Aquest dijous 20/5/2016 per la Riera de Santa Susanna i voltants des de Can Jordà fins al Coll de Faraó, com a més destacat...
Desenes de larves de Salamandra comuna (Salamandra salamandra)
Desenes de capgrossos de Gripau comú (Bufo spinosus)
Desenes de capgrossos de Tòtil comú (Alytes obstetricans)
Mínim 3 Sargantanes roqueres (Podarcis muralis)
Unes 20 Sargantanes iberoprovençals (Podarlis liolepis)
1 Dragó comú (Tarentola mauritanica)
1 Cabirol (Capreolus capreolus) femella
1 Esquirol (Sciurus vulgaris)
1 Musaranya comuna (Crocidura russula)
1 Astor (Accipiter gentilis)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus), surt d'un niu ocupat a una alzina
1 Mussol comú (Athene noctua)
1 Puput (Upupa epops)
2 Oriols (Oriolus oriolus)
1 Tórtora (Streptopelia turtur)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Tudons (Columba palumbus)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
... entre molts altres
Sargantana roquera (Podarcis muralis)
Sobre les sargantanes roqueres (Podarcis muralis)...
M'han preguntat com diferencio les sargantanes roqueres (P. muralis) de les iberoprovençals (P. liolepis).
"Oficialment" les roqueres estàn sempre a cotes altes de muntanyes humides (Montseny, Guilleries, Pirineus, etc.) o rares a les parts altes de serres com el Montnegre i sempre al vessant interior. Recentment s'ha publicat per part de la SCH que també poden haber a la terra baixa però encara domina la idea anterior entre qui dona més veracitat a la bibliografia antiga arrossegada que a les observacions recents.
La podem observar a qualsevol bosc de ribera, aiguamoll, riu o riera a tota la Baixa Tordera fins gairebé a la línia de la costa, i a qualsevol zona forestal amb hàbitats humids del vessant costaner del Montnegre on resulten molt abundants però ens hem de fixar molt.
Els mascles són fàcils de distingir pel seu disseny cromàtic i pel seu gran ocel·lot (puntet) blanc envoltat de fosc sobre les popes davanteres. En femelles i juvenils aquests ocel·lots són menys visibles, costen una mica més de localitzar. i varien molt en tamany i tonalitat d'un exemplar a l'altre...
Els juvenils tenen tonalitats blavoses a la cua, i alguns mascles tonalitats blavoses i verdoses metàl·liques no sempre apreciables. En cas de dubte jo sempre m'inclino per la P. liolepis ja que poden tenir dissenys i colors molts variats, motiu pel qual sempre dic que he vist "mínim" alguns exemplars de P.muralis. El que no sempre puc és fotografiar a l'exemplar i em quedo amb les ganes quan es tracta d'un exemplar mascle colorit, per exemple.
Sargantana roquera (Podarcis muralis)
Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
Larves de Salamandra (Salamandra salamandra)
Capgrossos de Tòtil comú (Alytes obstetricans)
Musaranya comuna (Crocidura russula)
Algunes imatges de la Riera de Santa Susanna...
La Bassa de Can Jordà...
Entorn de la Bassa de Can Jordà...
La Bassa de Can Jordà és un magnífic exemple d'un punt important per a l'herpetofauna local mal gestionada per desconeixement, ja que em consta que el propietari és un ornitòleg preocupat per la fauna local i recentment l'ha cercat per evitar l'ofegament d'animals grans.
Tot i això, la neteja de vegetació del voltnat i la impossibilitat de sortida d'algunes espècies d'amfibis i rèptils provoquen cada any centenars d'ofegaments.
Fa anys que visito la bassa i he pogut detectar la presència d'espècies com el tritó verd (Triturus marmoratus), la reineta (Hyla meridionalis), la Salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo spinosus), el gripau corredor (Epidalea calamita), el Tòtil (Alytes obstetricans), la Granota verda ibèrica (Pelophylax perezi), la serp d'aigua (Natrix maura) i la serp de collaret (Natrix astreptophora).
Aquest dijous, tot i la novetat que no es pot salabrar perquè l'han tancat...
mínim 7 Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)
mínim 3 Reinetes (Hyla meridionalis) escoltades
3 gripaus comuns (Bufo spinosus) que s'ofegaran inevitablement
mínim 2 Sargantanes iberoprovençals (Podarcis liolepis)
2 Sargantanes cuallargues (Psammodromus algirus)
Granotes verdes ibèriques (Pelophylax perezi)
Gripaus comuns (Bufo spinosus) que s'ofegaran
Les granotes verdes poden sobreviure mitjanament bé, les reinetes i tòtils són bones trepadores, però per a la resta d'espècies s'ha convertit en una veritable trampa mortal de la que no poden sortir i s'ofeguen.
Simplement mantenint el nivell d'aigua al màxim (no mig com ara) i tapissant la riba adjacent al camp amb fibra de coco o qualsevol altre geotextil amb vegetació herbàcia transformaria la bassa en el punt de reproducció d'amfibis més important de tot el municipi de Santa Susanna.
.jpg)
