divendres, 20 de febrer del 2009

Gavina cendrosa (Larus canus) i gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla) al Port d’Arenys de Mar 20/2/09. Enric Badosa

Avui al Port d’Arenys de Mar, l’Enric Badosa ha vist 1 gavina cendrosa (Larus canus) i 3 gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla).

Fotografies de Enric Badosa...
gavina cendrosa (Larus canus)
.

gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla)

Sobre la consulta popular sobre l'ARE de Tordera, 20/2/09...

Del grup municipal MApT (Moviment Alternatiu per Tordera) ...

triptic informatiu sobre ARE al Veïnat de Sant Pere
Moviment Alternatiu per Tordera
.

200901- Moció consulta popular ARE Sant Pere i Moció Festivitat Sant Antoni Abad
Moviment Alternatiu per Tordera


L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT PERE ORGANITZA AQUESTA TARDA UN ACTE INFORMATIU SOBRE L’ÀREA RESIDENCIAL ESTRATÈGICA AL VEÏNAT.
Ràdio Tordera 20/2/09

L’Associació de Veïns de Sant Pere, amb l’objectiu d’informar de la propera consulta popular que s’ha organitzat el diumenge 1 de març, ha organitzat un acte informatiu sobre l’Àrea Residencial Estratègica al veïnat amb Agapit Borràs, Arquitecte urbanista especialista en aquest tema. Cal recordar que en l’assemblea del passat dimarts, la junta de l’Associació de Veïns de Sant Pere va decidir per majoria posicionar- se en contra de l’Àrea Residencial Estratègica. El vice-president de l’entitat, Josep Mediavilla ens parla sobre l’acte que preparen per aquesta tarda.

La sessió informativa tindrà lloc avui a les 7 de la tarda, al local de l’Associació de Veïns de Sant Pere.

Algunes notícies més per llegir 20/2/09...

Maresme. La Generalitat posa a licitació el projecte per aprofitar tota l'aigua de la depuradora de l'Alt Maresme
El Punt 20/2/09

Es preveu que es faci una xarxa de canonades per recarregar els aqüífers de la Tordera

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va confirmar ahir que ja s'ha posat a licitació el projecte que ha de permetre aprofitar tota l'aigua tractada a la depuradora de l'Alt Maresme que es va començar a construir al maig a l'antiga pedrera de Montpalau, a tocar de Pineda de Mar. La redacció del projecte s'ha pressupostat en uns 300.000 euros i es preveu la construcció d'una xarxa de canonades que permetran traslladar l'aigua fins al riu Tordera i recarregar-ne els aqüífers.
.

Les obres de construcció de l'EDAR de l'Alt Maresme a l'antiga pedrera de Montpalau. Foto: T.M.

Poc menys d'un any després d'anunciar-ho, l'ACA ha posat a licitació el projecte per reaprofitar el 100% de l'aigua tractada a l'EDAR de l'Alt Maresme. Aquest pas hauria de donar resposta a la reclamació del territori, que al seu dia ja va criticar que en una obra d'aquesta envergadura i cost –30 milions d'euros– no es preveiés el terciari. Fons de l'ACA van explicar ahir que el projecte que es posa ara a licitació correspon a la creació d'una xarxa de canonades que en un futur abocaran l'aigua tractada als aqüífers de la Tordera. La situació actual dels aqüífers és correcta, però la resolució de tirar endavant el terciari va coincidir amb l'època de sequera extrema que va viure Catalunya l'any passat, una circumstància que va afavorir la decisió.


OBRES A BON RITME
Vuit mesos després de l'inici de les obres de la depuradora de l'Alt Maresme, ja s'entreveu la magnitud de la construcció. De fet, l'adjudicatària treballa en dos dels tres àmbits diferenciats de l'obra: la canalització del passeig Marítim amb la instal·lació dels col·lectors que van quedar pendents i l'adequació de l'antiga pedrera del Montpalau, on s'emplaçarà l'EDAR. El tercer àmbit, que correspon a la millora de la planta de pretractament del costat del cementiri de Pineda, està previst que comenci a construir-se a la tardor, passada la temporada turística. Les previsions amb què treballa l'ACA són que l'EDAR pugui entrar en funcionament el 2010.


LA GENERALITAT POSA A LICITACIÓ EL PROJECTE PER APROFITAR TOTA L’AIGUA DE LA DEPURADORA DE L’ALT MARESME. L’EQUIPAMENT S’ESTÀ CONSTRUÏNT A L’ANTIGA PEDRERA DE MONTPALAU, DINS EL TERME MUNICIPAL DE TORDERA.
Ràdio Tordera 20/2/09

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va confirmar ahir que ja s’ha posat a licitació el projecte que ha de permetre aprofitar tota l’aigua tractada a la depuradora de l’Alt Maresme que es va començar a construir al maig a l’antiga pedrera de Montpalau, dins el terme municipal de Tordera. La redacció del projecte s’ha pressupostat en uns 300.000 euros i es preveu la construcció d’una xarxa de canonades que permetran traslladar l’aigua fins al riu Tordera i recarregar-ne els aqüífers. L’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia explica en que consisteix aquesta actuació.

Vuit mesos després de l’inici de les obres de la depuradora de l’Alt Maresme, ja s’entreveu la magnitud de la construcció. De fet, l’adjudicatària treballa en dos dels tres àmbits diferenciats de l’obra: la canalització del passeig Marítim amb la instal·lació dels col·lectors que van quedar pendents i l’adequació de l’antiga pedrera del Montpalau, on s’emplaçarà l’EDAR. El tercer àmbit, que correspon a la millora de la planta de pretractament del costat del cementiri de Pineda, està previst que comenci a construir-se a la tardor, passada la temporada turística. Les previsions amb què treballa l’ACA són que l’EDAR pugui entrar en funcionament el 2010.

S'Agulla presenta al·legacions contra el port de Blanes pel finançament
Diari de Girona 20/2/09

"Falta un 35% del pressupost i no volem que quedi a mitges com la ciutat esportiva"
.

El port de Blanes, en l'actualitat. carles Colomer

BLANES MARTÍ SANTIAGO
L'entitat mediambiental blanenca s'Agulla, dedicada a la investigació biològica i a l'educació mediambiental ha presentat quatre al·legacions a les obres d'ampliació del port de Blanes. S'Agulla no s'oposa a la infraestructura ni qüestiona la decisió de materialitzar-la, sinó que ha revisat el projecte i ha constatat que hi ha aspectes que poden afectar la seva viabilitat.
En primer lloc, el portaveu de l'entitat, el biòleg Joan Mora Crespo, explica que la primera al·legació presentada fa referència al pressupost de l'obra. La Generalitat es va comprometre a entregar 22 milions d'euros per ampliar la instal·lació, però Mora comenta que la partida estimada és de 30 milions, de manera que "falta un 35% del pressupost i no volem que quedi a mitges com la ciutat esportiva".
Una altra de les al·legacions sol·licita tenir en compte les zones d'aparcament del port, així com els vials d'entrada i sortida. Actualment el port disposa d'un petit aparcament privat a prop del club de vela i un altre darrere la confraria. Mora argumenta que en preveure les activitats de creuers turístics amb l'ampliació del port, seria necessari aconseguir més places d'aparcament per facilitar que la gent pogués anar-hi amb el seu vehicle. "Si no hi ha lloc, la gent marxa", apunta. Fins i tot, el portaveu de s'Agulla demana la realització d'un "estudi seriós" que prevegu la possibilitat de crear un garatge subterrani.
Pel que fa als vials, el biòleg es queixa que actualment el vial d'entrada és el mateix que el de sortida i, a part, és estret.
S'Agulla també ha decidit presentar al·legacions pel que fa a la distribució de serveis que s'ha projectat en l'ampliació del nou port. Els membres d'aquesta entitat no entenen com l'activitat pesquera, que es realitza durant tot l'any i genera diversos oficis relacionats amb el mar, tingui projectats uns magatzems més petits que no pas el magatzem que es destinarà als creuers turístics, d'una major dimensió i "impacte visual".
Finalment, Mora comenta que la quarta al·legació presentada fa referència a la praderia de posidònia que hi ha just en l'emplaçament on està previst construir el nou espigó. Segons la cartografia ambiental realitzada pels experts de la Generalitat, el nou port no afectaria aquesta comunitat marina, però s'Agulla ho desmenteix. Els biòlegs de l'entitat han realitzat una cartografia ambiental pel seu compte i han descobert que l'espigó "anirà damunt la praderia de posidònia". El portaveu de la societat ambientalista explica que, precisament, la posidònia és una espècie protegida i que, per aquest motiu, "l'espigó està condicionat".
D'altra banda, s'Agulla es mostra preocupada per l'estabilitat de la muntanya del Convent un cop comencin les obres i tem que puguin ocasionar-s'hi despreniments.



El govern de Sant Pol es defensa de les crítiques rebudes per una tala d'arbres
Diari Maresme 20/2/09

L'Alcalde de Sant Pol de Mar, Manuel Mombiela (CiU), s'ha defensat de les crítiques aparegudes en una carta publicada al diari La Vanguardia, on es diu que una tala d'arbres a la zona dels Garrofers compta amb "el mutisme i el beneplàcit" del govern municipal.

La carta

En la carta, publicada ahir dijous 19 de febrer, es diu que "encara que l'obra sigui imposada per la Generalitat" - la interconnexió de la xarxa d'aigua potable amb la del Ter-Llobregat -, "no vol dir que l'Ajuntament no tingui la potestat d'exigir les seves regles per cuidar el poble". Finalment, l'autora de l'escrit demana "transparència, sinceritat i preocupació per Sant Pol, tant a nivell paisatgístic com a nivell urbanístic".

La resposta

Per la seva banda, l'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Pol de Mar ha qualificat l'acusació "d'infundada" i "lamenta la distorsionada imatge que s'intenta donar de la nostra vila". Per Mombiela, l'obra que es critica "no és una altra que la que han de suportar per llei la majoria dels municipis de l'Alt Maresme". Segons l'alcalde, aquesta obra impulsada per la Generalitat de Catalunya, considerada d'interès general, es tracta d'una infraestructura d'àmbit nacional; també subjecte a l'article 47.4d de la llei d'Urbanisme.

Reforestació

Per acabar, Manuel Mombiela assegura que "l'Ajuntament de Sant Pol no només controla que el pas de les canonades sigui el projectat, sinó que vetlla perquè es compleixi l'estudi mediambiental que obliga a reforestar amb garanties tota la zona afectada", i afegeix que "el govern municipal resta a disposició de qui desitgi estar informat de veritat".

Ciutat i camp. Opinió, Diari Maresme 15/2/09, per Jordi Arcos

Ciutat i camp
Opinió, Diari Maresme 15/2/09

per Jordi Arcos


Segons es comenta últimament, el col.lectiu d'abelles i mosquits ha estat denunciat pels habitants de segones residències a la muntanya per les molestes picadures que duen a terme. Les primeres mesures preses han estat la incautació per part dels Mossos de tots els agullons i la detenció de tota bèstia que oposes resistència a l'autoritat.

Aquesta noticia un pèl surrealista avui en dia, podria semblar-nos completament normal de convertir-se en norma el tracte que reben els pagesos per part de tots aquells habitants de segones residències que es queixen de les molèsties provocades per l'activitat rural.

Donada l'evolució de la societat, podem distingir en el nostre mapa dos extrems diametralment oposats, a cada un d'aquest extrems se li ha atorgat una certa imatge tòpica, poguent distingir en el mapa de la civilització una dialèctica entre el camp i la ciutat.

En la ciutat la densitat de la població s'accentua i per tant tot s'ha fet pensant en l'home: els carrers, les vivendes, els serveis... A grans trets podriem parlar d'un espai antropomorfitzat.

En el camp en canvi s'hi projecta exactament el contrari, la natura creix a voluntat propia i l'unic que hi fa l'home es domar-la en certs llocs perque li resulti productiva. El camp, al no estar antropomorfitzat ens recorda que som part de la natura i resulta pels habitants de grans ciutats una espècie de refugi envers la dinàmica de la seva vida cosmopolita.

Un extrem necesita de l'altre i viceversa, el camp necesita de l'inversió i de l'avanç tecnològic que es du a terme a la ciutat, i la ciutat necessita el camp com a generador dels recursos bàsics.

No obstant, quan es troben aquests dos extrems es quan sorgeix el problema, i es que aquells que visiten el camp solament des de la seva vessant idil.lica o romàntica, com a lloc de pau i serenor, s'esgarrifen en veure els inconvenients del dur tràfec que hi ha diàriament en aquest.

Els animals no solament queden bé a la foto, també caguen i fan soroll. La sol.lució que proposen els denunciants és eliminar allò que els hi molesta en la seva estada al “camp”, però el que fan d'aquesta manera es antropomorfitzar un camp que d'aquesta manera sols deixarà de ser camp per arribar a ser un mer annex de la ciutat.

Mentre despotriquen contra grangers, obliden la facilitat amb la que compren carn fresca a la xarcuteria, llet al supermercat i tota una sèrie de productes que sorgeixen precisament gràcies al soroll i ferum que tan sofreixen al camp. L'escampeig humà en la seva imparable expansió, ja ni tolera allò que els don de menjar.

Per tant, no seria pas perniciós per aquells cosmopolites que visiten la muntanya un exercici d'ètica cartesiana i acceptar tota aquella activitat pròpia del lloc i respectar-la, i així potser evitarien que involuntariàment se'ls associi amb l'imatge de l'invasor, que no deixa de ser aquell que entra en un lloc i hi propaga les seves propies norme.

dijous, 19 de febrer del 2009

Les Llobateres (Sant Celoni) 19/2/09. David Caballé

Fotografies de David Caballé...
.

Avui a Les Llobateres (Sant Celoni) en David Caballé ha vist...

1 cabusset (Tachybaptus ruficollis) cantant
2 oca egípcia (Alopochen aegyptiacus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 fotja vulgar (Fulica atra)
Alguna polla d’aigua (Gallinula chloropus)
>10 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
Algun repicatalons (Emberiza schoeniclus)
1 sit negre (Emberiza cia)
1 oca blanca domèstica
... entre altres.

cabusset (Tachybaptus ruficollis)
.
fotja vulgar (Fulica atra)
.
oca egípcia (Alopochen aegyptiacus)
.
bitxac comú (Saxicola torquata)
.
bernat pescaire (Ardea cinerea)

Riu Tordera al seu pas pel Pla de la Verneda (Sant Celoni) 19/2/09. David Caballé

Fotografies de David Caballé...
.

Com a novetats respecte ahir...

2 sits negres (Emberiza cia)
2 pardals de bardissa (Prunella modularis)
3 trist (Cisticola juncidis)
2 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
3 gavians argentats (Larus michahellis)
.
trist (Cisticola juncidis)
fotografia de David Caballé

Més sobre la consulta popular sobre l’ARE de Tordera, 19/2/09...

Butlletí extraordinari de l’Agrupació Socialista de Tordera - núm. 21 – Febrer (pdf)



També... lectura recomanable sobre les ARE...

Les ARE: males peces al teler de l'urbanisme català. (pdf)
CUP Sant Celoni

QUÈ EL POBLE DECIDEIXI SI VOL L'ARE
Neus Serra. CIU Malgrat de Mar

Algunes notícies més per llegir 19/2/09...

La depuradora de l'Alt Maresme reaprofitarà tota l'aigua
Diari Maresme 19/2/09

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha confirmat aquest dijous al matí, a Pineda, que la depuradora de l'Alt Maresme reaprofitarà tota l'aigua que passi per la planta i que s'ha obert el procés de licitació del projecte de redacció del tractament terciari de l'estació.

Anunci

Aquest anunci s'ha produït durant la visita a les obres de la depuradora que han realitzat aquest matí l'alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, la regidora de Medi Ambient, Mònica Palacín, i el diputat de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Joan Antoni Baron.

Redacció

La redacció d'aquest nou projecte comptarà amb un pressupost d'uns 300.000 euros i preveurà també la construcció d'una canonada per recarregar els aqüífers de la Tordera, tal i com estava previst inicialment.

Actuacions

Les obres de construcció de l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) Maresme Nord van començar el mes de maig de 2008. Dels tres projectes diferenciats que contempla l'obra, s'han iniciat dos: la canalització del passeig Marítim amb la instal·lació dels col·lectors que hi mancaven i l'adequació de la pedrera del Montapalau on s'habilitarà la depuradora. El tercer projecte, que està previst que comenci el proper mes d'octubre, consistirà en intervenir a la planta de pretractament ubicada al costat del cementiri de Pineda. Els municipis maresmencs que es beneficiaran de la construcció de la depuradora són Calella, Santa Susanna, Malgrat, Palafolls i Pineda de Mar.


L'ACA inverteix cinc milions en el manteniment i la conservació de lleres
Diari de Girona 19/2/09

GIRONA DDG
L'Agència Catalana de l'Aigua ha aprovat un finançament de cinc milions d'euros per al manteniment i la conservació de lleres en tot el territori català. Es desenvoluparan més de 280 actuacions que milloraran la funcionalitat hidràulica dels cursos fluvials alhora que es mantindran els seus valors ambientals.

Les actuacions es distribueixen de la següent manera: 57 a la demarcació de Girona, 38 a Lleida, 36 a Llobregat-Foix, 32 a Tarragona, 28 a Terres de l'Ebre i 44 a Tordera-Besòs, així com també 53 actuacions previstes en el programa de l'Entitat Metropolitana per al 2009.

Aquestes actuacions comporten l'eliminació de vegetació i obstacles que alterin el funcionament hidràulic correcte del curs fluvial per prevenir les inundacions, lluitar contra espècies vegetals invasores i altres mesures dirigides a incrementar la qualitat dels espais fluvials.

D'aquesta manera, l'objectiu de la mesura és millorar la funcionalitat hidràulica dels cursos fluvials i la qualitat de l'entorn fluvial.

Cinc milions per al manteniment dels llits de riu
El Punt 19/2/09

L'Agència Catalana de l'Aigua destinarà cinc milions d'euros al manteniment i la conservació de llits de rius a tot Catalunya, un projecte que inclou més de 280 actuacions que milloraran la funcionalitat hidràulica dels cursos fluvials. D'aquestes actuacions, 57 corresponen a la demarcació de Girona; 38, a la de Lleida; 36, a la del Llobregat-Foix; 32, a la de Tarragona; 28, a la de les Terres de l'Ebre, i 44, a la demarcació de la Tordera-Besòs.

L'alcalde de Sant Feliu emet un decret que impedeix fer les proves de so al circuit
Diari de Girona 19/2/09

SANT FELIU DE BUIXALLEU E.B.
L'alcalde de Sant Feliu de Buixalleu, Josep Roquet (CiU), va emetre dimarts un decret d'alcaldia on s'informa que els promotors de l'autòdrom no han presentat tota la documentació per poder aconseguir la llicència d'activitats i prohibeix, per tant, que es facin les proves de so de control ambiental al circuit automobilítisc que tenia previstes l'amo del circuit per ahir.

Aquest fet suposa una trava més perquè es pugui obrir aquest circuit, que està establert a Sant Feliu sense llicència d'activitats i que no ha pogut inaugurar-se perquè els veïns van denunciar molèsties de soroll quan s'hi feien proves.

Ara, els promotors han esgotat el termini per presentar la documentació i l'alcalde afirma que aviat es prendrà una determinació sobre el cas. El que pot passar és que s'arxivi la llicència i, per tant, que els promotors, tot i haver fet els tràmits exigits per l'Ajuntament canviant el tipus d'asfalt, entre altres coses, hagin de tornar a tramitar el permís per obrir. Diari de Girona va intentar posar-se ahir en contacte amb els promotors del circuit, que dies abans havien assegurat que ja havien presentat tots els papers, però no va ser possible.

dimecres, 18 de febrer del 2009

Riu Tordera al seu pas pel Pla de la Verneda (Sant Celoni) 18/2/09. David Caballé

Fotografies de David Caballé...
.

Avui al Pla de la Verneda (Sant Celoni) en David Caballé ha vist...

1 agró blanc (Casmerodius albus) sedimentat al riu amb un bernat, immediatament marxa riu amunt
80-100 tords ala-roig (Turdus iliacus)
1 griva (Turdus viscivorus)
>10 tords comuns (Turdus philomelos)
2 puputs (Upupa epops)
2 reietons (Regulus regulus)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 xivita (Tringa ochruros)
1 gavià argentat (Larus michahellis) adult
>50 estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
9 cotolius (Lullula arborea)
Algun sit negre (Emberiza cia)
1 durbec (Coccothraustes coccothraustes)
2 aligots comuns (Buteo buteo)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
>10 passerells comuns (Carduelis cannabina)
2 perdius roges (Alectoris rufa) molt confiades, segurament alliberades per repoblació cinegètica.
>10 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
1 blauet (Alcedo atthis)
Alguna cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Pardal de bardissa (Prunella modularis) escoltat
>5 bitxacs comuns (Saxicola torquata)
2 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
algun lluer (Carduelis spinus)
>25 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros), pas important
... entre altres.

També abundants granotes verdes (Pelophylax perezi) com en dies anteriors a les ribes del riu.

Fotografies de David Caballé...
.
tord ala-roig (Turdus iliacus)
.
xivita (Tringa ochruros)
.
Grasset de muntanya (Anthus spinoletta)

pinsà comú (Fringilla coelebs)

Òliba (Tyto alba) a Riells i Viabrea 17/2/09. David Caballé

Ahir a la nit, a dos quarts de dotze, en David Caballé va escoltar una òliba (Tyto alba) a Riells i Viabrea.

Sobre l’ARE de Tordera 18/2/09...

L’Associació de Veïns del barri de Sant Pere diu no a l’ARE
Malgrat confidencial 18/2/09


En contra. Aquesta és la posició majoritària entre els membres l’Associació de Veïns del barri de Sant Pere de Tordera pel què fa a la l’Àrea Residencial Estratègica que es vol construir al veïnat.

La mateixa associació de veïns organitza per aquest divendres dia 20 una xerrada explicativa sobre les ARE. A l’acte informatiu hi assistirà Agapit Borràs (+), que és arquitecte urbanista. La sessió començarà a les set de la tarda i es farà al local de l’associació.

Tordera ha celebrar el dia 1 de març una consulta popular. Els veïns del municipi hauran de decidir si volen que es construeixi una Àrea Residencial Estratègica en una zona de 700 hectàrees, -formada en gran part per boscos i terrenys de conreu- al veïnat de Sant Pere.

La consulta serà de caràcter no vinculant, però els resultats es traslladaran a la Generalitat.

Campanya a Facebook

Per mostrar el rebuig a la construcció d’aquests més de 400 habitatges a Tordera, s’han endegat tot tipus de campanyes i els conseqüents debats. Algunes d'elles, aprofiten les noves i més reeixides eines virtuals. És el cas d’aquests dos enllaços: aquí i aquí.

Sobre el Projecte LIFE-Tordera 4/2/09

Enviat per David Caballé...

LIFE Tordera... un proyecto que ha muerto antes de nacer
El País.com 4/2/09

Otro de los temas tocados en el Pleno del pasado día 28, fué el proyecto Life. Montse Dediego preguntó al regidor de Medio Ambiente, Carles Aulet, sobre el estado de este proyecto que en el año 2000 recibió una dotación importante por parte de la Unión Europea para recuperar los acuiferos del rio Tordera.

La respuesta que se puede oir en el archivo de radio Tordera , es que aun no se ha hecho nada porqué la depuradora no funciona bien. Es decir 7 años después de solicitar una subvención para un proyecto que según se describe en la memoria debía estar terminado en un año y recibir la subvención correspondiente aun no se ha hecho nada. La web del proyecto Life ha desaparecido del mapa, al igual que las placas solares.

Dejo aquí algunas perlas publicadas por el propio Ayuntamiento en años posteriores, y si alguién me dice ahora que este Ayuntamiento no miente solamente puede ser por dos causas, o no sabe leer, o está sordo.

AÑO 2002

L'illa de la Tordera

En sortir de la vila, en direcció als aiguamolls, la Tordera té la peculiaritat d'haver-se subdividit en dos braços, dels quals el de la dreta és generalment més cabalós que el de l'esquerra.
Al mig queda una illa d'unes dimensions reduïdes (1,2 km², aproximadament) on, a la part baixa, la més propera al poble de Tordera, hi trobem un parc públic - El Prudenci Bertrana - on destaca una extensa plantació de plàtans i pollancres.Davant d'aquest parc hi trobarem la zona esportiva municipal.

Properament l'Ajuntament de Tordera té previst inciar una sèrie de millores en aquest espai per tal de recuperar la zona humida de la illa i les seves espècies autòctones. De la mateixa manera, el projecte de recuperació i millora de l'illa preveu convertir aquesta zona natural en un espai d'oci i passeig per als visitants.El projecte de recuperació de l'illa de la Tordera (OBSERVESE DONDE LLEVA EL LINK) ha rebut una subvenció de la Unió Europea -projecte LIFE- valorat en uns 300 milions de pessetes.

AÑO 2004

Dilluns, 29 de novembre de 2004 - 09:42h
M. Ambient i Hab.

Inauguració de les infrastructures del Projecte Life al riu Tordera

El nou projecte millorarà els nivells de laqüífer, i afavorirà la conservació de les zones humides

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, inaugurarà, el proper dilluns 29 de novembre, les infraestructures que permetran reutilitzar les aigües residuals del riu Tordera. Aquest Projecte contribueix a la recuperació dels nivells de laqüífer i a la conservació de les zones humides i els espais naturals de Tordera.La jornada dinauguració siniciarà amb una presentació del Projecte al Teatre Clavé de Tordera, a les 12:30 hores, i hi assistiran, a banda del conseller Milà i del director del Medi Natural, Ramon Luque, lalcalde de Tordera, Joan Carles Garcia. Un cop finalitzada la presentació, es farà una visita sobre el terreny per veure el funcionament de les noves infraestructures.El Projecte té com a finalitat reutilitzar les aigües provinents de lEstació Depuradora dAigües Residuals (EDAR) de Tordera, a través dun sistema natural daiguamolls que depuren laigua. Aquesta aigua neta i sanejada senvia riu amunt per recarregar laqüífer mateix i evitar que no estigui tan castigat. Laigua simpulsarà riu amunt amb unes bombes alimentades per lenergia subministrada mitjançant plaques solars.

Inaugurado a bombo y platillo y dando por hecho que el proyecto está en marcha.

Aqui os dejo el link al proyecto presentado a la Comunidad Economica Europea.

Y aquí el link a la web creada por el Ayuntamiento donde se debía encontrar la información sobre como va el proyecto en Tordera. www.aquifertordera.net . No lleva a ninguna parte como podreis comprobar.
.
Afegit personal (Xavi)…

La web del projecte no va ser creada per l’ajuntament com es diu, i no existeix ja perquè qui pagava el seu manteniment l’ha deixat de fer (no era cap administració pública).

dilluns, 16 de febrer del 2009

Pit-roig (Erithacus rubecula). Fotografia de Jordi Novell

Continuen les calàbries grosses (Gavia immer) davant el Pla de Llobet (Santa Susanna-Pineda de Mar) 16/2/09. Enric Badosa

Avui davant el Pla de Llobet (Santa Susanna-Pineda de Mar) l’Enric Badosa ha vist...

3 calàbries grosses (Gavia immer)
1 calàbria agulla (Gavia arctica), les 4 calàbries nedant juntes.
15 cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)

Algunes notícies més per llegir 16/2/09...

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT PERE ES POSICIONA EN CONTRA DE LA CONSTRUCCIÓ D’UNA ÀREA RESIDENCIAL ESTRATÈGICA AL VEÏNAT
Ràdio Tordera 16/2/09

L’Associació de Veïns de Sant Pere es va reunir dimarts per debatre la construcció d’una Àrea Residencial Estratègica al veïnat, després que els grups municipals de l’Ajuntament de Tordera (CIU, ERC, PSC i MAT) acordessin en el darrer ple municipal realitzar una consulta popular sobre la construcció d’aquesta ARE al veïnat de Sant Pere, moció que va ser presentada pel MAT. En l’assemblea de dimarts, la junta de l’Associació de Veïns de Sant Pere va decidir per majoria posicionar- se en contra de l’Àrea Residencial Estratègica. Es van fer dos tipus de votació. Així ho explica el president de l’Associació de Veïns de Sant Pere, Josep Mediavilla.

L’Associació de Veïns de Sant Pere, per donar informació i/o facilitar el coneixement de la propera consulta popular del diumenge 1 de març, ha organitzat un acte informatiu sobre l’Àrea Residencial Estratègica al veïnat amb Agapit Borràs, Arquitecte urbanista especialista en aquest tema. La sessió informativa tindrà lloc el proper divendres 20 de febrer, a les 7 de la tarda, al local de l’Associació de Veïns de Sant Pere

Consulta sobre l'ARE de Sant Pere
Bloc d’en Bernat Costas 15/2/09

Fa un parell de setmanes escrivia unes notes sobre el Ple municipal del gener ("El Ple d'aquest vespre, previsió en poques ratlles"), on explicava que Esquerra donaríem suport a la realització d'una consulta popular sobre la conveniència d'una Àrea Residencial Estratègica (ARE) al Veïnat de Sant Pere.

El projecte d'AREs és un programa (enllaç) del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya que impulsa el desenvolupament de sectors urbanístics per a destinar-los de forma majoritària a la construcció d'habitatge de protecció oficial. Reprodueixo el què deia en aquell post:

Finalment, al Ple d'avui hi ha presentada una moció del MAT instant a promoure una consulta popular sobre si cal o no una ARE (Àrea Residencial Estratègica) al veïnat de Sant Pere. És un tema on els arguments a favor i en contra de la seva implantació són nombrosos: és un pla parcial amb uns 350 habitatges, dels quals més del 50% de protecció oficial, i un bon percentatge més de preu regulat, que dotarà el veïnat d'una gran zona verda i de sòl per equipaments que ens permetria, com a mínim, promoure-hi el segon institut per Tordera. Molts arguments en totes direccions, que des d'Esquerra considerem que globalment juguen en positiu. Estem a favor d'aquesta ARE. De la mateixa manera, però, creiem que és bo que existeixi un debat ampli, sa i distès sobre la qüestió; i una consulta ho pot permetre. Per això donarem suport a la moció. Com, quan, amb quins mitjans, etc. s'ha de fer aquesta consulta? Parlem-ne.

En vam començar a parlar, i vam acordar un seguit de qüestions:

http://www.tordera.cat/document.php?id=2256

Ara la paraula serà de la ciutadania de Tordera. En propers posts explicaré detalladament la posició d'Esquerra, però em sembla imprescindible que tothom pugui disposar de la màxima informació possible. Així, em permeto prendre del bloc d'en Javier Romera (bloc) els enllaços al projecte d'ARE al veïnat de Sant Pere que crec són molt explicatius, tot i que molt densos.

http://www.gencat.cat/ptop/actuacions/informacio_publica/pdu_ares_maresme/LLIBRE_4_4/LLIBRE_4_4_PLANOLS_ARE_TORDERA.pdf
http://www.gencat.cat/ptop/actuacions/informacio_publica/pdu_ares_maresme/LLIBRE_1_4/LLIBRE_1_4_MEMORIA_ARE_TORDERA.pdf
http://www.gencat.cat/ptop/actuacions/informacio_publica/pdu_ares_maresme/LLIBRE_6_4/LLIBRE_6_4_ESTUDIS_JUSTIFICATIUS_ARE_TORDERA.PDF
http://www.gencat.cat/ptop/actuacions/informacio_publica/pdu_ares_maresme/LLIBRE_3_1/LLIBRE_3_1_BASES_TECNIQUES_ECONOMIQUES.pdf
http://www.gencat.cat/ptop/actuacions/informacio_publica/pdu_ares_maresme/LLIBRE_1





Els tiradors del camp de tir de Malgrat de Mar no podran traslladar la seva activitat a Lloret
Malgrat confidencial 16/2/09

En la darrera junta de portaveus celebrada a l’Ajuntament de Lloret de Mar, es va acordar la cessió dels terrenys per a la construcció d’una galeria de tir, que desbanca el projecte inicial de fer un camp de tir. L’espai estarà ubicat en el que es coneix com l’antic abocador de les Alegries.Les instal·lacions permetran que els diferents cossos policials que hi ha a Lloret de Mar realitzin les pràctiques obligatòries sense haver de desplaçar-se a Mollet del Vallès. L’espai també facilitarà l’entrada als aficionats a la pràctica d’aquest esport.Tot i que encara està pendent d’aprovació per part del plenari municipal, la construcció de la galeria de tir a Lloret de Mar tanca definitivament les portes als aficionats al tir al plat ja que es necessita d’un espai a camp obert per a fer-ho.Tot plegat, deixa en una situació delicada al camp de tir “La Gaviota” de Malgrat de Mar, ubicat a la llera del riu Tordera. La regidora de Medi Ambient del municipi, Ma. Lluïsa Mérida, va manifestar durant el ple del mes de novembre que els responsables del camp de tir li havien assegurat el trasllat de les seves activitats a Lloret de Mar, la qual cosa, i pel que sembla, ja no serà possible.Les activitats del camp de tir de Malgrat de Mar han estat sempre motiu de polèmica. Des de diferents sectors polítics i socials, s’ha vingut denunciant el fort impacte ambiental i paisatgístic que produeix a la zona del riu Tordera i se n’ha demanat en reiterades ocasions la seva retirada. Des del consistori malgratenc sempre s’ha “tirat pilotes fora”, contestant que les competències són de l’Agència Catalana de l’Aigua i que poca cosa s’hi pot fer des de l’Ajuntament.

Lloret acorda cedir l'antic abocador de les Alegries per construir-hi un heliport
Diari de Girona 14/2/09

En el mateix espai també es preveu ubicar una galeria de tir i un "parc temàtic" sobre el món de l'helicòpter
.

Estat actual de l'antic abocador de les Alegries. carles colomer

LLORET DE MAR MARTÍ SANTIAGO
L'antic abocador de les Alegries, a Lloret de Mar, es convertirà finalment en heliport i galeria de tir. Així ho va acordar ahir la junta de portaveus, que va donar llum verda a cedir aquests terrenys per aquest ús, i ara faltarà que ho ratifiqui el ple municipal.
A vegades, alguns projectes sorgits de la iniciativa privada aconsegueixen el suport de les institucions públiques, que acaben confiant en les idees nascudes fora dels despatxos de l'administració. Un cas semblant és el que ha provocat que les diferents forces municipals de Lloret, en major o en menor mesura, considerin convenient i beneficiosa la creació d'un heliport i una galeria de tir a l'antic abocador de les Alegries.
L'emplaçament d'aquesta infraestructura pot decidir-la l'Ajuntament, ja que els terrenys són de propietat municipal. Pel que fa a les condicions de navegació, l'alcalde de la vila, Xavier Crespo (CiU), explica que els estudis realitzats asseguren que l'antic abocador té unes condicions idònies.
El batlle assegura que la prioritat de l'heliport serà, fonamentalment, els serveis públics d'emergències i sanitaris, però no descarta la possibilitat de destinar part de l'equipament a una explotació privada enfocada al turisme. En aquest sentit, destaca la possibilitat de realitzar "vols turístics per la costa, transport de turistes al circuit de Fórmula 1 de Montmeló, seguiment d'esdeveniments importants com el ral·li o la volta ciclista o fins i tot transport de turistes aficionats al golf que vulguin visitar diversos camps del territori".
El portaveu d'ERC, Eduard Coloma, afirma que l'Ajuntament "no és gastarà ni un cèntim" amb aquest heliport, ja que sols posarà el terreny. La construcció i gestió de la infraestructura es farà de forma privada. És a dir, en un principi, es licitarà l'obra -a la qual podrà presentar-se l'empresari lloretenc impulsor de la iniciativa- i l'empresa que guanyi el concurs s'encarregarà de la resta. Als grups municipals d'ICV i GRILL, els preocupa l'estudi d'impacte ambiental i les contrapartides que tindrà l'Ajuntament amb la cessió del terreny per a la realització d'una infraestructura d'aquest estil.


Una galeria de tir

Aprofitant que a Lloret hi ha diversos cossos policials i aficionats al tir, es preveu que a la construcció de l'heliport s'incorpori una galeria de tir que faciliti als agents la realització de les pràctiques obligatòries sense haver-se de desplaçar a l'acadèmia de Mollet del Vallès i brindi la possibilitat als aficionts d'aquest esport a disposar d'un espai equipat per a tal efecte.
El portaveu del GRILL, Joaquim Teixidor, recorda que ell ja va proposar la construcció "d'un polígon de tir" en el mateix emplaçament. La diferència d'un polígon i una galeria de tir és que el primer, a part d'incorporar la galeria -que és un espai tancat- també disposa d'un camp obert en el qual pot realitzar-se la modalitat esportiva de tir al plat.
A banda d'aquests dos projectes, també hi hauria la possibilitat, i així ho ha donat a conèixer l'alcalde, de dedicar una part de l'espai de l'abocador a la creació d'un "parc temàtic" amb la voluntat que la gent que ho desitgi pugui passejar-s'hi per veure com s'enlairen i aterren els helicòpters, així com descobrir curiositats relacionades amb aquests vehicles. Seria un espai semblant al que ja existeix, per exemple, a l'exterior de l'aeroport d'El Prat, a Barcelona, on tothom qui ho vol té la possibilitat d'estirar-se en unes gandules de pedra per observar els avions que volen arran de terra en sortir o entrar a pistes o passejar pels voltants de les terminals.
El portaveu del Partit Popular, Santiago Ontañón, va justificar la necessitat d'habilitar un heliport a Lloret amb el record de l'incendi que va patir el municipi l'any 1979, a l'urbanització dels Pinars, en el qual van morir 21 persones. "Si haguéssim disposat d'una infraestructura així quan es van incendiar, el desastre potser no hauria estat tan gran", explica.
Finalment, l'alcalde de la vila assegura que la Generalitat probablment acceptarà la proposta i incorporarà Lloret dins el Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya.


Observadors de fauna denuncien l'impacte de les tanques del TAV sobre les aus al Baix Montseny
L’Actualitat al Baix Montseny 16/2/09



Diversos observadors han denunciat els efectes de les tanques perimetrals de la línia del Tren d'Alta Velocitat (TAV) sobre la fauna i especial sobre les aus, per a les que tenen els mateixos efectes que els paranys.

Algunes entitats com Ecologistes en Acció han posat de manifest que les aus estan experimentant un increment important de la mortalitat a causa de l'acció humana. L'entitat assegura que si bé als Estats Units agències governamentals de protecció de la natura, consultors ambientals i associacions ecologistes i conservacionistes han realitzat multitud d'estudis sobre les causes de mortalitat d'aus d'origen humà, a Catalunya no s'han fet estudis sistemàtics comparatius.

Tot i això, disposen de dades que asseguren que més de 30 milions de vertebrats, dels quals 11 milions aus, moren atropellats cada any a les carreteres espanyoles. També assenyala les Les col·lisions i electrocucions amb les línies elèctriques i la caça, sobretot amb barraca o parany.

diumenge, 15 de febrer del 2009

Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme

ORCHIS, NATURALISTES DE LA SELVA I L’ALT MARESME.

15 de febrer de 2009



Ha nascut Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectius principals conèixer i donar a conèixer la Natura més propera, la flora, la fauna i els espais naturals de les comarques de la Selva, l'Alt Maresme i territoris propers.

El nostre territori té un enorme valor natural, amb espècies, hàbitats i espais que estan catalogats d'interès comunitari per la UE, alguns d'ells també sota l'empara de diferents figures de protecció locals i autonòmiques. Alhora però, pateixen del desconeixement per part de la població en general i d'actuacions al territori que les malmeten. Pensem que és imprescindible la creació d'una Associació que treballi en el seu coneixement, en la divulgació d'aquests valors i en la seva protecció, amb especial atenció a tres dels espais més rics en biodiversitat i alhora més amenaçats de les nostres comarques: la plana de la Selva, el tram baix i delta de la Tordera i l'estany de Sils.

A Orchis hi col·laboren biòlegs i naturalistes provinents de diversos àmbits professionals però amb objectius i interessos comuns, entre els que destaquen l'estudi, la gestió i la recuperació dels ecosistemes, la fauna, la flora i la resta del patrimoni natural i cultural de les comarques de la Selva, el Maresme, el Gironès i territoris propers, així com l'educació i la seducció ambiental, a més de la custòdia del territori en col·laboració amb particulars i administracions.

Tot això mitjançant activitats de seguiment d'espècies i ecosistemes, l'elaboració d'informes tècnics, articles i altres documents destinats a administracions, altres entitats i públic en general, i mitjançant la divulgació d'aquests valors en xerrades, cursets i altres activitats de participació, ja siguin d'elaboració pròpia o amb col·laboració amb altres entitats, administracions o particulars.

Així mateix, l'associació, quan sigui necessari, denunciarà i posarà en coneixement de les diferents administracions i del públic en general tots aquells fets i delictes ecològics o incompliments de les normes previstes per les Lleis en la defensa i protecció de la Natura.

Alguns dels projectes ja iniciats per l'Associació són el seguiment de les poblacions de rèptils i amfibis de la conca de la Tordera, amb especial atenció a les tortugues d'aigua, el seguiment de l'avifauna de Sils i la caracterització de les poblacions d'ocells d'espais agrícoles de la plana de la Selva.

Per a més informació,

orchis.naturalistes@gmail.com


Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme

Tordera, 15 de febrer de 2009

Més notícies per llegir 14 i 15/2/09...

El desdoblament de la N-II passarà a 500 metres del paratge del Vilar de Blanes
Diari de Girona 14/2/09

Foment aprova inicialment el projecte del traçat de la futura A-2 de Maçanet i Tordera, i Blanes s'hi mostra satisfeta tot i no ser "l'opció òptima"
.
L´autovia circularà a 500 metres de la zona del santuari del Vilar.
carles colomer

BLANES / MAÇANET / TORDERA E.BATLLE
El Ministeri de Foment acaba d'aprovar de forma inicial el projecte de l'últim tram del desdoblament de la N-II a la comarca de la Selva: fet que farà arribar la futura autovia A2 des de Maçanet de la Selva fins a Tordera. Aquest tram, d'uns onze quilòmetres de longitud, ha sofert canvis de traçat que beneficien el terme municipal de Blanes, ja que el projecte preveu que la futura autovia transcorri a 500 metres del paratge del santuari del Vilar i no només a 330, com es preveia al principi.
Que la carretera circulés tant a prop del paratge va suscitar que l'Ajuntament blanenc presentés tres contenciosos contra el traçat de desdoblament de la carretera, ja que segons el consistori afectava espais de valor ecològic. D'aquests recursos, els jutjats ja n'han desestimat dos i un encara s'ha de resoldre. Ara, aquest canvi de traçat per part de Foment, segons l'alcalde, Josep Trias (CiU), "ens fa sentir contents, tot i que no és una opció òptima".
Segons el batlle, el nou projecte, que fa pocs dies que ha arribat al consistori, "ens dóna una mica la raó, ja que passa per una zona més tangencial i més per Tordera", que és el que volia Blanes. Pel que fa l'últim recurs, Trias explica que "no es deu haver contestat pel col·lapse en la justícia".
Els treballs de desdoblament d'aquest tram que va de Maçanet de la Selva fins a Tordera tenen un cost de 250 milions d'euros, un pressupost elevat a causa de la seva complexitat orogràfica. Un cop s'hagi fet l'expropiació dels terrenys, es licitarà l'obra i es preveu adjudicar-la i poder engegar les obres durant el segon semestre d'aquest any.
Des de Maçanet de la Selva, l'alcalde, Alfons Soms (PSC), explica que encara no han pogut valorar el traçat del nou projecte perquè els acaba d'arribar, però "no sembla que hi hagi cap modificació aparent" al pas per aquest municipi. Tot i això, afirma que estudiaran si les al·legacions de tipus ambiental que van presentar "s'han inclòs en el projecte, ja que la carretera afecta molt territori de Maçanet": en concret, 58 finques. Pel que fa a Tordera, Diari de Girona va intentar localitzar l'alcalde d'aquesta població, Joan Carles Garcia (CiU), però no va ser possible.
La Selva, en obres
La N-II es troba en obres a bona part de la comarca de la Selva, ja que alberga quatre trams de la futura autovia. Per una banda, hi ha el projecte que s'acaba d'aprovar entre Maçanet i Tordera; de l'altra, el que va de Fornells (Gironès) a Riudellots de la Selva, que ha es va inaugurar el desembre del 2007 i que va acumular dos anys de retard. També hi ha en curs el tram que va de Caldes de Malavella fins a Sils, on les obres avancen a marxa lenta i es preveuen inaugurar a finals d'any; i finalment el que va de Sils fins a Maçanet de la Selva, que ha portat polèmica perquè a causa d'un sobrecost en el pressupost de les obres de desdoblament, l'empresa adjudicatària va decidir deixar de fer els treballs. Això ha obligat a la redacció d'un nou projecte d'aquest tram, on s'incorporaran al·legacions que en l'anterior projecte no s'havien inclòs. De moment, però, no hi ha data per reprendre aquestes obres.


L'Estat allunya de Blanes el traçat de l'N-II
El Punt 14.02.2009 JORDI COLOMER

Foment va publicar ahir l'aprovació provisional del traçat de l'N-II entre Tordera (Maresme) i Maçanet, que durant els darrers anys ha provocat una disputa entre la localitat maresmenca i Blanes. El traçat que ara defensa l'Estat és bàsicament el de l'opció nord, és a dir, el que s'allunya més de Blanes i passa més a prop de Tordera.

L'alcalde de Blanes, Josep Trias (CiU), es va mostrar ahir satisfet del traçat que ha aprovat el Ministeri de Foment, ja que en gran part recull les demandes de Blanes. «La diferència fonamental d'aquest nou traçat és que s'ha reculat cap a Tordera», va assenyalar Trias. L'alcalde va indicar que «passa poc pel terme municipal de Blanes» i va destacar com al més important que «la separació del santuari del Vilar passarà ara de 300 metres a 500». «Contents del tot, no ho estem, perquè tampoc no és ideal, però almenys no passa gairebé per Blanes», va dir com a balanç.

Actualment l'Ajuntament de Blanes estava esperant també una sentència judicial que fa referència al traçat. L'alcalde va dir ahir que el fet que aquesta sentència s'estigui endarrerint tant de temps podria ser perquè ja sabien que es produirien aquests canvis en el traçat.

Des de Tordera, fonts de l'Ajuntament van assenyalar ahir que aquest és el traçat que sempre havien defensat i que ara «el debat serà real», ja que el projecte ferm és sobre la taula. Tot i així, l'Ajuntament de Tordera esperarà uns dies a examinar el projecte i decidir si hi fa o no al·legacions.

El traçat de l'N-II entre Tordera i Blanes ha estat mol polèmic, i des de la vila selvatana es van tirar endavant tres recursos judicials, dos dels quals es van perdre, i fins i tot es va organitzar una manifestació l'any 2007 en defensa del santuari de Vilar que no va ser gaire reeixida i només va aplegar un centenar de persones. Des d'aquell moment la unitat d'acció política que hi havia hagut a Blanes contra aquell traçat va anar de baixa.



El PSC acusa l'alcalde de dir mentides en el tema de l'N-II
El Punt 15.02.2009 J.C.

El portaveu del PSC de Blanes, Josep Marigó, va acusar ahir l'alcalde, Josep Trias (CiU), de fer afirmacions falses amb referència a les declaracions en què afirmava que amb el nou traçat de l'N-II s'havia aconseguit augmentar la distància del santuari del Vilar de 300 a 500 metres. Marigó va afirmar que aquests 500 metres «hi han estat des del principi de la negociació, l'any 2002», i que totes les millores que recull ara el projecte es van negociar quan ell era l'alcalde de Blanes, i ara Trias, diu, les vol «capitalitzar».


Crítiques a l’alcalde de Blanes pel seu desconeixement sobre el traçat de la N-II
Malgrat confidencial 15/2/09

El Ministeri de Foment ha aprovat inicialment el projecte de desdoblament de la N-II entre Maçanet i Tordera. Aquest traçat avarca uns onze quilòmetres, la seva construcció costarà 250 milions d’euros i les obres està previst que comencin en poc més de sis mesos.Des de Blanes, l’alcalde Josep Trias (CiU) ha manifestat la seva satisfacció pel futur traçat ja que transcorrerà a 500 metres del Santuari del Vilar, i no a 330 metres com estava previst en un principi.Davant les manifestacions de Trias, el PSC de Blanes considera que l’afirmació de l’alcalde blanenc “és falsa ja que aquesta distància de 500 metres i el fet que la via passi tangencialment pel límit de Blanes són dues de les condicions que es van assolir l'any 2002 i es van anar millorant fins l'any 2004 a través de les negociacions entre els Ajuntament de Blanes i Tordera, la Generalitat, l'Estat i les entitats mediambientals i econòmiques amb interessos a la zona”.El desdoblament de la N-II al seu pas per Blanes ha estat motiu de discòrdia entre els diferents partits polítics locals. Ha provocat intensos debats socials i mobilitzacions i protestes veïnals. L’Ajuntament de Blanes va presentar tres contenciosos administratius entenent que el traçat afectava espais considerats de gran valor ecològic. Dos d’aquests contenciosos ja han estat desestimats i l’últim està pendent de resolució per part del jutge.




RIELLS I VIABREA E.BATLLE
Riells es gasta 180.000 euros en millores a la xarxa per deixar de contaminar el riu
Diari de Girona 15/2/09

L'ACA preveu actuacions a llarg termini i l'Ajuntament s'ha avançat connectant les noves canalitzacions a la depuradora
.

El riu Tordera. carles colomer

RIELLS I VIABREA E.BATLLE
L'emplaçament de la depuradora de Riells i Viabrea, situada al nucli urbà, i la manca d'unes bones canalitzacions que hi connectin han provocat que l'Ajuntament, després de detectar l'any passat que més d'un 70% de les aigües negres contaminen el riu Tordera, hagi decidit actuar i arreglar tot el sistema de bombament i, per tant, aconseguir que la major part de les aigües vagin a parar a la depuradora.
Aquest fet, explica el regidor de Medi Ambient, Manel Ortí (PSC), l'ha hagut de materialitzar el mateix Ajuntament fent una modificació de crèdit de 260.000 euros perquè l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) "no preveu actuar fins d'aquí a uns anys en aquest sentit". "Per coherència i per posar fi al delicte ecològic", el consistori ha invertit 180.000 euros en l'aprofitament de la depuradora, posant-hi bombes noves, reparant les basses i els decantaments de sòlids i líquids i, finalment, connectant a través d'un tub la major part de la xarxa de clavegueram a la depuradora.
Segons Ortí, gràcies a aquesta nova actuació, en aquests moments hi ha "prop d'un 80% de les aigües negres que ja van a la depuradora" i, per tant, han deixat de contaminar el riu Tordera, malmès durant anys per indústries i municipis que hi han abocat els seus residus de forma indiscriminada.
Aquesta mala pràctica, explica Ortí, fa tota la vida que es duu a terme en el municipi de Riells i Viabrea i "l'ACA ha de tenir en compte que és un delicte ecològic", assegura. Per aquest motiu, després que es fes una auditoria mediambiental del municipi durant l'any 2008, l'Ajuntament va informar l'ACA del que s'havia detectat però aquesta "ens va dir que tot anava a llarg termini i per això vam actuar".
Tot i això, explica l'edil, les converses entre ambdós institucions han continuat i ara, en breu, tindran una reunió on l'Ajuntament demanarà que se'ls subvencionin aquestes despeses, que no els pertocaven, explica Ortí. A més d'aquest ajut, la Diputació "ens ha dit de paraula que segurament n'obtindrem una de 90.000 euros", afirma l'edil.
Pel que fa als 80.000 euros restants que encara l'Ajuntament té per gastar en aquest tema de la reconducció de les aigües negres, els preveu invertir en breu en "acabar d'arreglar el bombament i deixar tota la xarxa de clavegueram de Riells i Viabrea connectada a la nostra depuradora".


Canviar la depuradora de lloc
Una de les altres lluites de Riells i Viabrea és el canvi d'ubicació de la depuradora. Ja que amb el nou Planejament Urbanístic que s'està gestant en aquests moments aquesta, que es va inaugurar l'any 2003, es trobaria "al mig de tots els serveis i quedaria tancada pel nucli urbà que s'està constituint". És per aquest motiu que el consistori ha sol·licitat a l'ACA que se'ls resitueixi aquesta planta en un altre indret.
De moment l'Ajuntament de Riells i Viabrea té tres propostes de l'ACA a sobre la taula i una de les que tindria "més sentit és aprofitar el creixement del polígon de Sant Celoni i Riells" i també, explica Ortí, "compartir-la amb Breda i la Batllòria (Vallès Oriental)", municipis veïns.