divendres, 7 de novembre del 2008

Amfibis a un torrent proper al Vilar (Blanes) 5/11/08, Francesc Jiménez -6Q-

Aquest dimecres a un forat proper al torrent que passa pel Vilar (Blanes), en Francesc Jiménez ha trobat...

1 tritó verd (Triturus marmoratus)
12 salamandres (Salamandra salamandra)
1 gripau comú (Bufo bufo)

Fotografies fetes per en Francesc -6Q- amb el seu telèfon...
.
Tritó verd (Triturus marmoratus)...


salamandres (Salamandra salamandra) i gripau comú (Bufo bufo)...

Ànec xiulador (Anas penelope) a la desembocadura del riu Tordera 7/11/08. Enric Badosa

Aquest migdia l’Enric Badosa ha vist un ànec xiulador (Anas penelope) a la desembocadura del riu Tordera, primera citació postnupcial.

Sant Corneli (Fogars de la Selva) 7/11/08. David Caballé

Avui a Sant Corneli (Fogars de la Selva) en David Caballé ha vist...

>10 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros) molt territorials i caçant insectes insistentment
2 sits negres (Emberiza cia), primera citació postnupcial
18 cotolius (Lullula arborea), nombre destacat
3 tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
1 tallareta cuallarga (Sylvia undata) escoltada el reclam
1 aligot comú (Buteo buteo)
2 mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
5 titelles (Anthus pratensis)

Falcó pelegrí (Falco peregrinus) i corb (Corvus corax) sobre la benzinera de Fogars de la Selva 5/11/08. David Caballé

Aquest dimecres en David Caballé ha vist un falcó pelegrí (Falco peregrinus) volant sobre la benzinera de Fogars de la Selva, direcció sud.

També un corb (Corvus corax).

I comenta que va poder veure dues grives (Turdus viscivorus) al Pla de Can Simó (Fogars de la Selva).

Urbanització Parc dels Prínceps (Fogars de la Selva) 4/11/08. David Caballé

Observacions d’en David Caballé d’aquest dimarts 4/11/08 a l’urbanització Parc dels Prínceps (Fogars de la Selva)...

6 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
5 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) en vol cap al sud
8 lluers (Carduelis spinus)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)

Més sobre el retrocés de la costa 7/11/08...

Estat lamentable de s'Abanell Amb l'arribada dels temporals de llevant han tornat també els desperfectes a la platja i a... El Punt 07.11.2008 J.C.

...l passeig de s'Abanell de Blanes. El temporal del cap de setmana passat s'ha endut la major part de la sorra que s'hi va transportar abans de l'estiu i, el que és més greu, ja ha causat fins i tot desperfectes al passeig, on desenes de metres han quedat descalçats i l'Ajuntament ja ha hagut de col·locar tanques perquè ningú no prengui mal. Els desperfectes s'allarguen des del punt més proper al delta del Tordera fins ben entrada la zona dels hotels, i tot fa pensar que un altre temporal faria encara més mal. D'altra banda, el municipi de Salou (Tarragonès) comença a conèixer l'abast de la catàstrofe natural que hi va haver diumenge passat. El govern de la població calculava ahir que els danys soferts en béns municipals ascendirien a un milió i mig d'euros.

El CEAB demana actuacions a s´Abanell
Diari de Girona 7/11/08

El socioecòleg Rafael Sardà, membre de l'equip investigador del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i integrant del grup multidisciplinari que va emetre l'any passat un informe sobre l'estat de la platja de s'Abanell de Blanes, reitera que la franja costanera blanenca, recentment afectada pel temporal, només es podrà salvar a través d'una actuació integral que contempli la descanalització del delta del Tordera, modificar el sistema de captació de la dessaladora de Blanes i desmuntar la petita escullera que sosté els transformadors d'aquesta instal·lació i que impedeix que els pocs àrids que tranporta la Tordera sedimentin i regenerin la platja.

dijous, 6 de novembre del 2008

Òliba (Tyto alba) al centre urbà de Tordera 6/11/08

Aquesta nit una òliba (Tyto alba) ha creuat el centre urbà de Tordera a poca alçada sobre les teulades entre els carrers de San Ramón i la Plaça de l’església.

I una curiosa imatge... el mussol comú (Athene noctua) que cada nit ronda per la zona ha sortit al seu encontre miolant amb força però l’òliba l’ha ignorat i ha continuat cap al Camí Ral.

Notícia 6/11/08... Tornen les llevantades... torna el retrocés de la costa.


La tempesta destrossa un any més el passeig de s'Abanell de Blanes
Diari de Girona 6/11/08

Uns 350 metres de passera queden descalçats i l'Ajuntament reclama d'una vegada la reforma definitiva de la façana marítima

Els mesos de tardor porten a Blanes les llevantades i aquestes els problemes al passeig marítim de s'Abanell. Arran del temporal del passat cap de setmana, uns 350 metres de passera de vianants entre els carrers Mercè Rodoreda i travessera de la Vila de Madrid han quedat descalçats i seriosament afectats, fins al punt que aquest tram de passeig s'ha hagut de tallar al pas.

És un episodi més de la degradació d'aquesta avinguda, que està pendent d'una reforma integral per part del Ministeri de Medi Ambient, que si bé està anunciada i aprovada, encara no compta amb un projecte definitiu o, com a mínim, aquest encara no ha arribat a la taula de l'alcalde, Josep Trias (CiU).

Dossier a Madrid

Els aproximadament 350 metres de passeig afectats ja estaven en mal estat arran dels temporals de l'any passat, explica l'alcalde de Blanes. "La darrera vegada que vam anar a Madrid a parlar de la reforma del passeig ja se'ls va advertir que hi havia aquest tram en mal estat", apunta Trias. Es va enviar un dossier al Ministeri per documentar aquests fets i ara se n'ha enviat un altre després de la tempesta. La subdelegació de Costes de Girona, l'administració que dialoga amb Blanes pels problemes del passeig, encara no ha enviat resposta.

El mur que separa la passera de vianants de la platja i les llambordes del passeig s'han ressentit de les onades del passat cap de setmana. Blanes reclama solucions però "hem de ser conseqüents ja que el passeig està pendent d'una reforma", considera l'alcalde. A principis d'any, Costes ja va haver de fer front a una despesa milionària per refer i assegurar el passeig entre els carrer Costa Brava i Llibertat, ja que una tempesta va provocar un esvoranc que va posar en qüestió, fins i tot, la seguretat de les cases de primera línia de mar i va esfondrar el mòdul dels serveis de socorrisme. Si bé Trias considera que el passeig no es pot quedar així fins que es tiri endavant la reforma definitiva, "són els tècnics els qui han de decidir què cal fer-hi".

Afectacions a la dessaladora

La tempesta no ha afectat només el passeig pròpiament dit, sinó que les instal·lacions d'alimentació elèctrica de la dessaladora, situades arran de costa i a tocar del delta del riu Tordera, han quedat pràcticament als peus de l'aigua ja que la sorra que els protegia, que es va abocar ara fa un any i es va renovar a principis d'estiu, ha desaparegut per l'efecte de les onades. Aquesta és una queixa que el portaveu de l'oposició de Blanes, Josep Marigó (PSC), fa recurrentment. De la mà del govern, els socialistes reclamen també que Madrid acceleri el projecte de la reforma del passeig perquè, en els darrers anys, s'hi han abocat milions d'euros i, literalment, el mar se'ls ha endut.

Notícia 6/11/08... Sobre el turisme i la natura a Tordera

Tordera busca el seu lloc dins l'oferta turística i aposta pel paisatge i la cultura
El punt 6/11/08

El nou pla de desenvolupament turístic de Tordera va començar a caminar dimarts en l'acte de presentació oficial de la iniciativa. Sorgit des de l'àrea de Promoció de la Vila de l'Ajuntament, el pla vol aconseguir la participació del teixit social i econòmic, aprofitar els recursos naturals, paisatgístics, culturals i patrimonials del poble per obrir-los a l'exterior i garantir que aquesta nova via afavoreixi el seu desenvolupament econòmic de cara al futur.

Així, tal com defensa el regidor de l'àrea, Bernat Costas (ERC), un dels objectius principals és aprofitar les sinergies d'aquells municipis propers que han convertit el turisme en la seva principal font d'ingressos. «Tordera no pretén que el turisme sigui la seva principal font de riquesa, però vol aprofitar tots aquells aspectes positius que se'n deriven», apunta. En aquest sentit, el pal de paller de la proposta girarà al voltant de l'oferta natural del municipi.

El pla de desenvolupament turístic inclourà la redacció i diagnosi, la definició del perfil del visitant, el pla de màrqueting i les línies estratègiques a aplicar. La intenció és tenir-lo redactat el juny del 2009 per començar-lo a executar al juliol.

DISPONIBLE L'AVANÇ DEL BUTLLETÍ MENSUAL. OCTUBRE DE 2008. Servei Meteorològic de Catalunya

Ho podeu llegir aquí...

AVANÇ DEL BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. OCTUBRE DE 2008
Servei Meteorològic de Catalunya

El mes d’octubre ha estat normal1 o plujós a la major part del país, arribant a ser molt plujós a punts del Prepirineu, de la Depressió Central i el litoral de Tarragona. Per contra, el mes ha estat sec al quadrant nord-est i a les parts més elevades de la Cerdanya, del Pallars Sobirà i de la Val d’Aran, i fins i tot, molt sec a les Alberes i al Cap de Creus. Termomètricament, ha estat en general un mes normal o fred a gran part del Principat. En canvi, l’octubre ha resultat càlid a gran part litoral central, prelitoral central i nord, i a punts de les comarques del Bages i Osona.

A la Baixa Tordera la precipitació mensual acumulada ha estat d’entre 60 i 100mm, el que representa un 70-110% respecte a la mitjana climàtica (més sec com més cap al nord-est), i amb una temperatura mitjana de 16-14ªC que representa entre 1 i 0.5ºC per sota de la mitjana climàtica.

tríptic informatiu “Galápagos exóticos. De mascota... a especie invasora”

El trobareu aquí...

El perill de les tortugues exòtiques
Blog de L’estany de Sils 6/11/08

dimecres, 5 de novembre del 2008

Algunes notícies més per llegir 5/11/08

TORDERA APOSTA PER UN TURISME DE QUALITAT POTENCIANT LA NATURA I L’ESPORT. AHIR ES VA CELEBRAR LA PRIMERA TROBADA PER DEFINIR LES LÍNIES ESTRATEGIQUES DE L’ESTUDI TURÍSTIC DEL MUNICIPI.
Ràdio Tordera 5/11/08

Tordera aposta pel turisme natural, cultural i esportiu. Així es va explicar ahir en la primera taula rodona per definir les línies estratègiques que haurà de recollir l’estudi turístic del municipi. A l’acte hi van participar el regidor de promoció de la vila, Bernat Costas, L’alcalde de Tordera Joan Carles Garcia, el director general de turisme de la generalitat, Joan Carles Vilalta i el president del consorci de promoció turística costa del Maresme, Josep Maria Juhé. Per tirar endavant qualsevol iniciativa, es demana la col·laboració de la ciutadania, de les administracions públiques i dels agents externs al municipi. La bona gestió turística ha de permetre transformar el sector socioeconòmics de Tordera, incrementar visitants, i potenciar la creació d’ocupació. El regidor de promoció de la vila, Bernat Costas defensa un turisme per Tordera dirigit a la natura, l’esport i la difusió del patrimoni.

Per la seva banda, l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia va assegurar que es vol potenciar un model turístic diferent al de la costa i de més qualitat.

El president del consorci de promoció turística costa del maresme, Josep Maria Juhé va destacar el nombrosos elements de qualitat del municipi, que poden atraure l’interès turístic.

Entre les mesures exposades ahir destacava la voluntat que el visitant que va al mercat es quedi més hores a Tordera. La trobada d’ahir és el punt de sortida per elaborar les línies estratègiques que haurà de recollir l’estudi turístic del municipi.
.



Natura recuperada
El Punt 05.11.2008 TERESA MÁRQUEZ

Sant Cebrià conclourà amb èxit un primer taller ocupacional forestal que ha fet aflorar indrets oblidats

el salt del sallent. L'espai natural de gran bellesa ha estat recuperat pel gaudi general. A la imatge petita, el grup d'alumnes del primer taller ocupacional forestal.

El primer taller ocupacional forestal que ha posat en marxa Sant Cebrià de Vallalta ha estat tot un èxit. Vuit persones en atur i de més de 25 anys han pogut formar-se al llarg d'un any –el projecte acaba al desembre– com a peons forestals. Dues d'elles ja han estat contractades i la resta té força possibilitats de trobar feina després d'haver superat un curs de prop de 2.000 hores. «Ha estat un treball dur per als alumnes, però els resultats obtinguts evidencien com n'estan de preparats», explica la directora del pla formatiu, Esther Cruz, que comparteix amb el director del projecte, i alcalde de Sant Cebrià, Jaume Borrell, la satisfacció per haver tirat endavant la iniciativa. I és que en Jaume Graupera, la Noelia Laborda, la Mónica Lorenzo, la Francisca Martínez, en Nicolas Planterose, la Montserrat Tomas, en Fermín Varón i la Judith Sanleandro més que aprendre l'ofici a les aules, que també, s'han passat molts dies a l'aire lliure recuperant espais naturals que havien estat abandonats o que han estat transformats per poder-ne gaudir.

En aquest sentit, el taller s'ha encarregat de tornar a fer transitable el camí de Can Serafí fins a Ca N'Aulet, a habilitar la franja de protecció contra incendis de Can Xuxa i a netejar la zona verda de la urbanització de Castellar d'Índies. «L'aprenentatge inclou accions de gran destresa, com ara el desbrossament en zones altes i inclinades o l'orientació a la muntanya», apunta Cruz, que recorda que part de la formació ha estat compartida amb un altre taller forestal, però aquest d'Arenys de Munt. Tot i això, i tal com reconeixen tots els implicats, hi ha hagut dues accions que han superat les millors expectatives: l'acció feta al salt del Sallent i la zona preparada amb plantes aromàtiques en els terrenys propers a l'escola bressol.

En el primer cas, els alumnes van recuperar un antic recorregut pel torrent del Sot del Sallent que ha permès recuperar un itinerari de gran bellesa que properament s'inclourà dins les propostes del parc del Montnegre i el Corredor. Roques amb formes màgiques, un salt d'aigua de gran bellesa i un recorregut molt recomanable fan d'aquest espai l'autèntica «joia de la corona» del taller ocupacional. Pel que fa a la zona de plantes de l'escola bressol, s'ha habilitat un petit espai amb espècies autòctones que properament se senyalitzaran i del qual els infants de l'escola bressol en podran fer ús en un futur. Aquestes dues actuacions han permès també promoure la sensibilització mediambiental en un espai envoltat de boscos com és Sant Cebrià i amb un potencial paisatgístic encara per descobrir.

El taller ocupacional –promogut des del Departament de Treball de la Generalitat i el Fons Social Europeu– ha tingut el suport i la complicitat de l'Ajuntament, el parc de bombers d'Arenys de Mar i els membres de l'ADF. L'objectiu prioritari és aconseguir un segon taller amb vista al curs vinent «i intentar que sigui per a 16 persones» perquè l'interès per participar-hi s'ha multiplicat tant al municipi com en pobles veïns. Esther Cruz avança que en cas d'aconseguir-lo, aquest segon taller podria completar el recorregut del sender del Salt del Sallent.
.


Santa Susanna presenta a Costes el projecte de la marina seca a la platja
El Punt 5/11/08

L'Ajuntament assegura que hi ha tres operadors interessants a construir l'equipament esportiu

Santa Susanna ha fet arribar a la direcció general de Ports i Costes el projecte de construcció de la marina seca que s'ha de convertir en el motor econòmic de la nova ordenació del litoral. L'equipament, que segons defensa l'alcalde, Josep Monreal (CiU), ja té tres possibles operadors interessats, tindria una capacitat màxima per a 300 embarcacions de set metres d'eslora. La construcció quedaria semisubterrània i la part que dóna al Camí del Mig quedaria tapada per una duna. L'estructura se situaria als terrenys de la Llantia, a tocar de Pineda de Mar, el mateix lloc que Santa Susanna va proposar perquè s'hi construís la depuradora.

El projecte per construir una marina seca a Santa Susanna, la primera del Maresme directament a la platja, ha sortit del calaix on havia estat guardat des de final del 2006. El canvi de govern local i, sobretot, el traspàs de competències del Ministeri de Medi Ambient a la Generalitat ha anat ajornant la proposta, que, finalment, s'ha fet arribar al servei de Ports i Costes. Segons va confirmar fa pocs dies l'alcalde de Santa Susanna, Josep Monreal (CiU), el servei que es planteja s'instal·larà als terrenys coneguts com la Llantia, a tocar del terme municipal de Pineda de Mar i és qualificat d'equipament esportiu. L'estructura està prevista per poder donar servei a un màxim de 300 embarcacions d'una eslora que no superi els set mestres. «L'edifici tindrà tres plantes i serà semisubterrani, per evitar al màxim l'impacte en la zona», explica l'alcalde. En aquest sentit, la part de la marina seca que donarà a la via del tren quedarà tapada per una duna que donarà continuïtat al passeig marítim. «L'entrada i sortida d'embarcacions es farà a la platja i el gran atractiu del servei és que serà del tot mecanitzat», assenyala Monreal. La marina seca, doncs, funcionarà amb un sistema semblant al d'alguns pàrquings de cotxes que traslladen els vehicles mitjançant un sistema de rails. «Serà innovador, i ja tenim tres empreses interessades a desenvolupar la proposta», assegura Josep Monreal, que considera que un servei com aquest pot atraure un nombre molt important d'usuaris de la zona.

D'altra banda, la construcció de la marina seca comporta un seguit d'actuacions al front marítim, com ara la consolidació definitiva de la base nàutica i la creació d'un camí de ronda que faciliti l'accés a peu.

També es preveu que al costat de l'equipament puguin habilitar-se espais per acollir serveis de restauració, de formació esportiva i altres de vinculats a aquest àmbit. Monreal manté que la marina seca projectada a Santa Susanna «serà única a tot l'Estat».

Maresme. Un accés per sota la via del tren

El projecte de construcció de la marina seca també inclou els vials de comunicació i els accessos necessaris. Així, i segons l'alcalde de Santa Susanna, hi ha previst un pas sota la via del tren i la millora de l'avinguda del Mar. «Estem parlant d'un projecte ambiciós i que haurà de desenvolupar la mateixa adjudicatària que s'encarregui d'aixecar la marina seca», puntualitza Josep Monreal. Pel que fa a la possibilitat de buscar complicitats amb el municipi veí de Pineda, Monreal està convençut que «hi haurà bona entesa» amb el seu homòleg Xavier Amor (PSC). «Volem arribar a acords tant pel que fa a potenciar l'estació nàutica com per al futur equipament esportiu, i per això vull asseure'm aviat amb l'alcalde de Pineda i plantejar-li tot el projecte, que segur que li interessarà», avança.



amunteguen sorra i runa a la platja de Malgrat
Malgrat Confidencial 5/11/08


tones de sorra i runa s’amunteguen a la platja, al costat de la zona de les fàbriques. Es tracta de les extraccions que es fan degut a les obres de soterrament del pas a nivell de l’avinguda Pomereda de Malgrat de Mar. Responsables de l’empresa encarregada dels treballs asseguren que es tornaran a dipositar com a reforç dels fonaments de l’obra.

dimarts, 4 de novembre del 2008

Corb (Corvus corax) sobre la riera de Calella 4/11/08

Aquest matí a primera hora hi havia un corb (Corvus corax) volant sobre la riera de Calella, de mar a muntanya i a poca alçada.

Bernat pescaire (Ardea cinerea) a Poble Nou de Pineda de Mar 4/11/08

Aquest matí a primera hora, un Bernat pescaire (Ardea cinerea) ha passat volant sobre l’N-II a l’alçada de Poble Nou de Pineda de Mar, a poca distància del grup de 9 esplugabous (Bubulcus ibis) de cada matí, i direcció muntanya.

Notícia 2/11/08... sobre l'ampliació de la dessaladora de Blanes

L'ACA inicia el tràmit per fer la segona dessaladora de la Tordera a Blanes
Diari de Girona 2/11/08

La previsió és que el 2012 la planta tingui capacitat per produir 60 hectòmetres cúbics anualsL'ACA treu a licitació la redacció del projecte i de l'estudi d'impacte ambiental per 600.000 euros

BLANES E.BATLLE
Mentre s'estan duent a terme les obres d'ampliació d'urgència de l'actual planta dessalinitzadora de Blanes, l'Agència Catalana de l'Aigua ha tret a licitació amb un pressupost de 600.000 euros, la redacció del projecte bàsic i de l'estudi d'impacte ambiental de la segona dessalinitzadora de la conca del riu Tordera. Aquesta, finalment, es construirà en el terme municipal de Blanes i preveu produir 60 hectòmetres cúbics d'aigua dessalada l'any; una producció molt superior a la que està arribant l'actual planta, de 10 hectòmetres cúbics.
Aquesta nova dessaladora, com va avançar Diari de Girona el mes de maig, ha d'estar en funcionament l'any 2012 i la seva construcció preocupa els pagesos de Blanes, ja que la previsió inicial és que la nova dessaladora ocupi uns terrenys de gran valor agrícola. El Govern justifica la construcció d'aquest equipament perquè garantirà el futur subministrament a les comarques gironines, el Maresme i el Vallès Oriental.
El cost de les obres de la nova dessalinitzadora és d'uns 150 milions d'euros i els 60 hectòmetres cúbics d'aigua tractada s'afegiran als 20 hectòmetres cúbics que produirà la planta de Blanes a partir del 2009, també al delta de la Tordera. Les obres d'ampliació de l'actual planta desssalinitzadora de la Tordera estaran enllestides el primer semestre de l'any que ve i han comptat amb una inversió d'uns 60 milions d'euros.
Segons els plans de la Generalitat, el 2012 Catalunya comptarà amb quatre plantes dessalinitzadores. La de Blanes es va inaugurar el 2003 i és l'única en actiu ara a Catalunya. Les obres de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat (Baix Llobregat), que tindrà la mateixa capacitat que la nova de Blanes, és a dir, 60 hm3/any, estaran llestes el 2009 i la convertiran juntament amb la futura de Blanes, en la més gran de l'estat espanyol. En l'actualitat, la planta més gran és a Andalusia i produeix 42 hm3/any. Per al 2010 o 2011, la Generalitat de preveu la construcció d'una nova planta a Cunit (El Baix Penedès).
Entre totes les plantes de tractament d'aigua marina que hi haurà en funcionament a Catalunya sumaran 200 hectòmetres cúbics d'aigua dessalada cada any.

diumenge, 2 de novembre del 2008

Duc (Bubo bubo) a la Pedrera de Montpalau 2/11/08. Jose Moreno

Aquesta nit en Jose Moreno ha escoltat un duc (Bubo bubo) a la Pedrera de Montpalau (Riera de Pineda, Tordera), primer a la part de davant i desprès a la mateixa pedrera.

I com ell comenta... desprès del fracàs de nidificació d’aquest any i de tot el moviment que s’està realitzant a la zona amb les obres de l’EDAR.

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) a Santa Susanna 2/11/08. David Caballé

Aquest diumenge, en David Caballé ha vist una àguila calçada (Hieraaetus pennatus) de fase rogenca a poca alçada sobre Santa Susanna.

També...

4 orenetes vulgars (Hirundo rustica)
1 roquerol (Ptyonoprogne rupestris)

Sortida herpetològica nocturna per la Riera de Santa Susanna 1/11/08

La Nit de dissabte, en recorregut per la Riera de Santa Susanna...

9 salamandres (Salamandra salamandra)
5 tòtils (Alytes obstreticans)
4 gripaus corredors (Epidalea calamita)
1 granota pintada (Discoglossus pictus)
.

granota pintada (Discoglossus pictus)

tòtil (Alytes obstreticans)

Gripau corredor (Epidalea calamita)

salamandra (Salamandra salamandra)

i tota la riera plena de larves de salamandra...


Sortida herpetològica nocturna al Pla de la Júlia (Tordera) 31/10/08

La nit de divendres, en recorregut nocturn pel Pla de la Júlia (Tordera)...

33 gripaus d’esperons (Pelobates cultripes)
.
.
És una espècie localitzada a multitud de plans i valls properes al riu Tordera (Anyells, St. Ou, Vallmanya, Jalpí, Illa de riu, La Verneda, Palafolls,...), però és al Pla de la Júlia a on es poden trobar amb major facilitat i quantitat durant qualsevol sortida nocturna amb pluja.

De dia resten enterrats sota terra gràcies als esperons (origen del seu nom) de les seves potes posteriors, motiu pel qual necessiten terrenys tous o sorrencs, i per reproduir-se fan servir basses i aigües someres de graveres, mulleres d’inundació temporal, i petits estanyols o basses sense gaire vegetació a les ribes.

3 granotetes de punts (Pelodytes punctatus)
.
.
És una espècie molt distribuïda per tota la baixa Tordera però en baix nombre, amb observacions repartides des de Fogars de la Selva i fins a la desembocadura del riu Tordera, essent molt comuna a les valls de Sant Ou i Gorg Negre, el Vilar, Les Ferreries, Valloparda i Vallplana, i plans de Jalpí, la Júlia, Grau, Anyells, Palafolls, Can Golba,..., i als estanys de Bancells i Mas Mateu. Molt lligada a alguns boscos caducifolis (roureda, de ribera, freixeda,...) amb herbassars humits.

Durant el dia estan amagats sota pedres, branques, fustes,... molt sovint agrupats i a prop de tolls, o a esquerdes i cavitats, i per reproduir-se fan servir canals de rec inundats, mulleres d’inundació temporal, basses i aigües someres de graveres, pous, tolls al llit del riu,... .

14 reinetes (Hyla meridionalis)
.
.
Espècie molt distribuïda i abundant arreu del territori, no recordo cap plana o vall sense la seva presència, i especialment abundants als plans de Palafolls, Jalpí i Vilar.

Durant el dia, aixecant pedres i fustes són relativament fàcils de trobar, principalment al llit sec de basses, mulleres i estanys, o prenent el sol sobre fulles de bogues, gatells, bardisses,... . Per reproduir-se fan servir camps entollats, recs, mulleres, petites basses, bassetes del llit del riu, bogars, ... i qualsevol massa d’aigua sempre que aquesta no sigui gran i d’aigües profundes.

Més de 100 gripaus corredors (Epidalea calamita)
.
.
Sense cap dubte, l’espècie més abundant i omnipresent a tot arreu, ja sigui zona agrícola, urbanitzada, fluvial,... i fins i tot pressent a zones boscoses. L’única espècie pressent (i abundant al Pla de grau) a la sorra de la platja. És també amb diferència l’espècie més atropellada de totes.

Durant el dia s’amaguen sota qualsevol fusta, plàstic, pedra, camp llaurat... , i tenen la peculiaritat de fer servir qualsevol toll, per petit que sigui, per pondre els ous. Fan servir un ambient lliure de depredadors, però quan els tolls s’assequen molt ràpid moren milers de cap-grossos, i si aguanten el temps suficient apareixen milers de petits gripaus nous.

Més de 50 granotes pintades (Discoglossus pictus)
.
.
No tan abundant com el gripau corredor, però sempre en gran nombre i per qualsevol indret, a tota la vall del tram baix del riu Tordera i valls properes, a tota la plana del Maresme Nord i Selva marítima (Pineda-Blanes), i amb algunes observacions puntuals al tram mig del riu i algunes zones boscoses de la baixa Tordera.

Es tracta d’una espècie introduïda, d’origen africà i que s’ha escampat des del sud de França, per la província de Girona i el Maresme Nord, i que ja a aparegut a algunes zones del Vallès Oriental i del Baix Llobregat. A la baixa Tordera fa més de cinc anys que va aparèixer i ha colonitzat tots els seus racons ràpidament.

De dia s’amaga sota plàstics, fustes, pedres, matalassos,... , normalment en zones fangoses o humides, i per reproduir-se fa servir qualsevol punt d’aigua sempre que no sigui molt gran i d’aigües profundes, així com tolls i roderes inundades com fa el gripau corredor.

2 salamandres (Salamandra salamandra)
.
.
Espècie molt repartida i comuna a totes les zones forestals de la baixa Tordera i fins a la costa (la més abundant en recorreguts forestals), així com pressent en baix nombre a les planes agrícoles properes. A l’igual que amb el gripau corredor, però a les zones forestals principalment, és la més esclafada pel trànsit rodat. S’observa un increment d’exemplars a les valls i planes amb l’arribada del fred, segurament degut a exemplars que baixen de cotes més altes (i fredes), i no és estrany trobar-les a la mateixa línia de la costa o als plans de Grau, Santa Susanna i Pineda. Durant aquests mesos de tardor moltes moren esclafades a l’N-II i als camins que creuen la plana marítima de Malgrat, Santa Susanna i Pineda.

Aixecant pedres i troncs, sobretot a prop d’un torrent o a l’interior del bosc, les podem trobar de dia. A diferència de la resta d’amfibis, la femella no deposita ous i les larves neixen ja formades a l’aigua. Per reproduir-se fan servir principalment torrents i petits gorgs de qualsevol riera, mines d’aigua transparent, algunes basses forestals,... i alguns tolls formats al llit del riu.

5 gripaus comuns (Bufo bufo)
.
.
Més forestal que la resta de gripaus (on és força abundant arreu de la baixa Tordera), també és abundant a algunes planes i valls adjacent (com Sant Ou i Gorg Negre, Valldemaria, Anyells, Valloparda, Vallmanya, Vallplana, Palafolls, la Júlia, Sant Esteve, Can Simó, St. Daniel, Sant Genís,... ) i menys a altres més agrícoles i allunyades del bosc però amb algunes observacions (com La Mullera, Illa de riu, Grau, Jalpí, ... ). Sembla que, com passa amb les salamandres, amb l’arribada del fred es desplacen a cotes inferiors. Poques observacions, i puntuals, a la línia de la costa als municipis de Pineda i Santa Susanna.

Està amagat durant el dia sota fustes, pedres,... , a l’esquerda d’una roca o tronc, o sota la fullaraca. Per reproduir-se fa servir torrents i rieres, petits pantans forestals (a on és molt abundant), i en menor mesura els tolls i braços secundaris del llit del riu. També fan servir algunes basses de rec de valls forestal.

1 tòtil (Alytes obstreticans)
.
.
Espècie pressent a tots els ambients (forestals, agrícoles, urbanitzats, fluvials,...) de la baixa Tordera i arreu, però sempre en baix nombre. Tot i això resulta abundant a moltes rieres i valls com les de Calella, Pineda, Santa Susanna, Valloparda, Valldemaria, Sant Daniel, Sant Esteve, Vallmanya, Sant Genís,... , i a les planes agrícoles costaneres del Maresme nord com les de Pineda, Santa Susanna, Grau,... , a on ocupen gairebé totes les basses de rec. Molt abundant també a les faldes agrícoles orientades a mar sota el castell de Palafolls.

De dia es troba amagat sota pedres, fustes,... o a petites esquerdes i cavitats del terra, roques, troncs,... . Té la peculiaritat de transportar els ous enroscats a les potes posteriors fins que aquests eclosionen, no com els altres amfibis que els depositen (de diferent manera segons l’espècie) a l’aigua i els abandonen a la seva sort, i és el mascle qui s’encarrega del seu transport i de mullar-los periòdicament. Els cap-grossos són pressents a pràcticament totes les basses de rec, torrent i rieres de la baixa Tordera, i força abundants als tolls i braços secundaris del llit del riu.



Tot i que no avui, hi ha 3 espècies més que han estat observades al Pla de la Júlia amb anterioritat (podeu veure fotografies aquí... Els amfibis I... llista d'espècies)...

Tritó palmat (Lissotriton helveticus)

Espècie molt estesa però localitzada a tota la vall del tram baix del riu Tordera i valls properes, mai a cotes altes o zones forestals. Força abundant a algunes zones de les valls de Valloparda, Sant Daniel, Sant Ou i Gorg Negre, a on en anys bons (no aquests darrers dos, tot s’ha de dir) es pot trobar a molts indrets diversos (en recorreguts nocturns, a basses, als torrents, als canals,...), i localitzada però abundants a determinats sectors dels plans de l’Illa del riu, La Júlia, Anyells, Palafolls, Jalpí i Can Golba. Observacions puntuals a la riera de Vallmanya i als estanys de Bancells i Mas Mateu. Localitzada també a zones puntuals de Blanes (ja desapareguda sota el ciment) i entre els municipis de Malgrat de Mar i Palafolls, a on resten un parell de basses naturalitzades amb la seva presència. Sembla que tenen preferència pels herbassars inundats amb canals i bassetes entre la vegetació espessa.

Amagats de dia entre la fullaraca, sota fustes, sota pedres,..., i fan servir per reproduir-se petites basses i canals amb abundant vegetació, algunes basses de rec, grans tolls i mulleres d’inundació temporal.

Tritó verd (Triturus marmoratus)

A diferència del palmat, és una espècie molt forestal i a cotes superiors, fins i tot abundant a algunes zones del Montnegre i valls properes com les de Vallmanya i les de Sant Ou i Gorg Negre. També a algunes zones de les valls de Valloparda, Sant Daniel, Sant Genís i de la riera de Pineda, i localitzada puntualment a l’estany de Bancells i als plans de La Júlia, Sant Esteve i Anyells. També a un sector del torrent de Can Rabassa.

Amagat de dia sota fustes, pedres, troncs,... o entre la fullaraca, per reproduir-se fan servir torrents i petits gorgs d’algunes rieres, fonts, basses amb abundant vegetació, recs i canals, i alguns safareigs accessibles des del terra.

Granota verda (Pelophylax perezi)

Més fàcils de localitzar a qualsevol punt d’aigua de tot el territori (riu, riera, bassa, rec, pantà, safareig, pou, gravera,... ), tant agrícola, urbanitzat, forestal o fluvial, que no pas en recorreguts nocturns, però pressent arreu i sempre es poden trobar creuant un camí o camp a les nits. Especialment abundants a tot el recorregut del riu Tordera i al pla de Palafolls.

Durant el dia és molt abundant a les ribes de qualsevol massa d’aigua, sigui quina sigui, i molt fàcils de detectar perquè salten ràpidament a l’aigua amb la nostra presència. Quan la massa d’aigua s’asseca, les podem trobar sota pedres, plàstics o fustes, i bàsicament als llits secs a l’espera que tornin a tenir aigua. Per reproduir-se fan servir qualsevol massa d’aigua, però amb clara preferència pel riu, basses i estanys, canals i recs, pantans,... , i menys per a tolls temporals o mulleres. La bona qualitat de l’aigua sembla ser la seva única limitació.

....................................................................

A la baixa Tordera podem trobar amfibis durant tot l’any, però és durant la tardor, i aprofitant les nits plujoses i amb temperatures suaus com les d’aquests dies, quan més fàcilment se’ns creuaran pels camins i camps.

Tots els amfibis (concretament aquí 11 espècies diferent) tenen majoritàriament una vida terrestre la major part de la seva vida, i una altre aquàtica per garantir la descendència. Cadascuna de les espècies tenen uns requisits més o menys característics alhora de viure, alimentar-se, reproduir-se,... .

Per aquest motiu són uns grans bioindicadors, ja que la seva presència, o no presència, ens està dient si l’entorn terrestre i l’entorn aquàtic estan en bon estat i, alhora, si són variats o heterogenis. A més espècies localitzades a un indret... més varietat d’ambients en condicions òptimes, tant per a la seva vida terrestre com per a la seva vida aquàtica. La no presència d’algunes espècies ens indica que alguna cosa no funciona a l’entorn.

La seva abundància, però, pot estar determinada per factors climàtics o temporals, i poden variar per a determinades espècies en funció de si ha plogut molt o poc, de si ho ha fet a l’època adient, si un camp s’ha assecat massa aviat o ha estat inundant més temps,... , havent-hi anys amb una baixada important del nombre d’observacions de determinades espècies, i anys amb un esclat d’exemplars escampats arreu. Aquests canvis només afecten a les espècies quan les condicions desfavorables persisteixen en el temps, i més quan es tracten de poblacions aïllades o localitzades per distància, vies de comunicació, noves edificacions o polígons,... .

Si no esteu d’acord amb alguna de les descripcions, ja sigui perquè heu vist alguna espècie a un indret diferent de la baixa Tordera, ja sigui perquè teniu constància de que es reprodueixen a altre tipus de lloc, ja sigui perquè heu observat alguna cosa peculiar diferent,... no dubteu en dir-ho, ja que una de les funcions d’aquest blog és la de compartir i aprendre tots plegats, i ningú (ningú!!!) pot arribar a tot arreu tot sol.

Xavi.

Desembocadura del riu Tordera i Pla de Grau (Malgrat de Mar) 2/11/08

La desembocadura del riu Tordera plena d’aigua, els accessos inundats, i temporal de mar...
.

Tot i la pluja que no parava, avui a la desembocadura del riu i tram final del riu, entre la vegetació ...

Unes 30 fredelugues (Vanellus vanellus)
2 ànecs cullerots (Anas clypeata) mascles
11-12 xarxets comuns (Anas crecca) femella
més de 50 ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
unes 10 polles d’aigua (Gallinula chloropus)
.
Fent una volta pels camps del Pla de Grau (Malgrat de Mar), amb molt vent, pluja i alguns camps i camins inundats...
.

.

més de 15 aloses vulgars (Alauda arvensis)

A la platja, grups de gavians argentats (Larus michahellis), gavines vulgars (Larus ridibundus) i almenys 3 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis) sedimentats.

i una notícia sobre el temps d'aquest cap de setmana...

Cap de setmana passat per aigua
Malgrat confidencial 1/11/08

aquest divendres, el fort vent s’ha imposat durant tot el dia. Des de la Policia Local de Malgrat de Mar s’ha informat que poques són les incidències que s’han produït degut al fort vent. Els bombers han hagut de realitzar una sortida fins al carrer de Sant Isidre, on s’havien desprès diverses teules del terrat d’una casa antiga.La tempesta d’ahir a la tarda també va inundar la carretera BV-6001.La previsió per als pròxims dos dies indica que el mal temps no s’atura. La pluja farà acte de presència aquest matí de dissabte. A la tarda el cel estarà cobert de núvols alts i mitgencs, i a la nit la pluja serà lleugera. Pel que fa a les temperatures, aquestes no presenten canvis. Seran de 10 graus les mínimes i 18 les màximes. Diumenge al matí continuarà plovent. A la tarda plovisquejarà, i de cara a la nit la nuvolositat serà variable. Ascens moderat de les temperatures.Des de la Direcció General de Protecció Civil es recomana extremar les mesures de precaució, sobretot als qui han d’utilitzar el vehicle per a fer desplaçaments. Tal i com és habitual en aquests casos, s’aconsella "disminuir la velocitat al volant i no aturar-se en zones on pugui passar una gran quantitat d’aigua".

El riu amb aigua al seu pas per Tordera 1/11/08

Desprès que fa uns dies l’aigua arribés a l’alçada del nucli urbà de Tordera, aquest cap de setmana es podia veure com el cabal augmentava significativament...
.

Aquí podeu llegir el motiu...

DESPRÉS D'UN APERITIU D'HIVERN TORNEN ELS AIGUATS DE TARDOR
Servei Meteorològic de Catalunya 1/11/08

NOTA INFORMATIVA ELABORADA DISSABTE DIA 1-11-08 A LES 12:00

Després de l’excepcional fredorada de mitjans de setmana arriba un temporal de pluja que deixarà molta aigua a la meitat est del país

Una extensa i profunda depressió a les capes mitjanes de la troposfera situada a l’oest de la Península Ibérica està afavorint el naixement de depressions actives en superfície que creuen la seva façana mediterrània de sud a nord.

Ahir dia 31 d’octubre en va arribar una que abandonarà Catalunya avui a mitja tarda, però de matinada se'n formarà una de nova, molt activa, que creuarà el país per la seva meitat est donant molta pluja fins demà dia 2 a la tarda.

Durant el cap de setmana, doncs, Catalunya es veurà afectada per dos episodis de pluja. El primer encara deixarà avui dissabte xàfecs localment intensos fins a mitja tarda. Posteriorment hi haurà una disminució de la probabilitat de pluja durant unes hores, però al llarg de la matinada s’iniciarà el segon episodi, novament amb pluja intensa a moles punts del litoral i del prelitoral, especialment del sector central i nord. Diumenge dia 2 al
matí la pluja s’estendrà més i afectarà de ple la meitat est de Catalunya.

La neu se situarà en cotes bastant altes del Pirineu, però cap els 2000 metres es podrien acumular més de 50 cm de neu nova. Al final de l’episodi la cota de neu podria baixar fins als 1500 metres en general, i fins als 1200 al vessant nord.

En el segon episodi de pluja es podrien arribar a acumular, puntualment, més de 100 mm d’aigua en algunes zones de la meitat est de Catalunya.

Entre dilluns i dimarts es formarà una nova depressió a la Mediterrània que és posible que torni a portar pluja a Catalunya.

Arran d’aquesta situació, el Servei Meteorològic de Catalunya té actius avisos de Situació Meteorològica de Risc per intensitat i per acumulació de pluja.

Aligot comú (Buteo buteo) fase clara a Sant Genís de Palafolls 1/11/08

Aquest dissabte 1/11/08 a primera hora, hi havia un aligot comú (Buteo buteo) fase clara a una branca d’un pi pinyer proper a l’autopista C-32 al seu pas per Sant Genís de Palafolls. Retorn de l’exemplar observat el hivern passat.

Riells i Viabrea 1/11/08. David Caballé

Aquest dissabte 1/11/08 sobre Riells i Viabrea en David Caballé ha vist...

90 gavines vulgars (Larus ridibundus) en migració cap al sud-est.
>40 gavians argentats (Larus michahellis)
2 corb marí gros (Phalacrocorax carbo)

Ballester (Apus melba) a Blanes 31/10/08. David Caballé

Aquest divendres 31/10/08, en David Caballé ha vist un ballester (Apus melba) sobre l’ITV de Blanes (darrera citació postnupcial?).

Vall de la Riera de Sant Ou (Tordera) 27 i 30/10/08. David Caballé

Observacions d’en David Caballé a la vall de la Riera de Sant Ou (Tordera)...

Dilluns 27/10/08...

2 pinsans mecs (Fringilla montifringilla) femelles observades amb un grup de més de 200 pinsans comuns (Fringilla coelebs). Primera citació postnupcial

1 alosa vulgar (Alauda arvensis)
1 cotoliu (Lullula arborea)
2 aligots comuns (Buteo buteo)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
1 esparver vulgar (Accipiter nisus)
2 bitxacs comuns (Saxicola torquata)
1 titella (Anthus pratensis)
3 durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
lluer (Carduelis spinus) escoltat

Dijous 30/10/08...

1 aligot comú (Buteo buteo) fase clara, retorn de l’exemplar dels darrers dos hiverns.
>40 aloses vulgars (Alauda arvensis)
5 cotolius (Lullula arborea)
2 cornelles (Corvus corone)

Esplugabous (Bubulcus ibis) al Pla d’Anyells (Tordera) 31/10/08. David Caballé

En David Caballé ha vist aquest divendres 31/10/08 un grup de 7 esplugabous (Bubulcus ibis) al Pla d’Anyells (Tordera)

Òliba (Tyto alba) a Mas Altaba (Maçanet de la Selva) 29/10/08. David Caballé

Aquest dimecres 29/10/08 a la nit, en David Caballé ha vist una òliba (Tyto alba) volant prop de la cruïlla d’entrada a la urbanització Mas Altaba (Maçanet de la Selva).

Fogars de la Selva 29/10/08. David Caballé

Aquest dimecres 29/10/08 a un Mas de Fogars de la Selva en David Caballé ha vist...

1 blauet (Alcedo atthis) volant (dispersió o migració)
>5 cotxes fumades (Phoenicurus ochruros) als camps propers

Urbanització Parc dels Prínceps (Fogars de la Selva) 27-29/10/08

Algunes observacions de David Caballé a l’urbanització Parc dels Pínceps (Fogars de la Selva)...

Dilluns 27/10/08...

3 ballesters (Apus melba), també el dimecres 29/10/08
6 bernats pescaires (Ardea cinerea) en vol

Lluers (Carduelis spinus) a Blanes 27/10/08. David Caballé

En David Caballé va veure aquest dilluns 27/10/08 un grup d’uns 40 lluers (Carduelis spinus) a la perifèria del nucli urbà de Blanes.

Becades (Scolopax rusticola) caçades a Fogars de la Selva 26/10/08. David Caballé

En David Caballé comenta que el diumenge passat 26/10/08 un grup de caçadors coneguts seus van abatre les primeres dues becades (Scolopax rusticola) de la temporada, al riu Tordera sota el pont de l’AP-7 a Fogars de la Selva.