dissabte, 17 de juliol del 2010

Anellament a la desembocadura del riu Tordera 16/7/10. Antonio España

Pipistrel·la comuna (Pipistrellus pipistrellus), crec... per confirmar.
.
Aquest divendres a la nit a la desembocadura del riu Tordera amb l'Antonio España, per la zona com a més destacat...
.
3 martinets de nit (Nycticorax nycticorax)
>10 corriols petits (Charadrius dubius)
2 mussols comuns (Athene noctua)
unes 50 cueretes grogues (Motacilla flava)
Dormidor a una zona del canyissar, la majoria joves de l'any
>200 orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Dormidor a altre zona del canyissar.
gavians argentats (Larus michahellis)
gavines vulgars (Larus ridibundus)
.
mínim 7 conills (Oryctolagus cuniculus)
moltes granotes verdes (Pelophylax perezi)
moltes granotes pintades (Discoglossus pictus)
.
i capturats amb la xarxa...
.
1 corriol petit (Charadrius dubius)
2 cueretes grogues (Motacilla flava) joves
quan anaven de camí al dormidor
3 orenetes vulgars (Hirundo rustica)
quan anaven de camí al dormidor
1 pipistrel·la comuna / ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus)
.
corriol petit (Charadrius dubius)...
.
.
cueretes grogues (Motacilla flava) joves...
..
orenetes vulgars (Hirundo rustica)...
.
.
granota verda (Pelophylax perezi)...
.
.
granota pintada (Discoglossus pictus)...
.

S'inicia la restauració de les ribes de la Tordera i la riera d'Arbúcies a Hostalric 17/7/10...

.
Properament s’iniciaran les actuacions de restauració de les ribes de la Tordera i la riera d’Arbúcies a Hostalric
SELWA 11/6/10
.
.
Fa uns mesos us informàvem que l’ajuntament d’Hostalric i el projecte SELWA van redactar un projecte per restaurar i millorar els hàbitats de les ribes de la Tordera i del tram baix de la riera d’Arbúcies a Hostalric. Aquest projecte va ser presentat a la convocatòria 2010 d’ajuts per a la millora del medi natural i la reinserció social de la Diputació de Girona i l’obra social de ”la Caixa” i, finalment, n’ha resultat subvencionat. A partir del 15 de juliol s’iniciaran les obres, coincidint amb la finalització dels períodes de nidificació de l’avifauna, i s’ha previst que finalitzi a mitjans de novembre.

Tot i tractar-se d’una iniciativa de l’Ajuntament d’Hostalric, el projecte SELWA participa en aquest projecte dins del programa de treball de restauració i aproximació de la població local als espais vinculats a l’aigua. Aquest programa vol fer èmfasi als espais vinculats a l’aigua que, sovint, han estat menystinguts per la societat i, molt especialment, per aquells residents més propers, que els obliden i obvien. El projecte SELWA vol oferir, doncs, suport a aquells municipis que estiguin interessats en restaurar i crear instruments per acostar a la ciutadania a aquests espais.

Tal i com marca l’ajut concedit, les actuacions previstes en el projecte executiu es realitzaran amb la participació de col·lectius amb dificultats d’inserció laboral, i en aquest cas s’ha comptat amb la participació de la Fundació Astres, una entitat sense ànim de lucre que té per objectiu millorar la qualitat de vida dels col·lectius de persones desafavorides de les comarques gironines, fent possible la seva inserció laboral, entre d’altres. En aquest mateix sentit, la Fundació Astres incorporarà treballadors del municipi d’Hostalric que compleixin amb els perfils requerits. D’altra banda, les tasques que requereixen obres amb maquinària, com l’erradicació de canyars, es subcontractaran a una empresa especialitzada i que gaudeix d’experiència prèvia en aquest tipus d’actuacions. Un cop s’iniciïn les obres, i durant tot el procés, us anirem informant puntualment de l’evolució del projecte.”

.
La segona quinzena de juliol s’iniciaran les actuacions de restauració de les ribes de la Tordera i la riera d'Arbúcies a Hostalric
Ajuntament d’Hostalric 15/7/10
.
.
Fa uns mesos l'Ajuntament d'Hostalric i el projecte SELWA van redactar un projecte per restaurar i millorar els hàbitats de les ribes de la Tordera i del tram baix de la riera d'Arbúcies a Hostalric. Aquest projecte va ser presentat a la convocatòria 2010 d’ajuts per a la millora del medi natural i la reinserció social de la Diputació de Girona i l’obra social de ”la Caixa” i, finalment, n’ha resultat subvencionat. A partir del 15 de juliol s’iniciaran les obres, coincidint amb l’acabament dels períodes de nidificació de l’avifauna, i s’ha previst que finalitzi a mitjans de novembre.
Tal i com marca l’ajut concedit, les actuacions previstes en el projecte executiu es realitzaran amb la participació de col•lectius amb dificultats d’inserció laboral, i en aquest cas s’ha comptat amb la participació de la Fundació Astres, una entitat sense ànim de lucre que té per objectiu millorar la qualitat de vida dels col·lectius de persones desafavorides de les comarques gironines, fent possible la seva inserció laboral, entre d’altres. En aquest mateix sentit, la Fundació Astres incorporarà treballadors de la Borsa de Treball del municipi d'Hostalric que compleixin amb els perfils requerits. D’altra banda, les tasques que requereixen obres amb maquinària, com l’eradicació de canyars, es subcontractaran a una empresa especialitzada i que gaudeix d’experiència prèvia en aquest tipus d’actuacions.
Les actuacions de restauració i millora de les ribes de la Tordera i la riera d’Arbúcies consistiran en l’eliminació de flora invasora, recuperació d’hàbitats degradats i senyalització. Un cop s’iniciïn les obres, i durant tot el procés, us anirem informant puntualment de l’evolució del projecte.
.

S'inicia la restauració de les ribes de la Tordera i la riera d'Arbúcies a Hostalric
Diari de Girona 17/7/10
.
Les actuacions se centraran en la retirada de la flora invasora i en una campanya de sensibilització de la població local
.
L'inici de les actuacions coincideix amb la finalització de la nidificació de l'avifauna. marc coromines
.
HOSTALRIC DDG
S'inicien les actuacions per restaurar i millorar les ribes de la Tordera i la riera d'Arbúcies a Hostalric. Les actuacions se centraran en la retirada de flora exòtica invasora, la recuperació d'hàbitats naturals propis d'aquests ambients, la retirada de runes i deixalles, i la difusió de les accions per tal de sensibilitzar la població local.
.
Hostalric disposa d'una important zona natural delimitada pel riu Tordera i la riera d'Arbúcies. Aquesta zona d'aiguabarreig entre ambdós cursos d'aigua està declarada espai PEIN i inclosa dins la Xarxa Natura 2000. Actualment, aquest espai està força degradat per la presència de flora exòtica invasora i de deixalles, entre altres alteracions. Amb l'objectiu de millorar la salut dels ecosistemes riberencs i restaurar-los, l'Ajuntament d'Hostalric, amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Selva (programa SELWA), la Diputació de Girona i "la Caixa" iniciaran properament els treballs de millora i restauració de les ribes de la Tordera i la riera d'Arbúcies.El cost total del projecte s'estima en uns 43.000 euros, 34,000 dels quals són fruit del conveni de col·laboració entre la Diputació de Girona i la Caixa per a la millora d'espais naturals.
.
L'inici de les actuacions coincideix amb la finalització del període de nidificació de l'avifauna, i s'ha previst que finalitzi a mitjans de novembre. Les principals actuacions previstes se centren en l'eliminació i el control de la flora al·lòctona invasora, la retirada de runes i deixalles, i la recuperació d'hàbitats naturals. En concret, s'eliminaran espècies invasores com ara la canya, el raïm de moro o el xuclamel de jardí, de forma manual i mecanitzada, i es recuperarà la diversitat biològica típica d'aquests ambients mitjançant la plantació de vegetació de ribera, com ara freixes, oms o gatells.
.
A la vegada, es realitzaran actuacions de protecció i potenciació dels prats mediterranis secs adjacents als cursos fluvials, els quals presenten petites plantes anuals de gran interès botànic i paisatgístic. Aquestes actuacions se centraran a fer aclarides i pastures mitjançant bestiar domèstic.
.
També està previst millorar la salut de l'ecosistema gestionant els abocaments incontrolats i retirant arbres morts dins de la llera del riu, els quals dificulten la circulació de l'aigua i poden resultar un perill en cas de fortes avingudes. Finalment, es farà una campanya de sensibilització i difusió de les actuacions per a la ciutadania, mitjançant la instal·lació de panells interpretatius.
.
La majoria de les actuacions es realitzaran amb la participació de col·lectius amb dificultats d'inserció laboral, i en aquest cas es comptarà amb la participació de la Fundació Astres.

Platges d'un sol ús . El Punt 17/7/10

Platges d'un sol ús
El Punt 17/7/10
.
Les administracions inverteixen milions d'euros cada any per proveir de sorra diverses platges del Maresme
.
Les primeres llevantades de l'hivern fan que aquesta feina sigui estèril
.
Les obres coincideixen enguany amb la temporada de platja, cosa que enrabia els banyistes
.Alguns municipishan renunciat a la sorra que els pertoca per no afectar la temporada de bany
.
Si un tram de costa es caracteritza per la densitat de ports esportius, és el Maresme. En els trenta quilòmetres que separen Sant Adrià de Besòs de Sant Andreu de Llavaneres s'hi han construït fins a sis recintes portuaris en les darreres tres dècades, dos al Barcelonès (Port Fòrum i Badalona) i quatre al Maresme (el Masnou, Premià de Mar, Mataró i Port Balís). Un port esportiu cada cinc quilòmetres.
.
Aquests equipaments s'han aixecat en un espai guanyat al mar i la seva presència obstaculitza la lliure circulació de la sorra provinent del desembocament de la Tordera, que contribueix a la regeneració de les platges, fins al Besòs. Aquesta interrupció es fa evident en observar els ports a vista d'ocell. En una imatge de satèl·lit, és fàcil comprovar com les platges situades al sud d'aquests ports es queden cada any sense sorra mentre que les que són al nord són cada cop més amples. Els espigons actuen com a barreres i acumulen tones i tones de sorra en una banda, en detriment d'altres platges, que de manera progressiva tendeixen a desaparèixer.
.
Els ports estan obligats, a través dels contractes de concessió administrativa, a reparar els efectes negatius sobre el litoral, però a la pràctica són pocs els que actuen. Ni tan sols el port de Mataró, l'accionista majoritari del qual és la mateixa Generalitat de Catalunya, ha fet front històricament a aquesta obligació. De fet, aquest any, per primer cop, el port mataroní ha aportat prop de mig milió d'euros per abocar sorra a la platja de Cabrera de Mar, una de les més afectades de la comarca i on aquest any, la línia de la costa va arribar fins a les vies del tren. Fins ara, però, els ports sempre havien delegat en les administracions, que acabaven actuant per evitar que la força del mar acabés destrossant passejos marítims o fins i tot la via del tren, que al Maresme passa a tocar de la platja.
.
En aquestes situacions d'emergència, com va passar al 2009, el Ministeri de Medi Ambient ha contractat el vaixell draga, que recull sorra del fons marí per abocar-la a través d'una canonada en les platges perjudicades. En altres ocasions ha estat la Generalitat qui també ha contribuït econòmicament, però els Ajuntaments veuen impotents com les inversions que les administracions supramunicipals fan abans de l'estiu (s'han invertit prop de 23 milions en els darrers sis anys), se l'emporta la primera llevantada de l'hivern. “Cal buscar solucions definitives, que evitin estar patint cada any”, destaca l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch (CiU). El batlle de Cabrera de Mar, Joan Vilà (GxC), va una mica més enllà i qualifica la regeneració de “despesa inútil” perquè “no hi ha cap actuació paral·lela per garantir que la sorra suportarà un altre temporal”. El nou responsable de la demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient, Javier Uzcanga, ha obert una porta a la solució definitiva i ha assegurat que crearà una comissió per estudiar solucions més enllà del dragatge, com ara els espigons soterrats. Tot i això, la feina d'aquesta comissió no tindrà efecte si les administracions implicades no acorden una forta inversió en la zona.
.
Des de la setmana passada, el vaixell draga torna a abocar sorra a les platges del baix Maresme. És la cinquena vegada que ho fa en els darrers sis anys.
.
Conflicte amb els banyistes
.
En aquesta ocasió, Estat i Generalitat aporten fins a 2,2 milions d'euros per reomplir les platges de Cabrera, Vilassar, Premià i Montgat. Concretament, 1,3 milions els pagarà el Ministeri de Medi Ambient, 400.000 euros la Generalitat directament i mig milió el port de Mataró. La principal diferència amb les regeneracions anteriors ha estat el calendari triat. I és que, si es compleixen les previsions més optimistes, el vaixell continuarà abocant sorra a les platges fins a la primera setmana d'agost. Aquesta situació ha enrabiat els banyistes, que veuen ara com han de canviar de zona el dies que hi intervé la draga. “A més, un cop posin la sorra, estarà humida i molt bruta”, es lamentava recentment un banyista a Cabrera de Mar.
.
Per aquest motiu alguns dels alcaldes de la zona han canviat de parer a última hora. A Premià de Mar han optat per concentrar tota la sorra nova que els pertoca en una sola platja, la de la Descàrrega, mentre que a la resta de platges, on va més gent, enguany no s'hi actuarà. L'alcalde del Masnou, Eduard Gisbert (PSC) ha anat més enllà i ha demanat al Ministeri que no li aboquin la sorra que els pertoca. “Si poden fer-ho a la tardor que ho facin, però ara no”, comentava recentment. Altres alcaldes, com el de Vilassar de Mar, avisen, però, que si ara no s'abasteixen les platges, els temporals de l'hivern podrien fer estralls al passeig marítim.
.
Una mica més al nord, el desgavell de les platges continua. A Lloret han reomplert part de la cala des Rajols amb sorra, quan és tota plena de pedres. El pitjor és que es tracta d'un espai protegit i on s'intenta que no hi accedeixi ningú per mantenir la fauna de l'entorn. L'Ajuntament ha enviat un informe al Departament de Medi Ambient perquè intenti aclarir la situació.
.
2,2 milions s'inverteixen enguany en les platges.
.
Expedient per haver tapat la cala des Rajols
El Punt 17/7/10
.
El Departament de Medi Ambient va rebre ahir tota la informació de l'Ajuntament de Lloret de Mar sobre l'afer de la cala des Rajols, que algú va tapar amb sorra i hi va començar a muntar un accés que porta a Can Juncadella. Fonts de Medi Ambient van indicar que caldrà acabar d'analitzar-ho, però que tot fa pensar que s'ha fet sense cap permís. També caldrà identificar qui han estat els autors d'aquesta acció.

divendres, 16 de juliol del 2010

Fets consumats... abra calabra!... i altre cala omplerta de sauló 16/7/10...

Una cala apareix convertida en platja de sorra artificial
Diari de Girona 16/7/10
.
Ja han rebut sancions per accions il·legals dins el paratge protegit i ara s'investiga qui ha cobert de sauló una cala de còdols
.
La cala està als peus de la finca de Can Juncadella. diari de girona
.
A finals de la setmana passada, van abocar sorra sobre els còdols.
.
LLORET DE MAR E.PADILLA
No neix una platja nova cada dia, però a Lloret de Mar els n'ha sortit una de cop i volta. Algú ha considerat que la cala Rajoles, que està dins el Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN), no era prou còmoda per al bany pel fet de ser de còdols i a finals de la setmana passada hi van abocar centenars de quilos de sorra. La cala està als peus de la finca de Can Juncadella, els amos de la qual ja han rebut sancions per part del Departament de Medi Ambient per fer obres il·legals als seus terrenys, que estan fortament protegits per normatives mediambientals. Ahir a la tarda, una patrulla d'Agents Rurals va elaborar un informe per esclarir si s'ha comès alguna infracció mediambiental.
.
L'Ajuntament de Lloret es cura en salut abans d'apuntar amb el dit els amos de la finca -tot i que hi ha "sospites", reconeix el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Lloret, Ignasi Riera (CiU),- i, després que els agents municipals de protecció de l'entorn alertessin de l'aparició de la platja artificial, es va fer un informe que s'ha remès, assegura Riera, a les autoritats de Costes del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marítim i també al Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Riera explica que el municipi tan sols té "força moral" per demanar que la cala torni al seu estat original i que no pot actuar més enllà de remetre l'informe a les administracions competents en tema de costes.
.
A més, primer cal esclarir els fets, considera Riera, cosa que els Agents Rurals intentaven fer ahir a la tarda parlant amb els responsables de la finca. I és que fonts municipals indiquen que si bé els amos de Can Juncadella han demostrat, en altres moments, poc respecte envers la normativa mediambiental que protegeix la seva finca -per exemple, l'han enjardinat amb espècies no autòctones i han construït escales i pistes per accedir més còmodament a les cales-, potser no són directes responsables de l'abocament, sinó que podria haver estat el personal de manteniment que es fa càrrec dels jardins de la finca qui va abocar sorra sobrant dels treballs a la cala per desfer-se'n.
.
En tot cas, ara Medi Ambient i també el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que són les administracions catalanes involucrades en la gestió dels paratges protegits, hauran d'esclarir si l'actuació és constitutiva d'infracció i si cal sancionar-la amb una multa o bé demanar tan sols la restitució de la cala, cosa que, de manera discrecional, ja s'ha demanat des del consistori lloretenc.
.
Tapen amb sorra una cala de Lloret
El Punt 16/7/10
.
S'hi ha començat un accés que porta a Can Juncadella
.
L'Ajuntament ja ha enviat un informe a Medi Ambient
.
Gruix de sorra L'aportació de sorra que s'ha fet a la cala és ben visible, com es pot comprovar en la imatge. Foto: EL PUNT.
.
L'Ajuntament de Lloret de Mar ha tramès un informe a la delegació de Medi Ambient i a la direcció general de Costes perquè algú ha cobert de sorra la cala des Rajols, i s'hi ha començat a construir un accés amb escales de fusta que porta a la finca de Can Juncadella. Es tracta d'un espai protegit, i van ser els vigilants de platges i agents de protecció de l'entorn els que van detectar aquesta irregularitat fa una setmana, segons va explicar ahir el regidor de Medi Ambient de Lloret, Ignasi Riera.
.
El regidor desconeix si posar la sorra a la cala i començar-hi a construir un accés és legal o no. “No en tinc ni idea. No és un tema de competència municipal, nosaltres ja fa dies que ho vam veure, vam aixecar les actes oportunes i ho hem tramitat, amb reportatge fotogràfic inclòs, al Departament de Medi Ambient i a Costes”, va dir Riera.
.
El delegat de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, va manifestar ahir que encara no té constància de la tramitació, i que ho valoraran tan bon punt rebin l'informe municipal.
.
També...
.
El govern aprovarà el consell rector de Pinya de Rosa de Blanes sense cap representant de la propietat
El Punt 8/7/10
.
Medi Ambient diu que no pot esperar més que defineixin qui serà
.
La propietat va fer obres de neteja forestal i va col·locar tanques a l'espai l'any passat. Foto: MANEL LLADÓ.
.
El govern s'ha cansat d'esperar que els propietaris de Pinya de Rosa de Blanes defineixin qui serà el seu representant al consell rector de l'espai. Per això el Departament de Medi Ambient proposarà «de manera immediata» l'aprovació del consell rector que ha de gestionar l'espai, amb sis representants i deixant-ne fora el dels propietaris, que tot i això s'hi podrà afegir més endavant. El consell rector és un dels mandats de la llei de protecció de l'espai, i fa cinc anys que hauria d'estar constituït.
.
A finals de gener es van reunir els diferents representants que han de formar part del consell rector de Pinya de Rosa, l'organisme que ha de gestionar aquest espai protegit com a paratge natural d'interès nacional el 2003. Aquest era un pas previ perquè es proposessin formalment els representants que l'han de formar, i perquè el govern n'aprovés la constitució. Ha passat mig any, i no hi havia notícies respecte a aquest tema. Ara, però, el Departament de Medi Ambient ha anunciat que l'aprovació d'un acord de govern per crear el consell rector és «immediata», i que es farà sense cap representant de la propietat. Segons ha explicat el director dels serveis territorials de Medi Ambient, Emili Santos, «hem estat contínuament en contacte amb la propietat perquè proposés formalment el seu representant al consell, però ja no podem esperar més». Per això, i quan encara s'han d'aclarir alguns serrells legals, l'opció més viable ara mateix és constituir el consell sense el membre que correspon als propietaris, de manera que ja es pugui començar a fer una gestió real de l'espai. I si més endavant els amos de Pinya de Rosa es defineixen, incloure-hi el representant en el consell. Santos tampoc no ha descartat que sigui Medi Ambient qui el nomeni.
.
El futur de la gestió
.
A part del representant de la propietat, en el consell rector hi ha d'haver representants dels departaments de Medi Ambient i Habitatge i Política Territorial i Obres Públiques, de l'Ajuntament de Lloret, del Consell Comarcal de la Selva, de la comunitat científica i de l'associació Pinya de Rosa. Santos ha explicat que segurament hi haurà un segon representant de Medi Ambient, sense vot, per desenvolupar les tasques pròpies del funcionament del consell. Pel que fa a la gestió de l'espai, ha afirmat que inicialment anirà a càrrec de tècnics del departament, fins que la Generalitat pugui fer una aportació econòmica que permeti la gestió autònoma de l'espai. També s'haurà de fer el reglament intern del consell.
.
Cinc anys de retard i tales indiscriminades
.
La protecció de Pinya de Rosa es va fer efectiva el 2003, quan el Parlament va aprovar per unanimitat una llei que garantia la conservació del paratge. La llei marcava que en un any i mig s'havia de formar el consell rector, i a partir d'aquí elaborar el pla d'usos de l'espai i garantir així el seu accés públic. Rafael Sardà, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes i membre de l'associació Pinya de Rosa, ha assegurat: «Anem ja amb cinc anys de retard, i crear el consell és l'única manera de posar en marxa el pla d'usos perquè, com a mínim, no es torni a dur a terme la neteja que es va fer a l'espai l'any passat.» Sardà fa referència als treballs que la propietat va fer l'any passat i que l'associació va denunciar, perquè s'havien eixamplat camins, s'havia posat una tanca en bona part del paratge i s'havia eliminat sotabosc i arbres de la finca, en el que consideraven un atemptat ecològic. «Durant aquest any han continuat treballant-hi, i tot i que el govern hi havia garantit l'accés públic, només es pot accedir al paratge pagant per entrar al jardí botànic. I per la costa només es pot arribar fins a s'Agulla», ha dit Sardà, que ha afegit que han portat el cas al Síndic de Greuges i creu que l'autorització dels treballs i la falta de control podria ser delicte.
.
D'altra banda, Emili Santos ha explicat que el retard en la constitució del consell rector es deu bàsicament a dos factors. Un, que «la propietat privada no ha tingut mai clara la seva estratègia», i dos, l'intent que es va fer d'inclusió de l'espai de Santa Cristina de Lloret dins la zona protegida. Medi Ambient volia englobar els dos espais en el mateix PNIN, però des de Lloret es va aixecar una forta oposició, que al final va aconseguir l'objectiu de no incorporar-s'hi.

dimecres, 14 de juliol del 2010

Sobre les obres irregulars d'ATLL que han afectat a espais i espècies protegides de la Tordera, 14/7/10... CUP de Sant Celoni dona suport ...

Extret de CiU portarà al Parlament les irregularitats de les obres de la canonada d'ATLL a la Tordera, L’Actualitat del Baix Montseny 14/7/10...
.
(...)
D'altra banda, la CUP de Sant Celoni també ha donat el seu suport a la denúncia presentada per la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny i Orchis contra les afectacions a la Tordera de les obres de canalització d'Aigües Ter Llobregat (ATLL) en el tram de Blanes a Cardedeu. La CUP ha denunciat, a més, el que consideren un silenci de l'Ajuntament de Sant Celoni davant d'aquests fets i es pregunta "quin paper real ha tingut l'Ajuntament celoní en el seguiment i la vigilància de l'obra". La formació remarca que al butlletí municipal 'L'informatiu' de juny d'aquest 2010, CiU justificava l'obra adduint una dignificació del servei o garantia de subministrament "sense esmentar en cap cas el nefast impacte de l'obra sobre el riu i el seu entorn". La CUP ha demanat al Consistori a fer els passos necessaris per demanar a l'administració competent "l'aturada immediata de les obres fins que es tramiti correctament el projecte i es garanteixi la protecció dels valors naturals de la Tordera".
.
Podeu accedir al butlletí municipal que s’esmenta aquí...
.
http://www.santceloni.cat/ARXIUS/2010/Informatiu/Informatiu53.pdf
.
També podeu veure…
.
http://santceloni.cup.cat/documents/VILACUP%2014.pdf
VILACUP, Publicació de la Cup de Sant Celoni i La Batllòria, n.14
.
CiU portarà al Parlament les irregularitats de les obres de la canonada d'ATLL a la Tordera
L’Actualitat del Baix Montseny 14/7/10
.
El diputat de CiU Benet Maimí entrarà diverses preguntes a la comissió de Medi Ambient de Parlament per "esclarir els interrogants que han sorgit" en les obres d'instal·lació d'una canonada d'Aigües Ter Llobregat (ATLL) entre desalinitzadora de Blanes i la planta de Cardedeu.

L'actuació es porta a terme després que la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny i Orchis-Associació Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme han denunciat a la Fiscalia de Medi Ambient i al Departament de Medi Ambient de les irregularitats i incompliments de la legislació en les obres.

Maimí es pregunta sobre l'existència d'un informe d'impacte ambiental obligatori abans de tirar endavant aquestes modificacions, així com els informes pertinents per conèixer com afecten als espais protegits de la Tordera inclosos en la xarxa natura 2000 i el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). El diputat de CiU també s'interessarà sobre l'atenció que ha prestat el Departament de Medi Ambient als suggeriments que han elevat altres organismes oficials com els serveis territorials de Girona i Barcelona. Per això, CiU vol conèixer fins a punt l'obra afecta al aqüífer protegit de la Tordera. En aquest mateix sentit, demanarà sobre el grau de compliment del compromís adquirit a l'hora d'aplicar mesures compensatòries als afectats de l'obra i imposar un pla de restauració de la zona afectada Maimí creu que una vegada esvaïda la urgència amb la que es va impulsar el projecte, quan es va imposar el decret de sequera, ara seria més adient portar aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona des de les dessaladores més properes a la ciutat.

La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny i Orchis van mantenir dilluns una reunió amb responsables de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i ATLL sobre l'abast de les afectacions generades per les obres en el curs de la Tordera. Els denunciants van traslladar als responsables de l'ACA i d'ATLL que la tramitació del projecte, així com el control de les obres, no han complert les normatives en vigor en matèria ambiental. Per aquest motiu, van manifestar la necessitat de paralitzar-les de manera mentre no es faci un estudi seriós dels danys causats a les espècies i els espais protegits i es cerquin les mesures correctores adients.

Segons la Coordinadora i Orchis, ni l'ACA ni ATLL no van aportar la còpia del projecte de connexió malgrat el compromís de fer-ho. Amb tot, es van comprometre a facilitar-ne una còpia així com les mesures correctores que ATL proposa. Les entitats ambientals estan disposades a tractar la idoneïtat de les mesures que es proposin, independentment de la tramitació judicial de la denúncia presentada.

D'altra banda, la CUP de Sant Celoni també ha donat el seu suport a la denúncia presentada per la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny i Orchis contra les afectacions a la Tordera de les obres de canalització d'Aigües Ter Llobregat (ATLL) en el tram de Blanes a Cardedeu. La CUP ha denunciat, a més, el que consideren un silenci de l'Ajuntament de Sant Celoni davant d'aquests fets i es pregunta "quin paper real ha tingut l'Ajuntament celoní en el seguiment i la vigilància de l'obra". La formació remarca que al butlletí municipal 'L'informatiu' de juny d'aquest 2010, CiU justificava l'obra adduint una dignificació del servei o garantia de subministrament "sense esmentar en cap cas el nefast impacte de l'obra sobre el riu i el seu entorn". La CUP ha demanat al Consistori a fer els passos necessaris per demanar a l'administració competent "l'aturada immediata de les obres fins que es tramiti correctament el projecte i es garanteixi la protecció dels valors naturals de la Tordera".

Desembocadura del riu Tordera 13/7/10

.
aquest migdia en visita ràpida a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...
.
1 batallaire (Philomachus pugnax)
11 xivitones (Actitis hypoleucos)
9 corriols petits (Charadrius dubius)
4 adults i 5 joves de l'any
1 enganyapastors (Caprimulgus europaeus) covant
detectat de xiripa, a l'interior del riu, aparentment amb 1 o 2 polls observats de lluny
120 gavines corses (Larus audouinii)
8 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
50 gavines vulgars (Larus ridibundus)
>500 gavians argentats (Larus michahellis)
... entre altres.
.
batallaire (Philomachus pugnax)...
.
.
batallaire (Philomachus pugnax), xivitones (Actitis hypoleucos) i corriols petits (Charadrius dubius)...
.
.
gavines vulgars (Larus ridibundus) i capnegres (Larus melanocephalus)...
.
.
gavines corses (Larus audouinii)...
.
.
gavines corses (Larus audouinii) i gavians argentats (Larus michahellis) joves...
..
gavina corsa (Larus audouinii), gavià argentat (Larus michahellis) i gavina vulgar (Larus ridibundus)...
.
.
gavina corsa (Larus audouinii) i vulgars (Larus ridibundus)...
.
.
corriols petits (Charadrius dubius) joves...
..
llocada d'ànecs collverd (Anas platyrhynchos)...
.

La depuradora de Terra Brava de Tordera arriba amb més de 30 anys de retard. Malgrat Confidencial 14/7/10

La depuradora de Terra Brava de Tordera arriba amb més de 30 anys de retard
Malgrat Confidencial 14/7/10
.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha fet pública la construcció d’una depuradora d’aigües residuals, a la urbanització Terra Brava de Tordera. La infraestructura permetrà millorar l’estat de les aigües que s’aboquen al torrent de les Roques Llises, petit afluent del riu La Tordera.El projecte es va començar a redactar l’any 2008, després del conveni signat entre l’ACA i l’ajuntament de Tordera.
.
Des de fa més de trenta anys les aigües residuals de la urbanització s’han estat abocant de manera il·legal a la riera que hi ha a tocar d’aquesta zona de cases. Tot plegat, provocant greus conseqüències per a les seves aigües com brutícia, males olors i rates.
.
Quan es va fer la urbanització, als anys 70, el Ministeri d’Obres Públiques va requerir al promotor de l’obra que hi construís una petita estació depuradora, que mai es va fer. En trenta anys, la urbanització ha multiplicat amb escreix el nombre de les seves vivendes, passant de 10 a 350 cases.
.
Des dels anys 80, els veïns han estat denunciant els abocaments d’aigües fecals a la riera, sense que ningú els fes cas. Finalment, després de cursar infinitat de denuncies en diferents administracions, l’any 2008 la Fiscalia de Medi Ambient va acusar l’alcalde i el regidor de Medi Ambient de Tordera de delicte ecològic per permetre aquesta situació. El consistori, però, sempre ha negat tenir-hi responsabilitat alguna.
.
L’associació de veïns de Terra Brava també sempre ha mantingut que l’ajuntament tenia els diners per fer la infraestructura. Fins i tot, asseguren, que s’havia rebut una subvenció d’uns 400 mil euros per ajudar a construir la depuradora, i que, segons l’ACA, per desídia i abandonament de l’ajuntament de Tordera es va retirar.
.
Aquesta és una problemàtica que es repeteix en altres urbanitzacions de Tordera.

dimarts, 13 de juliol del 2010

LA GRAN INAUGURACIÓ DE LA C-32 PER TORDERA 13/7/10...

Nou tram de la C-32 entre Palafolls i Tordera
Diari Maresme 13/7/10
.Foto: El nou tram de la C-32 . Gencat
.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha visitat aquest dilluns el nou tram de la C-32 entre Palafolls i Tordera, que ha entrat en servei aquesta passada nit. El conseller ha estat acompanyat pels alcaldes de Palafolls i Tordera, Valentí Agustí i Joan Carles Garcia, i pel president d’Abertis i la concessionària Acesa, Salvador Alemany.
.
Inversió
.
L’execució d’aquests treballs, que ha comportat una inversió total de 53,5 milions d’euros, ha permès perllongar l’autopista fins enllaçar amb la carretera Blanes – Lloret de Mar (GI-600). D’aquesta manera, la nova infraestructura, que connectarà en el futur amb l’autovia A-2 que el Ministeri de Foment té projectada, millorarà els accessos amb la Costa Brava sud.
.
Foto: La visita del conseller . Gencat
.
Nou tram

Les obres, que van començar el desembre de 2008, han consistit en la construcció d’un nou tram d’autopista de 4,4 quilòmetres de longitud, iniciant el seu traçat a l’alçada de l’actual carretera N-II. Està format per dues calçades, una per sentit, que consten de dos carrils de circulació de 3,5 metres d’amplada, cadascuna, vorals interiors d’1,5 metres, vorals exteriors de 2,50 metres i mitjana de separació de 9 metres d’amplada, compatible amb un futura ampliació de la infraestructura.

“Evitar colapses”

Per la seva banda, l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, va indicar al conseller Joaquim Nadal que “és imprescindible seguir avançant amb els projectes pendents en quan infraestructures al nostre terme: desdoblament de la N-II i prolongació de la C-32 cap a Lloret de Mar”. L’alcalde va manifestar la necessitat de resoldre “el més aviat possible” aquests dos projectes per “evitar colapses a la carretera d’accés a la Costa Brava”.

Nous peatges
.
Segons informa el DPTOP, amb la posada en funcionament d’aquest nou tram d’autopista, els moviments amb origen o destí els municipis de Palafolls, Tordera i Malgrat de Mar, travessant la barrera de Santa Susanna de l’autopista C-32, no experimentaran cap increment del peatge a abonar, derivat de la posada en servei del nou tram.

A la resta dels usuaris “se’ls aplicarà la repercussió en aquest peatge de la longitud del nou tram una vegada posat en servei, com era inicialment previst segons el conveni Acesa – Estat de 1995″, informen. Per tant, aquesta repercussió comportarà que el peatge aplicable passarà dels 0,71 euros als 0,96 euros. Els nous peatges s’aplicaran a partir de les 0 hores del proper dijous, 15 de juliol.
.
Foto: Gencat
.
Nou model tarifari

D’altra banda, el DPTOP també ha assegurat que abans del proper 30 de setembre es començarà a aplicar un nou model tarifari com a programa pilot de la nova política de peatges en què està treballant el Grup d’Autopistes, amb bonificacions als peatges troncal i lateral de Vilassar de Dalt per als desplaçaments de mobilitat obligada amb origen o destinació a la comarca, els vehicles menys contaminants i els d’alta ocupació.

Bonificacions

Concretament, les bonificacions seran aplicables els dies feiners per als vehicles lleugers i seran del 25% per als usuaris que facin més de 16 viatges al mes. Abans de final d’any, s’aplicarà una bonificació del 20% per als vehicles amb ocupació alta i, quan sigui tecnològicament viable, un 20% de descompte per als vehicles ecològics. La quantia dels descomptes s’anirà incrementant en funció del desenvolupament i execució de les obres de la Ronda del Baix Maresme, “fins arribar en alguns casos al 100%”, segons assegura el departament.
.
Entra en funcionament el nou tram de l'autopista C-32
Diari de Girona 13/7/10
.
El conseller Nadal i els dos alcaldes visiten el nou traçat, que suposarà un increment en el peatge de 0,25 cèntims
.
Viaducte del nou tram de la C-32 entre Tordera i Palafolls. acn
.
TORDERA ACN/DDG
El nou tram de l'autopista C-32 que uneix Tordera i Palafolls va entrar en funcionament ahir a la mitjanit i suposarà un increment del peatge, tot i que els veïns tindran descomptes. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va visitar el nou traçat de la C-32, hores abans que entrés en servei, acompanyat dels alcaldes de Palafolls, Valentí Agustí, i de Tordera, Joan Carles Garcia, i del president d'Abertis i Acesa, Salvador Alemany.
L'execució dels treballs, que ha comportat una inversió total de 53,5 milions d'euros, ha permès perllongar l'autopista fins enllaçar amb la carretera de Blanes a Lloret (GI-600). Així, la nova infraestructura, que connectarà en el futur amb l'autovia A-2 que el Ministeri de Foment té projectada, permet millorar els accessos amb la Costa Brava sud.
Les obres, que van començar el desembre de 2008, han consistit en la construcció d'un nou tram d'autopista de 4,4 quilòmetres de longitud. Està format per dues calçades, una per sentit, que consten de dos carrils de circulació, vorals interiors d'1,5 metres, vorals exteriors i una mitjana de separació de 9 metres d'amplada -compatible, així, amb un futura ampliació.Amb la posada en funcionament d'aquest tram d'autopista, hi haurà un augment del peatge. Els moviments amb origen o destí als municipis de Palafolls, Tordera i Malgrat de Mar, no experimentaran cap increment. A la resta dels usuaris se'ls aplicarà un increment i el peatge passarà dels actuals 0,71 euros als 0,96 euros. Els nous peatges s'aplicaran a partir de les dotze de la nit del 15 de juliol.
.
Enllaços
El tram que ara entra en servei compta amb dos enllaços, un a cada extrem. El primer correspon a la remodelació de la fins ara última sortida de la C-32, a Palafolls, (sortida 130), que enllaça amb la N-II. Aquesta adaptació ha comportat la construcció de dos nous ramals de sortida i ha inclòs la construcció d'un petit pont, de 30 metres de longitud i d'una rotonda a nivell de la N-II, per a permetre els moviments en sentit Barcelona i Girona. El segon, de nova creació, connecta l'autopista amb la carretera GI-600, que uneix Blanes i Tordera. En aquest cas l'enllaç consta d'una rotonda de grans dimensions a nivell sobre la GI-600 sobre la qual passa aixecat el tronc de l'autopista amb un doble viaducte, i els ramals de connexió corresponents.
Un cop inaugurat aquest tram, a partir d'ara està previst que a finals d'any comenci la prolongació d'aquesta autopista fins a Lloret de Mar. Tota l'obra s'emmarca en un conveni de col·laboració, signat el gener de 2010, entre el Govern de la Generalitat i Acesa.
.
L'autopista del Maresme ja travessa la Tordera
El Punt 13/7/10
.
Ahir a la mitjanit es van obrir finalment al trànsit els 4,4 quilòmetres de la via ràpida entre Palafolls i Tordera
.
Els usuaris provinents de Palafolls, Tordera i Malgrat no veuran incrementat el peatge de Santa Susanna
.
Els operaris enllestien ahir a la tarda els últims retocs al nou tram de la C-32 que s'obria al trànsit a la mitjanit. Foto: Q. PUIG.
.
L'autopista C-32 ja travessa tota la comarca. Ahir es va inaugurar els 4,4 quilòmetres de recorregut entre Palafolls i Tordera que enllacen de manera temporal amb la carretera de Blanes, la GI-600, en espera que es continuï el traçat en direcció Lloret de Mar. El nou tram manté els dos carrils per banda –amb possibilitat de ser ampliats a tres en un futur– i ha tingut un cost de 53,5 milions d'euros.

L'obra, que es va començar a construir el desembre del 2008, pretén facilitar l'accés cap a la Costa Brava i desfer el tap de vehicles que fins ara es formava quan es deixava l'autopista per accedir a la carretera N-II, a Palafolls. El perllongament permetrà als usuaris enllaçar amb la GI-600 a través d'una gran rotonda que distribuirà el trànsit. L'actuació inclou a més un tram de 800 metres que enllaçarà en un futur amb l'autovia A-2 que el Ministeri de Foment té projectada. Entre les estructures que ha exigit el nou tram destaquen dos viaductes, un dels quals és de 940 metres i salva el riu Tordera.

El conseller Nadal va destacar la bona sintonia entre les diferents administracions “que han fet possible desencallar un projecte complicat però que s'ha resolt amb les millors condicions de sostenibilitat que demanava una zona com la Tordera”. Joaquim Nadal va puntualitzar que els històrics embussos de cotxes a la cruïlla entre el fins ara final de la C-32 a Palafolls i la carretera N-II “es desplacen a Tordera, però ja lluny del nucli urbà i a través d'una rotonda que facilitarà moltíssim la distribució del trànsit”. Pel que fa a la construcció del nou ramal de la C-32 cap a Lloret de Mar, el conseller va confirmar que s'executaria “d'aquí a uns mesos”. La nova infraestructura es planteja com una via d'un carril per sentit i d'uns 7 quilòmetres “que a més de donar continuïtat a l'autopista, servirà com a variant o alternativa a la GI-682, gràcies al nou enllaç de Fenals”. Finalment, Joaquim Nadal va assegurar que els descomptes al peatge de Vilassar de Dalt de la C-32 per als maresmencs s'aplicaran abans del 30 de setembre, però només per a aquells usuaris que fan més de 16 viatges al mes, que els el rebaixaran un 25%. La resta de bonificacions es faran esperar fins a final d'any.

LA DATA

30.09.10
Aquest dia com a màxim s'aplicarà la rebaixa del 25% als conductors de la C-32 que facin 16 viatges al mes.

Els alcaldes de la zona reclamen

“Ja la tenim aquí, tot i que jo ja havia perdut l'esperança”. L'alcalde de Palafolls, Valentí Agustí (PSC), es va mostrar satisfet per una ampliació de l'autopista que el municipi esperava des de principis dels anys noranta. Agustí va aprofitar la posada en marxa del nou tram per reclamar l'IBI de l'autopista corresponent als anys 2002-2007, que no s'ha cobrat “tot i haver-hi una sentència a favor del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) que obliga l'Estat a restituir els diners als municipis afectats”. D'altra banda, l'alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia (CiU), va valorar el retard en l'allargament de la via ràpida com “un temps invertit en la millora del projecte per fer-lo més sostenible defensat per la plataforma Salvem Can Gelpí”. Garcia, a més, es va mostrar crític amb l'anunci que els usuaris amb origen i destinació a Palafolls, Tordera i Malgrat no veuran incrementat el preu del peatge de Santa Susanna. “El sistema que controlarà si els vehicles que passen pel peatge de Santa Susanna es queden en aquests pobles o van més enllà se situarà a la rotonda de Can Bartrolí, fet que agreujarà aquells torderencs que viuen en la majoria d'urbanitzacions més enllà de la rotonda”, es va queixar. L'alcalde va dir que reclamaria solucions viables perquè “absolutament tots els torderencs tinguin un mateix tracte quant als peatges”. L'augment del peatge de Santa Susanna, de 0,71 a 0,96 euros es farà efectiu aquesta setmana.
.
L'autopista del Maresme ja arriba a Blanes
El Punt 13/7/10
.
Avui entra en servei el tram entre Palafolls i la GI-600 a Tordera
.
Quedarà pendent allargar-la fins a Lloret
.
L'ampliació de la C-32 s'ha posat en servei avui a mitjanit Foto: QUIM PUIG.
.
L'autopista C-32 ja arriba fins a la carretera de Blanes. Ahir es va inaugurar l'ampliació entre Palafolls i Tordera, que acaba de manera temporal a la carretera de Blanes, la GI-600, en espera que es continuï el traçat en direcció a Lloret de Mar. El nou tram manté els dos carrils per banda –amb possibilitat de ser ampliats a tres en un futur– i ha tingut un cost de 53,5 milions d'euros.

L'objectiu de l'obra, que es va començar a construir el desembre del 2008, és facilitar l'accés cap a la Costa Brava i desfer el tap de vehicles que fins ara es formava quan aquests deixaven l'autopista en accedir a la carretera N-II, a Palafolls. El perllongament permetrà als usuaris enllaçar amb la GI-600 a través d'una gran rotonda que distribuirà el trànsit. L'actuació inclou, a més, un tram de 800 metres que enllaçarà en un futur amb l'autovia A-2 entre Maçanet i Tordera que el Ministeri de Foment té projectada, un desdoblament que s'hauria de començar a executar en els pròxims mesos. Entre les estructures que ha exigit el nou tram cal remarcar dos viaductes, d'entre els quals el que més destaca és el de 940 metres que salva el riu Tordera.

El conseller Nadal va destacar la bona sintonia entre les diferents administracions, “que han fet possible desencallar un projecte complicat, però que s'ha resolt amb les millors condicions de sostenibilitat que demanava una zona com la de la Tordera”. Nadal va puntualitzar que els històrics embussos de cotxes a la cruïlla entre el fins ara final de la C-32 a Palafolls i la carretera N-II “es desplacen a Tordera, però ja lluny del nucli urbà i a través d'una rotonda que facilitarà moltíssim la distribució del trànsit”. Pel que fa a la construcció del nou ramal de la C-32 cap a Lloret de Mar, el conseller va confirmar que s'executarà “d'aquí a uns mesos”, però no va concretar més aquesta data. La nova infraestructura es planteja com una via d'un carril per sentit i d'uns 7 quilòmetres “que, a més de donar continuïtat a l'autopista, servirà com a variant o alternativa a la GI-682, gràcies al nou enllaç de Fenals”. Aquesta obra, també l'haurà de desenvolupar Acesa, juntament amb un seguit de millores a l'autopista que comportaran una inversió de 100 milions, tal com estableix el conveni entre la Generalitat i la concessionària. De fet, el Departament de Política Territorial va aprovar-ne el traçat el març passat, i està previst que la carretera es pugui desdoblar més endavant entre l'A-2 i l'enllaç de Fenals en cas de necessitat.

Finalment, Nadal va assegurar que els descomptes al peatge de Vilassar de Dalt de la C-32 per als maresmencs s'aplicaran abans del 30 de setembre, però només als usuaris que fan més de 16 viatges al mes, que tindran una rebaixa d'un 25%. La resta de bonificacions es faran esperar fins a final d'any. En l'acte d'ahir a la tarda, els alcaldes de Palafolls i Tordera es van mostrar satisfets de veure l'obra acabada, després de tants anys de retard. El de Tordera, Joan Carles Garcia, va reclamar un tracte igual en l'import del peatge per a tots els torderencs.

LA XIFRA

4,4 Quilòmetres són els que s'han ampliat de l'autopista C-32, entre Palafolls i l'enllaç amb la carretera de Blanes

L'AP-7, oberta en una direcció

Des d'aquest cap de setmana ja està obert el tercer carril de l'autopista entre Fornells de la Selva i Maçanet de la Selva, tot i que només en direcció sud. Els vehicles que van en direcció a Girona encara disposen de només dos carrils, tot i que en els pròxims dies Acesa ha previst posar en servei també aquest tram, on encara es mantenen els cons. De fet, la concessionària ja havia anunciat l'obertura del tercer carril en direcció a Barcelona pel dia 15, però al final aquesta data es va poder avançar i es va obrir dissabte. En direcció nord, la previsió oficial és tenir-ho tot a punt perquè entri en funcionament el dia 25, però Acesa mateix admetia ahir que també és possible que s'obri uns dies abans del que està previst. D'aquesta manera es completen els treballs del primer tram d'ampliació de l'autopista.
.
EL CONSELLER DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES, JOAQUIM NADAL, VISITA EL NOU TRAM DE L’AUTOPISTA C-32, QUE HA ENTRAT EN FUNCIONAMENT AQUESTA MITJANIT
Ràdio Tordera 13/7/10
.
.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va visitar ahir a la tarda el nou tram de l’autopista del Maresme, la C-32, entre Tordera i Palafolls, que ha entrat en servei aquesta mitjanit. A l’acte també hi van participar l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia; l’alcalde de Palafolls, Valentí Agustí, i el president d’Abertis i de la concessionària Acesa, Salvador Alemany. Les obres, que van començar el desembre de 2008, han consistit en el perllongament de l’autopista en una longitud de 4,4 quilòmetres, des de Palafolls fins a enllaçar amb la carretera de Blanes (GI-600). A més, la nova infraestructura connectarà amb la futura autovia A-2 que el Ministeri de Foment té projectada i que permetrà millorar els accessos amb la Costa Brava sud. L’execució d’aquests treballs ha comportat una inversió total de 53,5 MEUR. L’estructura més rellevant és la construcció de dos viaductes de 940 metres de longitud per al pas del nou tram d’autopista sobre el riu Tordera i la línia del ferrocarril Blanes- Maçanet de la Selva. Com a mesura d’integració ambiental, cal destacar que s’han format sota cada pila unes basses i unes plantes arbustives per al tractament i aprofitament de l’aigua de pluja provinent de la calçada del viaducte.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va explicar que el nou tram de l’autopista, alliberarà el terme de Tordera del pas dels vehicles amb destinació Girona.

El president d’Abertis i de la concessionària Acesa, Salvador Alemany, va destacar en el seu discurs de presentació la importància de la col·laboració publico-privada entre la Generalitat i la concessionària, com a exemple que es pot repetir en un futur en àmbit espanyol i europeu. Escoltem-lo.

L’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, ha destacat que ha sigut un camí difícil, però que finalment s’ha fet, i l’Administració ha escoltat el territori.

Amb la posada en funcionament d’aquest nou tram d’autopista, els moviments amb origen o destí als municipis de Palafolls, Tordera i Malgrat de Mar, travessant la barrera de Santa Susanna de l’autopista, no experimentaran cap increment del peatge a abonar. A la resta dels usuaris se’ls aplicarà la repercussió, en aquest peatge, de la longitud del nou tram. Aquesta repercussió comporta que la tarifa aplicable passa de 71 a 96 cèntims.

Desembocadura del riu Tordera 9/7/10

.
Aquest divendres a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...

14 bernats pescaires (Ardea cinerea)
Volen alt, de pas i no s’aturen
1 blauet (Alcedo atthis)
2 gambes verdes (Tringa nebularia)
menjant com boges
2 valones (Tringa glarèola)
Prop de la platja, marxen riu amunt
1 xivitona (Actitis hypoleucos)
2 corriols petits (Charadrius dubius)
6 cueretes grogues (Motacilla flava) joves
Cueretes blanques (Motacilla alba)
Mínim 2 boscarles de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
1 oriol (Oriolus oriolus)
9 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 llocada amb femella i 7 polls i altre femella
3 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
Adult amb 2 polls
3 ballesters (Apus melba)
Falciots negres (Apus apus)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
Orenetes vulgars (Hirundo rústica)
14 corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
En vol pel mar direcció Blanes
2 gavines corses (Larus audouinii)
22 gavines vulgars (Larus ridibundus)
>200 gavians argentats (Larus michahellis)
1 cotorra de Kramer (Psittacula Krameri)
2 mussols comuns (Athene noctua)
Localitzat niu de picot verd (Picus viridis)
Enguany nidificació amb mínim 6 polls recollits del terra, segons clients del càmping
2 raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
... entre molts altres.

També s’observen mínim 4 conills (Oryctolagus cuniculus) a l’interior del riu.
.
gambes verdes (Tringa nebularia)...
.


.
gavines corses (Larus audouinii)...

.

.
gavians argentats (Larus michahellis)...
..
gavines vulgars (Larus ridibundus)...
.

.
xivitona (Actitis hypoleucos)...
.

.
corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)...
.
.
llocada d'ànec collverd (Anas platyrhynchos)...
.
.
cotorra de Kramer (Psittacula Krameri)...
.