La Natura a la Baixa Tordera: 2010-01-17

dissabte, 23 de gener del 2010

Sobre els horts urbans i periurbans, i la “pesca” de subvencions. 22/1/10

Doncs és que la qüestió s’apropa més a la burla que a la realitat, i no és una broma de mal gust, no.

Resulta que a moltes localitats (pobles) del nostre país, aquest país que tothom vol dominar i domesticar però que no agrada (i és que allò que t’agrada no ho vols canviar), la transformació del món rural a l’urbà ha comportat una “sèrie d’efectes secundaris” que amb el temps han esdevingut “normals”, o més correctament... “considerats normals”.

Un d’aquests “efectes secundaris” de la homogeneïtzació del territori (urbanització i pèrdua d’identitat pròpia), d’entre molts altres, és la proliferació d’horts i barraques als espais urbans i periurbans.

No estem parlant d’aquell hort familiar per al consum propi que, al costat del Mas o de la casa, constituïa un recurs alimentari més per a la família, important tot s’ha de dir, integrat al paisatge quotidià i arrelat a la nostra societat.

No estem parlant d’aquell espai familiar on la persona (nom que es fa servir actualment per definir la unitat electoral) recol·lectava les seves verdures, fruites o llegums, o tenia cura dels seus animals de granja que els proporcionaven ous i carn, fent servir aquells elements bàsics per a la producció de que es disposava (parlem d’aigua, matèria orgànica, terra, llum, ...), i sempre de manera ordenada i adaptada a cada territori i temporada. A tothom, amb aquesta descripció, li ve al cap aquella fotografia de la família amb les tomaqueres darrera. O aquella olor, olor de veritat, que t’impregnava tot... ummmm!!!! . O a qui no li ve al cap el punyeter gall matiner, etc, etc, etc,... . No parlem d’aquest hort, no. Malauradament.

Tampoc estem parlant d’aquell hort “industrialitzat” que ha transformat el paisatge agrícola de les nostres valls i dels nostres deltes, amb hivernacles, tubs, aspersors i plàstics on abans hi havia camps de cereal, vinyes o prats, i que han malmès l’equilibri natural que durant segles ens va proporcionar un paisatge ric (en tots els sentits) i únic... propi. Bé, darrerament s’ha posat de moda l’idea de que els agricultors són els jardiners de la nostra terra, més o menys, els responsables del paisatge... però cal recordar que aquests “jardiners” no tenen res a veure amb aquell “hort industrial” que, per contra, desfà en poc temps la feina de segles d’història i patrimoni cultural i paisatgístic del nostre “estimat” país.

Tampoc parlem d’aquesta “indústria alimentària” que va néixer fruit d’un procés, per ordre, industrialitzador, migratori, urbanitzador i consumidor. Que va néixer del canvi de la població i de les seves necessitats urbanes i que, desarrelada, necessita d’un Super o d’un mercat per aportar aquelles vitamines i proteïnes que no pot recol·lectar des d’un cinquè segona. I que ara, fruit de la seva pròpia industrialització, plora per la seva pròpia subsistència, i és que aquí ja no regnen aquells elements bàsics per a la producció, si no la química, el gasoil i les regles de mercat.

Aquí, i ara, de lo que estem parlant és d’unes parcel·les que uns senyors (persones i/o unitats electorals) que ni necessiten conrear la terra per aportacions pròpies o familiars de vitamines, ni treballen a la indústria alimentària, i que lo que fan és fer servir un tros de terra (normalment de propietat pública i destinada a altres necessitats, i en alguns casos privada però de manera irregular) per entretenir-se, recordar vells temps, emmagatzemar trastos, plantar flors, o guardar el gos... totes elles coses respectables i lliures, però no on es fa ni de la manera com es fa.

I és que aquí, i ara, estem parlant dels petits horts que, aquí i allà, apareixen als camps i erms adjacents als nuclis urbans (blocs de pisos, carrers, aparcaments,... ) i oblidats pels seus propietaris o pendents d’urbanitzar, a les lleres dels rius (aquell terreny que no és de ningú i és de tothom al mateix temps), a les clarianes dels bosc proper, etc, etc, etc,... , i que donada la seva “precarietat” legal (vaja!, que si ningú diu res doncs de moment vaig fent), la seva estructura i disseny no deixa de ser una taca a aquell paisatge o fotografia que hom espera trobar. No dir res del dany ecològic que representa en molts casos quan, un bosc de ribera o un prat humit esdevé un munt de barraques, plàstics i ferralla a mena de tanques entre les diferents parcel·les. Segur que tothom, aquesta imatge, la recorda d’un lloc proper.

Aquests horts, tot i “considerats normals” per a molts, són un problema per allò que és de tots.

Com s’ha arribat fins aquí?... Doncs per moltes circumstàncies però que gairebé sempre són les mateixes que per a qualsevol altre problema social, paisatgístic, natural o cultural del nostre país... deixadesa, permissivitat, manca de responsabilitat, buit legal,...

D’acord, calen eines per fer front a aquest fenomen, i ja existeixen algunes com els Plans Generals d’Ordenació Municipal (que tots els municipis tenen però que no s’apliquen), Lleis i Decrets varis referents a la protecció o “ordenació” del territori (aplicable arreu però... que no s’aplica), etc, etc, etc,... . Però com que lo que actualment mou a les administracions per a l’aplicació d’aquestes mesures són els incentius i la imatge (i és que cal recordar que tothom som persones -unitats electorals- i de lo que es tracta és de fer allò que més gent recolza, no lo correcte), calen noves eines... incentius i imatge.

Així neixen les subvencions, i com no podia ser d’altre manera, una per “millorar” la qualitat dels horts urbans i periurbans existents (incentius) i “fomentar” la creació d’horts socials destinats a l’autoconsum (imatge). Amb guia de com fer-ho i tot...

Horts urbans i periurbans (2a edició)

Destinataris... ens locals i entitats.

La idea bàsica i fonamental d’aquesta mena de subvencions és, o així hauria de ser, la de donar alternatives per orientar i regular una situació que, ja que no podem –volem- solucionar, la puguem dirigir cap a on menys perjudicis causi al bé de tots (paisatge, biodiversitat,...) i a la vegada, si pot ser, beneficiï a qui realment ho necessita... aquesta és la teoria, no?

Evidentment les situacions irregulars, com per exemple aquella persona –unitat electoral- que ha talat un bosc de ribera “protegit” o malmès un camp per fer-se un hort, amb plantes ornamentals i gossos lligats, no toquen... no interessen.

Bé, fins aquí lo que podem considerar “normal” o, dit d’altre manera... “lo habitual”.

Lo que no és “normal”, o almenys no l’hauria de ser, és que un “ens local o entitat” faci servir les eines de que disposa per allò que en principi es busca evitar... fer horts allà on no existia la possibilitat o perill de fer-ho, i a costa del medi natural. Quan el responsable és una regidoria “de medi ambient” o una entitat “naturalista”... doncs és que la qüestió s’apropa més a la burla que a la realitat, i així he començat aquest escrit.

El problema –burla- no ve d’aquí només, i és que es tracta d’un problema –burla- major... Interessa molt més la subvenció –incentius i imatge- que la seva finalitat –protecció i ordenació- , i és molt trist veure com ens locals i entitats es preocupen més de la seva continuïtats i rendibilitat que de les seves finalitats. És lo que jo sempre he dit... la “pesca” de subvencions.

Evidentment m’intento explicar...

La finalitat d’un ens local o d’una entitat (regidoria de Medi Ambient, Fundació o Associació naturalista, per exemple) és allò que les ha originat... la protecció i la millora i del Medi Ambient i/o Medi Natural, per exemple. Bàsicament, no és el moment d’allargar-se més.

Per assolir aquests objectius –finalitats- calen recursos humans i econòmics, evidentment, i les subvencions encaminades a la protecció i millora del Medi Natural –rural inclòs- són, avui dia, imprescindibles. En el cas d’un ens local –regidoria- s’ha de tenir en compte que el treball ja està remunerat de sobres (i 40h setmanals per càrrec o tècnic donen per molt) i que els ajuntaments disposen de recursos econòmics propis, altre cosa són les prioritats de a on destinar aquests recursos, però no és aquest el tema d’avui i simplement ho comento.

Aquests recursos –eines- han de ser utilitzats, doncs, en la protecció i millora del Medi Natural (aplicable a tots els àmbits, s’entén), ja sigui de manera directa o fomentant noves eines... participació, difusió, integració, estudis, etc, etc, etc,... . Però les eines, i aquí està la trampa, mai poden ser una finalitat d’un ens local o d’una entitat... simplement són eines.

Problema... quan un ens local o una entitat es preocupa més de les eines –subvencions, estudis, participació,...- que de la seva finalitat –protecció i millora del Medi Natural-.

Problema major... quan un ens local o una entitat te com a finalitat la cerca de subvencions, difusió, etc,... –eines- oblidant, ignorant o substituint la protecció i millora del Medi Natural.

Problema encara major... quan un ens local o una entitat te com a finalitat la cerca de subvencions, difusió, etc,... –eines- a costa de degradar el Medi Natural.

I aquí tenim el problemón, com sempre...

L’AJUNTAMENT NEGOCIA AMB PROPIETARIS DE TERRENYS PROPERS AL RIU TORDERA PER FER HORTS OBERTS A LA CIUTADANIA. EL REGIDOR DE MEDI AMBIENT, CARLES AULET ÉS AVUI EL CONVIDAT A L’ENTREVISTA AMB ELS POLÍTICS DE CADA DIMECRES.
Ràdio Tordera 20/1/10

L’ajuntament de Tordera està negociant amb propietaris de terrenys situats al costat del riu Tordera, propera a la zona del Torho per adjudicar parcel·les per fer horts oberts i adreçats a la ciutadania del municipi. L’objectiu seria que els adjudicataris poguessin utilitzar aquestes parcel·les per conrear productes destinats al seu consum familiar. El regidor de medi ambient, Carles Aulet ens explica aquesta iniciativa.
.
Les negociacions entre l’ajuntament i propietaris continuen obertes i un cop finalitzin, el consistori obrirà el procés per adjudicar les parcel·les i establirà el funcionament dels horts. El regidor de medi ambient, Carles Aulet és avui el convidat a l’entrevista amb els polítics de cada dimecres. Entrevista que podreu escoltar integrament després de l’informatiu de les 10 mati i 10 nit o a través de la pàgina www.radiotordera.cat

...............

En aquest cas, i pel que jo entenc, s’intenta a més a més donar una sortida econòmica –particular- a uns terrenys que aspiraven a ser urbanitzats –industrialitzats- però que no estan ben ubicats i comunicats (un dels motius, si no el principal, de la manca de demanda per part d’empreses tot i les aspiracions privades i municipals).

La zona queda molt allunyada del casc urbà i s’ha d’arribar en vehicle propi, a més de 2kms i amb accés difícil. Ni urbà ni periurbà, vaja. Surt més econòmic comprar les verdures al Super que anar fins allà 2 dies... a qui adjudicaran les parcel·les??? O els posaran un Bus???

La manca d’espais oberts i lliures de pressió humana a les ribes del riu és una problemàtica en augment a tota la conca del Tordera, i els camps del costat del Torho són molt importants per a la biodiversitat del municipi (tortugues de rierol, aus migratòries i reproductores, connector biològic,...).

Existeixen milers de m2 de terreny urbà i periurbà degradats, inclosos els de la Mullera per exemple, que podrien ser destinats a aquesta finalitat si és lo que realment volen... adjudicar parcel·les per fer horts oberts i adreçats a la ciutadania del municipi.

Només hi ha dues possibilitats per a aquesta ubicació... que els terrenys són tirats de preu (ho dubto molt) o que aquí es vol tornar un favor.

I clar... la pesca de la subvenció.

divendres, 22 de gener del 2010

Les Llobateres (Sant Celoni) 22/1/10. David Caballé

Observacions de David Caballé...
.
continuen els 4 ànecs grisets (Anas strepera)
continua 1 xarxet comú (Anas crecca)
1 cabusset (Tachybaptus ruficollis)
uns 40 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
1 oca egípcia (Alopochen aegyptiaca)
1 agró blanc (Egretta alba)
1 bernat pescaire (Ardea cinerea) al riu
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
... entre altres.

Des del Castell d’ Hostalric 22/1/10. David Caballé

Observacions d’avui d’en David Caballé des del Castell d’ Hostalric...

>6 durbecs (Coccothraustes ccocothraustes) a una pollancreda del riu
2 perdius roges (Alectoris rufa) als camps propers
3 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
... entre altres.

Falcó pelegrí (Falco peregrinus) a Malgrat de Mar 22/1/10. David Caballé

Avui en David Caballé ha vist un falcó pelegrí (Falco peregrinus) als turons de Can Palomeres (Malgrat de Mar), molt a prop de la carretera N-II.

Aus marines davant el Pla de Llobet (Santa Susanna-Pineda de Mar) 22/1/10. Enric Badosa

Font: http://www.ornitho.cat/

Observador: Enric Badosa

4 Gavots (Alca torda), tres junts
17 Cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)
2 Mascarells (Morus bassanus) adults
185 Baldrigues (Puffinus sp.)
La majoria són balears (Puffinus mauretanicus) però algunes són mediterrànies (Puffinus yelkouan)
2 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 Gavià fosc (Larus fuscus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
Gavines vulgars (Larus ridibundus)

I 20 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) a la Pilona de Malgrat de Mar

Els pagesos denuncien els abusos de les grans cadenes d'hipermercats. Malgrat Confidencial 22/1/10 (Vídeo)

Els pagesos denuncien els abusos de les grans cadenes d'hipermercats
Malgrat Confidencial 22/1/10 (Vídeo)

Al YouTube...

http://www.youtube.com/watch?v=u4TTiIIGiIA&feature=player_embedded

Els pagesos diuen prou als 'abusos' dels Súpers. Diari Maresme 22/1/10

Els pagesos diuen prou als 'abusos' dels Súpers
Diari Maresme 22/1/10
.
Unió de Pagesos ha convocat avui divendres concentracions davant de diversos supermercats de Catalunya, per exigir que s'aturin el que consideren "abusos" de les grans cadenes de distribució sobre pagesos i consumidors.
.
Amb el lema 'Preus justos al camp i la ciutat' reclamen que les autoritats de competència i de consum de la Generalitat "actuïn ja", segons han avançat en un comunicat. El sindicat ha denunciat que les grans cadenes de distribució alimentària abusen de la seva posició de domini al mercat. Segons els pagesos, aquestes superfícies imposen "preus ruïnosos" als productors agraris i marges comercials "abusius".
.
Aquest matí, a partir de dos quarts de dotze, membres del sindicat agrari es manifesten davant el centre Carrefour de Santa Susanna, entre altres supermercats d'arreu de Catalunya.

1/8 Pla de La Júlia (Tordera) 21/1/10… ITINERARI SENCER

Aquest és un itinerari complet que permet visitar tots els ambients naturals del Pla de La Júlia (Tordera), des del riu i les basses fins als turons que el separen del Pla de Can Golba, i visitant els diferents conreus, erms i plantacions que l’integren.

Donada la gran varietat, quantitat i diferència d’ambients, aquest posts ho divideixo en 6 parts per poder accedir a les imatges de manera ordenada...

2/8 Pla de La Júlia (Tordera) 21/1/10… Les basses de Torho
3/8 Pla de La Júlia (Tordera) 21/1/10… El riu a l’alçada del Torho
4/8 Pla de La Júlia (Tordera) 21/1/10… Entre el Pla de Can Golba i Can Buscà
5/8 Pla de La Júlia (Tordera) 21/1/10… L’estany de La Júlia i entorn
6/8 Pla de La Júlia (Tordera) 21/1/10… Pel riu Tordera a l’alçada de La Júlia
7/8 Pla de La Júlia (Tordera) 21/1/10… Creuant el Pla pels camps

Malauradament, avui semblava més una visita d’obra que un passeig naturalista...

8/8 Pla de La Júlia (Tordera) 21/1/10… L’ACA i ATLL

I fruit d’aquesta varietat, aquestes són les aus observades avui a tot el recorregut...

3 aligots comuns (Buteo buteo)
1 astor (Accipiter gentilis) en vol alt
Mínim 2 esparvers vulgars (Accipiter nisus)
1 falcó pelegrí (Falco peregrinus) volant sobre el riu a poca alçada
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 mussol comú (Athene noctua) a les runes del Molí
1 cornella negra (Corvus corone) volant
1 martinet blanc (Egretta garzetta) al riu
1 esplugabous (Bubulcus ibis) volant
1 blauet (Alcedo atthis) mascle al riu
Gavians argentats (Larus michahellis) volant
Unes 50 titelles (Anthus pratensis)
Mínim 3 grassets de muntanya (Anthus spinoletta)
>40 cueretes blanques (Motacilla alba)
3 cueretes torrenteres (Motacilla cinerea) al riu
Mínim 2 cogullades vulgars (Galerida cristata)
1 faisà (Phasianus colchicus) mascle
2 picots garser grossos (Dendrocopos major)
>4 picots verds (Picus viridis)
Mínim 1 pica-soques blau (Sitta europaea)
Uns 10 raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Mínim 4 grives (Turdus viscivorus)
>20 tords comuns (Turdus philomelos)
>15 merles (Turdus merula)
>5 tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia var. domestica)
Unes 35 tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
>6 mallerengues emplomallades (Parus cristatus) juntes
Mínim 5 mallerengues petites (Parus ater) a les copes d’uns pins
Mínim 4 bruels (Regulus ignicapillus)
Uns 10 lluers (Carduelis spinus), mínim
>20 repicatalons (Emberiza schoeniclus)
1 trist (Cisticola juncidis), potser 2
Uns 12 passerells comuns (Carduelis cannabina) junts
Uns 60 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
>10 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Mínim 6 sits negres (Emberiza cia)
Mínim 5 bitxacs comuns (Saxicola torquatus)
Uns 10 becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Pardals de bardissa (Prunella modularis)
2 cargolets (Troglodytes troglodytes)
Mallerengues blaves (Parus caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mínim 7 pit-rojos (Erithacus rubecula)
Uns 100 estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Verdums (Carduelis chloris)
Gafarrons (Serinus serinus)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
... i lo que no he pogut identificar.
.

repicatalons (Emberiza schoeniclus) i gafarró (Serinus serinus)...

Aligot comú (Buteo buteo)...
.