dissabte, 24 de novembre del 2018

Pla de Grau (Malgrat de Mar) 24/11/2018


Aquesta tarda pel Pla de Grau (Malgrat de Mar)...

1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
5 Esplugabous (Bubulcus ibis)
4 Fredelugues (Vanellus vanellus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Garses (Pica pica)
mínim 1 Tord comú (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
mínim 4 Cogullades vulgars (Galerida cristata)
mínim 12 Aloses vulgars (Alauda arvensis)
Titelles (Anthus pratensis)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
uns 20 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
unes 20 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
mínim 6 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
mínim 2 Pinsans mecs (Fringilla montifringilla)
uns 100 Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
1 Gratapalles (Emberiza cirlus)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Trists (Cisticola juncidis)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Verdums (Carduelis chloris)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Algunes imatges del Pla de Grau (Malgrat de Mar)...

Desembocadura de la Tordera 22/11/2018 Robert Manzano i Xesco Macià, Font: ornitho.cat

Observacions de Robert Manzano i Xesco Macià d'aquest dijous 22/11/2018 a la desembocadura de la Tordera...

6 Ànecs cuallargs (Anas acuta)
1 Ànec griset (Anas strepera)

Font: www.ornitho.cat
Observadors: Robert Manzano i Xesco Macià

Pla de Grau (Malgrat de Mar) 22/11/2018 Robert Manzano i Xesco Macià, Font: ornitho.cat

Observacions de Robert Manzano i Xesco Macià d'aquest dijous 22/11/2018 al Pla de Grau (Malgrat de Mar)...

2 Fredelugues (Vanellus vanellus)
12 Daurades grosses (Pluvialis apricaria)
1 Pinsà mec (Fringilla montifringilla)

Font: www.ornitho.cat
Observadors: Robert Manzano i Xesco Macià

2 Alcidae no identificats (Alcidae sp.) a Santa Susanna 22/11/2018 Robert Manzano i Xesco Macià, Font: ornitho.cat

2 Alcidae no identificats (Alcidae sp.) observats per Robert Manzano i Xesco Macià aquest dijous 22/11/2018 al mar cap al nord davant Santa Susanna.

Font: www.ornitho.cat
Observadors: Robert Manzano i Xesco Macià


Arenys de Munt 24/11/2018 Núria Català i Vilanova. Font: ornitho.cat

Observacions i fotografies de la Núria Català i Vilanova d'avui a Arenys de Munt...

1 Astor (Accipiter gentilis)...
2 Aligots comuns (Buteo buteo)...
8 Pit-rojos (Erithacus rubecula)...
1 Pardal xarrec (Passer montanus)...

Font: www.ornitho.cat
Observadora i fotografies: Núria Català i Vilanova

Sobre el risc de tsunami al delta de la Tordera 24/11/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

Enric Sagristà Hace 2 horas
El risc amb més probabilitat d'esdevenir al delta de la Tordera és el de tsunami asociat a esllavissaments submarins del front deltaic. La probabilitat és baixa però tenim evidencies d'aquest nou risc mai considerat a la zona. En tot cas estem parlant de tsunamis petits!

Pel que fa al risc que més heu votat, el de subsidencia, hem de dir que no te gaire magnitud al delta de la Tordera per dos motius: 1) el material groller poc compactable i 2)la relativa proximitat del sòcol granític

El segon risc més probable de llista és el sísmic. Al delta de la Tordera hem identificat diverses falles, de les quals hi ha evidencies d'activitat recent en temps geològic. Cal dir però que és un fenòmen de molt baixa freqüència i intensistat

Per últim, no tenim constancia de cap fenòmen volcànic a la zona, per tant, a priori, no existeix el risc volcanic al delta de la Tordera

En respuesta a 
Evidències de quin tipus? Sedimentari? O geofísiques? Hi ha testimonis quaternaris sedimentaris?

En base a batimetries i perfils sismics. Si hi ha testimonis quaternaris. De fet hi ha una esllavisada registrada a finals dels anys 90 pero el tsunami resultant va ser quasibe inapreciable

En respuesta a 
Evidències d'esllavissades entenem? O de petits tsunamis? (Ostres, interesant. consti que apostava pel sísmic per les falles i pel gran terratrèmol a Malgrat, ni idea, només pregunto). Hi ha graus de tsumanis? (tipus escala o probabilitat com el sísmic. Ni idea tampoc, consti).

En respuesta a 
Evidencies d'esllavissades i ara estem treballant amb tema de registre de petits tsunamis. De totes maneres, aquestes esllavisaden tenen el potencial per causar petits tsunamis que podrien causar, com a molt, algun problema a la franja costanera més propera, res com indonesia eh

En respuesta a 
Els tsunamis, que jo tingui entes, no tenen grau... Normalment es parlar de l'altura de la ona generada per classificar-los. Els tsunamis es generen x desplaçament de massa d'aigua verticalment a causa d'un altre fenomen, en el nostre cas una esllavisada submarina. Cal investigar

En respuesta a 
Es molt més probable una esllavisada del front deltaic que un terratrèmol important. Fins i tot, probablement, un terratrèmol important desencadenaria una esllavissada i per tant un tsunami (per l'esllavissada, no el terratrèmol) m'explico?

Si. Queda clar, gràcies.

Consti que escombro cap a casa... Es podria dir, doncs, que la desastibilització del front deltaic per acció antròpica (la draga per ampliar platges, per exemple) pot incrementar el risc de tsunami (per esllavissada) al delta?

Totalment! De fet ho hem considerat en el moment d'avaluar el risc. L'esllevissada de finals dels 90 està provocada per els dragats del 94.

Afegit...

En respuesta a  
Gran terratrèmol de Malgrat?

En respuesta a  

Merci!

Bibliografia: Protocol per a l’avaluació de l’estat ecològic dels prats de la muntanya mitjana del nord-est de Catalunya. 2018 Andreu Salvat i Carme Casas

A la Baixa Tordera, tot i ser al litoral mediterrani, una de les característiques principals és la presència d'hàbitats i comunitats vegetals de la muntanya mitjana (i fins i tot atlàntiques o centreeuropees) fins a la mateixa línia de la costa compartint territori amb les típicament mediterrànies litorals.

Per aquest motiu, "encara" podem trobar aquí alguns retalls (tant a l'Alt Maresme com al Baix Montseny i La Selva) dels antics (i abundants) prats de muntanya mitjana del nord-est de Catalunya de les planes al·luvials de la Tordera o en mosaic amb altres comunitats a les valls i muntanyes properes.

"Miraculosament" tot i la gran transformació del territori, i segons aquest Protocol, algunes d'elles en estat de conservació bo.

Veure també...

Los prados de guadaña de la región mediterránea de Catalunya
LOS PRADOS DE GUADAÑA DE LA REGIÓN MEDITERRÁNEA DE CATALUNYA (NE PENÍNSULA IBÉRICA)
Por G. Mercadal, J. Gesti, M. Corominas & L. Vilar

Texto completo

MERCADAL, G.; GESTI, J.; COROMINAS, M. & VILAR, L. 2003. Los prados de guadaña de la región mediterránea de Catalunya. Pastos, XXXIII(2): 219-232.


Parcs de Catalunya 23 nov.
El edita un Protocol elaborat per Andreu Salvat i Carme Casas per a l’avaluació de l’estat ecològic de prats, com a eina senzilla per determinar l’estat de conservació de prats naturals.Disponible a centres i

S’edita un Protocol per a l’avaluació de l’estat ecològic dels prats de la muntanya mitjana del nord-est de Catalunya
Parcs de Catalunya 21/11/2018

El protocol és una eina per poder determinar de manera senzilla l’estat de conservació dels prats naturals. La metodologia permet avaluar la riquesa florística dels prats a partir de la presència de plantes indicadores de bon estat ecològic. Aquest protocol està adaptat per a ser utilitzat a la muntanya mitjana del nord-est de Catalunya.

En el marc del “Projecte de coneixement, millora i conservació de les pastures del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (2009-2012)” l’any 2010 des del Parc Natural es va elaborar una primera metodologia per a l’avaluació de l’estat de conservació dels prats.

Amb aquesta metodologia es perseguia l’obtenció d’un model estandarditzat per avaluar l’estat de conservació de les pastures de manera relativament senzilla i que fos aplicable per qualsevol persona amb uns mínims coneixements botànics. Es va partir d’un model implantat en parcs naturals de França i d’Alemanya (Mestelan et al., 2007) que es va adaptar a les característiques i els condicionants del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

L’any 2014 es va elaborar el “Protocol per a l’avaluació de l’estat ecològic dels prats. Adaptació per a la muntanya mitjana del nord-est de Catalunya”, document en què es va recollir una versió evolucionada de la proposta inicial presentada l’any 2010.

La base de la metodologia per a l’avaluació de l’estat de conservació de les pastures consisteix en la realització d’un transsecte del prat en què s’han d’identificar una sèrie d’espècies de flora indicadores de bon estat ecològic, i en funció del nombre d’espècies identificades es cataloga l’estat de conservació del prat.

L’any 2015 es va il·lustrar el llistat d’espècies per tal de facilitar-ne la identificació en l’avaluació que es fa a camp. Aquesta guia es va poder portar a terme gràcies a la cessió de bona part de les imatges per part de www.floracatalana.cat.

Enguany, s’ha elaborat i editat el document complet “Protocol per a l’avaluació de l’estat ecològic dels prats. Adaptació per a la muntanya mitjana del nord-est de Catalunya” que es pot consultar al Centre de Documentació i a la pàgina  web del Parc Natural. A més, també es disposa d’exemplars en format paper per poder utilitzar com a eina de camp.

El Protocol ha estat desenvolupat pels botànics Andreu Salvat, de l’empresa Aprèn, Serveis Ambientals, i Carme Casas, de la Universitat de Vic-UCC.


divendres, 23 de novembre del 2018

3 Bernats pescaires (Ardea cinerea) costa amunt sobre Poblenou (Pineda de Mar) 23/11/2018

3 Bernats pescaires (Ardea cinerea) volant junts aquesta tarda costa amunt sobre Poblenou (Pineda de Mar).

Entre Palafolls i Tordera (lloc sense determinar) 23/11/2018 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'avui entre Palafolls i Tordera (riu? aiguabarreig amb la riera de Vallmanya? Terciari de l'EDAR Tordera? Gravera de Palafolls?)...

1 Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)
pescant
5 Xarxets comuns (Anas crecca)
4 Cabussets (Tachybaptus ruficollis)
2 Rasclons (Rallus aquaticus)
1 Becadell comú (Gallinago gallinago)
3 Blauets (Alcedo atthis)
mínim 175 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
2 anellats
3 Repicatalons (Emberiza schoeniclus)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà