dissabte, 17 d’octubre del 2009

Desembocadura del riu Tordera 17/10/09


Aquest migdia en visita ràpida a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...

6 èiders (Somateria mollissima) en migració davant la desembocadura direcció Malgrat.
5 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) al mar
gavines vulgars (Larus ridibundus)
gavines capnegres (Larus melanocephalus)
almenys 1 gavià fosc (Larus fuscus)
gavians argentats (Larus michahellis)
5 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 blauet (Alcedo atthis)
1 ànec xiulador (Anas penelope)
>50 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
11 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
3 territs variant (Calidris alpina)
... entre altres.
Als camps de conreu propers del Pla de Grau (Malgrat de Mar) s'observen 3 xoriguers comuns (Falco tinnunculus) diferents entre els càmpings i la carretera.
.
els 6 èiders (Somateria mollissima) migrant prop de la barra de sorra...
.
.
ànec xiulador (Anas penelope) entre els ànecs collverds (Anas platyrhynchos)...
.

.
els 3 territs variant (Calidris alpina)...
.

.

polles d'aigua (Gallinula chloropus)...

.

divendres, 16 d’octubre del 2009

Desembocadura del riu Tordera 16/10/09


Aquest mati a primera hora a la desembocadura del riu Tordera...

Canvi radical... l’arribada del fred i el final de la temporada fan disminuir dràsticament el nombre de persones a l’interior de l’espai, i l’onatge fa augmentar el nivell de la llacuna impedint el trànsit de persones i gossos pel seu interior.

Només cal una mica de tranquil·litat i ordre i la natura respon de seguida. Aquest matí com a més destacat...

Mínim 42 esplugabous (Bubulcus ibis). Es torna a formar un any més el dormidor a les branques del bosc de ribera.
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 xibec (Netta rufina) femella
mínim 5 xarxets comuns (Anas crecca)
>70 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
>10 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
1 rascló (Rallus aquaticus)
1 blauet (Alcedo atthis)
mínim 4 titelles (Anthus pratensis) amb les cueretes blanques (Motacilla alba)
1 corriol petit (Charadrius dubius) a la barra de sorra
... entre molts altres.

També 2 conills (Oryctolagus cuniculus) a la barra de sorra.


el xibec (Netta rufina) femella amb els ànecs collverds (Anas platyrhynchos) i el bernat pescaire (Ardea cinerea)...




els esplugabous (Bubulcus ibis) al dormidor...

el corriol petit (Charadrius dubius) a la barra de sorra...




Sobre l'ampliació del Port de Blanes 16/10/09...

Surt a licitació per 28,6 milions l´ampliació del port de Blanes
Diari de Girona 16/10/09

Es crearà un nou dic exterior i s'allargarà el contradic per evitar l'efecte dels temporals


El port de Blanes tindrà una zona per a vaixells turístics locals. carles colomer

BLANES DDG
El port de Blanes començarà a canviar de fesonomia ben aviat i és que Ports de la Generalitat ha tret a licitació -es publica avui Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya- la seva ampliació per un import de 28,6 milions d'euros i els treballs tenen un termini d'execució de 26 mesos.


Aquesta reforma del port és molt esperada al municipi, ja que després de la forta llevantada del Sant Esteve passat i els temporals anteriors han provocat que aquest port tingui problemes d'agitació interior en el moll pesquer i ultrapassaments de l'onatge en el dic de recer. A més, la instal·lació portuària, segons Ports de la Generalitat, necessita millorar la infraestructura per incrementar tant el grau de protecció general davant l'onatge exterior com per potenciar els serveis dels usuaris dels sectors pesquers i de creuers turístics locals.


Reordenació de l'espai


Per tot això i per modernitzar les instal·lacions, les obres comportaran la construcció d'un nou dic d'abric exterior, el perllongament del contradic per tal de millorar la funcionalitat del port i les condicions de recer de la instal·lació.


El projecte es desenvoluparà amb criteris de respecte pel medi ambient i per això, el traçat del nou dic evitarà l'impacte paisatgístic a la punta de Santa Anna naixent des del mateix punt on arranca el dic actual per modificacions a la línia de la costa. També, es farà un espigó adossat al contradic per garantir l'estabilitat de la platja


El nou dic exterior permetrà la reordenació del sector pesquer: donarà més espai per treballar als pescadors, s'ampliarà la dàrsena pesquera i se'n remodelaran els molls. Posteriorment, es construiran noves casetes per als estris dels pescadors i es crearan nous espais per activitats complementàries de suport a la pesca, entre d'altres.


També es construirà un nou passeig per als vianants que anirà per sobre de les casetes de pescadors, que s'ubicaran en el nou dic de recer. El trànsit de passatgers dels creuers turístics locals també s'impulsarà perquè es destinarà una zona per a l'atracament dels vaixells turístics que naveguen per la costa gironina.

dijous, 15 d’octubre del 2009

Esplugabous (Bubulcus ibis) sobre el riu a Tordera 15/10/09

Aquest vespre s'han vist 26 esplugabous (Bubulcus ibis) volant riu avall sobre el pont de l'N-II que creua el riu Tordera.

Dos notícies sobre els incendis forestals 14 i 15/10/09...

Un petit incendi crema mitja hectàrea de vegetació a Calella
Diari Maresme 14/10/09

Cinc dotacions dels bombers de la Generalitat han apagat aquest matí un foc de vegetació a la zona del Torrent d'en Comes de Calella.

Apagat

L'incendi ha començat als volts de dos quarts de 7 del matí i els bombers l'han apagat 10 minuts abans de les 9 h. d'aquest mateix matí. Segons han informat els bombers a la nostra Redacció, el foc ha cremat mitja hectàrea de vegetació. De moment, es desconeixen les causes de l'incendi.

Un ramat de rucs pasturarà en zones de les Gavarres per evitar incendis
Diari de Girona 15/10/09

El Consorci del massís adopta aquest "manteniment sostenible i econòmic"
Els treballs els realitzaran membres de la Fundació per a discapacitats intel·lectuals Ramon Noguera.

El consorci va presentar ahir el pla pilot, que costa 234.000 euros. aniol resclosa

CASSÀ DE LA SELVA E.PADILLA
Un ramat d'una quinzena de rucs s'ocuparà de mantenir neta la franja desbrossada que el Consorci de les Gavarres obrirà ben aviat com a mesura antiincendis. El projecte, que el Consorci va presentar ahir, és un programa pilot que suposa crear una franja de prevenció d'incendis forestals de 70 hectàrees en un punt estratègic del massís i, per tal que no hi creixi més vegetació hi haurà ramaderia extensiva que pasturarà alimentant-se del sotabosc. En principi es preveu la presència d'una quinzena d'ases catalans, però també s'hi provaran altres espècies, com ara l'ovella ripollesa.

El projecte engresca el Consorci, encapçalat per Josep Espadalé. "Les pastures s'han abandonat a l'interior d'aquest massís, es volen recuperar i a més es tracta d'un manteniment sostenible i econòmic d'aquesta franja de prevenció", va explicar ahir el president de l'ens. A més de l'actuació purament mediambiental, el projecte contempla també una vessant social, ja que en els treballs de desbrossament, que començaran en poques setmanes i duraran uns sis mesos, hi treballaran un mínim de cinc persones proporcionades per la Fundació Ramon Noguera, que agrupa un col·lectiu de persones amb disminució intel·lectual.

L'actuació es presenta com una actuació de millora i difusió dels valors naturals de l'Espai d'Interès Natural de les Gavarres i el seu cost, 234.000 euros, es cobreix en part a costa de la Diputació de Girona i l'Obra Social La Caixa, que en virtut d'un conveni destinat a la millora d'espais naturals hi destinen 168.000 euros. A més, va destacar la representant de l'entitat bancària, Carme Sabrí, el projecte suposarà donar feina a persones amb risc d'exclusió social.

El diputat de Medi Ambient de la Diputació Jordi Nicolau, acompanyat del president del Consorci i la representant de la Caixa va presentar ahir aquest projecte, que es mantidrà actiu durant deu anys i suposa la continuació d'una actuació empresa fa anys i que ja va desbrossar 40 hectàrees de les Gavarres en punts estratègics per evitar la proliferació d'incendis.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Dos articles per llegir a la Revista Actual ed. 177, 13/10/09

CIENTÍFICS 4.0
Revista Actual ed. 177 -Entitat Mediambiental S’Agulla. (Científics 4.0)- 13 octubre 2009


Durant els darrers mesos hem pogut observar a Blanes diferents actuacions amb repercusions mediambientals menystingudes per l’administració: una plataforma de sondeig del fons on es construirà el nou espigó del port, un vaixell draga preparant l’emissari de captació d’aigua marina de la dessaladora, un altre vaixell draga que va agafar sorra del fons marí per regenerar la desapareguda platja de S’Abanell, les obres de la C-32 i la N-II, la deforestació del PNIN de Pinya de Rosa. L’efecte negatiu sobre els ecosistemes i la transformació del paisatge sembla inevitable, i en uns anys només podrem recordar nostàlgics el que havia estat Blanes.

Lluny queda aquella Vila marinera que als anys 50 va cridar l’atenció d’un grup de científics que van triar Blanes com a base d’operacions de l’Institut d’Investigacions Pesqueres, animats pel propi Karl Faust, creador del Jardí Mar i Murtra. Aquests científics entre els quals trobem il·lustres de la ciència com Carles Bas (pregoner de la Festa Major) o els desapareguts Ramon Margalef i Manuel Rubió, entre d’altres, van projectar Blanes al món i van donar un gran prestigi al nostre poble. Aquests primers científics es van adonar del valor de l’entorn marí de Blanes i amb molts esforços van crear l’aquari de Blanes que va funcionar des del 1961 fins al 1993, quan l’Ajuntament el va deixar perdre.L’any 1985 el “Consejo Superior de Investigaciones Científicas” va estrenar seu, el CEAB també a Blanes, per continuar la tasca d’aquells primers científics. En aquest centre han despuntat científics com l’Antonio Cruzado, Iosune Uriz, Kike Ballesteros, Rafa Sardà o Enrique Macpherson que han realitzat i continuen realitzant nombrosos estudis sobre els ecosistemes naturals de la nostra Vila, i que a la vegada han dirigit les tesis doctorals de noves generacions de científics, així successivament fins a l’actual generació de científics 4.0. Tots han constatat la degradació dels ecosistemes per l’acció de la pesca, el turisme i la contaminació. Els nous científics ara podran observar i estudiar les noves formes de degradació: les grans obres públiques, i constatar que Blanes i el seu entorn ja no és el que era.


Espero que els nostres dirigents siguin capaços de veure que Blanes és molt més que un suburbi de la gran metròpoli, a la qual hem de donar de beure l’aigua del nostre mar, preparar-los la sorra per prendre el sol, acostar-los ràpidament amb una gran autopista o cedir-los el mar per amarrar les seves embarcacions d’esbarjo.


El follet Gombau
Revista Actual ed. 177 -6Q- 13 octubre 2009


—6Q— Hola menuts! La destrucció dels espais naturals aquest any a Blanes és un fet comú i habitual: en primer lloc, la destrucció de la riba del Tordera per fer passar els nous tubs de l’ampliació de la dessaladora, després la destrucció total del sotabosc i el tancament de Pinya de Rosa, a tot això hem d’afegir també aquest estiu l’extracció absurda de la sorra de la façana litoral a la banda dels Pins, i ara, en un hàbil lloc de política malabarista, la destrucció dels Prats d’en Gai i els boscos del Vilar! Quina mena de regidors i gestors de medi ambient tenim en aquesta ciutat que són incapaços d’aturar aquesta barbàrie?

Per aquest dirigents ignorants, els informaré que els Prats d’en Gai pertanyien —i ho dic en passat, i no present— a uns dels rars ecosistemes denominats “Prats de Dalla”: una comunitat vegetal única a la terra baixa gironina i dels que tan sols en restaven petites comunitats aïllades; per això es tractava d’un espai natural protegit!

Els Prats de Dalla, zones inundables durant l’hivern, oferien una reserva natural d’ufanosa herba que es dallava —d’aquí el seu nom— durant l’estiu per donar de menjar al bestiar. Aquesta activitat desapareguda a final del segle XX, implica l’abandonament d’aquestes zones, i es quan esdevé el creixement espontani de les espècies naturals.

Durant la tardor i l’hivern la zona es converteix en aiguamoll, convertint-se en un lloc de protecció per a les aus aquàtiques que ens arriben aquests mesos de fred, després amb l’arribada de la primavera apareix amb tota la seva esplendor una comunitat herbàcia única i fràgil: entremig del verdor de les gramínies apareixen bellíssimes plantes con són els botons d’or (Ranunctdus bulbosus), les flors de cucut (lychnis flos-cuculi), el lli de prat (Linum mitaüsimum), les orquídies (Orchis laxiflora) etc., etc.

Bé, tots saben que els ocells no donen diners, ni tampoc els arbres ni les plantes, però això de destruir tres espais naturals protegits (PEIN) en un mateix any demostra, sense cap mena de discussió, la ineptitud dels nostres dirigents i politics!

A reveure menuts! I recorda també a la tardor les 3xR’s: Redueix, Reutilitza i Recicla!

DISPONIBLE L'AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. SETEMBRE DE 2009. Servei Meteorològic de Catalunya

El trobareu aquí...

AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. SETEMBRE DE 2009 (PDF)

Termomètricament, el mes de setembre ha estat normal a Catalunya, a excepció del litoral central i punts del prelitoral de la demarcació de Barcelona on el mes ha resultat càlid. Pel que fa a les precipitacions, el setembre ha estat sec en general, si bé la irregularitat en la distribució espacial de la precipitació ha estat marcada, fruit del caràcter tempestuós de les precipitacions registrades. D’aquesta manera, el mes ha resultat plujós a l’extrem sud, al prelitoral de la demarcació de Tarragona, a les parts més elevades de l’Alt Urgell i del Pallars Sobirà, a la zona a cavall entre les comarques del Bages, del Berguedà i d’Osona, i a punts de la plana de Lleida.

Pel que fa a la Baixa Tordera, amb una temperatura mitjana mensual d’entre 19 (a l’interior) i 21ºC (a la costa), el mes ha estat normal. Però amb una precipitació acumulada inferior als 40mm ha estat un mes molt sec, menys del 70% respecte a la mitjana climàtica mensual.

Algunes notícies més per llegir 13/10/09...

Un grup de senglars destrossa zones de gespa del passeig marítim de Pineda
El Punt 13/10/09
Les destrosses fetes pels senglars a Pineda. Foto: M.ANDREU.

Un grup de quatre o cinc senglars adults, les dades pel que fa al nombre són contradictòries, va destrossar entre la nit de diumenge i la matinada de dilluns una part important de la gespa del passeig marítim de Pineda, a tocar de la platja.

Segons van confirmar ahir fonts de la policia local, els animals van ser vistos per una dona que passejava per la zona al voltant de les sis del matí. Inicialment, els porcs senglars només haurien aixecat la gespa, a la recerca de llavors i arrels, i no haurien malmès altres plantes. La policia local explica que la zona afectada és la més propera a la tanca que separa el passeig de la via del tren i que el tros remogut necessitarà una intensa actuació per part dels tècnics de jardineria de l'Ajuntament de Pineda. «No és el primer episodi que ens hem trobat, perquè els animals baixen per la riera des d'Hortsavinyà a la recerca d'aliments i tornen cap al bosc fent el mateix trajecte», hi afegeixen les mateixes fonts policials.

La presència de porcs senglars als nuclis urbans a l'Alt Maresme són més habituals del que es voldria. L'últim que es va fer públic va ser a Santa Susanna, on una vintena de senglars adults amb les seves cries van ocupar a les nits el parc del Colomer, en ple centre i també van malmetre alguns conreus. Fins i tot alguns exemplars es van atrevir a creuar la carretera N-II, amb el perill que això suposava per als conductors. Finalment, l'Ajuntament es va veure obligat a demanar ajuda al Cos d'Agents Forestals per organitzar batudes que obliguessin els animals a amagar-se al bosc.


L'Estat destinarà 62 milions a obres de subministrament d'aigua potable
L’Actualitat del Baix Montseny 13/10/09

El Ministerio de Medio Ambiente i els Departaments de Medi Ambient i d'Agricultura han signat un conveni que suposa una aportació econòmica estatal per finançar infraestructures del cicle de l'aigua considerades estratègiques per la Generalitat. Així, es destinaran 2,2 milions d'euros a rehabilitar un dels dipòsits de la planta potabilitzadora de Cardedeu i 60,2 milions a la connexió de la dessalinitzadora de la Tordera entre Sant Celoni i Cardedeu.


Mor un corb marí i un altre queda ferit per la pesca il·legal
Diari de Girona 13/10/09

La pesca accidental amb palangre de superfície és una de les causes de mortaldat d'ocells marins i tortugues


ACN/DDG
Tècnics de la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge han detectat des del mes de setembre la presència de dos exemplars de corb marí emplomallat de la Mediterrània atrapats en arts il·legals de pesca de palangre. Un dels exemplars va morir i els agents rurals estan efectuant les oportunes diligències. L'altre (s'adjunta imatge) va ser observat viu i en aparent bon estat però amb un fil de palangre enganxat al cos, a les proximitats del port de l'Estartit (Baix Empordà). Els equips tècnics de la Direcció General del Medi Natural en faran un seguiment i es podria traslladar a un centre de recuperació de fauna.

El palangre de fons és un art de pesca selectiu i els propis pescadors tradicionals de la confraria de l'Estartit, acostumen a calar-lo allunyat del litoral, conscients de l'impacte negatiu que pot tenir sobre espècies amenaçades d'aus marines. Aquest fet és aprofitat per pescadors il·legals que el calen a zones més properes al litoral per tal de pescar espècies típiques de fons poc fondos com sards, daurades o llobarros.

Per altra banda, la pesca accidental amb palangre de superfície és considerada una de les causes principals de mortaldat d'ocells marins protegits i tortugues marines tot i que, afortunadament, en el cas del corb marí emplomallat té una incidència menor a Catalunya. Tant les Illes Medes com la costa del Montgrí, van ser declarades Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), ja que alberguen poblacions d´'aus marines protegides importants per a la conservació d'aquestes espècies a la Mediterrània. Aquest nivell de protecció fa que estigui prohibit l'ús d'arts de palangre de superfície a aquest punt del litoral.

L'afectació a espècies protegides amenaçades no és únicament delicte sinó que pot comportar penes tipificades pel codi penal i especialment quan es tracta de casos com aquest que tots els indicis apunten a que es tracta d'un acte de furtivisme.

Davant d'aquesta situació d'episodis puntuals de furtivisme (els agents rurals han detectat de pescadors furtius de corall vermell i ara de palangre) en una de les zones més conservades del litoral gironí, la costa del Montgrí i l'Àrea Protegida de les Illes Medes, la Direcció General del Medi Natural ha incrementat els esforços de vigilància a la zona.

Aquesta darrera notícia no es refereix a la Baixa Tordera però l’he volgut incloure perquè m’ha recordat molt als corbs marins (emplomallats i grans) que cada any es veuen al Port de Blanes o a la desembocadura del riu Tordera amb hams clavats a la gola o envoltant el bec.

Algú els hauria d’explicar a aquests animalons que busquin el cartell de “ZEPA” per pescar... i viure.

Allà tampoc els protegiran, però almenys tindran un CSI al seu abast. (és sarcasme)

El perill de la caça. Enric Badosa

Carta del dia

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dimarts, 13 d'octubre del 2009

El perill de la caça

Diumenge va començar, per desgràcia, la caça. Jo no era, fins diumenge, un detractor d'aquesta pràctica però ara, en veure perillar la meva integritat física, crec que la caça, si no es pot controlar correctament, s'hauria de restringir molt o prohibir.

Diumenge estava anellant blauets (Alcedo atthis) a la Tordera, a l'alçada del Pont Trencat, Sant Celoni. Ja vaig triar aquest lloc perquè els altres punts on anello blauet es permès caçar i volia evitar el que justament em va passar. Per als que no ho coneguin, és un tram de la Tordera molt enclotat i rodejat per una zona semiurbana (hi ha cases habitades a menys de 200 metres), un polígon industrial i una zona de lleure. Vaja, un lloc on la caça està prohibida. Doncs bé, ja se'm va posar la mosca rere l'orella en sentir trets força a prop. Ara, el més fort va ser quan vaig sentir un trets a menys de 50 metres, darrere meu i amb la consegüent pluja de perdigons sobre meu.

Després d'emetre tots els improperis que em van venir a la boca, i alertar de la meva presència, el valent es va amagar entre la vegetació. El vaig buscar, però no el vaig aconseguir trobar. Al cap d'una mitja hora vaig sentir altre cop trets com si no hagués passat res. Molt a prop hi havia nens jugant, gent fent fúting, passejant... i aquests animals, que pels trets eren més d'un, de caça.

No vull pensar que deu passar en zones on la caça sí que és permesa, amb boletaires, ciclistes...

Enric Badosa i Malagelada

Membre de l'Observatori de la Tordera

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Sobre els ballesters (Apus melba) de Malgrat de Mar. Jose Moreno

Observacions de Jose Moreno...

Encara, les darreres dues setmanes, es pot observar un grup de 8-12 ballestes (Apus melba) sobrevolant el poble de Malgrat de Mar amb el seu característic só, i que han estat presents durant tot l’estiu. Ahir mateix un grup de 9.

És una espècie que roman sobre nostre fins a finals d’octubre abans no marxen cap al sud per passar els mesos més freds, i que no torna fins a mitjans de març i l’abril de l’any següent.