dissabte, 27 de gener del 2018

Santa Susanna 27/1/2018 Antoni Abad. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Antoni Abad d'avui a Santa Susanna...

1 Aligot comú (Buteo buteo)
mínim 5 Roquerols (Ptyonoprogne rupestris)
mínim 6 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
mínim 2 Tudons (Columba palumbus)
2 Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
mínim 1 Gaig (Garrulus glandarius)
mínim 1 Merla (Turdus merula)
mínim 3 Lluers (Carduelis spinus)
2 Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
2 Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
mínim 1 Pit-roig (Erithacus rubecula)
1 Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)
mínim 1 Rossinyol bord (Cettia cetti)
mínim 2 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
mínim 1 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
mínim 1 Bruel (Regulus ignicapilla)
mínim 1 Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
mínim 2 Mallerengues carboneres (Parus major)
mínim 6 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Antoni Abad

Desembocadura de la Tordera 27/1/2018 Joan Bernils. Font: ornitho.cat

Observacions d'avui de Joan Bernils a la desembocadura de la Tordera...

5 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
6 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
mínim 69 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
2 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
2 Xarxets comuns (Anas crecca)
mínim 12 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
mínim 12 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
2 Garses (Pica pica)
2 Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
2 Rossinyols bords (Cettia cetti)
1 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Joan Bernils

Es multiplica per 5 el cabal de la Tordera a Fogars de la Selva 26/1/2018 Enric Sagristà. Font: Twitter.com

Amb les pluges d'ahir.

No vull semblar (més encara) el follet rondinaire ;) però no és l'entrada del Delta sinó l'inicici del tram baix de la Tordera i, fins arribar al forat negre del Delta (més o menys el pont de l'autopista C-32 o una mica més avall segons es miri) per carregar l'aqüífer ha de passar per tots els pous de captació que suministren aigua a tota la Selva Marítima i tot l'Alt Maresme... però sí... bona notícia...

Amb les pluges d'ahir el cabal de la Tordera a Fogars (entrada al delta) es va multiplicar per 5! Una bona dosi de recarrega per l'aqüífer!

4 gotes més aquest matí de 27/1/2018


Plugims febles aquí i allà (no a tot arreu) aquest matí, molt poca cosa...

0.2 mm a Sant Celoni
1.6 mm a Breda
0.3 mm a Tordera
0.2 mm a Blanes
0.1 mm a Malgrat de Mar
0.3 mm a Santa Susanna
0.2 mm a Canet de Mar
0.2 mm a Arenys de Munt

divendres, 26 de gener del 2018

Extinció en directe de Nacres (Pinna nobilis) a Cala Bona (Tossa de Mar) 19/1/2018 Enric Badosa. Font: Observadors del mar

Observacions i fotografies de l'Enric Badosa del passat 19/1/2018 a Cala Bona (Tossa de Mar)...

2 Nacres (Pinna nobilis) mortes, Cala Bona (Tossa de Mar) 19/1/2018
Una greu desgràcia,el novembre encara hi havia nacres vives. Avui només he trobat dues i mortes.
Extinció en directe... em fa molta ràbia

1 Llagosta (Palinurus elephas), Cala Bona (Tossa de Mar) 19/1/2018
Està només a 3 m fondària

Observador i fotografies: Enric Badosa

Observacions submarines a Cala Sant Francesc (Blanes) 10/1/2018 Enric Badosa. Font: Observadors del mar

Observacions i fotografies de l'Enric Badosa del passat 10/1/2018 a Cala Sant Francesc (Blanes)...

25-50 Gambetes (Palaemon elegans), Cala Sant Francesc (Blanes) 10/1/2018
Estan a 50 cm de fondària

3-25 Santiaguiños (Scyllarus arctus), Cala Sant Francesc (Blanes) 10/1/2018
Estan a 5 m de fondària

3 Crancs plans (Percnon gibbesi), Cala Sant Francesc (Blanes) 10/1/2018
Estan a un 20 cm de fondària.Hi ha tres individus

Observador i fotografies: Enric Badosa

Bibliografia: TESIS DOCTORAL COMPLETA: Flora de la Cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera) 1955 Dr. Pere Montserrat Recoder

Magnífic treball del Prof. Pere Montserrat Recoder del 1949, publicat el 1955, amb descripcions i reculls de la geologia, hidrologia i botànica (entre altres) del Maresme amb abundants i valuoses dades del Delta de la Tordera i l'Alt Maresme...

TESIS DOCTORAL COMPLETA: Flora de la Cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera)
Por Pere Montserrat Recoder
COLLECTANEA BOTANICA VOL. IV. FASC.III. 1955. N.o 29.


Jordi Corbera 25 ene.
Aquesta tarda 7:30 al la Acte de reconeixement al botànic Dr. Pere Montserrat (Mataró, 1918- Jaca, 2017)

Altres enllaços i publicacions relacionades...

489. Una mirada de Botànic i Ecòleg a les muntanyes del Maresme. L’Atzavara, 15: 115-132. Mataró, 2007
https://pedromontserrat.files.wordpress.com/2008/02/489_maresme_atzavara_2007.pdf

Les muntanyes del Maresme a mitjan segle XX. Una visió ecobotànica. L’Atzavara, 24: 5-70. 2014.
https://pedromontserrat.files.wordpress.com/2014/07/pm_2014_atzavara_25_2014.pdf


23. Flora de la Cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). MEMORIA DOCTORAL, 1.ª parte. Collect. Bot. 4 (3): 351-398. Barcelona, 1955
https://pedromontserrat.files.wordpress.com/2008/04/023_tesis_1_1955.pdf

24. Flora de la Cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). MEMORIA DOCTORAL, 2.ª parte. Collect. Bot., 5 (1): 1-86. Barcelona, 1956
https://pedromontserrat.files.wordpress.com/2008/04/024_tesis_2_1956.pdf

29. Flora de la Cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera) MEMORIA DOCTORAL, 3.ª parte. Collect. Bot., 5 (2): 297-351. Barcelona, 1957
https://pedromontserrat.files.wordpress.com/2008/04/029_tesis_3_1957.pdf

35. Flora de la Cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera) MEMORIA DOCTORAL, 4.ª parte. Collect. Bot., 5 (3): 613-657. Barcelona, 1957
https://pedromontserrat.files.wordpress.com/2008/04/035_tesis_4_1957.pdf

59. Flora de la Cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). MEMORIA DOCTORAL, 5.ª parte. Collect. Bot., 6 (1): 1-48. Barcelona, 1962
https://pedromontserrat.files.wordpress.com/2008/04/059_tesis_5_1962.pdf

81. Flora de la Cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera) MEMORIA DOCTORAL, 6.ª parte. Collect. Bot., 6 (3): 387-453. Barcelona, 1964
https://pedromontserrat.files.wordpress.com/2008/04/081_tesis_6_1964.pdf

No gaire pluja a la Baixa Tordera 26/1/2018 (fins a 16:00h)


Finalment la pluja d'avui, concentrada aquí majoritàriament durant aquest matí a primera hora, no ha estat tan generosa a la Baixa Tordera com a altres llocs del país...

32.0 mm a Vallgorguina
29.7 mm a Santa Maria de Palautordera
21.6 mm a Sant Celoni
4.2 mm a Breda
16.0 mm a Fogars de la Selva
12.0 mm a Tordera
9.0 mm a Blanes
8.0 mm a Malgrat de Mar
7.8 mm a Santa Susanna
13.2 mm a Calella
22.6 mm a Canet de Mar
21.8 mm a Arenys de Munt

Tot i que la precipitació perd una mica d'extensió i intensitat, encara afecta molts punts del país. Podeu seguir l'evolució a través del radar:

Bibliografia: Per a una història de la pesca dels Països Catalans. Recerca i reflexions historiogràfiques. 26/1/2018 Museu de la Pesca

Per a una història de la pesca dels Països Catalans. Recerca i reflexions historiogràfiques
Publicacions del Museu de la Pesca 26/1/2018



L’obra recull onze aportacions que descriuen i analitzen els reptes que afronta la historiografia de les activitats pesqueres des de diferents perspectives i disciplines, com ara la història, l’antropologia, l’arqueologia, la biologia o l’ecologia. Hi han participat investigadors de la Universitat de Girona, Institut de Ciències del Mar (CSIC), Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, Universitat d’Alacant, Museu Marítim de Barcelona i Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas d’Argentina.

La publicació pretén ser un estímul a la investigació per rellançar els estudis històrics sobre la pesca marítima, especialment entre els joves estudiants i investigadors en formació. Al llarg dels capítols s’indiquen tendències, subratllen buits, destaquen idees-força i s’avisa de les mancances i llacunes en què viu la historiografia de la pesca marítima avui com a disciplina. El resultat subratlla el paper que la història jugarà com a eina imprescindible per contextualitzar la situació actual del sector, tant del medi marítim com de la indústria pesquera, així com els desafiaments que els seus gestors afronten en conjunt.

Algunes notícies per llegir 25 i 26/1/2018...

La vespa asiàtica s'estén a cinc comarques de Catalunya
Territori i Sostenibilitat 26/1/2018

Durant el 2017, s’han localitzat i destruït nius a la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès Oriental i el Maresme, comarques on fins ara no era present 

Des del 2012 que es va detectar per primer cop a Catalunya, la seva presència s’ha multiplicat exponencialment, fins a detectar 370 nius el 2017, un 68% més que l’any anterior


La vespa asiàtica (Vespa velutina) s’ha estès durant l’últim any per diverses àrees de Catalunya, segons les últimes dades recollides pel Servei de Fauna i Flora de la Generalitat. En concret, l’insecte s’ha establert a cinc noves comarques en 2017: la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès Oriental i el Maresme.
 
En aquest sentit, durant el 2017 s’ha registrat un creixement exponencial del nombre de nius, arribant als 370 detectats, enfront dels 116 localitzats en 2016, la qual cosa suposa un creixement de més del 68%. Tanmateix, s’estima que  només es detecten un 10 % dels nius existents. 
 
D’aquesta manera, els tècnics confirmen que aquesta espècie invasora es troba ja plenament instal·lada a Catalunya. Les comarques que pateixen més afectacions en el sector de l’apicultura són l’Alt Empordà, la Garrotxa, la Selva, el Pla de l’Estany i el Gironès, mentre que al Ripollès i el Baix Empordà, l’espècie genera més molèsties en construccions i habitatges. L’expansió de la vespa s’ha frenat a les comarques meridionals de Catalunya i és inexistent la seva presència a Tarragona, a conseqüència del clima mediterrani.
 
Encara que la seva presència no es pot eliminar, la Generalitat ha elaborat un protocol d’actuació per a la vigilància i el control de les poblacions, en col·laboració amb els apicultors. Consisteix principalment en l’eliminació de nius i en la captura d’abelles reines quan surten de la hivernació, generalment a partir de finals de febrer, amb l’augment de temperatures, i mitjançant paranys. En cas de perill per a les persones, els Agents Rurals són els encarregats de la destrucció dels nius. També es treballa conjuntament amb el sector apícola, i ajuntaments, diputacions i consells comarcals en una estratègia en comú en la lluita contra aquest insecte.


Una espècie invasora que afecta l’apicultura
 
La vespa asiàtica és una espècie invasora originària de la Xina, el nord de l’Índia i Indonesia. Va introduir-se a finals del 2004 a França, i posteriorment s’ha anat estenent a una velocitat estimada de de 100 km/any.


La vespa velutina instal·la els seus nius, preferentment, a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com agrícoles o boscoses. Aprofita les valls fluvials i evita les poblacions pures de coníferes. Els adults s’alimenten de líquids dolços (nèctar i mel) i també de fruita madura, mentre que les larves s’alimenten d’abelles i d’altres tipus d’insectes que són capturats pels adults i transportats als nius. Per això, la seva presència influeix en el sector de l’apicultura, encara que no sigui una espècie especialment agressiva contra les persones.


El Tribunal Superior de Justícia desestima el recurs contra la planificació hidrològica catalana
Agència Catalana de l'Aigua 26/1/2018

El tribunal dóna la raó a la Generalitat i considera que el pla de gestió 2009-2015 no s’extralimitava en les seves competències ni en l’àmbit d'actuació de les conques internes

Conca de la Tordera a Llobateres

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a la Generalitat de Catalunya i ha desestimat el recurs contenciós-administratiu presentat ara fa 3 anys per la comunitat autònoma de la Rioja contra el Pla de gestió de districte de conca fluvial i el seu Programa de mesures per al període 2009-2015 (primer escenari de la planificació).
    
Segons el tribunal, la planificació hidrològica catalana 2009-2015 no s’extralimitava en les seves competències i es circumscrivia a l’àmbit de les conques internes. A més la sentència declara que l’informe del Consell Nacional de l’Aigua (dependent del ministeri) no és exigible per a l’elaboració de la Pla per part de la Generalitat de Catalunya.
 
La comunitat autònoma de la Rioja considerava que el govern català regulava aigües superficials de caràcter intercomunitari del sistema Sud (Tarragona), fet que ha estat clarament desestimat.
 
Tanamteix, el pla de gestió del primer escenari de la planificació ha quedat superat per la planificació hidrològica actual, que fou aprovada pel Govern de la Generalitat de Catalunya, ara fa un any.
 
Garantir l’aigua i el bon estat dels ecosistemes hídrics
 
Amb una inversió de més de 973 milions d’euros, el Pla de Gestió del Districte de la Conca Fluvial de Catalunya -actualment vigent- preveu l’aplicació per al període 2016-2021 de 443 mesures agrupades en cinc blocs: millora de la qualitat física i biològica del medi; gestió de la demanda i dels recursos hídrics; millora de la qualitat de les aigües; mesures de prevenció i defensa contra les inundacions; i mesures per a la recerca, innovació i desenvolupament.
 
L’àmbit territorial del pla de gestió de l’aigua de la conca fluvial de Catalunya està constituït per les conques hidrogràfiques internes de Catalunya i per les aigües subterrànies i costaneres associades. El districte de conca fluvial de Catalunya té una extensió de 16.438 km2, del total de 32.108 km2 de Catalunya.
 
La planificació hidrològica del districte de conca fluvial de Catalunya (DCFC) està integrada pels següents instruments:
 
• El Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.
• El Programa de Mesures.
• Els programes de control i seguiment.
• Els plans i programes específics.
Els plans de gestió o plans hidrològics són l'eina que programa les accions i les mesures necessàries per a desenvolupar els objectius de la planificació hidrològica en les demarcacions hidrogràfiques corresponents. Aquests plans es revisen cada sis anys d’acord amb la Directiva marc de l’aigua (DMA) europea.
 
Més informació sobre el Pla de Gestió al web de l’Agència:  aca.gencat.cat
 
26 de gener de 2018


Potser un dia començaran a informar sobre d'on surt l'agua que bebem aquí, no a Barcelona, i dels problemes de La Tordera, no del Ter... algun dia...
Les dessalinitzadores de Blanes i del Prat funcionaran al 100% a finals de febrer si la sequera s’agreuja
Ràdio Tordera 26/1/2017


Les dessalinitzadores de Blanes i del Prat funcionaran al 100% a finals de febrer si la sequera s’agreuja. Aquesta és una de les mesures que inclou el pla de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per alentir el descens de reserves als embassaments del riu Ter davant la manca de pluges. A dia d’avui, els pantans de Sau, Susqueda i el Pasteral es troben al 45% de capacitat. En paral·lel, per abastir l’àrea metropolitana de Barcelona, l’ACA també extreu més aigua subterrània dels pous i, si el nivell dels embassaments baixa fins al 25%, n’injectarà de regenerada al tram baix del riu Llobregat. L’ACA ha explicat aquestes mesures durant la comissió extraordinària de desembassament del sistema Ter-Llobregat que s’ha celebrat aquest dijous. D’altra banda, mentre duri l’episodi de sequera, el cabal de manteniment del Ter el fixarà el mateix riu. En concret, serà el mateix del què tingui aigües amunt del pantà de Sau (i que ara es troba en 3,5 metres cúbics per segon).


Augmenta la dessalinització al sistema Ter-Llobregat
El Punt Avui 26/1/2018

Les plantes de la Tordera i del Llobregat podrien treballar al 100% a finals de febrer si continua la sequera

La planta dessalinitzadora de la Tordera, en una imatge d’arxiu Foto: ORIOL MAS.

Les plantes dessalinitzadores del sistema Ter-Llobregat, que en situació de normalitat funcionen al mínim, produeixen actualment fins al 85% de nova aigua. Concretament, la planta del Llobregat, que habitualment funciona al 10%, està funcionant al 85%, mentre que la de la Tordera, que en èpoques de normalitat produeix entre el 20 i el 25%, ara funciona al 75%. En cas que es mantingui la falta de pluges i el descens de reserves dels embassaments, les dessalinitzadores podrien funcionar fins al 100% a finals del mes de febrer. Aquestes són algunes de les mesures que ahir es van explicar en la comissió de desembassament extraordinària del sistema Ter-Llobregat, en què es va analitzar la situació actual dels recursos hídrics i les previsions, així com l’activació progressiva de diverses mesures per alentir el descens de les reserves embassades.

Constatat que els embassaments del sistema Ter-Llobregat estan al voltant del 45% de la seva capacitat, amb uns 275 hm³, un volum inferior al de fa un any i amb una tendència encara més decreixent, altres mesures aprovades i que es duen a terme són l’augment progressiu de l’extracció d’aigua dels pous al delta del Llobregat i també al tram final del Besòs. Amb aquesta acció i la de les dessalinitzadores, es calcula que els recursos alternatius aporten actualment el 38% del total de la demanda de la xarxa Ter-Llobregat, amb el consegüent estalvi de reserves embassades. A més, si s’hi afegeix l’aigua regenerada –fruit de l’acord de dilluns passat entre l’ACA i l’AMB per activar el sistema terciari de la depuradora del Llobregat–, es calcula que prop del 60% de la demanda de la xarxa Ter-Llobregat provindrà d’aquestes solucions, en lloc de consumir reserves embassades.

Pel que fa al cabal, es preveu que mentre es mantingui l’escenari de sequera, el cabal desembassat en concepte de cabal de manteniment estarà vinculat al cabal natural que entri a Sau; és a dir, es deixarà anar tanta aigua com n’entri. A banda, el que calgui desembassar per a usos com per exemple el reg s’alliberarà amb càrrec a les reserves embassades.

LA XIFRA

38% de la demanda del sistema Ter-Llobregat és abastida ara per sistemes alternatius, com ara dessalinitzadores i pous.


“El primer problema de gestió dels rius es el desconeixement del seu règim” Francesc Gallart


Museu de la Pesca Hace 6 horas
En la bona direcció: , Roses i Blanes impulsen un pla conjunt de regulació de l’activitat pesquera, basat en el pla gestió

Palamós, Roses i Blanes pacten mesures de regulació pesquera
Ràdio Palamós 25/1/2018

Barques de pesca al port de Palamós.

Les confraries de pescadors de Palamós, Roses i Blanes impulsaran un pla conjunt de regulació de l’activitat pesquera. Es tracta d’un projecte de gestió de zones de pesca per fer que l’extracció de recursos sigui sostenible, tant des del punt de vista mediambiental, com de l’econòmic i el social. Entre les mesures que es contemplen també hi ha la renovació del pla de gestió de la gamba de Palamós.

Aquest pla va néixer de la inquietud dels pescadors del municipi sobre el futur de l'activitat. La sobreexplotació del recurs, per diverses causes, posava en qüestió la seva sostenibilitat i, des del mateix sector, es va començar a donar un cop de timó. El pla de gestió està en vigor des de l'any 2013 i aquest 2018 toca renovar-lo. Aquesta és una de les accions que la Confraria de Pescadors de Palamós ha pactat amb les de Roses i Blanes per impulsar conjuntament una activitat pesquera sostenible. El patró major de Palamós, Toni Albalat, explica algunes de les mesures que es contemplen.

àudio

Albalat diu que aquesta col·laboració per a una pesca sostenible mediambiental, social i econòmicament té una bona guia en el pla de gestió de la gamba.

àudio

L'aposta conjunta per la regulació pesquera que fan Palamós, Roses i Blanes es durà a terme amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad del Ministerio de Agricultura i Pesca, a través del programa Pleamar que cofinança el Fons Europeu Marítim de Pesca.


Ràdio Tordera 25 ene.
El camp de tir es va traslladar a la zona de Can Peira per no molestar els veïns de Tordera i Sant Pere

Mapes de la sequera 2017 Alan Alguacil García. Font: Twitter.com

I el 2015 i el 2016 també van ser molt secs a la Baixa Tordera...

Alan Alguacil García 22 ene.
Deixo dos mapes que he fet a partir de 181 estacions de i 104 estacions auditades de . Mapa de l'esquerra (dalt), pluja del 2017. Mapa de la dreta (sota), diferencia pluja 2017-2016.


Muchas gracias Paco!! En relación a los dos mapas, dejo el enlace a mi post donde hablo de la sequía del 2017.

Escasez pluviométrica en Cataluña durante el 2017
Nodos geográficos 23/1/2018

Sobre la Riera de Sant Pol de Mar i el seu port natural l'any 1700. Enric Sagristà. Font: Twitter.com

Enric Sagristà Hace 2 horas
l'any 1700, el rei va demanar a Mariano Sánchez que realitzés una pintura de tots els ports espanyols? Entre ells el Port de Sant Pol de Mar, un port natural a la riera de la Vallalta!!! Sorprenent? Encara ho és més quan veiem que és l'únic destacat de Blanes a BCN!

Enric Sagristà Hace 2 horas
A més, la zona de la riera de Sant Pol es diu "Can Villar del Grau" i grau significa "Boca o petit canal que posa en comunicació un estany amb el mar" o "Punt de la riba que serveix de desembarcador" Actualment està sempre sec!

Arxiu Sant Pol 29 ene.
En respuesta a   y a 
Si voleu saber-ne més podeu consultar la nostra web, on vam dedicar un article al tema, després de col·laborar en una publicació sobre el pintor.

BOCINS D’HISTÒRIA
Ajuntament de Sant Pol de Mar