dissabte, 13 de febrer del 2016

Recupero una notícia del 14/4/2014... Més postes de tortuga al delta de la Tordera

Més postes de tortuga al delta de la Tordera
Diari de Girona 14/4/2014

L'espècie de les tortugues babaues marines es pot trobar prop de les platges de l'Alt Empordà,

Des de la Generalitat admeten que els ha "sorprès" la presència de les tortugues marines babaues a les costes catalanes Al cap de Creus i a la badia de Roses s'han trobat la major part dels mamífers marins, com per exemple dofins mulars, rorquals comuns o "caps d'olla"


ACN Les tortugues babaues són una de les espècies marines més desconegudes que es poden trobar a les costes catalanes, principalment al Montsià. Són animals de sang freda que busquen els corrents calents a partir de la primavera i necessiten una temperatura de més de 15 graus per sortir a nedar. L'any 2006, el Departament d'Agricultura va localitzar una posta excepcional de 82 ous en una platja de Premià de Mar (Maresme). Tot i això, des de la Generalitat admeten que els ha "sorprès" la presència d'aquests animals a les costes catalanes i tenen clar que les seves postes al delta de la Tordera (entre Blanes i Malgrat de Mar), al Llobregat o al Maresme podrien ser "més regulars" del que es pensava i s'havia detectat fins ara.

La gran majoria d'observacions de tortugues que es fan a les costes catalanes es troben dins de la comarca del Montsià. Des del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat subratllen que aquesta espècie escull aquesta zona del delta de l'Ebre perquè és molt rica en nutrients, aliments i es tracta d'un espai tranquil on els animals poden descansar. Malgrat tot, el biòleg i tècnic de Fauna Litoral i Marina i de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Ricard Gutiérrez, assegura que també se'n poden trobar prop de les platges de l'Alt Empordà, a la costa central catalana, al Maresme i als deltes de la Tordera i del Llobregat. En concret, és en aquests darrers espais on s'han trobat nius i ous de tortugues Caretta caretta, més conegudes amb el nom de tortugues babaues, les úniques que es passegen per les costes catalanes.

Des de fa dos anys, el Departament d'Agricultura s'encarrega de coordinar l'atenció en els encallaments d'animals marins protegits i amenaçats, com cetacis o tortugues, a les platges del litoral català. Ho fan amb la col·laboració dels Agents Rurals, els diversos Parcs Naturals i altres institucions del territori. Anteriorment, aquesta tasca s'havia subcontractat a una empresa externa. Però l'any 2012, la Generalitat va decidir que era necessari que l'administració pública fos qui gestionés tots aquests aspectes, oferint més garanties i liderant la coordinació entre tots els elements, equips, cossos, entitats i institucions que treballen en aquest sector. Per fer-ho, s'aprofita la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, que treballa per a la protecció i conservació de la fauna marina amenaçada que hi ha arreu de Catalunya.

L'anàlisi de les xifres recollides durant aquets darrers anys ha permès arribar a unes primeres conclusions sobre els moviments d'aquestes espècies. D'una banda, s'ha pogut comprovar que dins del mar de les costes catalanes hi ha una quantitat important de tortugues marines, sobretot al litoral sud, ja que aquests animals busquen aigües càlides. També han pogut detectar que existeixen poblacions de cetacis -sobretot dofins- que habiten en aquests indrets. En aquest cas, la majoria de mamífers marins, com els dofins mulars, els rorquals comuns o els caps d'olla s'han trobat a l'Alt Empordà, concretament al cap de Creus o a la badia de Roses.

Paral·lelament, el Departament d'Agricultura també s'encarrega d'actuar i oferir assistència quan aquests animals arriben morts o ferits a la costa. En funció de l'estat de conservació de les restes, el cos d'Agents Rurals s'encarrega de traslladar-les a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on es porta a terme una necròpsia per analitzar les causes de la mort. Això només es fa si les restes es troben en bon estat. "D'aquesta manera podem incrementar els coneixements científics sobre aquests animals, la biologia dels cetacis i els alumnes poden aprendre més sobre aquesta fauna, cosa que abans era impensable", explica Gutiérrez. Gràcies a tots aquests estudis, s'han pogut detectar algunes de les principals causes de mortalitat entre els animals marins amenaçats.

48 cetacis i tortugues

Durant aquest passat 2013, 24 tortugues babaues (cinc d'elles vives) i 24 cetacis protegits (dos d'ells també vius), com dofins mulars, catxalots o rorquals comuns, van arribar o es van quedar encallats a les costes catalanes, una tercera part dels encallaments que es van localitzar el 2012. "Estem fent estudis i esperem tenir un volum de dades suficient en els propers anys per extreure conclusions, però ja podem dir que hi ha algunes causes clares que provoquen la mort a aquests animals; d'una banda, la interacció humana i, d'altra banda, les infeccions o virus", comenta el tècnic del Departament. En el cas dels cetacis, la majoria de restes localitzades tenien talls provocats per hèlixs de vaixells. Els animals també havien xocat contra embarcacions, estaven malalts a causa d'un paràsit que afecta el seu sentit de l'orientació o s'havien ofegat, enredats en les xarxes de pesca dels vaixells. Un ?exem?ple és un dofí que els Agents Rurals van localitzar enredat en la xarxa d'una embarcació que es va enfonsar a les Illes Formigues ara fa pocs mesos.

"En el cas dels cetacis, les xifres habituals d'encallaments són uns 25 animals per any, i en el cas de les tortugues babaues, es mou entre els 18 i els 25 exemplars", comenta Gutiérrez. Aquest 2013 les xifres han millorat notablement, després dels mals resultats que es va obtenir durant el 2012. I és que durant el mes de maig del 2012, 35 tortugues es van encallar a les costes de l'Ebre. "Els inspectors de Pesca Marítima i els Agents Rurals van investigar els fets i van comprovar que podria estar relacionat amb unes xarxes de pesca artesanal que haurien utilitzat uns vaixells de la zona. Es va parlar amb els pescadors i aquest 2013 no s'ha tornat a produir", assegura el tècnic.

Una situació tràgica similar es va registrar durant el mes de març a les costes gironines. "Van arribar en un sol mes 21 dofins morts a les costes empordaneses, molt per sobre de les xifres que havíem registrat anteriorment", explica Gutiérrez. Després de parlar amb la Guàrdia Civil i Salvament Marítim, el Departament va relacionar aquest succés amb la presència d'una flota furtiva de pescadors xinesos d'alta mar, que es movia per la zona del golf de Lleó, que buscava tonyines i que utilitzava unes xarxes il·legals en les quals els dofins es quedaven enganxats. Els pescadors llançaven els cossos dels animals al mar i, al cap d'unes setmanes, els corrents marítims els transportaven fins a la costa de l'Alt Empordà.

"Estem contents que en alguns casos l'actuació, el seguiment i el fet d'estar-hi a sobre, fent pedagogia, ha permès que aquestes situacions puntuals es controlin més i que no s'hagin tornat a repetir al llarg del passat 2013", comenta el tècnic de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina del Departament d'Agricultura. Pel que fa als cetacis, la majoria d'animals vius que arriben a les costes catalanes tenen un mal pronòstic perquè, a diferència d'altres països, els animals que s'apropen tant a la civilització és perquè estan malalts. "Tot i això, si a Catalunya no es poden salvar, el seu estudi ens ajuda a salvar-los a nivell global", subratlla el biòleg.

Tortugues que sobreviuen

En el cas de les tortugues, es tracta d'una situació completament diferent. "Antigament trobàvem animals ferits a causa d'hams de palangre, però ara és diferent; arriben a la platja amb signes d'hipotèrmia perquè s'han aventurat a sortir massa aviat de la hibernació", comenta el tècnic mediambiental. Una situació similar va produir-se ara fa pocs dies a l'Hospitalet de l'Infant, quan un ciutadà va veure com una tortuga arribava surant a la platja. "Estava mig estabornida a causa del fred, la van agafar, la van portar a terra i, després de fer unes cures, se la va alliberar de nou", explica.

De fet, una quarta part de les tortugues vives que s'encallen a les platges catalanes sobreviuen i poden retornar al seu medi natural. En aquest sentit, des del Departament d'Agricultura ressalten que estan treballant amb entitats del territori, ciutadans, empreses relacionades amb el món marítim i institucions, per detectar i establir les poblacions estimades i les zones per on es mouen aquests animals en perill d'extinció.

"Sabem que hi ha un nombre d'animals que es mouen pel mar tot seguint els cursos d'emigració, però també tenim constància que hi ha dofins mulars o caps d'olla gris que habiten al litoral i creiem que és essencial localitzar-los, per poder protegir més totes aquestes espècies", assegura Gutiérrez. En aquest sentit, el Departament d'Agricultura està en contacte amb la Fundació Balears per tirar endavant un projecte que permeti establir la densitat i les espècies d'animals que es troben entre les Illes Balears i Catalunya.

D'altra banda, des del Departament admeten que estan "sorpresos" davant la gran quantitat de tortugues marines que habiten a les costes catalanes. "Tenim constància que anys endarrere havien criat en zones del delta de la Tordera -entre Blanes i Malgrat- i el Maresme; és un fet rellevant i després de parlar amb investigadors i experts, sembla que les postes i els nius d'aquests animals podrien ser més regulars del que semblava, malgrat que les platges catalanes no són òptimes per aquesta espècie que busca llocs més càlids", subratlla.

És per això que "creiem que les tortugues crien a Catalunya amb més regularitat del que es pensava, la dificultat és trobar els nius", conclou Gutiérrez.


Altres notícies relacionades...

Agricultura creu que les postes de tortugues al delta de la Tordera són més regulars del que es creia
Diari de Girona 13/4/2014


La tortuga babaua es fa lloc a les platges de Tarragona
El Punt Avui 30/10/2014


Troben cries de tortuga babaua a Premià de Mar
Diari Maresme 30/10/2006

Diari Maresme 4/10/2011

 Dues tortugues localitzades a Malgrat | Foto: CRAM

La platja de Malgrat de Mar ha registrat un cas del tot excepcional. Segons informa la fundació CRAM per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins el passat dissabte 1 d’octubre van rebre un avís dels Agents Rurals avisant de la presencia de cries de tortuga marina de l’espècie Caretta caretta a les immediacions de la platja de la conca malgratenca.

Niu

Una vegada a la platja, alguns particulars de la zona van assegurar als tècnics de la fundació que havien vist alguns exemplars de tortuga a la sorra. A partir d’aquesta informació, l’equip de CRAM va procedir a desplegar un operatiu de cerca sospitant de l’existència d’una zona de nidificació. Després de fer una batuda en un radi de 250 metres, els tècnics van trobar el niu i van acordonar la zona per tal de protegir-la. Des d’aleshores fins aquests moments, CRAM s’està fent càrrec de la situació, custodiant l’àrea de nidificació 24 hores al dia per tal d’assegurar-se que les cries que van sortint del niu arribin amb èxit al mar amb la menor intervenció possible.

Exemplars

Fins ara, els tècnic han pogut comptabilitzar un total de 45 exemplars que han sortit del niu i s’han obert camí cap al mar. Una tortuga marina pot posar entre 80 i 120 ous i el temps d’eclosió es pot allargar alguns dies. Habitualment, les cries de tortuga que surten de l’ou esperen a la nit per sortir del niu i dirigir-se cap al mar.

La zona acordonada | Foto: CRAM

Amenaces

Per altra banda la fundació CRAM ha alertat que una de les amenaces amb les que s’enfronten aquests animals en una platja propera a una zona urbanitzada és la contaminació lumínica. Per això, l’existència de llum artificial a la costa les pot desorientar i reduir les probabilitats de que arribin al mar. En aquests moments, la zona continua acordonada i els tècnics de CRAM segueixen fent guàrdies de 24 hores.

Cas excepcional

La mateixa fundació ha destacat que aquest cas és del tot excepcional en aquesta zona del Mediterrani. Tot i que ja s’havia donat un altre cas similar en aquesta zona el 2006 en una platja de Premià de Mar i també assistit per CRAM, “és un fet inusual i se’n desconeixen les causes exactes“, subratllen.

divendres, 12 de febrer del 2016

Poca broma amb la vespa asiàtica (Vespa velutina)

Vespa Velutina Autor: Alain C. (el chip)

Niu de Vespa velutina al final del cicle de desenvolupament de la colònia. © Olivier Bonnard, INRA Bordeux.

Vespa velutina a l’entrada d’un rusc d’abelles.

Expansió imparable de la vespa asiàtica
Diari de Girona 9/2/2016

Durant el 2015 s'han localitzat a Catalunya uns 131 nius d'aquesta espècie invasora, la gran majoria a Girona · Aquest any, els Agents Rurals preveuen que es multipliquin per quatre

Els Agents Rurals preveuen l´expansió de la vespa asiàtica ACN

EFE/DDG | GIRONA Durant el 2015 s'han localitzat a Catalunya uns 131 nius de vespa asiàtica, davant de la dotzena de l'any anterior, i la previsió és que aquest any es quadrupliqui aquesta xifra, segons fonts dels Agents Rurals.

La imparable expansió d'aquesta espècie, una de les 258 invasores que hi ha en territori català entre fauna i flora, segueix el seu curs i encara que no es pot eradicar, sí frenar.

Els Agents Rurals del Departament d'Agricultura estan reunint amb tots els alcaldes per exposar-los la situació i perquè també prenguin mesures a nivell local, com a única possibilitat de minimitzar els danys d'aquesta depredadora d'abelles.

El cap del Cos d'Agents Rurals de la província de Girona -on s'han localitzat la pràctica totalitat- i membre de la Comissió de Seguiment de la vespa velutina, Ignasi de Dalmases, ha insistit, en declaracions a Efe, en la necessitat que col·laborin organismes públics i privats davant la imparable proliferació d'aquesta espècie.

En previsió de l'aparició de centenars de nius, la comissió de la velutina va proposar als responsables d'Agricultura informar als ajuntaments perquè es dotin dels seus propis mètodes de destrucció, o preparant a personal propi, o contractant a una empresa especialitzada en la destrucció que tingui uns productes i la metodologia de destrucció homologada.

Fins al moment ja s'han reunit amb els consells d'alcaldes de les comarques del Gironès, la Garrotxa i la Selva, pròximament ho faran amb els de l'Alt Empordà, i així amb tots.

De Dalmases considera que des de l'arribada de la velutina el 2012 la Generalitat ha fet un bon treball d'investigació de progressió de l'espècie, de formació d'agents i de compra de trampes per atraure-les o de material per a la seva destrucció, però "ha arribat un moment que és inviable l'eliminació dels nius per part dels agents".

La meitat dels nius trobats aquest any han estat a la comarca de la Garrotxa, una vintena al Ripollès i una vintena a l'Alt Empordà.

De les comarques de Girona, les principals afectades per aquesta espècie invasora, en l'única que no s'ha detectat la presència és en la Cerdanya, i en el Baix Empordà no s'ha localitzat cap niu, encara que el 10 de desembre es va trobar un exemplar a la Bisbal d'Empordà.

També s'ha localitzat un niu a la província de Lleida (la Noguera), dos a Barcelona (Catalunya central) i altres 2 o 3 en la Vall d'Aran.

Fins a octubre s'havien localitzat 31 nius bàsicament en zones concorregudes on la gent va a caminar o es caça.

Els nius urbans també són més evidents, però el gran moment d'increment de detecció ha estat en els últims dos mes, en total un centenar, el que respon, segons De Dalmases, a que "la caiguda de les fulles dels arbres les ha deixat més a la vista".

Per a la destrucció dels nius, els Agents Rurals han posat en pràctica tres mètodes que han resultat eficaces, sempre es realitzen en el moment de més seguretat, de nit, quan totes estan en el niu i quan hi ha menor activitat.

Si el niu és molt accessible, -que no és molt habitual- els agents equipats amb un vestit semblant al dels apicultors el retiren manualment, el ruixen amb insecticida i el congelen per assegurar la mort de tots els individus.

Si el niu està a la copa d'un arbre d'impossible accés, però no molt elevat, fins a uns 14 metres, s'utilitzen uns penjadors que a manera de xeringa injecten biocida al seu interior.

En els casos en que el niu està situat en una zona inaccessible de bosc o rural, entre 4 i 5 agents disparen simultàniament una desena de trets amb una escopeta de perdigons petits i així s'assegura la total destrucció de la colònia.

Això no obstant, per si algun exemplar hagués pogut escapar, es col·loquen trampes amb atraient al voltant d'on estava el niu per capturar els pocs exemplars que hagin pogut sobreviure.

Un dels últims nius, ja en desús, que s'ha trobat ha estat al Port de la Selva, i la seva presència confirma la sospita dels experts, ja que malgrat que inicialment es creia que no s'establirien a les zones de costa, després de localitzar nius a Roses, Portbou (3), Llançà i ara el Port, aquesta teoria ha perdut força.


ALGUNS ENLLAÇOS D'INTERÈS...

Vespa asiàtica Vespa velutina var. nigrithorax Buysson
GenCat Novembre 2013

La Vespa velutina a Catalunya - RuralCat

Com fer front a l’amenaça de la vespa asiàtica?
CREAF 11/12/2013

L’amenaça de la vespa asiàtica arriba a Catalunya
CREAF 10/12/2013
AGA Catalunya | Darrera actualització 10/09/2014

Mapa de llocs on s'ha trobat la vespa velutina a Catalunya en els anys 2012, 2013 i 2014

En el següent mapa trobarem els llocs on s'han trobat la vespa velutina a Catalunya des de l'any 2012 i el nombre d'exemplars trobats. Cal fer esment que només hem posat les zones que s'han comprovat.

(Punxant les icones es mostra la informació del nombre d'exemplars i la zona on s'han vist.)






A finales de  2010 se localizan los primeros nidos de vespa velutina nigrotórax  en Navarra y comienza su expansión por la península. Hay que recordar que la mayoría de los nidos se localizan en otoño, ya que llaman mucho la atención en los árboles que pierden sus hojas. Hay cuatro zonas de acción de vespa velutina en la península a 2015.


Frente Mediterraneo: Las que acceden por el lado del mediterráneo llegan a Massis de l’Albera, Girona en 2011. A finales del año 2014 se localizaron nidos en Ripoll, tan solo dista de unos 100 km al oeste del primer foco de Massis de l’Albera. Al sur, también a finales de 2014, se localizaron nidos en  Vacarisses (Barcelona), aproximadamente a unos 150 km del primer foco de Girona.


ALTRES NOTÍCIES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ...

Localitzen un niu de vespa asiàtica inactiu al Port de la Selva
Diari de Girona 28/1/2016

Els Agents Rurals tenen detectats 80 ruscs de vespa asiàtica
Diari de Girona 11/12/2015

Descobreixen un rusc de vespes asiàtiques a Castellfollit
Diari de Girona 3/11/2015

Tres nius de vespa asiàtica a Camprodon
El Punt Avui 10/11/2015

Els apicultors gironins troben un mètode que ajudaria a reduir la població de vespa asiàtica
Diari de Girona 31/10/2015

Els nius de vespes asiàtiques podrien superar el centenar a Catalunya el 2016
Diari de Girona 13/10/2015

La vespa asiàtica colonitza Catalunya
El País 11/10/2015

Apicultors gironins troben uns 15 nius de vespa asiàtica
El Punt Avui 20/9/2015

Ja s´han localitzat tants nius de vespa asiàtica com en tot 2014
Diari de Girona 20/9/2015

Un veí de Ripoll captura vespes asiàtiques a les trampes del seu hort
El Punt Avui 6/8/2015

Apicultors de l´Alt Empordà detecten els primers exemplars de vespa asiàtica de la temporada
Diari de Girona 15/7/2015

Localitzat un niu de vespa asiàtica al Vallès Oriental
El Punt Avui 22/10/2014

Els Agents Rurals troben un niu de vespa asiàtica en unes antigues feixes de conreu de Caldes
El Punt Avui 20/10/2014

La vespa asiàtica arriba al Vallès als dos anys de creuar la frontera
El Periódico 21/10/2014

La vespa asiàtica s'estén per tot el territori gironí
El Punt Avui 26/8/2014

La vespa asiàtica arriba també a Ripoll i a Susqueda
El Punt Avui 14/12/2013

Més exemplars de vespa asiàtica a l'Alt Empordà
El Punt Avui 30/9/2013

La vespa asiàtica envaeix Catalunya
Nació Digital 29/9/2013

La vespa asiàtica ja ha arribat a l'Alt Empordà
El Punt Avui 28/8/2012

Atrapen una vespa asiàtica reina a Rabós
El Punt Avui 17/4/2012

Atenció: s'acosta una vespa nova
El Punt Avui 4/2/2011

La pluja dels últims dies ha trencat la #RatxaSeca1mm a gairebé tot Catalunya. meteocat


Aquest mapa mostra la durada màxima de la a Catalunya entre el 03/11/2015 i l'11/02/2016

La ha assolit els 100 dies i es manté només en alguns punts de l'Anoia i de la ciutat de Barcelona

La pluja dels últims dies ha trencat la (jornades consecutives amb una pluja diària <1 a="" catalunya="" gaireb="" mm="" span="" tot="">

dijous, 11 de febrer del 2016

Guia fotogràfica de plantes per a l'avaluació de l'estat de conservació de les pastures. RuralCat 11/2/2016

Guia fotogràfica de plantes per a l'avaluació de l'estat de conservació de les pastures
RuralCat 11/2/2016

Aquesta guia visual complementa el llistat i la metodologia del "Protocol per a l'avaluació de l'estat ecològic dels prats. Adaptació per a la muntanya mitjana del nord-est de Catalunya", editat el 2014.


Aquesta guia ha estat elaborada pel botànic Andreu Salvat i s'ha pogut realitzar gràcies a la cessió de bona part de les imatges per part de www.floracatalana.net

Arxius relacionats

Guia il·lustrada amb les fotos de les espècies indicadores

Protocol per a l'avaluació de l'estat ecològic dels prats. Adaptació per a la muntanya mitjana del nord-est de Catalunya


En el marc del "Projecte de coneixement, millora i conservació de les pastures del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (2009-2012)", l’any 2010 es va elaborar una metodologia per a l’avaluació de l’estat de conservació de les pastures.

Amb aquesta metodologia es volia obtenir un model estandarditzat per avaluar l’estat de conservació de les pastures de manera senzilla i que el pogués posar en pràctica qualsevol persona amb uns mínims coneixements botànics. Es va partir d’un model implantat en parcs naturals de França i d’Alemanya (Mestelan, Sainte Marie, Vansteelant, 2007) que es va adaptar a les característiques i els condicionants del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

L’any 2014 es va elaborar el "Protocol per a l’avaluació de l’estat ecològic dels prats. Adaptació per a la muntanya mitjana del nord-est de Catalunya", document en el qual es recull una versió evolucionada de la proposta inicial presentada el 2010.

La base de la metodologia per a l’avaluació de l’estat de conservació de les pastures consisteix en la realització d’un transsecte a través de la pastura en què s’han d’identificar una sèrie d’espècies de flora indicadores d’un bon estat de conservació. En funció del nombre d’espècies identificades es cataloga l’estat de conservació de la pastura.

Fins ara només es disposava del llistat d’espècies indicadores, però enguany ha estat possible complementar aquesta metodologia amb una "Guia il·lustrada amb les fotos de les espècies indicadores", per tal de facilitar-ne la identificació en l’avaluació que es realitza a camp. Aquesta guia ha estat elaborada pel botànic Andreu Salvat i s’ha pogut realitzar gràcies a la cessió de bona part de les imatges per part de www.floracatalana.net.

dimecres, 10 de febrer del 2016

Els espais naturals aquàtics de la comarca de la Selva: experiències de millora ambiental i social. Selwa





Les zones humides que trobareu a la publicació són: l’Estany de Sils, la zona humida de la Camparra (Riudarenes), els Amaradors de Salitja, el parc de Sa Riera de Tossa i les ribes de la Tordera a Hostalric i Fogars de la Selva. Per cada zona, hi podreu trobar una descripció de l’espai i dels valors naturals, les actuacions de millora que s’hi han desenvolupat, i l’ús públic que hi té lloc.

La publicació posa de manifest com la restauració d’ espais naturals no només té una repercussió sobre el bon estat dels ecosistemes, sinó que també pot influir en el desenvolupament local, ja que aquests espais es converteixen en un actiu que es pot posar en valor a nivell turístic, social, educatiu, etc.

Enllaç a la publicació

ANÀLISI DE LES PLANTES I DE LA FAUNA VERTEBRADA A LA VALL DE FUIROSOS (MONTNEGRE, SERRALADA LITORAL CATALANA)

Montserrat Salvà i Catarineu
TESIS DOCTORAL

Director: Josep M. Panareda i Clopés 

DOCTORAT: GEOGRAFIA FÍSICA I CANVI AMBIENTAL
DEP. DE GEOGRAFIA FÍSICA I ANÀLISI GEOGRÀFICA REGIONAL

UNIVERSITAT DE BARCELONA
MAIG, 2000 

En marxa el nou comissionat per la mobilitat del Maresme. Ràdio Pineda 10/2/2016

En marxa el nou comissionat per la mobilitat del Maresme
Ràdio Pineda 10/2/2016


S'ha creat el nou nou comissionat per la mobilitat al Maresme, liderat pel Consell Comarcal, on s'integraran representants de les formacions polítiques i la Plataforma Preservem el Maresme. Aquest document també vol ser una eina per buscar solucions a la mancança de sorra a les platges, amb un pla definitiu. El 2015 ja es va aprovar la 'Declaració del Maresme' amb les línies mestres de la necessitat de millora de la mobilitat al Maresme, tant per carretera com de línies ferroviàries i a la línia de la costa, incloen-t'hi les platges.
La vicepresidenta del Consell Comarcal, Mònica Palacín, que és també regidora a l'Ajuntament de Pineda, ha dit que és un pas important per incorporar l'opinió de les parts afectades. També ha explicat que ''dóna resposta a les demandes que fan els ajuntaments'' pel que fa, per exemple, a la gestió de les platges de la comarca. Mònica Palacín ha dit que ''ara es podrà escoltar a tothom i el Consell Comarcal estarà pendent de les peticions dels ajuntaments''.
El document també diu que s'ha de treballar pel rescat del peatge de l'autopista el 2016, la recuperació de la façana litoral i un nou model de mobilitat sostenible amb el transport públic.
El pas següent serà asseure's amb els nous representants de la Generalitat.

El Comissionat de Mobilitat reclamarà a la Generalitat el Pla Director de Mobilitat del Maresme
Consell Comarcal del Maresme 10/2/2016


Avui s'ha constituït el Comissionat de Mobilitat, un òrgan del CCM que compta amb presència de totes les forces polítiques comarcals i de la societat civil representada per la Plataforma Preservem el Maresme. En aquesta primera reunió s'ha tornat a constatar la necessitat d'assolir acords consensuats que permetin al Maresme defensar amb força els interessos del territori.

En aquesta primera reunió s'ha fet un repàs de les actuacions fetes l'anterior mandat i s'ha acordat reclamar al Departament la diagnosi completa del Pla de Mobilitat del Maresme, un compromís adquirit pel Departament de Territori i Sostenibilitat l'any passat. També es demanarà a la Generalitat la convocatòria de la Mesa de Mobilitat, integrada per representants del Departament, de l'ATM i del Maresme.

El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, ha manifestat que les convocatòries electorals i el retard en la constitució del Govern han impedit avançar més ràpid en les converses amb la Generalitat i que ara ja és el moment de reprendre el treball conjunt.

Nou Comissionat per a la Mobilitat al Maresme
Ràdio Marina 10/2/2016

Preservem el Maresme reclama més "empenta" al Consell Comarcal per reivindicar millores de mobilitat. La primera reunió del mandat de la comissió de mobilitat del Consell Comarcal del Maresme (CCM) –per primera vegada té presència la societat civil a través de la plataforma Preservem el Maresme– ha evidenciat les diferents velocitats amb les que els partits polítics i les plataformes ciutadanes volen afrontar els problemes endèmics de la comarca.

El president del CCM, Miquel Àngel Martínez, reconeix que si be hi ha una "base" d'acord, encara s'han de parlar i consensuar les estratègies i manera de procedir davant les administracions supracomarcals. El portaveu de la plataforma Preservem el Maresme, Lluís Mas, respon que troba a faltar "empenta" i demana resoldre assumptes cabdals com la gratuïtat de la C-32.

El 2016 havia de ser un any clau per resoldre algun dels problemes de mobilitat a la comarca del Maresme. Les exigències històriques del territori són moltes i de complexitat diversa. Des de la doble via de la línia de Rodalies; la transformació de la N-II en un passeig; la gratuïtat de l'autopista C-32, o la millora del transport públic en totes les seves vessants, passant per la connexió amb l'aeroport del Prat o el Vallès.

Tot i conegudes i repetides any rere any, la comissió de mobilitat del Consell Comarcal del Maresme s'ha reunit aquest dimarts –per primer cop aquest mandat– per tornar a intentar consensuar estratègies i discursos davant les administracions supracomarcals que a la fi seran les que hagin de finançar aquestes millores.

Aquesta primera trobada ha servit per demanar una reunió amb el Departament de Territori i Sostenibilitat, acordar la sabuda unitat d'acció de les forces polítiques i les plataformes ciutadanes del territori, així com exigir al Govern la diagnosi completa de mobilitat a la comarca que permeti establir un nou "full de ruta". En la pròxima trobada, encara sense data, serà quan cada representant de la comissió plantegi el seu ordre de prioritats perquè es puguin començar a acordar propostes i accions concretes.

La plaga de la processionària arrasa la població de pins. El Punt Avui 10/2/2016

La plaga de la processionària arrasa la població de pins
El Punt Avui 10/2/2016

Agricultura aconsella no acostar-se als arbres afectats fins a mitjans de mes, quan les erugues comencin a abandonar els arbres

Aquest any l'afectació està sent molt superior a la del 2015


ADRIÀ GALA - BARCELONA
El Departament d'Agricultura aconsella a les persones al·lèrgiques “no acostar-se” a pins afectats per la plaga de la processionària fins a mitjans d'aquest mes de febrer, quan està previst que comenci la “processó” –el procés que dóna nom a la plaga– i les erugues comencin a sortir de les bosses que ara pengen dels arbres per ocultar-se a sota terra.

A l'espera del balanç definitiu, que es farà al març, la conselleria ja avança que la plaga d'aquest any està tenint “més impacte“ que la de la temporada anterior, que es va tancar amb més de 100.000 hectàrees afectades (10.000 de gravetat), el 15% de les quals, en pinars catalans.

L'escàs fred que ha fet durant la tardor i l'inici de l'hivern, l'època de màxima reproducció d'aquest tipus d'erugues, ha facilitat l'expansió de la plaga, que amenaça amb fer-se habitual en els anys vinents a causa del canvi climàtic. “Els controls naturals que teníem fins ara no ens han servit aquest any”, explica Jorge Heras, cap del servei de planificació de la direcció general forestal del Departament d'Agricultura.

El Moianès i el Lluçanès són les dues comarques més castigades per la processionària, tot i que gairebé tot el país n'està patint les conseqüències. Al Pirineu lleidatà i les zones tradicionalment més fresques del país ja fa mesos que tenen bosses en diverses zones de pins. També n'hi ha, i moltes, a zones forestals i urbanes de les comarques del Bages, el Berguedà, el Solsonès, el Maresme i el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Enguany, a més, s'ha produït un fenomen que no és habitual: les zones que havien resultat més afectades per la plaga l'any passat han tornat a tenir enguany la creació de bosses. Un fet associat a les temperatures moderades, que han contribuït a fer augmentar encara més la plaga arreu del país.

Urticària per l'aire

La processionària és una plaga autòctona que afecta les diverses varietats de pi que hi ha al territori: pinassa, pi roig, pi pinyoner, pi blanc, pi canari i pinastre. Tot i que la processionària pot arribar a tenir un paper beneficiós per al desenvolupament del cicle biològic (serveix d'alimentació d'aus i ratpenats) les plagues massives acaben afectant la salut dels arbres, que poden tenir afectacions greus en branques i al tronc. Tot i això, les afectacions més severes associades a la processionària recauen, sobretot, sobre les persones, amb reaccions al·lèrgiques i urticàries, tant per contacte directe com per l'aire.

LES FRASES

Habitualment, les zones més afectades un any no patien tant el següent. Enguany no ha estat així
Jorge Heras
CAP DEL SERVEI DE PLANIFICACIÓ DE LA DIRECCIÓ GENERAL FORESTAL

El canvi climàtic ha provocat que els controladors naturals que sempre ens havien funcionat ara ja no ens serveixin

Ja podem avançar que la plaga d'aquest any tindrà més afectació que la que vam patir la temporada anterior

Es replantegen canviar el tractament

El Departament d'Agricultura es “replantejarà” el tractament preventiu en pins després que s'hagi comprovat que els controladors naturals ja no funcionen amb tanta efectivitat contra la processionària, en bona part pels efectes del canvi climàtic i el poc fred que està fent els darrers anys a Catalunya.
L'aposta, encara pendent d'aprovar per la conselleria, passa per diversificar l'actuació segons la zona on es trobin els arbres. En cas d'espais alçats sense accés per a persones –com per exemple molts punts del Pirineu–, s'apostaria per potenciar els tractaments aeris, com ara la fumigació.
En zones boscoses, s'optaria per la utilització de nous productes biològics i químics, i en cas de pins situats a zones urbanes, la idea passa per fer tractaments més intensius, ja que les probabilitats de contacte humà –i,
per tant, d'al·lèrgies i urticàries– són més elevades.
La decisió s'haurà de prendre entre aquest mes de març –quan està prevista la valoració de la temporada– i el setembre, ja que a la tardor comença la campanya. “Ens hem d'esperar a aquesta època o a començament de l'hivern per fer els tractaments, que és el moment quan la processionària està més sensible als productes”, explica Jorge Heras.

dimarts, 9 de febrer del 2016

Alerta per vent de 70 km/h a tot el Maresme. Ràdio Pineda 9/2/2016

Alerta per vent de 70 km/h a tot el Maresme
Ràdio Pineda 9/2/2016

Mar alterada aquest matí. Manoli Andreu

Protecció Civil alerta del fot vent de ponent que afecta tot el país amb ràfegues que poden superar els 70 km/h. Per tant, avui cal estar molt atents a aquest fenomen que afecta tot Catalunya.

La nubolositat serà variable formada per intervals de núvols alts i mitjans que a estones podran tapar el cel. No s'esperen precipitacions. Els vents seran moderats amb ratxes fortes entre el migdia i la tarda, força 4 a 5 puntualment 6, de component Oest. Mar en estat de maror amb àrees de mar de fons a tota la costa de la comarca. Les temperatures pujaran, amb màximes que aniran dels 17 als 20 graus mentre que  les mínimes oscil·laran entre els 7 als 14 graus.

dilluns, 8 de febrer del 2016

La pluja dóna una treva al període de sequera. Diari de Girona 8/2/2016

La pluja dóna una treva al període de sequera
Diari de Girona 8/2/2016

Les precipitacions van ser molt dèbils però van servir per trencar el llarg període de manca de pluges

GIRONA | ELISABET DON La darrera vegada que va ploure a les comarques gironines va ser per la vigília de Reis, i d'això ja feia més d'un mes. Aquest cap de setmana, després d'un llarg període de sequera, van caure precipitacions generalitzades en tota la demarcació que posaven punt final a l'espera. Un dels llocs on es va fer notar més les precipitacions i va caure més aigua va ser a Viladrau, amb 11,1 l/m2, seguit de Das, amb 8,8 l/m2, i Sant Pau de Segúries, amb 7 l/m2. Tot i que la quantitat es pot considerar modesta, no deixa de ser una bona notícia, ja que prèviament a les pluges de gener la sequera havia estat encara més considerable, d'un total de 60 dies. Les comarques que més aigua van acumular durant la jornada d'ahir van ser el Ripollès, la Garrotxa i la Selva. Les precipitacions una mica més abundants van caure en les poblacions del nord-est com Breda, amb 17 l/m2; Viladrau, amb 11,1 l/m2, o bé Lloret de Mar, amb 10 l/m2. D'altres poblacions es van quedar a la meitat i tan sols van poder arribar als 4 o 5 l/m2 com és el cas de poblacions com Girona, la Bisbal de l'Empordà, Fornells de la Selva, Vilobí d'Onyar o Sant Pere Pescador. Les comarques de la demarcació que van comptabilitzar valors més baixos van ser el Baix Empordà, el Pla de l'Estany i també l'Alt Empordà amb una mitjana que rondava els 2 i 3 l/m2.
Aquestes precipitacions tan ben rebudes també van tenir un efecte directe en els termòmetres que van baixar una mica les seves màximes a les comarques gironines amb temperatures que rondaven entre els 7 i els 10 graus, deixant mínimes de 2 a 5 graus.

Neu a cotes baixes
A més a més de precipitacions ahir també es va parlar de neu, fins i tot en cotes més baixes, per sota dels 800 metres en algun cas. Al Montseny van caure 16 l/m2 en forma de neu que van deixar tota la zona ben enfarinada. Va caure neu al Pirineu, però també al Prepirineu, gairebé per primera vegada en tota la temporada. L'estació del Port del Compte va acumular un gruix de neu d'entre 15-20 cm a la part baixa i uns 20-25 a les zones més enlairades de l'estació.

Hivern poc habitual
La preocupació per l'escassetat de precipitacions continua vigent. Fa uns mesos es va determinar que la sequera podria allargar-se fins al març i de moment tot sembla indicar que així serà. Segons dades recollides per l'Agència Estatal de Meteorologia el primer mes del 2016 ha estat el gener més càlid des de 1961, per tant caldrà esperar si els pronòstics es mantindran fidels i s'haurà d'esperar al mes de març per les pròximes pluges.


El temps MIGDIA - 07/02/2016
TV3 alacarta