La construcció d'un pont de fusta contribueix a la preservació de l'entorn de la Font del Ferro de PinedaMalgrat confidencial 29/4/09 (Vídeo)
L'ordenança de civisme de Blanes preveu sancions de fins a 3.000 eurosMalgrat confidencial 27/4/09 (Vídeo)
Fragments del vídeo relacionats amb el delta del Tordera:
... Es multarà qui faci malbé els espais verds, sobretot els que maltractin la flora i la fauna d’espais d’especial interès natural, com el delta de la Tordera o el PEIN Pinya de Rosa. ...
... També es regulen les activitats a la platja. Es prohibeix acampar-hi, posar la música massa alta, ...
... Entrarà en vigor al mes de Juliol, ...
... El text especifica que els turistes tenen el mateix deure de respectar les regles que els blavenc i blavenques.
El nou pont sobre la Tordera part d’un conveni entre la Generalitat i la Diputació de Girona.Ràdio Palafolls 30/4/09
El president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, i el secretari per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) de la Generalitat, Manel Nadal, van signar un conveni on les administracions es comprometen a invertir 31 milions d’euros en els pròxims cinc anys a la xarxa viària de les comarques de Girona.
A través d’aquest conveni s’invertiran vint milions d’euros en cinc anys. La Generalitat n’aportarà quinze i la Diputació, cinc més. Tanmateix, i “de forma extraordinària, va dir el secretari per a la Mobilitat, s’invertiran onze milions més en actuacions concretes a la millora de la xarxa viària.
En aquests paquet extraordinari estan previstes 3 actuacions entre elles la creació d’un nou pont sobre el riu La Tordera, que haurà de substituir el pont que existeix actualment a la zona del Pont del Pixota. Aquests pont és massa estret pel seu funcionament correcte, i ja fa anys que es reclama la seva substitució. En aquesta obra es preveu invertir prop de 5 milions d’€.
EL CONSELLER DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, FRANCESC BALTASAR ANUNCIA UN ESTUDI SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC A LA TORDERA.Ràdio Tordera, 28/4/09
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha anunciat que el delta de la Tordera serà objecte d’un estudi base sobre els efectes que hi pot tenir el canvi climàtic. L’espai natural seguirà una metodologia semblant a la que es va aplicar en el seu dia al delta de l’Ebre.
Aquest any, segons el conseller, es posaran a licitació els estudis tant per preveure’n les conseqüències com per aplicar les mesures necessàries per pal·liar-les. L’Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat serà la responsable de controlar les accions. D’altra banda, la dessalinitzadora de Blanes doblarà la capacitat de tractament a finals d’aquest any: es passarà de 10 a 20 hectòmetres cúbics a l’any.
Segons el Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, la nova captació d’aigua estarà enllestida en pocs dies.
La dessaladora de Blanes, la primera que es va construir a Catalunya, abasteix d’aigua l’Alt Maresme i part de la Selva. En un futur podrà cobrir les necessitats d’aigua de molts més municipis
.
Durant la visita del conseller divendres a la comarca, l’ajuntament de Tordera va pressionar per demanar les depuradores pendents a les urbanitzacions. Francesc Baltasar, que es va reunir amb l’alcalde, Joan Carles Garcia, va garantir que les obres tiraran endavant.La construcció de les cinc depuradores a les urbanitzacions de Terra Brava, Sant Daniel, Àgora Parc, Les Farreres i Can Domènec hauria de resoldre el problema que aquests nuclis tenen des de fa molts anys en relació als abocaments d’aigües residuals sense depurar a les rieres.
Obres a la riera del RepiaixDiari de Breda 28/4/09
Dissabte anava a Hostalric i, al passar per sota el pont blau de RENFE, vaig veure maquines treballant al costat de la riera del Repiag. Vaig reduir la marxa (efecte badoc segons els homes del trànsit de TV3), i em vaig quedar esparverat. Han soterrat la riera uns setanta cinc metres amb tubs de formigó d’un metre de diàmetre. Tan sols faltava això! Després de les destrosses que ha produït la construcció de l’AVE a nivell urbà i mediambiental, ara, soterren la riera com si fos una claveguera.
He tornat i he fet unes fotografies. He buscat a Internet i sembla ser que és per colocar les grues per la substitució del pont blau per un de nou. No estic en contra del progrés, i és evident que l’enclavament de riera, carretera, pont de rodalies i pont de l‘AVE és problemàtic per a la realització d’obres i, probablement, no deu haver-hi una altra solució. Suportem-ho!.
Però em sorgeixen algunes preguntes al respecte.
Una vegada finalitzades les obres, deixaran la riera en les mateixes condicions que estava o passarà com amb la no-estació de Riells-Breda, la construcció de la qual encara estem (quants anys?) esperant?
A més a més dels ajuntaments qui controla aquest tipus d’obres que afecten a bens comuns?
L’Agència Catalana de l’Aigua, depenent de Medi Ambient, té alguna cosa a dir?
A les rieres, històricament menyspreades i utilitzades com abocadors i clavegueres, cada cop se’ls reconeix més la seva importància com a elements paisatgístics; com a refugi d’aus, amfibis, peixos i altres animals que utilitzen el seu llit i el bosc de ribera com a habitat; i a la nostra comarca, especialment seccionada per les infranquejables tanques de protecció de l’autopista i ara de l’AVE, la seva importància com a corredors biològics entre els espais protegits del Montseny-Guilleries i el Montnegre.
Defensem les rieres!. Són nostres!
Si algú té més informació d’aquesta obra en concret o bé dels responsables d’obres als cursos dels rius, servituds, etc. si us plau, que la comparteixi.
Toni Marín
Vilassar de Mar situa en el Google Maps totes les accions fetes per lluitar contra el mosquit tigre
El Punt 30/4/09
La tecnologia digital permetrà actualitzar periòdicament les dades
.
El Google Maps del plànol de Vilassar de Mar i un dels símbols contra el mosquit tigre.
La lluita contra la plaga del mosquit tigre s'ha convertit en una qüestió de primer ordre per a Vilassar de Mar. La regidoria de Salut i Família aplica des de fa temps un pla de prevenció que ha permès utilitzar com a suport el servei de Google Maps per afegir-hi totes aquelles accions efectuades per controlar la proliferació de l'insecte. L'usuari hi pot accedir des del web del consistori i hi pot trobar tant els espais controlats com els espais que poden ser un focus de la plaga.
El suport del Google Maps és ideal per situar les desenes d'espais controlats un per un pels tècnics de Salut on s'ha actuat per evitar que el mosquit tigre hi faci niu. Quan l'usuari clica en el símbol s'obre una finestra amb la imatge dels embornals, les dendrodelmes –forats dins dels arbres on es pot acumular aigua– i els equipaments, com ara el cementiri, on s'han aplicat les mesures preventives. També s'hi recullen, però, exemples de llocs potencialment perillosos on l'insecte pot trobar l'hàbitat adequat, com ara plàstics que conserven humitat.
La regidora responsable de l'àrea, Roser Vallès, explica que l'objectiu prioritari és donar la màxima informació al ciutadà perquè col·labori en la prevenció de la plaga. «Afortunadament el nostres municipis no han estat afectats fins ara amb una presència preocupant de mosquits tigre, però hem d'evitar al màxim que proliferin», apunta Vallès. A banda de la utilització de les noves tecnologies, les dades de les quals s'aniran actualitzant periòdicament, l'Ajuntament també ha actuat amb mètodes més ambientals, com ara abocar peixos de colors a les basses municipals perquè són depredadors naturals de l'insecte.
La tanca de Pinya de Rosa està totalment construïda tot i els decrets de l'Ajuntament per fer aturar l'obra
El Punt 30/4/09
Els operaris van acabar de col·locar ahir la tanca perimetral de Pinya de Rosa, tot i que des de fa dies l'Ajuntament havia fet un decret per aturar les obres. El regidor d'Urbanisme, Carles Gibert (CiU), va afirmar ahir que havien fet dos decrets per ordenar l'aturada de les obres, i que la propietat no els ha fet cas. Gibert va anunciar que el consistori «ha obert un expedient disciplinari d'infracció urbanística», i va assenyalar que «no es pot enviar la policia a aturar les obres perquè s'ha presentat un recurs contra el decret». Gibert va remarcar que «quanta més tanca facin, més n'hauran de desfer», i va afirmar que esperen l'informe del Departament de Medi Ambient respecte de les tanques. Tot i això, el delegat territorial de Medi Ambient a les comarques gironines, Emili Santos, va assenyalar ahir que l'Ajuntament encara no ha demanat aquest informe. Per la seva part, els advocats de la propietat van informar ahir que avui entraran un escrit a l'Ajuntament en què avisen que han aturat les obres. Sobre el fet que potser hagin de canviar la tanca, es van mostrar disposats a «parlar-ne» un cop es rebi l'ordre. De fet, van dir que, «si alguna cosa està malament», la retiraran. El membre de l'Associació Pinya de Rosa, el científic Rafael Sardà, va lamentar ahir que «no han parat fins que han tancat tot el perímetre», i va criticar l'Ajuntament i el Departament de Medi Ambient, del qual va dir que està «desil·lusionat». Sardà també va dir que temia que «s'anés a la via judicial, perquè això pot durar anys». Aquest científic també va denunciar que la neteja del bosc que s'està fent dins de la finca «és una salvatjada», i espera que «d'aquí a pocs dies el fiscal de medi ambient actuï d'ofici».
Tala a Pinya de Rosa
Bloc Espais desdonats, 28/4/09
Muntatge fotogràfic: CEAB, abril 2009
L'emblemàtic bosc de Pinya de Rosa es troba arran de mar a Blanes (La Selva). Gairebé a punt de desaparèixer per l'especulació urbanitzadora, va ser finalment protegit el 2003, com a Paratge Natural d'Interès Nacional. Però aquests dies, emparant-se en la protecció enfront dels incendis, està essent sotmès a una estassada i tala que són clarament excessives. El Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB- CSIC) està denunciant aquesta situació i demana l'aturada dels treballs forestals (que ha més es realitzen en plena època reproductora de la fauna).
Un extracte de l'escrit del CEAB:
El Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), pertanyent a l'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), va coordinar l'any 2003 un informe científic que va servir de base per al procés de protecció de la finca Pinya de Rosa, i que va culminar en la Llei 25/2003 que la declara Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN). El CEAB te constància dels treballs de neteja forestal realitzats a la finca al·legant com a motiu la prevenció del risc d'incendis. No obstant això, i segons el parer del CEAB, aquests treballs són contraris als principis de conservació d'un espai natural protegit. Tenint en compte que tan les administracions implicades com el propietari de la finca tenen l'obligació legal d'assegurar la protecció dels elements naturals que van motivar la declaració de l'espai de Pinya de Rosa com a PNIN, el CEAB desitja efectuar les següents consideracions:
[...]
d) Els treballs de neteja es realitzen mitjançant l'eliminació sistemàtica i total de l'estrat arbustiu, mantenint tan sols l'estrat arbori, el qual, no obstant això, s'ha sotmès també a una tala parcial. L’eliminacio d’aquests estrats arbustius te efectes molt negatius sobre la estructura y la funcionalitat del bosc com a ecosistema
e) Les actuacions de tipus preventiu, estrictament regulades per l’Administració, especialment en zones protegides, solament es permeten en condicions especials a la franja perimetral de contacte del bosc amb camins i zones habitades, per la qual cosa la presnet actuació és clarament desmesurada i afecta a zones del bosc que presenten escàs (o cap) perill potencial.
Per tot això, el CEAB MANIFESTA la necessitat immediata d’aturar i replantejar les tasques de neteja que s'estan realitzant en aquest espai protegit i que, a dia d'avui, estan destruint l'estructura del bosc com a ecosistema i reduïxen dràsticament la seva diversitat. En conseqüència, estan alterant la seva funcionalitat i danyant greument aquest element de conservació.
Dues entitats de Calella no volen que el tren marxi de la costa perquè «afavoreix l'activitat econòmica»El Punt 29/4/09
Reclamen que s'obri un debat en què tinguin veu els usuaris del transport
El tren al seu pas per Calella en una imatge d'arxiu. Foto: Q.P.
La unanimitat expressada des de Calella sobre el trasllat de la línia de tren a l'interior comença a tenir fissures. Si partits polítics i sector turístic han manifestat el seu suport a la desaparició de la via de primera línia de mar, ara dues entitats socials i ciutadanes han declarat que estan en contra de la proposta que es recull en el pla territorial metropolità. Reclamen que s'obri un debat en què els usuaris del transport també hi puguin dir la seva «lluny dels interessos particulars d'algun sector».
L'actualitat sobre la ubicació de la via del tren a la zona de l'Alt Maresme, i en concret a Calella, continua generant controvèrsia. Els últims a afegir-s'hi han estat els membres de l'Associació Amics de Calella (AdC) i l'Associació d'Usuaris i Amics del Ferrocarril de Calella-Poblenou (AUAF). Tots dos grups han emès un comunicat en el qual defensen no tan sols mantenir la via del tren allà on és ara, sinó que també critiquen els interessos particulars que han mogut als detractors de la ubicació a primera línia de la costa. El portaveu d'AdC, Jordi Amat, explica que malgrat totes les posicions que s'han fet públiques –unanimitat dels grups polítics de Calella i del sector turístic al «no» del tren a la platja– «no s'ha obert cap debat ampli en el qual també s'escolti la veu dels milers d'usuaris del transport». Amat considera que «no es pot hipotecar el futur de tota una ciutat només perquè a algú no li agradi que el tren passi davant del seu establiment» i afegeix «per molts turistes aquest transport és un valor afegit que els permet comunicar-se amb comoditat amb Barcelona».
Per Amat, la ubicació del tren a tocar de la costa no ha estat casualitat. «A partir d'aquest eix s'ha vertebrat l'activitat econòmica del municipi amb una incidència evident en el carrer més comercial de Calella, l'Església», apunta. Pel membre de l'AdC i de l'AUAF, abans de plantejar canvis estructurals de la magnitud del trasllat de la via del tren cap a l'interior «cal tenir molt en compte les conseqüències que se'n derivaran». En aquest sentit, Jordi Amat parla de divisió de la ciutat en dues zones o de la devaluació de les zones comercials actuals «quan el tren marxi del lloc on és ara» i retreu als grups polítics que s'hagin posicionat sense escoltar totes les veus. Pel que fa a l'anunci d'Adif de doblar la via del tren de rodalies entre Arenys de Mar i Blanes, Jordi Amat considera que cal analitzar la proposta «que ja precisa que es posarà una segona línia allà on càpiga».
En aquest sentit, l'AdC va presentar en el seu moment un seguit d'al·legacions al pla territorial metropolità que incorporen les peticions del grup.
El Google Maps del plànol de Vilassar de Mar i un dels símbols contra el mosquit tigre.
Muntatge fotogràfic: CEAB, abril 2009
El tren al seu pas per Calella en una imatge d'arxiu. Foto: Q.P.
territ tresdits (Calidris alba) i corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
territ becllarg (Calidris ferruginea)
garsa (Pica pica)
.
gamba verda (Tringa nebularia) i xivitona (Actitis hypoleucos)
gambes verdes (Tringa nebularia)
Sortida de la Riera després de passar pels tubs
La Riera totalment soterrada
Fotografia de la riera des de els tubs. 
Detall dels tubs.
corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
gavines corses (Larus audouinii)
.jpg)
