El tema ja és conegut per gairebé tothom i cada vegada hi ha més presència del tema a les xarxes socials...
@acerrillo3 así están quedando los pinares del Maresme. Parece un bosque quemado
Da pena pasear por los pinares del Maresme. Así están en los alrededores del Montalt, prácticamente muertos. @diba ¿no puede hacerse nada?
@ccmaresme @adfcat @diba @gencat @agentsruralscat #sequera i el #tomicus Ja ha mort més de 500.000 pins al #Maresme
Potser el que diré a continuació sembla provocador però crec que és important per poder analitzar correctament la situació...
El que està passant amb els pins del Maresme no és cap desgràcia, sinó una oportunitat.
El primer que hem de saber és que el pí pinyer (Pinus pinea), el gran protagonista, domina al Maresme de manera artificial per diferents motius (plantacions, abandonament de camps de conrreu,...) i majoritàriament com a vegetació de transició cap a la veritable vegetació autòctona potencial. En realitat, la majoria de pinedes del Maresme s'han de veure més com una "brolla amb pins" que no com un veritable bosc, entenent els pins com l'hivernacle natural sota el qual creix el veritable bosc maresmenc, i tothom ho pot constatar fent una passejada i observant els milers i milers de roures, alzines, suros, etc. que amb el temps creixen al sotabosc a l'ombra del pins fins a competir amb aquests per dominar l'espai.
Aquests (alzines, roures, suros, freixes, verns,...) són els veritables protagonistes del bosc maresmenc, i lenta, però constantment, han crescut sota l'ombra dels pins que els feien d'hivernacle en un procés natural de transició i recuperació. També de manera natural, tard o d'hora, aquests dominaran el paisatge deixant als pins com a espècie secundària i de reservori per a possibles i futures recuperacions i transicions en cas d'incendi o pertorbació.
Que s'assequen els pins?... I què?... Lo millor que pot passar és que roures, alzines i suros recuperin el seu domini natural, i tot són ventatges... millor per evitar incendis forestals, millor per adaptar-se als canvis climàtics, millor per a la biodiversitat, millor per al paisatge, millor per recuperar sectors econòmics locals, millor per a tot, vaja!
Cal recordar que un munt d'arbres no fan un bosc, i en moltes ocasions les taques marronoses que veiem ara al Maresme corresponen a plantacions massa denses sense futur a la que arriba una sequera com la que hem patit els darrers anys... això és la fi dels boscos del Maresme?... NO, és la simple i necessària recuperació de la vegetació autòctona potencial... Això és la fi dels pins pinyers al Maresme?... NO, és simplement col·locar a cada espècie al seu lloc, i als pins pinyers no li corresponen el paper de dominadors del paisatge, sinó d'acompanyant.
Més que inversions en mantenir o "salvar" als pins pinyers, el que caldria és inversions en ordenar i assegurar el canvi per afavorir les espècies autòctones que sí ens interessen, més quan són imprescindibles per afrontar el futur forestal de la comarca per motius climàtics, ecològics i econòmics.
Què es guanya invertint diners en lluitat contra el procés natural de transició i maduració vegetal? O millor dit... Què guanyen?
Fa setmanes que tots llegim notícies, anuncis, reunions,... però encara ningú ha volgut plantejar seriosament el futur de la massa forestal del Maresme, no pegots... coses que passen quan el càrrec dura només 4 anys, massa poc per un procés que pot durar dècades.
El Consell Comarcal continua la lluita contra el Tomicus
Ràdio Palafolls 8/10/2016
La incorporació de la tecnologia és clau per agilitzar la ubicació de les zones afectades pel Tomicus, un escarabat que s’alimenta d’arbres, i que en aquest cas afecta els pins de la zona. Fa unes dues setmanes un vol en helicòpter va permetre fer una radiografia del Maresme, que juntament amb les imatges captades per drons amb ubicació GPS han de permetre als Ajuntaments identificar les parcel·les i posar-se en contacte amb els seus propietaris que hauran de prendre mesures per aturar l’afectació de l’escarabat.
Amb l’objectiu d’unificar l’acció, s’ha impulsat un front comú format pel Consell Comarcal, la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l’Associcació de propietaris Forestals, els Ajuntaments i l’ADF. Entre tots es busca coordinar l’acció a favor de la millora de la situació dels boscos. La zona més afectada se situa entre Alella i Pineda amb 100 punts localitzats gràcies al servei de GPS, però amb especial gravetat els terrenys entre Mataró i Arenys de Munt.
La situació dels pins ha empitjorat per la sequera i la manca de pluges que els ha debilitat i els ha fet més vulnerables a l’afectació causada per insectes o fongs. Les accions de millora s’orienten en talar els arbres més greus, retirar la llenya també per prevenir futurs incendis, reduir la superpoblació de pins per aclarir la zona i en alguns casos substituir-los per arbres autòctons, com ara l’Alzina.
La Generalitat ha destinat una partida de 100.000 euros injectada a les Associacions de propietaris forestals. Els propietaris que detectin anomalies en els arbres de les seves parcel·les s’hauran de posar en contacte amb amb aquestes Associacions, que són les que gestionaran la subvenció i la millora de la zona.
