l'estret de Messina (Sicília) i no per l'estret de Gibraltar, sembla ser que per motius climàtics...

Aguililla calzada (Aquila pennata), cambios migratorios y climáticos.
del Blog Siguiendo Aves 7/10/2016


Alguns exemples d'aquesta migració inversa per Catalunya...

https://twitter.com/gutarb/status/784493459998638080
Inverse migration[Migració invertida] Aquila pennata [Àguila calçada] 29 ind @ 7.10.16 En 36 anys no n'havia vist mai tantes

Fa uns dies que hi ha pas d'àguiles calçades pel Baix Empordà. Aquesta ha intentat repostar energies en forma d'estornell, sense massa èxit

No voldria fer-me pesat amb les calçades, però és que no paren de passar pel damunt, i molen MOLT!

divendres, 7 d’octubre de 2016

Encara pas de Còlits grisos (Oenanthe oenanthe) a la Platja de Poblenou (Pineda de Mar) 7/10/2016


Aquesta tarda passejant per la platja de Poblenou (Pineda de Mar)...

Unes 20 Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)

2 Còlits grisos (Oenanthe oenanthe)
1 Pit-roig (Erithacus rubecula), el 1er postnupcial a la platja
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), el 2on postnupcial per la zona
mínim 4 Pardals xarrecs (Passer montanus)
Pardals comuns (Passer domesticus)
5 Caderneres (Carduelis carduelis)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Coloms roquers (Columba livia)
2 Garses (Pica pica)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)

Còlits grisos (Oenanthe oenanthe)...


Pas d'Orenetes de ribera (Riparia riparia) costa avall 7/10/2016

Aquest matí a primera hora, mínim 8 Orenetes de ribera (Riparia riparia) sobre la platja de Pineda de Mar costa avall.

També avuí 5 Orenetes de ribera (Riparia riparia) en pas sobre Arenys de Mar observades per Pere Alzina i Bilbeny (Font: www.ornitho.cat).

Vídeo que mostra visualment el tram final de la Tordera... Stopmotion/La Tordera, de l'Hector Agustí Capdevila

Recupero un vídeo de fa 6 anys que explica visualment per què el tram final de la Tordera, tot i ser XN2000, ha passat de ser un espai amb gran quantitat de nidificacions de corriols petits (Charadrius dubius) i algun corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) entre altres espècies, a ser un espai massificat on amb prou feina es veuen ocells en pas migratori...



// STOPMOTION / LA TORDERA from hector agusti capdevila on Vimeo.

632 FOTOGRAFIES
Àrea que s'estén des del Pla de Palafolls i el pas de la Ginesta, al llarg de tot el curs final de la Tordera, i fins la llacuna de la desembocadura al mar.
Musica: Paul Krakbrenner
CANON 5D MARKII

Sembla que avuí 7/10/2016 la cosa va de "recuperar" les pastures que primer van erradicar...

  
Silvopastoralisme: reptes, beneficis i conflictes
Divendres 7 d’octubre del 2016
Lloc de realització:
Sala d’Actes de la Rectoria Vella, Passeig de la Rectoria Vella s/n, Sant Celoni.

Catalunya impulsa el coneixement i els nous usos dels camins de la transhumància
Departament de Territori i Sostenibilitat 7/10/2016

El conseller Rull participa en la inauguració del primer Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya

Es vol recuperar i impulsar aquest patrimoni natural i històric, que suma prop de 20.000 quilòmetres de camins

 Rull, durant la inauguració del Congrés aquest divendres.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha participat aquest divendres a Lleida en la inauguració del primer Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, organitzat per l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), la Fundació Món Rural i el Grup de Treball sobre Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya (GTT).
 
El Congrés vol aprofundir en el coneixement d’aquestes antigues vies pecuàries; establir criteris i prioritats per recuperar i mantenir la xarxa de camins i les infraestructures que hi van associades, i impulsar nous usos turístics i culturals per garantir la seva conservació en un moment de davallada significativa de la transhumància.
 
Rull ha explicat l’interès del Departament per “preservar una infraestructura tova, pública, que permet accedir al medi rural i a determinats entorns de muntanya on seria molt complicat fer-ho sense aquests camins”. La conservació del patrimoni vinculat a la transhumància, ha assegurat el conseller, “és imprescindible per a la dinamització dels territoris rurals i de muntanya” perquè constitueix“un element bàsic de cohesió territorial”. Rull ha emfasitzat també “la funció de corredor biològic” de la xarxa de vies pecuàries, “que complementen la xarxa de corredors entorn dels rius”.
 
Una activitat mil·lenària
 
La transhumància consisteix en el desplaçament de ramats de bestiar entre la plana i la muntanya a la recerca de pastures d’hivern i d’estiu, transitant per vies pecuàries. A Catalunya s’estima que la xarxa de vies pecuàries té prop de 20.000 quilòmetres, distribuïts en una quinzena de camins de primer ordre relligats per una extensa xarxa de vies secundàries. Els desplaçaments dels ramats tenen el seu origen en època preromana, però és a partir del segle XII quan es comença a regular l’activitat i es crea una xarxa estable de camins.
 
La ramaderia transhumant a Catalunya guanya en rellevància a partir del segle XVI, amb la consolidació de les grans fires ramaderes, i passa a ser dominada pels ramaders pirinencs. El declivi s’inicia a principis del segle XX, amb la disminució de pastures disponibles a la plana, la motorització del transport de bestiar i la davallada de la ramaderia extensiva. Actualment, s’estima que uns 1.700 ramats d’oví i cabrum recorren la xarxa pecuària catalana, dels quals només 30 fan transhumància de llarg recorregut.
 
Element transformador del territori
 
El desplaçament dels ramats no va ser només el motor d’una de les principals activitats econòmiques durant segles, sinó també un element transformador del territori. Els camins s’acompanyaven d’infraestructures per al bestiar, com ara ponts i punts d’abeurada de diversos tipus, i podien estar flanquejats per murs de pedra seca. Totes aquestes construccions formen part del patrimoni històric, cultural i natural del país, atès que, juntament amb el mosaic de terres de conreu, han anat configurant el paisatge típicament mediterrani de Catalunya.
 
En aquest sentit, el conseller ha posat en valor el paper dels pastors i de la ramaderia extensiva. “Sense ells, Catalunya seria un país essencialment boscós i, per tant, són un element clau per mantenir la biodiversitat dels hàbitats i del paisatge”, ha valorat.


La petja de la transhumància al territori no és només física, sinó també lingüística i cultural. Així, les diverses denominacions per a les vies pecuàries —“lligallos” a l’Ebre, “cabaneres” a Ponent o “carrerades” a Girona i Barcelona— encara es poden trobar als mapes actuals. Els indrets on els ramats tenien autoritzat aturar-se fins a tres dies (remontes, roturades, acampadors o parades) tenen un gran arrelament al Ripollès o al Berguedà. Recuperar tot el coneixement vinculat a la transhumància, doncs, és una aposta per la salvaguarda del patrimoni físic i immaterial.
 
A dia d’avui, la xarxa pecuària catalana ja no té un paper eminentment ramader, el que ha conduït, en molts casos, a la seva falta de manteniment. El Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya vol explorar nous usos per impulsar aquests camins i garantir-ne la preservació. La Llei estatal de vies pecuàries, aprovada el 1995, permet que aquests camins es destinin també a activitats esportives no motoritzades, turístiques i de lleure.
 
Nous usos
 
La trobada servirà per explorar usos vinculats a la difusió de la producció agropecuària de proximitat, turisme rural, senderisme, manteniment d’espais naturals i divulgació cultural. “Es tracta”, ha explicat el conseller, “de donar respostes a un vell ús     econòmic amb els nous models econòmics potents que tenim de país”.
 
Per tal d’obrir una reflexió el més apropada al territori possible, el Congrés tindrà tres jornades, cadascuna en un municipi diferent i centrada en un dels eixos temàtics. Així, la sessió d’aquest divendres a Lleida, zona tradicional de pastura d’hivern dels ramats pirinencs, s’ha dedicat a la infraestructura dels camins ramaders, els seus equipaments associats, el marc legal que els empara i possibles actuacions de millora.
 
Debat a prop del territori
 
En la jornada inaugural han participat també el vicepresident tercer de la Diputació de Lleida, Gerard Sabarich; el director de l’IDAPA, Pere Porta; el director de la Fundació Món Rural, Marc Riera; el director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida (UdL), Narciso Pastor, i el vicerrector de Campus de la UdL, Jesús Avilla.
 
El 21 d’octubre, Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) acollirà la sessió sobre els usos complementaris dels camins, el seu aprofitament turístic i la posada en valor com a patrimoni cultural i natural. Santa Margarida acollia les pastures d’hivern de l’anomenat Camí de Marina, un dels principals camins transhumants. Finalment, a Tremp (Pallars Jussà) es debatrà, el 28 d’octubre, la situació de la ramaderia transhumant a Catalunya i la Política Agrícola Comuna (PAC). El Pallars Jussà és actualment la comarca amb més caps de bestiar oví.


Resum d'un 6/10/2016 passat per aigua


Ahir 6/10/2016 va ploure de manera generalitzada a la Baixa Tordera des del matí a la nit però no amb intensitat i quantitats destacables. Entre altres registres...

11 mm a Lloret de Mar, 9.3 mm a Tordera, 9.8 mm a Breda13.8 mm a Sant Celoni, 15 mm a Arenys de Munt, 8.6 mm a Calella, 4 mm a Pineda de Mar, 9.2 mm a Blanes, 12.2 mm a Canet de Mar, entre altres.

dijous, 6 d’octubre de 2016

Pòster "Papallones de Catalunya. Muntanya mitjana" 6/10/2016 Museu de Ciències Naturals de Granollers

Ja tenim al Museu el segon cartell de de , les de muntanya mitjana. Una obra artística i educativa magnífica.


Aquí podeu descarregar-vos el pòster "Papallones de Catalunya. Terra baixa mediterrània"...

Ja ha sortit el primer pòster de les papallones de Catalunya!
Museu de Ciències Naturals de Granollers 2/6/2015

Ens plau presentar-vos el primer pòster de la sèrie de papallones de Catalunya. Aquest primer pòster se centra en les espècies més comunes de la terra baixa mediterrània. Surten representades més de 40 espècies, algunes (les especialistes) associades amb les plantes de què s'alimenten les larves, altres visitant fonts de nèctar habituals. Així mateix, les espècies s'agrupen segons els ambients on més sovint poden ser observades (ambient agrícola-ruderal, brolla, alzinar obert, alzinar tancat). A més, cada espècie ve acompanyada del seu nom català oficial (acceptat pel TERMCAT) i pel nom científic.
Els dibuixos han estat realitzats per Martí Franch, i la fotocomposició l'ha duta a terme en Lluc Julià. L'equip del CBMS i del Museu de Ciències Naturals de Granollers estem molt contents del producte final, i esperem que a vosaltres també us agradi. Pensem que ajudarà molt a difondre l'interès per les papallones catalanes i a obrir aquest món al gran públic, inclosos els més joves.
El pòster el podreu aconseguir al Museu de Ciències Naturals de Granollers, però també podeu accedir a una versió en .pdf amb bona resolució al linkhttp://www.catalanbms.org/pdf/Poster_papallones_catalunya.pdf.
El segon pòster de la sèrie se centrarà en les papallones de la muntanya mitjana, i el tercer en les d'alta muntanya. És previst que aquests dos nous pòsters apareguin al llarg dels propers dos anys.


Documents adjunts

Merla blava (Monticola solitarius) a Roca Grossa (Calella) 5/10/2016 Daniela Strauß. Font: ornitho.cat


Fotografia de Daniela Strauß d'una Merla blava (Monticola solitarius) femella a Roca Grossa (Calella) 5/10/2016

Font: www.ornitho.cat
Observadora i fotografia: Daniela Strauß

Completat el primer estudi que avalua el grau de vulnerabilitat dels municipis catalans al canvi climàtic 6/10/2016 Gencat

Completat el primer estudi que avalua el grau de vulnerabilitat dels municipis catalans al canvi climàtic
Departament de Territori i Sostenibilitat 6/10/2016

L’informe relaciona els riscos associats a diversos impactes climàtics en  11 àmbits com ara l’agricultura, la gestió de l’aigua, el turisme o les infraestructures

El treball vol facilitar la redacció dels Plans Locals d’Adaptació al canvi climàtic que han de dur a terme els ajuntaments

Mapa de la vulnerabilitat dels municipis al risc d'increment de les necessitats de reg.

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha enllestit el primer estudi que avalua el grau de vulnerabilitat dels municipis catalans al canvi climàtic. L’informe, que aquest dijous s’ha presentat a la jornada tècnica sobre adaptació local al canvi climàtic al castell de Montesquiu (Osona), relaciona els riscos associats (canvis en els cultius, increment de les necessitats de reg, major risc d'incendi forestal) a diversos impactes climàtics (increment de la temperatura, sequera) en 11 àmbits que podrien veure’s afectats.
 
En concret, l'estudi posa a punt una nova metodologia que permet avaluar la vulnerabilitat del territori davant l’augment de la temperatura en àmbits com l’agricultura i ramaderia, la biodiversitat, la gestió de l’aigua, la gestió forestal, la indústria, els serveis i comerç, la mobilitat i infraestructures, la salut, l'energia, el turisme i l'urbanisme.
 
Vulnerabilitat de les necessitats de reg
 
Pel que fa a l’agricultura i la ramaderia, l’estudi conclou que els municipis més vulnerables al risc d’increment de les necessitats de reg degut a l’augment de la temperatura se situen principalment a la Plana de Lleida (Segrià, Garrigues i Baix Urgell) i al litoral de Tarragona, concretament al sud del Baix Ebre i al Baix Camp. També es troben principalment a tot el litoral i les planes de l’Empordà els municipis més vulnerables als canvis en els cultius degut a l’increment de la temperatura.
 
Respecte la biodiversitat, els municipis més vulnerables al risc d’incendi degut a l’increment de la temperatura es troben principalment en la franja de vegetació d’influència mediterrània i als eixos fluvials, on hi ha més pressió urbana.
 
Disponibilitat d’aigua
 
L’estudi conclou que la vulnerabilitat dels municipis de Catalunya a la disminució de la disponibilitat d’aigua degut a l’increment de temperatura és, en general, baixa. Això es deu a què el risc de la disminució de la disponibilitat d’aigua està afectat en major mesura per la disminució en la precipitació i en menor mesura per l’increment de la temperatura, tot i que ambdues intervenen en el balanç hídric.
 
Els resultats obtinguts en el projecte permeten seguir aplicant la metodologia desenvolupada per al càlcul de més indicadors de vulnerabilitat que incloguin altres impactes climàtics com, per exemple, la sequera. Les dades necessàries per al càlcul dels indicadors s’han obtingut de fonts públiques i una vegada processades, s’han treballat en un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a representar territorialment els resultats.
 
L'estudi és accessible en aquest enllaç:
 

Dijous 6/10/2016 passat per aigua

Avui ens hem aixecat amb pluja...



Com acumulats a la Baixa Tordera fins al migdia podem destacar... 4.5 mm a Tordera, 10 mm a Palafolls2.8 mm a Breda, 4.6 mm a Blanes, 10 mm a Lloret de Mar3 mm a Sant Celoni, 4.2 mm a Calella, 6.2 mm a Canet de Mar, 8 mm a Arenys de Munt, entre altres.

Com baixa el riu a Lloret. Ara! En directe via webcam!

Precipitació acumulada (mm.) d'avui dijous fins a les 14.30 h.

Però encara plou a molts indrets i aquesta tarda es continuen sumant quantitats a tots els registres anteriors...

Els xàfecs es reactiven i guanyen intensitat.

AQUESTA TARDA encara algun xàfec o tronada a punts del nord i nord-est del país. Ambient fresc de tardor!

Alguns registres ja a la tarda...

6 mm a Tordera
4.5 mm a Tordera
6 mm a Blanes
7 mm a Canet de Mar
5.4 mm a Calella
14.4 mm a Vallgorguina
4.8 mm a Breda
10.4 mm a Sant Celoni

6Lts/m2 amb forts trons i aparell elèctric.

Pluja molt benvinguda però que no contraresta el efectes negatius de la greu sequera que patim des de fa més de 3 anys, aquest setembre inclòs...

ha sido un mes seco en , con escasas precipitaciones especialmente en y .

ha sido un mes seco en Cataluña con una media de 47 mm de precipitación, el 69% del valor de referencia del periodo 1981-2010.

ha sido muy cálido en Cataluña con una temp. media de 19,9 ºC, superior en +1,4 ºC al valor de referencia del periodo 1981-2010.

dimecres, 5 d’octubre de 2016

Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) a Arenys de Mar 21/9/2016 - 3/10/2016 Àlex Domec. Font: ornitho.cat

Observacions de Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) de l'Àlex Domec a Arenys de Mar...

1 el 21/9/2016
1 el 22/9/2016
1 el 23/9/2016
4 el 2/10/2016
4 el 3/10/2016

Font: www.ornitho.cat
Observador: Àlex Domec

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) al Port d'Arenys de Mar 2/10/2016 Daniela Strauß. Font: ornitho.cat

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) observat Daniela Strauß al Port d'Arenys de Mar aquest diumenge 2/10/2016

Font: www.ornitho.cat
Observadora: Daniela Strauß

També 1 Blauet (Alcedo atthis) el dimarts 4/10/2016

Reconstrueixen el clima de la Península Ibèrica des de l’època dels romans fins a l’actualitat. CREAF 3/10/2016

Reconstrueixen el clima de la Península Ibèrica des de l’època dels romans fins a l’actualitat
CREAF 3/10/2016

Investigadors del CREAF, l’ICTJA-CSIC i la UB relacionen els canvis amb dos fenòmens atmosfèrics, l’Oscil·lació de l’Atlàntinc Nord (NAO) i la de l’Atlàntic Est (EA). L’estudi s’ha dut a terme amb l’ajut de testimonis de sediment lacustre recuperats a la Sierra de Gredos, a més de 2.000 metres d’altitud.

La recollida de testimonis per a la reconstrucció del clima es va fer a 2.140 metres d’altitud. Autor: Sergi Pla-Rabes.

“La coordinació entre la NAO i l’EA ha estat diferent en cada període històric que s’ha estudiat i és per això que el clima ha anat variant” explica l’investigador del CREAF, Sergi Pla.

Els resultats d’un estudi publicat a la revista Quaternary Science Reviews relacionen per primer cop el clima dels últims 2.000 anys amb la influència  de l’Oscil·lació de l’Atlàntinc Nord (NAO) i de l’Atlàntic Est (EA), dos fenòmens atmosfèrics diferents del conegut Niño del Pacífic.

L’equip multidisciplinari de científics ha aconseguit descriure de forma detallada les temperatures i precipitacions des del 200 A.C. fins a l’actualitat gràcies a l’anàlisi de sediments de la llacuna de Cimera (a la Sierra de Gredos). De fet, aquesta investigació representa “un avenç significatiu per comprendre els mecanismes climàtics que han controlat part de la nostra història” segons l’autora principal de l’article i investigadora de l’ICTJA-CSIC, Guiomar Sánchez.

El clima actual de la Península Ibèrica és el més sec dels dos darrers mil·lennis

Per efectuar la reconstrucció climàtica els autors de l’estudi van agafar, durant l’hivern de 2012, nou testimonis de sediments de la llacuna Cimera, d’origen glacial i situada a 2.140 metres d’altitud. El motiu de l’elecció és que “una llacuna remota com la de Cimera ens permet estudiar les variacions del clima en el darrers 2000 anys sense la influencia en el registre sedimentari d’activitats humanes locals. D’aquesta manera la senyal climàtica obtinguda es molt més clara” explica Sánchez.

L’equip d’investigadors recull les mostres de sediment a la Sierra de Gredos. Autor: Sergi Pla-Rabes.

Els resultats obtinguts mostren que:

  • Durant el Període Romà (200 A.C. – 500 de la nostra era) es van alternar en el centre de la Península els períodes càlids i freds, però predominaven els hiverns càlids i humits i els estius calorosos.
  • Al llarg de la Baixa Edat Mitjana (500-900 de la nostra era) hi va haver un canvi cap a condicions més fredes, amb uns hiverns freds i secs i uns estius secs.
  • Posteriorment, a l’Anomalia Climàtica Medieval (900-1300 de la nostra era), el clima ibèric central es va diferenciar perquè els hiverns van ser secs i càlids.
  • En el període següent, durant la Petita Edat del Gel (1300-1850 de la nostra era), va passar tot el contrari: els hiverns van ser humits i freds i els estius van ser també freds.

Els autors han caracteritzat també el període de l’Era Industrial, que s’estén entre el 1850 i el 2012. Podríem dir que es defineix el clima de l’actualitat, clarament afectat pel canvi climàtic. Aquesta influència s’ha fet evident també en els sediments analitzats i Guiomar Sánchez indica que “el clima més recent és molt més sec i càlid que el de fa 2000 anys”.

La influència de la NAO i l’EA al clima ibèric

Aquesta investigació, integrada amb reconstruccions climàtiques anteriors d’altres zones de la Península, ha permès establir amb precisió la influència dels principals patrons de circulació atmosfèrica: l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO) i el de l’Atlàntic Est (EA), fonamentals per entendre la dinàmica de la precipitació i de la temperatura peninsular.

La interacció d'aquests fenòmens en la mateixa fase provoca un clima homogeni a la Península mentre que si la interacció es fa en fases oposades s'observa una major variabilitat climàtica.

La NAO i l’EA mostren dues fases, una positiva i una negativa. La fase negativa de la NAO es caracteritza per hiverns més humits al sud d’Europa, mentre que la fase positiva provoca hiverns més secs. Pels que fa als estius, en la fase negativa de l’EA són més freds que quan domina la fase positiva.

Quan aquests patrons climàtics han estat en fases iguals i positives, EA+ NAO+, com va passar durant l’Anomalia Climàtica Medieval, el clima era càlid-sec. Al revés, quan els patrons climàtics estaven en fases iguals però negatives, EA- NAO-, el que va succeir durant la Petita Edat de Gel, el clima era fred-humit. Durant els períodes en que els patrons estan en fases diferents, aquest binomi es trenca i el clima fa altres combinacions. “Es per això que durant els períodes on els dos patrons climàtics estaven en fases diferents EA+ NAO-, com va ser el Període Romà, el clima era càlid-humit. En canvi, quan estaven en fases diferents però al revés, EA- NAO+, com va passar a la Baixa Edat mitjana, el clima era sec-fred” aclareix en Sergi Pla.

Els investigadors descendeixen la muntanya un cop han recuperat els testimonis de sediment. Autor: Sergi Pla-Rabes.

ARTICLE

Sánchez-López, G., Pla Rabes, S., et al. (2016), Climate reconstruction for the last two millennia in central Iberia: The role of East Atlantic (EA), North Atlantic Oscillation (NAO) and their interplay over the Iberian Peninsula, Quaternary Science Reviews, 149, 135-150, DOI: 10.1016/j.quascirev.2016.07.021.