dissabte, 21 de maig del 2016

Riera de Santa Susanna entre Can Jordà i el coll de Faraó 20/5/2016


Aquest dijous 20/5/2016 per la Riera de Santa Susanna i voltants des de Can Jordà fins al Coll de Faraó, com a més destacat...

Desenes de larves de Salamandra comuna (Salamandra salamandra)
Desenes de capgrossos de Gripau comú (Bufo spinosus)
Desenes de capgrossos de Tòtil comú (Alytes obstetricans)

Mínim 3 Sargantanes roqueres (Podarcis muralis)
Unes 20 Sargantanes iberoprovençals (Podarlis liolepis)
1 Dragó comú (Tarentola mauritanica)

1 Cabirol (Capreolus capreolus) femella
1 Esquirol (Sciurus vulgaris)
1 Musaranya comuna (Crocidura russula)

1 Astor (Accipiter gentilis)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus), surt d'un niu ocupat a una alzina
1 Mussol comú (Athene noctua)
1 Puput (Upupa epops)
2 Oriols (Oriolus oriolus)
1 Tórtora (Streptopelia turtur)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Tudons (Columba palumbus)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
... entre molts altres

Sargantana roquera (Podarcis muralis)


Sobre les sargantanes roqueres (Podarcis muralis)...

M'han preguntat com diferencio les sargantanes roqueres (P. muralis) de les iberoprovençals (P. liolepis).

"Oficialment" les roqueres estàn sempre a cotes altes de muntanyes humides (Montseny, Guilleries, Pirineus, etc.) o rares a les parts altes de serres com el Montnegre i sempre al vessant interior. Recentment s'ha publicat per part de la SCH que també poden haber a la terra baixa però encara domina la idea anterior entre qui dona més veracitat a la bibliografia antiga arrossegada que a les observacions recents.

La podem observar a qualsevol bosc de ribera, aiguamoll, riu o riera a tota la Baixa Tordera fins gairebé a la línia de la costa, i a qualsevol zona forestal amb hàbitats humids del vessant costaner del Montnegre on resulten molt abundants però ens hem de fixar molt.

Els mascles són fàcils de distingir pel seu disseny cromàtic i pel seu gran ocel·lot (puntet) blanc envoltat de fosc sobre les popes davanteres. En femelles i juvenils aquests ocel·lots són menys visibles, costen una mica més de localitzar. i varien molt en tamany i tonalitat d'un exemplar a l'altre...


Els juvenils tenen tonalitats blavoses a la cua, i alguns mascles tonalitats blavoses i verdoses metàl·liques no sempre apreciables. En cas de dubte jo sempre m'inclino per la P. liolepis ja que poden tenir dissenys i colors molts variats, motiu pel qual sempre dic que he vist "mínim" alguns exemplars de P.muralis. El que no sempre puc és fotografiar a l'exemplar i em quedo amb les ganes quan es tracta d'un exemplar mascle colorit, per exemple.

Sargantana roquera (Podarcis muralis)

Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)


Larves de Salamandra (Salamandra salamandra)





Capgrossos de Tòtil comú (Alytes obstetricans)

Musaranya comuna (Crocidura russula)

Algunes imatges de la Riera de Santa Susanna...














La Bassa de Can Jordà...




Entorn de la Bassa de Can Jordà...





La Bassa de Can Jordà és un magnífic exemple d'un punt important per a l'herpetofauna local mal gestionada per desconeixement, ja que em consta que el propietari és un ornitòleg preocupat per la fauna local i recentment l'ha cercat per evitar l'ofegament d'animals grans.

Tot i això, la neteja de vegetació del voltnat i la impossibilitat de sortida d'algunes espècies d'amfibis i rèptils provoquen cada any centenars d'ofegaments.

Fa anys que visito la bassa i he pogut detectar la presència d'espècies com el tritó verd (Triturus marmoratus), la reineta (Hyla meridionalis), la Salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo spinosus), el gripau corredor (Epidalea calamita), el Tòtil (Alytes obstetricans), la Granota verda ibèrica (Pelophylax perezi), la serp d'aigua (Natrix maura) i la serp de collaret (Natrix astreptophora).

Aquest dijous, tot i la novetat que no es pot salabrar perquè l'han tancat...

mínim 7 Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)
mínim 3 Reinetes (Hyla meridionalis) escoltades
3 gripaus comuns (Bufo spinosus) que s'ofegaran inevitablement

mínim 2 Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
2 Sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus)

Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)  



Gripaus comuns (Bufo spinosus) que s'ofegaran


Les granotes verdes poden sobreviure mitjanament bé, les reinetes i tòtils són bones trepadores, però per a la resta d'espècies s'ha convertit en una veritable trampa mortal de la que no poden sortir i s'ofeguen.

Simplement mantenint el nivell d'aigua al màxim (no mig com ara) i tapissant la riba adjacent al camp amb fibra de coco o qualsevol altre geotextil amb vegetació herbàcia transformaria la bassa en el punt de reproducció d'amfibis més important de tot el municipi de Santa Susanna.

Nidificació de Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros) a les runes de Ca l'Esteve Burgada (Santa Susanna) 20/5/2016

Ahir 20/5/2016 hi havia mínim 3 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros) i mínim 2 nius ocupats a les runes de Ca l'Esteve Burgara (Santa Susanna), prop del Collet de Faraó, a la part alta de la Riera de Santa Susanna.



Vistes de Can Carreres (Calella) al fons amb la part alta de la Riera de Santa Susanna a primer pla...

Vistes del Coll de Faraò a sota, de la Serra de Coll de Porc al mig i d'Hortsavinyà (Tordera) al fons des del Turó de la Roca de Guilla...

Vistes de la Vall alta de la Riera de Vallmanya (Tordera) des del Coll de Faraò...



L'Ajuntament de Blanes no vol espigons i demana al ministeri que reposi sorra. El Punt Avui 21/5/2016

L'Ajuntament de Blanes no vol espigons i demana al ministeri que reposi sorra
El Punt Avui 21/5/2016

L'alcalde considera que els dics que proposava l'Estat tindrien massa impacte i demana un informe que justifiqui treure àrids de la Tordera


NURI FORNS - BLANES
L'Ajuntament de Blanes rebutja la possibilitat de construir espigons a la platja de S'Abanell, que era una de les propostes que havia fet arribar el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient al consistori. Segons va explicar l'alcalde, Miquel Lupiáñez, s'ha valorat l'impacte visual que tindrien els dos dics a la platja, ja que sobresortirien de l'aigua. “Són massa invasius”, va considerar. El que sí que valora l'Ajuntament és la possibilitat de portar sorra de la Tordera. A més, demanarà al ministeri que aporti sorra.

El ministeri aposta per la construcció dels dics i per reposar sorra del port d'Arenys i del delta de la Tordera. L'Ajuntament, ara, només veu factible l'aportació de sorra, però recorda que no pot sortir de la Tordera perquè l'ACA va dictaminar el 2003 una moratòria. “Si no hi ha un informe mediambiental i jurídic i tècnic potent, l'ACA no aixecarà aquesta moratòria”, va dir Lupiáñez. Per això, l'Ajuntament ha demanat al Servei de Costes un informe sobre l'impacte que tindria l'extracció de sorra del riu Tordera, per poder presentar-lo a l'ACA i aixecar la moratòria. Segons Lupiáñez, la sorra no es trauria de la llera, sinó d'una zona riu amunt, en una zona no protegida per la xarxa Natura 2000 (entre la GI-682 i el pont de l'autopista). “Intentarem fer una trobada amb l'ACA, el ministeri i els ajuntaments i resoldre aquesta incògnita, que fa massa anys que dura”, va dir l'alcalde.

La proposta del ministeri va ser rebutjada no només per l'Ajuntament, sinó també pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes i partits com la CUP i ICV-EUiA, que van presentar-hi al·legacions. El grup d'ICV-EUiA ha demanat, a més, que es convoqui la taula del delta de la Tordera, “que mai no s'ha convocat des que es va crear”, segons va explicar el regidor d'ICV-EUiA de Blanes Víctor Catalán.

LA DATA

2003 És l'any que l'ACA va dictar una moratòria d'extracció d'àrids de la Tordera.

LA FRASE

"Si no hi ha un informe mediambiental potent, l'ACA no aixecarà la moratòria"
Miquel Lupiáñez
ALCALDE DE BLANES

divendres, 20 de maig del 2016

Nou nat de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) al tram final de la Tordera (Blanes) 20/5/2016. Josep Calatallut


Nou nat de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) a la riba de Blanes del tram final del riu, a uns 150m de la platja, fotografiat per Josep Calatallut aquest matí 20/5/2016.

Font: www.twitter.com
Observador i fotografies: Josep Calatallut

Ja fa uns anys que es va poder confirmar la reproducció de l'espècie a la mateixa desembocadura, i any rere any s'observen i capturen nou nats a aquest i a altres trams de riu...

http://natura-tordera.blogspot.com.es/2010/04/nou-nat-de-tortuga-de-rierol-mauremys.html

Rebuig tècnic a l’extracció de sorra de la Tordera per regenerar platges. Ràdio Palafolls 20/5/2016

Rebuig tècnic a l’extracció de sorra de la Tordera per regenerar platges
Ràdio Palafolls 20/5/2016


El consistori es posiciona davant la intenció de l’Estat de recuperar la platja de s’Abanell de Blanes amb la sorra extreta, d’una banda, del fons marí davant d’Arenys i, d’altra banda, de la llera del riu Tordera al seu pas pel nostre municipi.

Una solució a la que ja han posat el crit al cel grups ecologistes. Ara també l’Ajuntament de Palafolls que creu que no només no és una solució sinó que posa en perill la regeneració natural de les platges del nord del Maresme.

La preocupació passa pels possibles efectes a l’aqüífer que serveix d’aigua potable a tota la zona i que endur-se la sorra al nord, provocarà que aquesta no s’acabi dipositant naturalment a les platges més properes. Oriol Bassa, tècnic de medi ambient, qualifica la pretensió de l’Estat de bestiesa i assegura que la sorra dipositada a s’Abanell se l’emportarà el primer temporal d’hivern.

No és l’única veu contrària a aquesta possible mesura. El Centre d’Estudis Avançats de Blanes també s’ha mostrat desfavorable a aquest document previ de projecte.

El centre va enviar un informe de més de 30 pàgines marcant els errors d’aquesta proposta. D’entrada, segons el CEAB, la platja de s’Abanell ja està estabilitzada i no requeriria els dics previstos. Sobre la necessitat de sorra, Rafa Sardà, investigador del centre recorda que Arenys ja està molt castigat per les extraccions passades i que a la Tordera no es pot treure sorra per llei. Sardà destaca que la majoria d’agents estan en contra del possible projecte.

El CEAB reclama una taula de diàleg amb el territori per buscar solucions definitives a la zona del Delta de la Tordera i no només actuacions reactives per solucionar aspectes puntuals.

dijous, 19 de maig del 2016

Escarbat daurat Carabus (Chrysocarabus) rutilans Dejean, 1826. Riera de Pineda (Tordera) 18/5/2016

Carabus (Chrysocarabus) rutilans rutilans Dejean, 1826

Escarbat daurat Carabus (Chrysocarabus) rutilans rutilans Dejean, 1826 observat a la Riera de Pineda (Tordera) aquest dimecres 18/5/2016.

He trobat molt poca informació sobre l'espècie a Catalunya, i cap ni una fa referència al Montnegre...


L'escarabat daurat (Carabus rutilans [= Chrysocarabus rutilans, Chrysotribax rutilans]) és una joia viva, un magnífic escarabat de més de 3 cm de longitud i color verd metal·litzat, lluent, amb reflexos de coure, magenta i daurat. Les llargues antenes i potes són més negres. Els èlitres tenen fossetes petites, més o menys alineades en 3 ratlles sobre cadascun dels èlitres. 
L'escarabat daurat és depredador de cucs, cargols i llimacs, als quals persegueix activament entre la fullaraca dels boscos humits. 
L'escarabat daurat té una àrea de distribució centrada al Pirineu Oriental, que s'estén per l'oest fins a Ordesa, pel sud travessa poc l'Ebre fins atènyer les muntanyes de Castelló i pel nord arriba a les valls de l'Aude i l'Arieja, a França.
S'han descrit diverses subespècies i formes de Carabus rutilans. A la sessió de la ICHN del 7 d'abril de l'any 1910, el soci Ferrer i Vert va presentar la nota titulada “Sobre el Carabus rutilans i ses varietats catalanes”. Enguany, el 2010 i amb aquesta altra nota, commemorem el seu centenari.

NOTAS COLEOPTOROLÓGICAS II
per F. Ferrer y Vert
Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural > 1910: 10, núm. 8-9 : novembre-desembre 1910

DEMANDA DE SERVEIS A LA PLATJA DE LA CONCA. Elmalgratenc.com 19/5/2016

DEMANDA DE SERVEIS A LA PLATJA DE LA CONCA
Elmalgratenc.com 19/5/2016


Dutxes, passarel·les d’accés fins a l’aigua, lavabos… Aquests són els serveis que demanden els usuaris habituals de la platja de la Conca, ubicada entre l’inici del camí de la Pomereda fins a la carretera de Mas Bages de Malgrat de Mar.

Alguns dels usuaris amb els qui ha pogut parlar aquest mitjà -d’altres ho han expressat a través de les xarxes socials-, consideren que es tracta d’un greuge comparatiu respecte a la resta de platges del municipi, que sí disposen d’aquests i altres serveis. Diuen que aquesta platja cada vegada la freqüenten més persones i “convindria destinar-hi més atenció”.

La platja de la Conca és la més ampla i amb més longitud del municipi. Des de fa quatre anys, s’hi desenvolupa el projecte de protecció i introducció d’espècies pròpies de la vegetació dunar.

Al·leguen contra el projecte de regenerar la platja de Blanes amb sorra d'Arenys. Diari de Girona 19/5/2016

Al·leguen contra el projecte de regenerar la platja de Blanes amb sorra d'Arenys
Diari de Girona 19/5/2016

L'Estat també proposa estabilitzar s'Abanell amb àrids de l'interior del riu Tordera i construir dos dics de 130 metres 

La platja de s´Abanell es veu afectada pels temporals marítims.

BLANES | EFE/DDG La plataforma Preservem el Litoral del Maresme ha presentat al·legacions al projecte inicial impulsat pel Ministeri de Medi Ambient per regenerar la platja de s'Abanell de Blanes amb l'extracció de sorra de la zona del port d'Arenys de Mar i de l'interior del riu Tordera, per estabilitzar la regressió que pateix aquesta platja a causa dels temporals marítims. Des de la plataforma han demanat al Ministeri que revisi aquesta actuació, que forma part del pla que va posar en marxa el Govern l'any passat per recuperar el litoral afectat pels temporals.

Segons explica aquesta entitat, el projecte realitzat per l'Estat, proposa la construcció de dos dics de 130 metres de longitud complementada amb l'aportació de 150.000 metres cúbics de sediment d'origen mixt: el marí, procedent del port d'Arenys, i el terrestre, del curs del Tordera. Una solució, aquesta última, que coincideix amb la del consistori blanenc, que ha proposat en reiterades ocasions a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) -qui té competència sobre el riu- extreure l'acumulació de sorra del tram baix de la llera del Tordera per dipositar-la a la platja de s'Abanell. Segons el consistori, aquesta mesura també solucionaria «la reducció de la capacitat de desguàs del pont del ferrocarril» que es produeix a causa de l'acumulació de sediments en alguns punts i que pot provocar que el riu es pugui «desbordar puntualment».

La plataforma destaca que s'oposen a la construcció d'aquests dics i que aposten per opcions menys agressives amb el medi ambient i amb una integració amb el paisatge. En aquest sentit, tot i que celebren que el Ministeri no prengui decisions unilaterals i hagi preguntat als afectats, van manifestar que els efectes seran «perjudicials» per al litoral d'Arenys i Tordera, tal com ha quedat «demostrat» amb actuacions dutes a terme aquests últims anys.

Un dels exemples que critiquen són els espigons geotèxtils instal·lats a Malgrat de Mar per mantenir la platja, amb sorra procedent d'Arenys, i que al final van desaparèixer. L'actuació, que va ser pionera a Catalunya, va representar una inversió d'1,1 milions i l'abocament a través de la draga de 114.000 metres cúbics de sorra del fons marí. Per això, des de la plataforma demanen que s'especifiqui com es restituirà la zona afectada per l'extracció de sorra i que es redacti un estudi de la repercussió que puguin tenir les actuacions. També sol·liciten que s'avaluï la repercussió econòmica del projecte i es justifiqui l'acció. A més de presentar les esmenes al Ministeri, Preservem el Litoral també posa aquestes al·legacions a disposició d'aquells ajuntaments que s'hi vulguin sumar i presentar escrits.

Preservem el Litoral del Maresme té com a objectiu lluitar per un nou model de gestió del litoral i agrupa diferents associacions i agents implicats, partits polítics, científics i persones a títol individual que volen parar el projecte aprovat pel Ministeri per regenerar les platges i que s'escoltin les peticions del territori.

Sol·licitud a Costes
Per la seva part, l'equip de govern blanenc (PSC, ERC i CiU) ja va avançar a finals d'abril que sol·licitarien a Costes la realització d'un informe sobre l'impacte ambiental que tindria l'extracció de la sorra de la llera del riu Tordera, per poder presentar-lo a l'ACA amb l'objectiu de què aixequi la moratòria de 2003, que prohibeix explícitament fer l'extracció d'àrids del riu.