divendres, 30 de maig del 2008

Anellament de polls de xoriguer comú (Falco tinnunculus) a Palafolls 30/5/08. José Moreno i Enric Badosa

Els 5 polls de xoriguer comú (Falco tinnunculus) un cop anellats, en posició defensiva, i moments abans de ser retornats al niu
.
Aquesta tarda en José Moreno i l’Enric Badosa han anellat 5 polls de xoriguer comú (Falco tinnunculus) al límit municipal entre Palafolls i Malgrat de Mar. Almenys un dels adults ha sortit del niu per la nostra presència i ha estat voltant per la zona.
.


Localització del niu

En José ha trobat la parella de xoriguers i els polls a un antic niu de garsa (Pica pica) a les branques d’un pi pinyer. Ja l’any passat l’Enric va poder localitzar la zona amb xoriguers, però no l’ubicació exacta del niu.

En José pujant al niu...


Fotografies de l'Enric Badosa...

El meu pare, amb una cara de nen petit feliç.

Primer jove de l’any de blauet (Alcedo atthis) al riu Tordera (Sant Celoni) 30/5/08. Enric Badosa

Avui l’Enric Badosa ha anellat el primer jove de l’any de blauet (Alcedo atthis) al riu Tordera a l’alçada del pont trencat de Sant Celoni quan acompanyava a la mare (també anellada). També anellat un mascle.
.
De dalt a vaig... jove de l’any, femella i mascle (Fotografies de l’Enric Badosa)...




Martinet menut (Ixobrychus minutus) a la desembocadura del riu Tordera 29/5/08. José Moreno

En José Moreno ha tornat a veure, aquest dijous, un martinet menut (Ixobrychus minutus) a la desembocadura del riu Tordera.

Detenen una serp verda (Malpolon monspessulanus) a Calella 30/5/08

Fotografia de la policia local de Calella

Evidentment el “detenen” és una broma, jeje... una mica de bon humor.

Trobareu la notícia aquí...
.

.
Maresme. Troben una serp de dos metres al pati de l'escola Dr. Carles Salicrú de Calella
El Punt 30.05.2008 T. MÁRQUEZ
.

dijous, 29 de maig del 2008

Terreroles vulgars (Calandrella brachydactyla) a la Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 29/5/08. David Caballé

Avui en David Caballé ha vist 3 terreroles vulgars (Calandrella brachydactyla) alimentant-se sense por a les dunes en regeneració de la platja de Malgrat de Mar, es podria tractar d’una possible cria de l’espècie desprès de molts anys.

A la mateixa zona...

almenys 2 parelles de corriol petit (Charadrius dubius)
gavina corsa (Larus audouinii)
xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)

Desembocadura del riu Tordera 29/5/08. David Caballé

avui a la desembocadura del riu Tordera, en David Caballé ha vist com a més destacat...

molt moviment de baldrigues i aus marines a l’horitzó degut a les barques de pesca...

almenys 12 o més baldrigues cendroses (Calpnectoris diomedea)
>100 baldrigues (Puffinus sp.)
1 mascarell (Morus bassanus) jove
1 corb marí gros (Phalacrocorax carbo) darrera un pesquer
>7 corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
3 xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
11 gavines corses (Larus audouinii)

2 boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) cantant
2 orenetes de ribera (Riparia riparia)
1 xivitona (Actitis hypoleucos)
>5 corriol petit (Charadrius dubius)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 martinet blanc (Egretta garzetta)
1 bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
1 cuereta groga (Motacilla flava)
cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
1 tallarol gros (Sylvia borin) escoltat
1 puput (Upupa epops)

Gravera de Palafolls 29/5/08. David Caballé

Avui a la gravera de Palafolls, en David Caballé ha vist com a més destacat...

1 martinet menut (Ixobrychus minutus) mascle
2 martinets blancs (Egretta garzetta)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 niu de polla d’aigua (Gallinula chloropus), covant
1 niu de cabusset (Tachybaptus ruficollis) en construcció
1 milà negre (Milvus migrans), sense algunes primàries com l’exemplar observat el mes d’abril a Fogars de la Selva, possiblement el mateix, conducta sedentària planejant pel riu en vol baix.
1 abellarol (Merops apiaster)

Flamenc (Phoenicopterus ruber) volant cap al sud davant Sant Pol de Mar 27/5/08. David Caballé

Un company de la feina d’en David Caballé va veure dimarts passat, als vols de les 7 del matí, un flamenc (Phoenicopterus ruber) adult volant cap al sud davant la platja de Sant Pol de Mar.

Podria tractar-se del mateix exemplar observat dilluns a la desembocadura del riu Tordera que, suposadament, va passar la nit allà.

Algunes observacions d’en David Caballé 27/5/08...

En David comenta la reproducció de corriols petits (Charadrius dubius) a les obres de l’AVE entre Massanes i Santa Maria de Palautordera.

També un cruixidell (Miliaria calandra) cantant a l’ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu, 2 bitxacs comuns (Saxicola torquata),...

El regidor de Medi Ambient de Tordera a la ràdio local 29/5/08

Es parla de l’estudi de fauna vertebrada del municipi, de la subvenció per a la restauració de l’estany de la Júlia, de la senyalització dels espais XN2000, de la revegetació del riu i del passeig fluvial, de l’aigua i la sequera, de l’agricultura, dels animals de companyia abandonats,... entre altres questions.

Ho podeu escoltar aquí (uns 25 min)...

http://www.radiotordera.cat/Podcast/Arxius/Politics_Carles_Aulet.mp3

Algunes notícies més per llegir 28 i 29/5/08...


La Generalitat licita l'obra de la canonada per portar aigua dessalada a Barcelona
Diari de Girona 28/5/08

El projecte encara està en exposició pública i tot just va arribar a Blanes dilluns

E.Padilla, Blanes.

Tot just dilluns, els serveis tècnics de l'Ajuntament de Blanes es miraven per primera vegada el projecte de la canonada que transportarà aigua des de la dessaladora a Cardedeu per barrejar-la amb l'aigua del Ter que baixa fins a Barcelona. I ahir el Departament de Medi Ambient, a través de l'empresa pública Aigües del Ter i del Llobregat, ja anunciava la licitació d'una obra que, només en el seu primer tram -de Blanes a Fogars de la Selva: després encara s'haurà d'estendre fins al Vallès Oriental- ja suposa una inversió de 43,5 milions d'euros, tal i com aquest diari informava ahir. Les obres podrien començar ja aquest estiu, i es preveu que tinguin una durada d'un any.

El projecte, que projecta una conducció de 15,9 quilòmetres i que en el seu primer tram afecta terrenys de conreu de Blanes, sòls municipals i d'altres propietat d'empreses establertes al polígon industrial, està ara oficialment en període d'exposició pública durant 20 dies. En principi, ho estava des del passat 22 de maig, però el document no va arribar físicament al Consistori blanenc fins dilluns passat. En teoria, està llest perquè tots els afectats se'l mirin i hi puguin presentar al·legacions, i el procediment administratiu habitual és que una vegada resoltes les al·legacions, tiri endavant el concurs per adjudicar les obres.

Els treballs s'han declarat d'urgència per tal d'aconseguir més aigua per a Barcelona i rebaixar la captació sobre els aqüífers del Ter. El regidor d'Urbanisme de Blanes, Carles Gibert (CiU), va interpretar que la declaració d'urgència de l'obra és el que ha precipitat el procés, però va avalar la legalitat de l'actuació de la Generalitat.

Precisament, ahir l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) es va reunir amb els afectats de Blanes per les expropiacions de l'ampliació de la dessaladora, la majoria d'ells pagesos de la zona agrícola propera a la factoria que es queixen que l'ampliació de la dessaladora malmenarà una zona agrícola d'especial protecció. La canonada es vincularà a l'ampliació de la dessaladora, que passarà de tractar 10 hectòmetres cúbics l'any d'aigua marina a tractar-ne 20. L'excedent es derivarà cap a Barcelona. Medi Ambient no ha aclarit el volum exacte.


Les màquines ja han començat a treballar a l'antiga pedrera de Montpalau. Foto: EL PUNT

Maresme. L'ACA anuncia ara que reaprofitarà tota l'aigua de la depuradora de Pineda
El Punt 29.05.2008 TERESA MÁRQUEZ

L'organisme agilita el procés per a la construcció del terciari que recarregarà l'aqüífer de la Tordera

El reaprofitament de tota l'aigua tractada a la futura depuradora de l'Alt Maresme ha passat a ser tema prioritari en la llista d'obres que ha de fer l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). L'organisme ha comunicat a l'alcalde de Pineda –on s'emplaçarà l'equipament–, Xavier Amor (PSC), que el procés de construcció de la canonada que ha de recarregar l'aqüífer de la Tordera s'agilita i «aviat» s'encarregarà l'estudi i la redacció del projecte d'obra. Al març, l'ACA mantenia que quan la depuradora entrés en funcionament només reaprofitaria un 10% de l'aigua. L'episodi de sequera que viu el país pot haver influenciat en el canvi de parer.

Després de la presentació del projecte i el calendari de construcció de la nova depuradora de l'Alt Maresme –que donarà servei a Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat i Palafolls–, l'alcalde de Pineda, Xavier Amor (PSC), va fer arribar una carta tant al director de l'ACA, Manel Hernández, com al gabinet de la Presidència. «Ens va agafar per sorpresa i no ens va agradar gens que el projecte a executar només tingués en compte el reaprofitament d'una part tan petita de l'aigua quan parlem d'una obra que esperem des de fa quinze anys i en un moment on la sequera s'ha convertit en un tema prioritari de país», assenyala l'alcalde.

AVIAT

La resposta dels responsables de l'organisme que depèn del Departament de Medi Ambient ha trigat dos mesos, però ha arribat. «La ferma decisió de l'ACA és impulsar les actuacions necessàries amb l'objectiu de poder dotar d'un tractament terciari, en un futur immediat, la totalitat del cabal de l'esmentada instal·lació, que permeti la seva reutilització en la recàrrega de l'aqüífer de la Tordera», recull l'escrit de Manel Hernández a l'alcalde de Pineda. A més, el director de l'ACA li anuncia que «aviat» l'organisme posarà a licitació els serveis d'assistència tècnica per a la redacció de l'estudi d'alternatives i la redacció del projecte d'obra per a la construcció del tractament terciari i la canonada de conducció per la recàrrega dels aqüífers de la Tordera. «És una gran notícia, perquè significa apostar fort per un equipament llargament reivindicat i que ha d'ajudar a fer més sostenible el territori», diu Xavier Amor.

Maresme. Una comissió de seguiment amb polítics i entitats

Xavier Amor va assegurar ahir que en els pròxims dies es fixarà la data de la primera reunió de la comissió de seguiment de les obres de construcció de l'estació d'aigües depurades de l'Alt Maresme. «El grup de treball l'integraran inicialment un membre de l'ACA, els alcaldes dels cinc municipis, el president del Consell Comarcal, Josep Jo (PSC), un representant de la resta de grups municipals de Pineda, un del sindicat Unió de Pagesos i un de la plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda», va especificar l'alcalde. A cada reunió de la comissió hi prendran part els tècnics concrets que puguin resoldre els dubtes que es generin en el procés. De moment, el projecte d'instal·lació de les canonades que han d'enllaçar la depuradora amb l'estació decantadora del costat del cementiri de Pineda estan a exposició pública. «La proposta manté la promesa feta als pagesos: no es crearà cap via alternativa a la carretera paral·lela a la riera i les obres hauran de conviure amb la circulació de vehicles», constata Xavier Amor.

Maresme. Buidar la pedrera

Les màquines ja han entrat a l'esplanada de l'antiga pedrera de Montpalau, a tocar de la població de Pineda però en terme municipal de Tordera. Els tècnics s'encarreguen aquests dies de traslladar la runa i la terra de l'espai on s'hauran d'aixecar les instal·lacions. De fet, els veïns de Pineda ja van poder veure com quedarà la depuradora en l'última edició de la fira d'entitats, en la qual l'ACA va muntar un estand on va exposar la maqueta a escala del projecte i una explicació en plafons del sistema que tractarà 54.000 m³ d'aigua al dia i que ha de garantir el servei a una població global de 270.000 persones.


S'Abanell de Blanes, amb menys sorra. Foto: A.P.

S'Abanell de Blanes, amb menys sorra.
El Punt 28.05.2008

La tempesta de dilluns al vespre i la mala mar d'aquests dies han provocat que la platja de s'Abanell encara perdi més sorra. En el tram proper a la roca de sa Palomera queden poc més de cinc metres de platja. I a la zona dels càmpings la sorra pràcticament ha desaparegut. En el tram intermedi és on la platja es conserva en millors condicions però, tot i així, el mar va guanyant terreny cada dia. Tot això quan no fa ni un mes que Costes va finalitzar els treballs de regeneració, que van consistir a aportar 160.000 m³ de sorra, que van permetre aconseguir una platja de quinze metres.

dimarts, 27 de maig del 2008

Altre caixa niu ocupada per òlibes (Tyto alba) 27/5/08. José Moreno i Enric Badosa

polls d'òliba (Tyto alba) a l'interior d'una caixa niu
.
Avui en José Moreno i l’Enric Badosa han fet un control i anellament a una de les caixes niu instal·lades a la baixa Tordera, concretament a una edificació abandonada i envoltada de bosc mediterrani, plantacions de pollancres i camps oberts de conreu.

Al seu interior hi ha 3 polls d’òliba (Tyto alba), 2 d’ells anellats, un molt petit encara, un ou sense obrir, abundants egaglòpiles, i alguns rosegadors capturats pels pares (veieu les fotografies).
.

fotografies de l'Enric pesant els dos polls anellats...

Algunes notícies més per llegir 26 i 27/5/08...


La canonada per portar aigua de Blanes a Barcelona costa 2,7 milions per quilòmetre
Diari de Girona 27/5/08

Només el cost del primer tram, entre la dessaladora i Fogars, és de més de 43 milions

E.Padilla, Blanes.

La canonada per dur aigua de la dessaladora de Blanes fins a Cardedeu per barrejar-la amb la que baixa del Ter per donar de beure a Barcelona té un cost mitjà per quilòmetre de 2,7 milions d'euros, almenys en el seu tram inicial ??-entre la planta de Blanes i Fogars de la Selva-, que és de 15.975 metres. El preu de licitació de l'obra, segons el projecte, ascendirà a 43.500.000 euros. La canonada prendrà aigua dessalada de la planta que ara s'ampliarà i entrarà en funcionament ben aviat, ja que les obres s'han declarat d'urgència per tal de rebaixar la captació dels aqüífers del Ter.

La canonada s'associa doncs a l'ampliació de la planta dessaladora actual, una obra que ja s'ha licitat per uns 56 milions d'euros i que es preveu que entri en funcionament a finals de 2009 -i no pas, tal con fa uns dies indicava aquest diari, a la construcció, sobre el 2011, de la segona planta dessaladora de la zona del Tordera-. Per tant, la inversió de la Generalitat a la zona de la Tordera i que s'encamina bàsicament a garantir l'abastament d'aigua a la metròpoli ronda els 100 milions d'euros, el mateix import que es destina en ajuts a tot Catalunya a través, per exemple, de la iniciativa de la Llei de barris.

La canonada tindrà un diàmetre d'1,4 metres i tot i que no s'especifica quin serà el cabal d'aigua que prendrà diàriament -el Departament de Medi Ambient assegura que dependrà de les necessitats de cada moment-, està preparada, segons les característiques de la planta dessaladora que s'esmenten al projecte, per captar 634 litres d'aigua per segon de manera permanent. El recorregut de la canonada partirà del dipòsit que es construirà a tocar de la planta i que emmagatzemarà aigua ja potable i transcorrerà per terrenys íntegrament de qualificació rústica. A Fogars de la Selva es construirà un altre dipòsit. Les obres són iniciativa de l'empresa pública Aigües del Ter i del Llobregat. El projecte ja està a exhibició pública i els propietaris afectats poden ja presentar al·legacions.

Quilòmetres de conreus es veuran afectats pel pas de la infraestructura. Des de la planta de Blanes, transcorre mig quilòmetre en paral·lel a un camí fins av assolir la Gi-682. Després travessarà mig quilòmetre de camps de conreu i 2,7 quilòmetres més també camp a través, ja que no es pot recórrer el curs del riu perquè hi ha moltes instal·lacions de serveis. Fins a la N-II i durant 1,2 quilòmetres més, sí que la canonada resseguirà un camí paral·lel al riu, i s'aprofitarà el pont de la nacional sobre el riu per fer travessar la conducció. 900 metres més de conreus i la canonada assolirà la carretera entre Tordera i Fogars, per anar a buscar després camins. Entrarà a Fogars pel residencial de Parc dels Prínceps.


Medi Ambient recull 28 espècies protegides mortes al litoral gironí durant el 2007
Diari de Girona 26/5/08

Un grup de submarinistes van trobar-se un tauró tritó a Llafranc el mes d'abril

Jofre Sáez, Girona.

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a través de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM), va recollir l'any passat 28 animals d'espècies protegides. La major part dels quals van arribar a litoral gironí morts o moribunds, mentre que d'altres van ser víctimes de les xarxes i els ams dels pescadors.

La CRAM és una entitat privada i sense ànim de lucre dedicada a la recuperació d'animals i ecosistemes marins, a la investigació i a l'educació. Entre els animals recuperats hi han mamífers marins, tortugues, aus i algun tauró.

Els dofins són l'animal que amb més freqüència apareix en aigües de poca fondària. El 27 de juliol va aparèixer a Platja d'Aro un dofí llistat en estat molt greu. Desgraciadament l'animal va morir abans que arribés l'equip del CRAM. Uns dies més tard, a Sant Pere Pescador, va apareixèr un altre exemplar de la mateixa espècie nedant molt dèbilment. Estava extremadament prim però les seves constants vitals eren normals. Però, tot i l'esforç dels veterinaris com dels voluntaris, el seu estat va anar empitjorant, i al cap de dues hores d'haver-lo recuperta va morir. La causa de la mort va ser una infecció aguda provocada per un virus que afecta amb major virulència els animals més joves. De la mateixa manera un altre dofí llistat va morir el 12 de setembre a la platja de Sant Feliu de Guíxols. Dos dies després apareixia una cria de dofí al Port de la Selva. El seu estat era crític quan va aparèixer nedant. Estava molt prim i dèbil. A causa del seu mal estat, es va dur a terme la seva eutanàsia. La necròpsia no va determinar cap malaltia que pogués haver portat l'animal a aquest estat, per la qual cosa se sospita que la cria va perdre la seva mare i no va poder valer-se per si mateixa. En canvi, les tortugues moren bàsicament atrapades per xarxes de tremall.

Un altre cas més soprenent va ser l'aparició d'un tauró pelegrí per la platja de Llafranc. El passat 9 d'abril un grup de submarinistes del Tritón Diving Center van sortir a fer una immersió i es van trobar amb una famella de tauró pelegrí que nedava mentre s'alimentava de plàncton. Aquesta espècie està considerada com a "vulnerable" a la Mediterrània i "en perill" a la zona nord-est de l'Atlàntic i al nord del pacífic.

El Centre de Recuperació d'Animals Marins de la Fundació CRAM és l'únic centre especialitzat i equipat per recuperar animals marins reconegut per la Generalitat de Catalunya, i és el primer d'aquestes característiques a la Mediterrània. Se centren a recuperar i reintroduir al seu medi els exemplars de les espècies marines protegides que hagin estat víctimes de avaraments, captura o pesca accidental. Desenvolupar i fomentar projectes de recerca en combinació amb altres grups científics i universitaris, amb la finalitat de trobar solucions a la regressió de les poblacions mediterrànies i, sensibilitzar i educar sobre el medi ambient als escolars i la població.


Les capçaleres dels rius gironins reben pluges de 100 litres per metre quadrat
Diari de Girona 26/5/08

dilluns, 26 de maig del 2008

Flamenc (Phoenicopterus ruber) a la desembocadura del riu Tordera 26/5/08. Enric Badosa i Francesc Jiménez

flamenc (Phoenicopterus ruber) fotografies d'Enric Badosa
.
Avui a la desembocadura, l’Enric Badosa i en Francesc Jiménez -6Q- han pogut veure un flamenc (Phoenicopterus ruber) adult.

L’Enric ha pogut veure també com a més destacat...

1 mascarell (Sula bassana) immadur de primer any
1 oreneta de ribera (Riparia riparia)
1 gamba roja vulgar (Tringa totanus)

En 6Q comenta també el vol d’alguns abellarols (Merops apiaster).

Aquesta tarda a última hora encara estava el flamenc, aquí podeu veure unes poques fotografies...
.

El flamenc alimentant-se...



Ensurt produït pel soroll d’un quad circulant entre el riu i els càmpings de Blanes...

Gravera de Palafolls 26/5/08. Enric Badosa

Avui a la gravera de Palafolls, l’Enric Badosa ha vist...

2 nius de cabusset (Tachybaptus ruficollis), 1 covant i l’altre en construcció.

1 niu de polla d’aigua (Gallinula chloropus), covant.

Niu de cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) a la riera de Lloret de Mar. Juan Luque

En Juan Luque ha trobat un niu de cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) a prop de la riera de Lloret de Mar, a un pi blanc a tocar de la carretera GI-680 cap a Vidreres.

diumenge, 25 de maig del 2008

Durbecs (Coccothraustes coccothraustes) i Boscaler pintat gros (Locustella naevia) a Massanes 12/5/08. José Luis Romero

Ho podeu llegir a La Natura a la comarca de la Selva ...

Durbecs (Coccothraustes coccothraustes) a Massanes

Arribades 2008: Boscaler pintat gros (Locustella naevia)

Resultats de la cinquena enquesta referida a la natura a la baixa Tordera

A la pregunta…

L’agricultura enriqueix el paisatge i la biodiversitat dels territoris, i diversifica les economies locals. Malgrat tot, el canvi de pràctiques tradicionals cap a altres més productives produeixen l’efecte contrari i consumeixen més aigua. Què opineu?

Han opinat 10 persones de la següent manera...

No és cert, sempre ha estat com ara 0 (0%)

No és cert, no consumeixen més aigua 0 (0%)

No és cert, no enriqueix el paisatge i la biodiversitat 0 (0%)

No passa res, està bé el canvi i no és cap problema 0 (0%)

És un problema i no es fa res per solucionar-lo a cap nivell 1 (10%)

Les administracions treballen en solucionar aquest problema 0 (0%)

És més important l’economia dels propietaris dels terrenys que els problemes que es donen 0 (0%)

És més important la continuïtat de la pagesia, cal que facin allò que sigui necessari sense més i com sigui 0 (0%)

És important la continuïtat de la pagesia, però sempre que no impliqui problemes ambientals 7 (70%)

És important la continuïtat de la pagesia, però els cal una ajuda econòmica complementària per evitar problemes ambientals 6 (60%)

No és important la pagesia, millor que desaparegui, és inevitable 0 (0%)

Que es quedin l’agricultura altres territoris, nosaltres tenim altres activitats i altres preocupacions 0 (0%)

No hi ha solució, o una cosa o l’altre 0 (0%)

No s’han buscat solucions al problema i no es disposa d’eines per afrontar els canvis o les problemàtiques 1 (10%)

Hi ha eines per compatibilitzar el rendiment econòmic amb el manteniment de les pràctiques tradicionals i s’apliquen 1 (10%)

Hi ha eines però no informació suficient als pagesos i/o ajuntaments, cal treballar en aquest sentit 4 (40%)

Sempre es carreguen el mort els pagesos, i mai tenen la culpa de res 0 (0%)

Gràcies als pagesos tenim el paisatge i la biodiversitat actual. 0 (0%)

Gràcies als pagesos tenim el paisatge i la biodiversitat actual, però el canvi en les pràctiques agrícoles ho fan malbé ara. 6 (60%)

No tinc suficient informació per opinar 0 (0%)

Un 70% opina que és important la continuïtat de la pagesia, però sempre que no impliqui problemes ambientals, un 60% que gràcies als pagesos tenim el paisatge i la biodiversitat actual, però el canvi en les pràctiques agrícoles ho fan malbé ara.

Pel que fa a les solucions... un 60% opina que els cal una ajuda econòmica complementària per evitar problemes ambientals, un 40% opina que hi ha eines però no informació suficient als pagesos i/o ajuntaments i cal treballar en aquest sentit, un 10% opina que és un problema i no es fa res per solucionar-lo a cap nivell, un 10% opina que s’apliquen les eines per compatibilitzar el rendiment econòmic amb el manteniment de les pràctiques tradicionals, i un 10% opina que no s’han buscat solucions al problema i no es disposa d’eines per afrontar els canvis o les problemàtiques.

La següent pregunta té a veure amb la participació ciutadana sobre decisions referides al Medi Natural.

Si voleu participar formulant una pregunta i respostes per a properes setmanes, les podeu enviar a javierfartet@msn.com .

Podeu veure tots els resultats clickant sobre l’etiqueta “enquestes”.

Algunes notícies més per llegir 21-25/5/08...


El TAV a Riells preveu un túnel que es nega i un pont massa baix per un camió de bombers
Diari de Girona 25/5/08

L'Ajuntament vol que s'esmenin punts del traçat perquè el poble quedaria aïllat en casd'inundacions. Es vol vincular el tren a un nucli urbà "real" on es puguin posar botigues

DdeG, Riells i Viabrea.

El traçat del tren d'alta velocitat (TAV) passa pel centre urbà de Riells i Viabrea i, arran un estudi de detecció de deficiències que l'Ajuntament ha realitzat, el municipi demanarà a Adif i el Ministeri de Foment que es facin càrrec de diversos aspectes que, sota el parer municipal, es poden millorar. No són simples detalls: l'estudi, elaborat a partir d'un informe de la Diputació de Girona, indica que el municipi podria quedar aïllat dels serveis d'emergència en cas de fortes tempestes a causa de la ?inundabilitat d'un dels túnels d'accés a la població. També s'ha descobert que els camions de bombers no passen per sota del nou pont del barri de l'Estació: és massa baix.

Tant el regidor d'Urbanisme, Manel Orti (PSC), com l'alcalde del municipi, Josep Maria Bagot (ERC), han vinculat la proposta amb la construcció d'un centre urbà "real" per al municipi, que esdevingui punt de trobada i on s'hi puguin instal·lar comerços. La proposta "marca el futur desenvolupament del nostre municipi", assegura Orti, que considera que "si no tenim solucionats aquests temes quedem ofegats pel TAV i per Renfe".

La proposta presentada per l'Ajuntament de Riells contempla un total d'11 correccions pensades tant per corregir l'impacte que suposa el pas de la infraestructura com per compensar la seva ocupació de sòl urbà. Les mesures suposaran una inversió de 2.785.000 euros i el consistori manté converses amb Adif perquè aquesta assumeixi el cost de les actuacions, segons va informar L'Actualitat del Baix Montseny. Una de les primeres actuacions reclamades fa referència al pont de la carretera GI-5523 d'accés a Riells. S'hi reclama l'obertura d'un nou pont al costat de l'existent que permeti la circulació de tots els vehicles, els d'emergències inclosos, i la restauració i canalització de la riera de Breda per evitar desbordaments.

Un altre dels puntals de la proposta el constitueix el trasllat de la nova estació de Renfe a la zona més pròxima possible al nucli urbà i que estigui situada de la banda de la zona habitada. Riells vol a més que l'estació incorpori un pas soterrat a les andanes que tingui també ascensors perquè sigui accessible a tothom, i dues zones d'aparcaments, a banda i banda de l'estació, per Riells i el nucli -pertanyent ja a Sant Celoni- de la Batllòria.


Obres milionàries a Riells
El Punt 22.05.2008 ANNA PUIG

L'Ajuntament de Riells i Viabrea reclama a Adif que inverteixi prop de 2,8 milions d'euros per resoldre les deficiències urbanístiques que han causat les obres del TAV. Un estudi fet per la Diputació concreta que cal fer onze actuacions. Una és construir un pont nou a la Gi-5523 que permeti el pas de vehicles d'emergències i millorar la canalització de la riera de Breda per evitar desbordaments. També es reclama el trasllat de l'estació de tren a una situació més a la vora del nucli urbà. I construir dues rotondes al sector central del municipi que permetin desviar el trànsit fins al costat de les vies i convertir la carretera de Breda en un sector comercial i de prioritat per a vianants. Segons el regidor d'Urbanisme, Manel Ortí, aquestes actuacions són bàsiques per al futur del municipi i sosté que, si s'esgoten totes les vies de diàleg, no descarten fer mobilitzacions.



Els silvicultors demanen 35 milions d'euros l'any en ajuts per consolidar el sector
Diari de Girona 25/5/08

La Generalitat dóna ara 9 milions d'euros

Acn/DdeG, Santa Coloma de Farners.

El Consorci Forestal de Catalunya (CFC) va celebrar ahir dissabte a Santa Coloma de Farners la seva assemblea general anual. Els silvicultors catalans van reclamar una vegada més l'atenció del Govern perquè no exclogui de les seves prioritats "un sector que s'ocupa de la gestió del 60% del territori català", segons va explicar el president del CFC Josep Maria Vila. És per això que des del Consorci Forestal s'ha demanat que les ajudes destinades a la gestió dels boscos privats s'incrementin de forma progressiva durant els propers deu anys i que passin dels 9 MEUR actuals "fins als 32 o 35 MEUR a l'any que seran necessaris perquè el sector forestal tiri endavant". "Això revertirà no tan sols en la preservació de la principal infraestructura del país -els boscos- sinó també en la creació de llocs de treball, nous productes, noves empreses i riquesa en l'entorn natural", va considerar Vila, que va posar l'exemple del suport del govern gallec en l'aprofitament de l'eucaliptus per aconseguir fusta de qualitat. "Tenen els recursos i han fet la investigació necessària perquè l'eucaliptus serveixi per fer moble i fusteria de construcció", va explicar el president del Consorci Forestal de Catalunya. "Això fa pujar el valor de la fusta i també permet la conservació d'altres boscos més naturals que no poden ser tan talats", va apuntar el president del CFC.



La canonada fins a Cardedeu també portaria aigua a Blanes
Diari de Girona 24/5/08

Medi Ambient assegura que la infraestructura també servirà per garantir l'abastament a la zona del Tordera en cas que faci falta

E.Padilla, Blanes.

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat assegura que la canonada prevista per derivar aigua de les plantes dessaladores de Blanes fins a la conducció que porta l'aigua del Ter a Barcelona serviria també per garantir l'abastament a la zona de la Tordera en cas que es donés una emergència que així ho requerís. Això sí, sempre i quan Barcelona tingui garantit el servei. Així ho reconeixia el departament quan el passat mes de març es va anunciar l'ampliació de la planta que ja funciona a Blanes: amb les obres d'ampliació, que es preveu estaran llestes a finals de 2009, es dessalarà el doble d'aigua (es passarà de 10 a 20 hectòmetres cúbics l'any) i l'increment de producció es destinarà inicialment a l'abastament de l'àrea metropolitana, fins el moment en què sigui necessari en el propi àmbit.

L'empresa pública Aigües del Ter i del Llobregat ha iniciat els tràmits per construir una canonada que menarà aigua dessalada fins a Cardedeu i, un cop allà, mesclar-la amb l'aigua que baixa de la conducció del Pasteral. L'objectiu és rebaixar les captacions sobre la conca del riu Ter, una de les principals déus d'aigua de Barcelona. A tal efecte, s'ampliarà també la dessaladora de Blanes, i es preveu encara fer-ne una altra. Segons Medi Ambient, la captació d'aigua dessalada per portar-la a Barcelona es vincularà amb la segona planta dessaladora i en cap moment es rebaixarà el volum d'aigua disponible per a la zona que actualment alimenta la planta dessalinitzadora (la Selva marítima i diverses poblacions de l'alt Maresme).

El volum que captarà aquesta canonada per derivar-lo a Barcelona no està clar i dependrà, segons Medi Ambient, de les necessitats de Barcelona, després que s'hagi satisfet la demanda de la zona propera a la planta.
El projecte de les dessaladores inclou també una millora dels pous de captació, les infraestructures que prenen l'aigua del mar per transportar-la a la planta i tractar-la. Fins fa ben poc, aquestes estructures s'espatllaven cada vegada que hi havia un temporal fort de mar. El novembre passat, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja hi va actuar per reforçar-los, però ara, davant l'ampliació de la planta, els pous esdevenen insuficients i caldrà fer-los més potents. Amb les noves infraestructures, s'extraurà un total de 80 hectòmetres cúbics d'aigua marina l'any i, una vegada es construeixi la segona dessaladora, es potablitizaran 60 hectòmetres l'any.


Blanes posa al dia s'Abanell davant la passivitat de costes
Diari de Girona 23/5/08

Tres màquines aplanen el barranc obert pel temporal i que partia la platja per la meitat

E.B, Blanes.

El temporal de llevant que va patir ara fa dues setmanes la Costa Brava va tenir efectes especialment devastadors a Blanes. Els veïns van assistir, impotents, a l'enèsima destrucció de la platja de s'Abanell, que anava perdent sorra a cada onada. La situació va ser especialment greu perquè tot just feia dos dies que l'Estat havia acabat una actuació valorada en 1,2 milions d'euros, consistent en la reconstrucció de la platja amb arena dragada del fons marí del delta de la Tordera.

Des de llavors, el Ministeri de Medi Ambient no ha mogut un dit per revertir la situació i ha estat l'Ajuntament qui ha decidit actuar per condicionar la platja de s'Abanell, davant l'inici imminent de la temporada turística. Ahir, tres màquines ?excavadores aplanaven el ?barranc de dos metres que la força de les onades de l'últim temporal va obrir al bell mig de la platja. La inversió d'aquesta actuació provisional s'apropa als 10.000 euros. Fonts municipals lamentaven ahir no haver tingut notícia de cap representant de la Direcció General de Costes que s'hagi apropat fins a s'Abanell per avaluar els danys causats per l'últim temporal.

Les màquines que aplanaven s'Abanell ahir van començar a treballar, fa uns dies, a la platja Gran, entre Sa Palomera i el Port. En aquest context, el regidor de Medi Ambient i Platges, Celestino Lillo (PP), explica que és habitual que a aquestes alçades de l'any comencin els treballs de manteniment de les platges, "per tal de millorar la imatge de la platja de cara a la temporada d'estiu".

Despesa imprevista

Ara bé, l'Ajuntament no tenia prevista la despesa addicional que suposa haver d'arranjar el barranc de s'Abanell: "No comptàvem haver-nos de gastar diners per aplanar tota la platja", es lamenta Lillo.
El regidor explica que si l'Ajuntament ha optat per ocupar-se de s'Abanell sense esperar que Costes mogués fitxa és perquè l'objectiu més immediat passa per tenir les platges a punt per acollir turistes, amb dutxes, i tots els serveis instal·lats, "el dia 1 de juny". Les pressions del ?sector turístic per tenir una platja en condicions van acabar de convèncer l'Ajuntament de la intervenció a s'Abanell.

En aquest context, Celestino Lillo ha explicat que per ahir estava prevista una primera visita dels tècnics de la Direcció General de Costes per avaluar la situació a s'Abanell, però que finalment no es va produir per "problemens d'agenda" dels representants dels Ministeri.El sector turístic de Blanes està molt molest amb les actuacions que Costes ha dut a terme a s'Abanell. Hotelers, càmpings, restauradors i comerciants, entre d'altres, consideren que el Ministeri eludeix buscar una solució definitiva al problema i opta per anar "col·locant pedaços" a la platja de s'Abanel, ubicada al barri dels Pins, que concentra bona part dels establiments hotelers del municipi.

Fonts del Ministeri apunten la possibilitat que es produeixi una "actuació d'urgència" a la platja, sense concretar en què con?sistirà.


Maresme. Gairebé el 40% d'animals abandonats que arriben a la gossera de la comarca són de Tordera i Argentona
El Punt 21.05.2008 ADELA GENÍS

El centre d'acollida està preocupat per l'augment perquè encara no s'ha arribat a l'estiu

Tordera i Argentona són les dues localitats de la comarca on hi ha més animals abandonats. El 40% del total dels gossos i gats que arriben a les instal·lacions són d'aquestes poblacions. L'extens territori que té Tordera –amb un gran nombre d'urbanitzacions– i el fet que el centre estigui situat a Argentona –molta gent deixa cadellades a les portes de la gossera– són els principals handicaps que tenen aquestes poblacions. Actualment, hi ha uns 200 gossos i 40 gats que esperen una adopció.

El Centre d'Acollida d'Animals Domèstics ha registrat un lleuger augment del nombre de gossos i gats abandonats respecte a l'any passat. Ara ja hi ha un 5% més d'animals i Tordera i Argentona són els municipis que més animals hi han aportat, amb una cinquantena cada un. Tordera té un territori molt ampli i segons expliquen des del centre d'acollida molts gossos són abandonats al mercat que cada diumenge es fa en aquest poble. A Argentona, també es compten els gossos que s'abandonen davant de la gossera. Després ja vénen Malgrat de Mar, Pineda, Arenys de Munt, Calella i Sant Cebrià de Vallalta. Des del centre d'acollida es veuen amb preocupació aquestes dades perquè encara no ha arribat la temporada d'estiu, que és quan hi ha més abandonaments. Les entrades d'animals del gener fins a l'abril han estat 269, mentre que les recuperacions d'animals pel seu propietari han arribat a les 45. En aquest sentit, l'any 2007 els animals que van arribar van ser 755 i les recuperacions per part dels amos van ser 131 i hi va haver 350 adopcions. Fa uns mesos, el centre d'acollida del Maresme va signar convenis de col·laboració amb dues entitats protectores d'animals d'Alemanya per facilitar l'adopció de gossos.

La crida a Alemanya està sent força satisfactòria i ja hi ha animals que han viatjat a aquest país per trobar-se amb la seva nova família. Els animals viatgen en avió com a «equipatge especial», però les companyies aèries només accepten aquest equipatge si va associat a un bitllet de passatger. Per això, des del centre es va fer una crida a la ciutadania per trobar padrins de vol que poguessin transportar els animals.

GAIREBÉ EL 40% D’ANIMALS ABANDONATS QUE ARRIBEN A LA GOSSERA DE LA COMARCA SÓN DE TORDERA I ARGENTONA.
Ràdio Tordera 22/5/08

El Centre d’Acollida d’Animals Domèstics del Maresme ha registrat un lleuger augment del nombre de gossos i gats abandonats respecte a l’any passat. Ara ja hi ha un 5% més d’animals i Tordera i Argentona són els municipis que més animals hi han aportat, amb una cinquantena cada un. Tordera té un territori molt ampli i segons expliquen des del centre d’acollida molts gossos són abandonats al mercat que cada diumenge es fa en aquest poble. La responsable del centre d’atenció d’animals domèstics del Maresme, Mar Alcalà recorda que anualment s’abandonen molts gossos a Tordera, i aquest també cal que estiguin censats.Des del centre d’acollida es veuen amb preocupació aquestes dades perquè encara no ha arribat la temporada d’estiu, que és quan hi ha més abandonaments. Actualment, hi ha uns 200 gossos i 40 gats que esperen una adopció.

El projecte orenetes

Una iniciativa d'estudi dels ocells i el medi urbà basada en la participació ciutadana i en el seguiment dels nius d'oreneta cuablanca dels pobles i ciutats de Catalunya




El Projecte Orenetes és un projecte de recerca i conservació del medi natural basat en la participació ciutadana i en el seguiment dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbicum) dels pobles i ciutats de Catalunya. Un projecte de sensibilització ambiental que va arribar a 164 municipis de Catalunya i que va permetre comptabilitzar 37.000 nius entre els mesos de maig i juliol de 2007.

Podeu veure els resultats de l’any passat aquí...

http://www.orenetes.cat/dades/2007/

i els d’aquest any 2008 aquí...

http://www.orenetes.cat/dades/

Aquest mes de maig és el primer període de cens de nius d’orenetes (de l'1 al 31 de maig), i del 15 de juny al 31 de juliol es realitza el segon període de cens.

Trobareu tota l’informació referent a aquest projecte aquí...

http://www.orenetes.cat/



Podeu conèixer l’oreneta cuablanca i la resta d’orenetes aquí...

http://www.orenetes.cat/especie.php




L'oreneta cuablanca i altres espècies properes en vol (© Toni Llobet)
.

Nius de l'oreneta cuablanca i d'altres espècies properes (© Toni Llobet)

DISPONIBLE EL BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. HIVERN DE 2007-2008

Ja està disponible el Butlletí climàtic estacional. Hivern de 2007-2008. del Servei Meteorològic de Catalunya www.metocat.com

Ho podeu llegir aquí...

http://www.meteocat.com/pagines/butlleti_estacional/hivern%202007_2008.pdf

L’hivern de 2007-2008 ha estat càlid i sec a gairebé tot el país, i concretament a la Baixa Tordera ha estat amb uns 10-8ºC de temperatura mitjana gairebé coincident amb la climàtica estacional o uns 0.5ºC per sobre depenent de l’indret, i amb uns 80-100mm de precipitació acumulada un 50-70% respecte a la mitjana climàtica estacional.

DISPONIBLE EL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. ABRIL DE 2008

Ja està disponible el Butlletí climàtic mensual. Abril 2008. del Servei Meteorològic de Catalunya www.metocat.com

Ho podeu llegir aquí...

http://www.meteocat.com/pagines/butlleti_mensual/any2008/Butlleti%20abril08.pdf

El mes d'abril ha estat càlid a gran part del territori, tret del Prepirineu occidental, la part septentrional de la comarca de l'Alt Urgell, punts de les comarques de la Cerdanya, el Pallars Sobirà i el Solsonès, i el quadrant nord-est del Principat, on ha estat normal o fred. Pluviomètricament, el mes ha estat normal o plujós a la costa central de Girona i a gran part del quadrant nord-occidental del país, incloent-hi gran part de la plana de Lleida i la Catalunya central, i fins i tot molt plujós a les comarques del Prepirineu occidental. A la resta, abril ha estat sec. Finalment, el mes ha estat poc ventós.

Concretament a la Baixa Tordera ha estat un mes amb 13-14ºC de temperatura mitjana, 0-0.5ºC per sota de la mitjana climàtica mensual, i amb una precipitació acumulada de 50-60mm, un 70-100% de la mitjana climàtica mensual depenent de l’indret, essent la part més oriental la millor regada.

Pel que fa a la conca del Tordera, aquest mes ha estat més freda i plujosa la subconca de La Selva marítima que l’interior o del Vallès Oriental.

Òlibes (Tyto alba) al Pla de Can Jalpí (Tordera) 24/5/08

Una de les caixes-niu per a rapinyaires nocturns instal·lades a Tordera, al Pla de Can Jalpí, a estat ocupada per una parella d’òlibes (Tyto alba). Al vídeo podeu veure la sortida de la parella en el moment d’introduir la càmara...

A altre caixa de les controlades avui, al Pla d’Anyells (Tordera), un gamarús (Strix aluco).

Altres observacions interessants durant els controls de caixes-niu...

al Pla de Can Jalpí...

1 cucut reial (Clamator glandarius)
1 cruixidell (Miliaria calandra)

al Pla de Sant Esteve...

1 llebre (Lepus europaeus) a Can Torrent
2 polls crescuts de cabusset (Tachybaptus ruficollis) a una bassa agrícola
6 bec de corall senegalesos (Estrilda astrild)
>10 abellarols (Merops apiaster)

a l’Illa del riu...

3 nius d’abellarol (Merops apiaster) al extrem nord de l’illa
1 parella de corriol petit (Charadrius dubius)

al Pla d’Anyells...

>90 abellarols (Merops apiaster) als nius de Élia céspedes
2 parelles de corriol petit (Charadrius dubius) a l’interior de Élia céspedes
1 puput (Upupa epops)
>50 tudons (Columba palumbus)

Riu Tordera (Fogars de la Selva) 24/5/08


Avui a un tram del riu Tordera a Fogars de la Selva, com a més destacat...

9 martinets blancs (Egretta garzetta) junts
2 bernats pescaires (Ardea cinerea) sortint d’una arbreda de la riba, junts.
1 blauet (Alcedo atthis)
8 ànecs collverd (Anas platyrhynchos)
2 parelles de corriol petit (Charadrius dubius)
1 àguila marcenca (Circaetus gallicus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 cornella (Corvus corone)
>5 bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
cucut (Cuculus canorus) escoltat
1 raspinell comú (Certhia brachydactyla)
... entre altres.

2 tortugues de rierol (Mauremys leprosa) prenent el sol a una riba i cabussant-se
3 serps d’aigua (Natrix maura)
1 serp de collaret (Natrix natrix) joveneta
>10 sargantanes ibèriques (Podarcis hispanica)

>1000 granotes verdes (Pelophylax perezi)
1 gripau comú (Bufo bufo)

centenars de petits de gripau comú (Bufo bufo) a les ribes dels tolls del llit del riu, i entre ells un petitó de granoteta de punts (Pelodytes punctatus).

Als tolls, milers de cap-grossos de gripaus corredors (Epidalea calamita) i uns poc més de 10 de tòtil (Alytes obstreticans).
.
gripau comú (Bufo bufo)
.

petit de gripau comú (Bufo bufo)


petit de granoteta de punts (Pelodytes punctatus)


serp de collaret (Natrix natrix) jove


sargantana ibèrica (Podarcis hispanica)