dissabte, 27 de març del 2010

Sobre la reintroducció de cigonyes (Ciconia ciconia), 27/3/10.

Ja fa temps que al món herpetològic es va plantejar la desafortunada estratègia de molts espais naturals per atreure visitants fent servir la reintroducció de cigonyes blanques (Ciconia ciconia), molt vistoses però que feien estralls en les poblacions d’espècies d’amfibis i rèptils, espècies també protegides i que en molts casos (per no dir sempre) tenen molt més problemes de conservació que aquestes simpàtiques aus.

Potser caldria mesurar el bon estat de conservació dels espais que es volen gestionar per l’equilibri entre totes les espècies que hi viuen, entenent com a biodiversitat no només el nombre d’espècies d’aus en clara cursa i/o competència numèrica (l’ornitho és un clar exemple), i sobretot deixar de mesurar els visitants a un espai natural com principal indicador de resultats.

Herpetològicament, la declaració d’un Parc Natural o l’intervenció d’una Fundació “gestora” (entre altres), a significat l’empobriment i l’extinció de multitud d’espècies, i molt especialment a les zones humides. Només cal veure lo succeït als Aiguamolls de l’Empordà, al Delta del Llobregat, al Delta de l’Ebre, a l’estany de Sils, etc, etc, etc,... han perdut biodiversitat o estat de conservació de multitud d’espècies per, simplement, afavorir a les aus i el seu avistament.

Malauradament no s’aprèn dels errors, i és molt trist veure com altres espais naturals (estany de Banyoles, Gallecs, etc,...) segueixen el mateix camí, cercant l’èxit estètic i de freqüentació a costa de la seva biodiversitat, i és que una zona humida sense estany i sense cigonyes és també un espai natural ric en fauna i flora que també s’ha de protegir i gestionar.

L’altre dia, conversant amb un conegut, comentàvem la burrada que significa que a una zona humida i agrícola litoral com el Delta del Tordera hi hagi ni més ni menys que 9 espècies d’amfibis i 13 de rèptils autòctons, en bon estat, i malgrat sigui un espai amb més de 240 espècies d’aus avistades... cap altre espai litoral del nostre país pot dir el mateix!!!.

Sarcàsticament vaig dir... “aquí encara no han fet un gran forat per omplir-lo d’aigua ni han introduït cigonyes”.

Encara estem a temps de gestionar correctament el Delta de la Tordera i la seva envejable (per molts) biodiversitat, simplement s’ha d’aprendre dels encerts dels altres, però també dels errors. Llàstima que encara es continuïn donant casos com el de l’estany de Bancells, per nombrar el més recent, on amb l’excusa de recuperar una bassa per als ànecs s’ha destruït o perjudicat la seva biodiversitat.



Las cigüeñas, una plaga
Diario de León 26/3/10

Las que fueron alegres vigías de los pueblos desde las espadañas de las iglesias, se van convirtiendo en un peligro para el campo y para la caza
.
Todos los estudios realizados para explicar la impresionante caída en las poblaciones de perdiz roja en las estepas y campiñas mesetarias coinciden en que los factores son múltiples y variados. El mas importante, sin lugar a dudas, se debe a la acción del hombre, pero no por la práctica cinegética, que también, sino por el sistema de explotación del campo. La moderna agricultura que utiliza métodos totalmente agresivos con el medio ambiente, las concentraciones parcelarias que han destruido infinidad de lindes y vegetación donde la «patirroja» anidaba y se ocultaba de los predadores, la forma de arar de los enormes tractores que dejan totalmente molidos los terrones en las campiñas arcillosas donde el mimetismo de la perdiz, una de sus mejores defensas, se pierde, el uso de herbicidas, pesticidas y funguicidas, el grano tratado para la sementera y los abonos químicos que producen enormes bajas especialmente en años secos. Pero no conviene olvidar a las cosechadoras que trabajan durante la noche y se tragan con frecuencia polladas enteras. El maíz, por otra parte, en pequeñas manchas asegura la protección, pero a gran escala se convierte en monocultivo y termina destruyendo el hábitat y dando cobijo a los depredadores.

Pero a estos hechos que vienen incidiendo desde hace algunos años se unen ahora nuevos peligros. El incremento de predadores, zorros y jabalí especialmente, amenaza tanto a la perdiz como a la liebre. El conejo de monte, principal mantenedor de la cadena trófica por su capacidad reproductiva, se está recuperando afortunadamente, pero en muchas zonas ha desaparecido por completo. El ecosistema se está desequilibrando muy seriamente. A la sobrepoblación de zorro y jabalí en las zonas llanas y de ribera se une ahora un nuevo depredador: la cigüeña. Estas aves de gran envergadura eran la alegría de los pueblos y el daño que causaban era mínimo, pero ahora se han multiplicado pasando de la tradicional pareja que anidaba en el campanario a las decenas de parejas que ya no encuentran espacio para anidar. Basta con desplazarse a las riberas del Bernesga, a la altura de Alija de la Ribera, para observar decenas de nidos ocupados a 100 %. En las espadañas de las iglesias ya no hay un nido, sino tres o cuatro. Basta que un tractor comience a arar una finca para que un ejército de cigüeñas se apreste a devorar toda la fauna indefensa, ratones y topillos, pero también las lombrices de tierra, muy beneficiosas para el campo, y que están mermando peligrosamente.

La dieta de una cigüeña es muy variada, pero los pequeños reptiles y anfibios, cada vez mas escasos, son un manjar para ellas. «Silencio ranas, que la cigüeña está en el charco» recuerdo que decía el «profe» de religión en mis años de Instituto al entrar en el aula. Era un cura y le apodábamos «el rana». Fuera de bromas observar a las zancudas pescar en una charca resulta espectacular, pero también los alevines en las orillas de los ríos o en el campo. Informaciones totalmente contrastadas nos constatan la voracidad y agresividad de estas aves que, al desaparecer gran parte de los vertederos incontrolados, actúan sobre cualquier especie de tamaño pequeño, sea reptil, anfibio, ave o mamífero. Cuando se sitúan al lado de una cosechadora en el mes de agosto, que tiemblen las polladas de codorniz, perdiz o lebratos. Lo mismo sucede cuando se riega una finca por inundación y el agua va sacando de sus refugios o encames a los pequeños animales cinegéticos o no. Las zancudas oportunistas se sitúan en la línea de inundación para hacer su «agosto». Esta es una situación real que, si se quiere mantener el equilibrio ecológico, habría que considerar de cara al futuro.

Una noticia graciosa 27/3/10… Palafolls conquereix La Pilona de Malgrat de Mar. Malgrat Confidencial.

Palafolls conquereix La Pilona de Malgrat de Mar
Malgrat Confidencial 27/3/10
..
Aquest dissabte al migdia, la trucada d'un veí ha posat en coneixement d'MC de la col·locació d'una bandera a La Pilona de Malgrat de Mar. Es tracta de la bandera del municipi de Palafolls. Pel que sembla, algú la hi ha posat durant la nit-matinada. En un principi, tot apuntava a que els autors de la “conquesta” podrien haver estat un grup de surfistes que han estat practicant aquest esport entre divendres i dissabte just a la zona de la platja on, cent metres mar endins, hi ha La Pilona. En realitat, però, segons ha pogut saber aquest diari, qui ha col·locat la bandera ha estat un veí de Palafolls que “ja feia temps que li voltava pel cap de fer-ho”, ha confessat un testimoni que ha preferit mantenir-se en l'anonimat.
.
Es dóna el cas que el passat 2009 La Pilona acomplia 100 anys d'història. Va ser objecte de debat en el decurs de la sessió plenària del mes de novembre. Els grups polítics de l'Ajuntament de Malgrat de Mar -arran d'una moció dels partits a l'oposició- van aprovar que s'iniciessin els tràmits necessaris per a conèixer l'estat real de La Pilona i, en cas que fos necessari, realitzar els treballs per a protegir-la. També es va aprovar sol·licitar-ne el reconeixement oficial ja que està considerada com un dels elements més emblemàtics de Malgrat de Mar.

Tot a punt per la plantada de demà diumenge 28/3/10 a la desembocadura. Orchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme


Ja ho teniu tot preparat per demà!!!

A partir de les 10:00h tothom qui vulgui podrà apropar-se a la desembocadura del riu Tordera per plantar un arbre o arbust de ribera, a l’aparcament davant Càmping La Tordera (Malgrat de Mar) hi trobareu les plantes, algunes eines, aigua per regar, i totes les indicacions i ajuda que necessiteu.

Entre les espècies autòctones que es podrà plantar hi ha freixes (Fraxinus angustifolia), verns (Alnus glutinosa), àlbers (Populus alba), oms (Ulmus minor), salzes blancs (Salix alba), gatells (Salix atrocinerea), sanguinyols (Cornus sanguinea), aranyoners (Prunus spinosa), aladerns (Phillyrea angustifolia) (Rhamnus alaternus), llentiscles (Pistacia lentiscus) i heura (Hedera helix).

L’Ajuntament de Malgrat de Mar ja ha col·locat els contenidors per als qui vulguin donar un cop de mà recollint les deixalles que trobem.

Aquesta és la primera de les plantades organitzades dins les Activitats 2010 a la desembocadura de la Tordera per recuperar el bosc de ribera, per afavorir la biodiversitat d’aquest espai natural, i per delimitar els accessos a la platja. I és cosa de tots...

Tots esteu convidats!!!

Denuncien agressions a la llera de la Tordera a Gualba i Sant Celoni per les obres d'ATLL. L’Actualitat del Baix Montseny 25/3/10

Denuncien agressions a la llera de la Tordera a Gualba i Sant Celoni per les obres d'ATLL
L’Actualitat del Baix Montseny 25/3/10

Ambientalistes i entitats de defensa del medi han denunciat les diverses agressions que s'estan produint a la llera de la Tordera amb les obres de construcció de la connexió de la dessaladora de Blanes amb la planta d'Aigües Ter-Llobregat que està situada a Cardedeu. Entre les agressions detectades, han denunciat, com a més remarcables, la destrucció d'un punt d'anellament de blauets al terme municipal de Gualba. Aquest era un tram del riu Tordera a on l'Observatori de la Tordera hi feia seguiments periòdics amb bioindicadors des de feia 11 anys.
.
D'altra banda, la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny també ha denunciat la tala d'un gran àlber a l'alçada de San Pàmies, que es trobava situat al terme municipal de Sant Celoni. Segons la Coordinadora, l'àlber tenia unes mides considerables i era un dels exemplars d'aquesta espècie de majors dimensions que es conservava al municipi de Sant Celoni.
.
A més, han assenyalat, el tram de riu on es trobava l'exemplar, la vegetació formava un bosc de ribera amb altres espècies pròpies d'aquests ambients com pollancres, salzes i verns, i alguns plàtans de grans dimensions que també han estat talats per passar-hi els conductes.
.
Les obres de construcció de la connexió de la dessaladora de Blanes fins a Cardedeu travessen diversos municipis del Baix Montseny, amb diverses afectacions per l'obra.

Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) a la desembocadura del riu Tordera 27/3/10

Aquest matí a primera hora hi havia una cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) a la desembocadura del riu Tordera, molt visible al camí d’accés a la platja per la riba de Malgrat de Mar.

Primera en pas migratori prenupcial per la Baixa Tordera.

Terreroles vulgars (Calandrella brachydactyla) al Pla de Grau (Malgrat de Mar) 26/3/10. Enric Badosa

4 Terreroles vulgars (Calandrella brachydactyla) observades per Enric Badosa aquest divendres al Pla de Grau (Malgrat de Mar). Primera observació en pas migratori prenupcial.

També...

2 Corriols petits (Charadrius dubius)
1 Puput (Upupa epops)
2 Mussols comuns (Athene noctua)
15 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
3 Esplugabous (Bubulcus ibis)
1 Titella (Anthus pratensis)
2 Cueretes blanques (Motacilla alba)
15 Passerells comuns (Carduelis cannabina)
35 Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
.
Terrerola vulgars (Calandrella brachydactyla)
fotografies de l'Enric Badosa...
.
.
puput (Upupa epops)
fotografia de l'Enric Badosa...
.

Àguila marcenca (Circaetus gallicus) a Malgrat de Mar 26/3/10. David Caballé

1 Àguila marcenca (Circaetus gallicus) sobre Malgrat de Mar observada per David Caballé aquest divendres.

Falciot negre (Apus apus) a Blanes 26/3/10

1 Falciot negre (Apus apus) a Blanes observat aquest divendres per l’Enric Badosa

Cames llargues (Himantopus himantopus) a la desembocadura del riu Tordera 26/3/10. Enric Badosa

11 Cames llargues (Himantopus himantopus) a la desembocadura del riu Tordera observat aquest divendres per l’Enric Badosa

Ballesters (Apus melba) a Palafolls 26/3/10.David Caballé

Uns 30 Ballesters (Apus melba) sobre la cruïlla en obres de l’N-II i la C-32 a Palafolls observats per David Caballé aquest divendres.

També un esparver vulgar (Accipiter nisus)

Cigonyes blanques (Ciconia ciconia) al Pla de la Verneda (Sant Celoni) 26/3/10. David Caballé

2 Cigonyes blanques (Ciconia ciconia), vénen de Riells en vol baix i semblen aturar-se en les proximitats.

Cigonyes blanques (Ciconia ciconia) a Riells i Viabrea 26/3/10. David Caballé

2 Cigonyes blanques (Ciconia ciconia) sobre Riells i Viabrea observades aquest divendres per David Caballé.

Ballesters (Apus melba) a Lloret de Mar 26/3/10. David Caballé

Uns 10 Ballesters (Apus melba) sobre Lloret de Mar observats aquest divendres per David Caballé.

Ballesters (Apus melba) a Blanes 26/3/10. David Caballé

3 Ballesters (Apus melba) sobre Mas Cremat de Blanes observats per David Caballé aquest divendres.

També >300 Gavians argentats (Larus michahellis), un d'ells juvenil amb una malformació al bec (molt llarg i corbat).

Ballesters (Apus melba) a Arenys de Mar 24/3/10. Enric Badosa

10 Ballesters (Apus melba) observats aquest dimecres per l’Enric Badosa a Arenys de Mar, donen voltes sobre l'edifici de Santa Maria, on varen criar l'any passat

Port d’Arenys de Mar 26/3/10. Enric Badosa

Font: www.ornitho.cat

Observador: Enric Badosa

52 Gavines corses (Larus audouinii)
1 Gavià fosc (Larus fuscus)
Està a la platja junt amb les corses
1 Gavina vulgar (Larus ridibundus)
1 Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
20 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)

El dimecres 24/3/10, 150 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo). Volen en forma de V direcció NE.

dijous, 25 de març del 2010

Cigonya blanca (Ciconia ciconia) sobre Pineda de Mar 25/3/10. David Caballé

1 Cigonya blanca (Ciconia ciconia) observada per en David Caballé sobre Pineda de Mar cap el nord a les 16:45h aprox, segurament el mateix exemplar observat a Malgrat per Jose Moreno...
.
Cigonya blanca (Ciconia ciconia) sobre Malgrat de Mar 25/3/10. Jose Moreno

Guatlla (Coturnix coturnix) atropellada a Pineda de Mar 25/3/10. David Caballé

1 Guatlla (Coturnix coturnix) atropellada a la N-II a poblenou de Pineda de Mar, observada per en David Caballé, primera observació prenupcial de l’espècie a la Baixa Tordera.

Astor (Accipiter gentilis) a Calella 25/3/10. David Caballé

1 Astor (Accipiter gentilis) vist per en David Caballé creuant la C-32 a l’alçada de Calella i empaitant tudons (Columba palumbus).

Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) al Pla de Sant Ou (Tordera) 25/3/10. David Caballé

1 Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) observada per en David Caballé al Pla de Sant Ou (Tordera), segona observació en pas migratori prenupcial a la Baixa Tordera.

Les Llobateres (Sant Celoni) 25/3/10. David Caballé

Observacions de David Caballé avui a les Llobateres (Sant Celoni)...

93 Lluers (Carduelis spinus)
màxim dels darrers dos anys (última irrupció), en un estol molt compacte ,menjant floracions de populus/salix sp
6 Cames llargues (Himantopus himantopus)
3 Xivites (Tringa ochropus), 2 al riu
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
5 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
2 Martinets blancs (Egretta garzetta)
2 Becadells comuns (Gallinago gallinago) al riu
1 Corriol petit (Charadrius dubius)
6 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor) cantant
1 picot verd (Picus viridis)
2 Trists (Cisticola juncidis)
Uns 40 Ballesters (Apus melba)
2 Orenetes de ribera (Riparia riparia)
>10 Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)
... entre altres.

Fotografia d’un dels corriols petits (Charadrius dubius) de la Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 23/3/10. Enric Badosa

.
Fotografia de l’Enric Badosa d’un dels corriols petits (Charadrius dubius) de la Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) d’aquest dimarts, dues parelles barallant-se…

Còlit gris (Oenanthe oenanthe) a la platja de La Pomareda (Malgrat de Mar) 23/3/10. Enric Badosa

Cigonya blanca (Ciconia ciconia) sobre Malgrat de Mar 25/3/10. Jose Moreno

Aquesta tarda en Jose Moreno ha vist una cigonya blanca (Ciconia ciconia) volant sobre el nucli urbà de Malgrat de Mar.

Continuen els cames llargues (Himantopus himantopus) pel tram final del riu Tordera 23/3/10. Enric Badosa

Aquest dimarts, l’Enric Badosa va tornar a veure els 7 cames llargues (Himantopus himantopus) del dia anterior a la desembocadura, però una mica més amunt, al riu Tordera, i amb una gamba roja vulgar (Tringa totanus).

Cames llargues (Himantopus himantopus) amb la vila de Blanes de fons. Fotografia d’Enric Badosa...
.

.

Cames llargues (Himantopus himantopus) i gamba roja vulgar (Tringa totanus) al riu. Fotografia d’Enric Badosa...

.

Còlit gris (Oenanthe oenanthe) a la platja de La Pomareda (Malgrat de Mar) 23/3/10. Enric Badosa

Primera citació en pas migratori prenupcial de l’espècie a la Baixa Tordera.

Font: www.ornitho.cat

Platja de La Pomareda (Malgrat de Mar)

Observador: Enric Badosa

1 Còlit gris (Oenanthe oenanthe)
Mascle
4 Corriols petits (Charadrius dubius)
dos parelles que fan baralles territorias

Algunes notícies més per llegir 24 i 25/3/10...

Plantada d'arbres a La Tordera
Malgrat Confidencial 25/3/10
.
.
Continuen les activitats relacionades amb la preservació de la desembocadura del riu La Tordera. Aquest diumenge dia 28 de març, es farà una plantada popular d'arbres i arbustos de ribera. Començarà a les 10 del matí. També continuaran els treballs per retirar les plantes invasores que es van iniciar el passat cap de setmana. Durant l'activitat, que va aplegar a una vintena de voluntaris, es van instal·lar caixes-niu al bosc de ribera i al camí que hi ha per a accedir a la platja.



Blanes tindrà arreglat per SetmanaSanta el passeig de s'Abanell
Diari de Girona 25/3/10

L'últim temporal marítim de l'octubre va fer actuar la Generalitat de forma contundent per reforçar l'avinguda
.
Una imatge de la zona on s'estan acabant les obres del passeig a l'alçada dels càmpings. carles colomer

BLANES E.BATLLE
La vila de Blanes i el seu turisme no han de patir pel passeig marítim de s'Abanell a l'alçada dels càmpings, segons afirma el regidor de Medi Ambient Celestino Lillo (PP), perquè la Generalitat tindrà enllestides les obres de reforma d'aquesta avinguda a la part que és de seva titularitat perquè s'hi pugui passejar per Setmana Santa.
En concret, es tracta de la remodelació d'un tram de 322 metres del passeig, part del qual va quedar molt malmés per l'últim temporal marítim de la tardor de 2009. Un fet que va comportar que finalment el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Ptop) decidís actuar en tot el seu tram i reforçar la seva estructura.
I és que segons Lillo "potser només van caure 33 metres de passeig pel temporal del 21 d'octubre, però van veure que calia fer-ho tot de nou perquè fins ara el paviment només s'assentava sobre la sorra", un fet que provocava que la plataforma no fos resistent.
En aquests moments, el que queda per acabar, segons relata Lillo, és "col·locar els serveis, com ara el rec o una futura connexió per si s'aporta sorra, entre altres", una feina que hauria de durar, ressalta, uns dos o tres dies. L'edil de Medi Ambient, conscient de la proximitat de la primera època realment turística, assegura que mai ha dubtat que estarien els treballs i afegeix, que tant ell com l'acalde de Blanes, Josep Trias (CiU), han estat a sobre de la Generalitat i els seus tècnics perquè així fos.
El tram de passeig que haurà fet la Generalitat consisteix en la construcció d'una escullera, colgada per la sorra i un mur de formigó armat, que hauran refoçat el passeig. Aquests treballs es van adjudicar per tràmit d'urgència per un import de 530.833 euros.
El passeig de s'Abanell està pendent d'una reforma integral, és a dir, de tota l'avinguda que va des de Sa Palomera fins a la zona dels càmpings, a tocar la punta de la Tordera. Una reivindicació i necessitat que s'ha fet palesa els darrers anys, ja que la platja de s'Abanell ha desaparegut en diferents ocasions per les fortes llevantades, així com el propi passeig. Tant l'Estat com la Generalitat s'han de posar d'acord amb el model de passeig i tot indica que les obres d'aquesta nova avingdua emblemàtica es podrien iniciar passat aquest estiu.


Es creen tres nous refugis de pesca a la Tordera, a Arbúcies i a Sant Celoni
L’Actualitat del Baix Montseny 24/3/10

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha creat tres nous refugis de pesca a la conca de la Tordera dins les noves delimitacions sobre vedes, períodes hàbils de pesca i aigües on es pot pescar aquesta temporada, que va començar dissabte, 13 de març. Els nous refugis de pesca a la Tordera són a la riera de les Truites, a Arbúcies, al Passallís d'en Vidal i l'altre a la Font dels Quatre Ratxos. El tercer nou refugi és a la llacuna de les Llobateres, a Sant Celoni. El govern també ha establert una zona lliure de pesca sense mort als Quatre Ratxos d'Arbúcies.



Tallen el trànsit de vehicles al passeig d'Hortsavinyà per l'obra de l'EDAR
El Punt 25/3/10

El passeig d'Hortsavinyà es tallarà al trànsit des d'avui a conseqüència de l'avenç de les obres de construcció de la depuradora de l'Alt Maresme a l'antiga pedrera de Montpalau. Els treballs de canalització dels tubs des de la riera fins a l'estació d'aigües residuals es faran per sota del passeig, fet que obliga a tallar-lo a la circulació, però els vehicles podran continuar passant per un vial paral·lel habilitat als camps agrícoles de la banda dreta. Els veïns que vulguin anar a Sant Pere de Riu o a l'accés a l'autopista hauran de girar pel carrer Tordera i continuar pel carril lateral habilitat mentre durin les obres. Els canvis en la circulació, degudament senyalitzats, s'allargaran un mes.



Preocupació a Palafolls perquè no s'acabin al juny les obres de l'autopista
El Punt 24/3/10

L'alcalde de Palafolls, Valentí Agustí (PSC), va manifestar ahir la seva preocupació perquè les obres de perllongament de l'autopista entre el municipi i Tordera no s'enllesteixin al juny, tal com havia avançat la Generalitat. Segons Agustí, l'adjudicatària dels treballs, Dragados, li va confirmar fa dies que les conseqüències del temporal de neu i vent a les comarques gironines havien obligat Fecsa-Endesa a actuar de manera urgent a les línies elèctriques d'aquella zona. «Aquesta situació excepcional comporta l'aturada temporal del trasllat de la xarxa de la carretera entre Blanes i Lloret, una obra bàsica per acabar el nou tram d'autopista», assenyala l'alcalde. En aquest sentit, la constructora li va comentar que els terminis previstos per acabar l'obra no es complirien. Segons Agustí, la situació és prou greu: «Tal com estan ara els accessos de l'autopista a la carretera N-II, i amb l'arribada de l'estiu i l'increment del nombre de vehicles que circulen per aquesta via, els episodis d'embussos es poden multiplicar.»

En qualsevol cas, durant la visita, divendres passat, del secretari de Mobilitat, Manel Nadal, a Malgrat, aquest va insistir a dir que no hi havia de moment modificacions respecte als terminis previstos i que, tot i entendre l'excepcionalitat de la feina que havia d'afrontar Fecsa-Endesa, no era una excusa per endarrerir el nou tram de la C-32.

dimecres, 24 de març del 2010

Falciots negres (Apus apus) a Sant Feliu de Buixalleu 24/3/10. David Caballé

Mínim 3 Falciots negres (Apus apus) a Sant Feliu de Buixalleu observats avui per en David Caballé. Primera citació en pas migratori prenupcial de l’espècie.

Desembocadura del riu Tordera 24/3/10

.
Aquest matí en visita ràpida a la desembocadura del riu Tordera, com a més destacat...

36 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
Sedimentats junts a la platja davant les gavines capnegres
3 gavines corses (Larus audouinii)
Sedimentades a la platja
30 gavines capnegres (Larus melanocephalus)
50 gavines vulgars (Larus ridibundus)
1 gavià fosc (Larus fuscus)
Sedimentat a l’interior del riu amb els argentats
100 gavians argentats (Larus michahellis)
14 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 corriol petit (Charadrius dubius)
1 puput (Upupa epops)
1 picot verd (Picus viridis)
... entre altres.
.
gavines corses (Larus audouinii)...
.

.
els 36 xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)...
.

Inicien les obres del port de Blanes. 24/3/10...

Inicien les obres d'ampliació del port de Blanes que duraran prop de dos anys
Diari de Girona 24/3/10

Els treballs s'aturaran des del 15 de juny fins al 15 de setembre per no interferir durant aquest període en l'activitat turística del municipi
.

Les obres van començar ahir amb la construcció de la zona de càrrega i descàrrega de materials. carles colomer

Ports de la Generalitat acaba de començar les obres d'ampliació del port pesquer de Blanes, una instal·lació fortament castigada per la llevantada del desembre de 2008 el dia de Sant Esteve. L'actuació suposa la construcció d'un nou dic d'abric exterior i el perllongament del contradic per millorar la funcionalitat i les condicions de recer de la instal·lació portuària. Es tracta d'un projecte llargament reivindicat, que ha comportat contrvèrsia i que té un termini d'execució de vint-i-tres mesos i suposarà una inversió de 22,7 milions.
Les obres es van iniciar ahir amb la construcció de la zona de càrrega i descàrrega de materials, al costat de la benzinera de pesca, que servirà com a punt d'abastament de l'obra.
Un cop feta aquesta zona, es començarà a fer el punt des d'on arranca el nou dic de recer, per després continuar amb l'execució del dic de recer que tindrà una longitud de 595 metres.El port pesquer de Blanes pateix una sèrie de problemes operatius per l'acció dels temporals que impedeixen el funcionament eficaç de la instal·lació, tal com es va veure en les darreres llevantades de desembre de 2008, el dia de Sant Esteve que van castigar aquesta zona. Les principals afectacions derivades dels temporals de llevant en el port de Blanes són problemes d'agitació interior en el moll pesquer i ultrapassaments de l'onatge en el dic de recer.

.
Reordenació sector pesquer

Aquest nou dic de recer permetrà la reordenació del sector pesquer del port i es construiran nous molls a la dàrsena pesquera, es farà una major esplanada per a les activitats complementàries de suport a la pesca i, per acabar, es farà el perllongament del contradic. També, segons Ports, es preveu reordenar l'espai destinat a les activitats dels vaixells turístics locals.
Finalment, s'executarà la fase d'urbanització per dotar la instal·lació portuària de noves instal·lacions i equipaments. En aquesta fase, es farà un nou passeig per als vianants que s'ha de construir sobre les casetes dels pescadors, en el nou dic de recer.
Les obres d'ampliació del Port pesquer de Blanes es desenvoluparan amb criteris de màxim respecte pel medi ambient, segons informa Ports de la Generalitat. I és que segons afirmen, per evitar l'impacte paisatgístic a la punta de Santa Anna, en el traçat del nou dic, aquest arrencarà des del mateix punt on arranca el dic actual.
.

Aturada de les obres a l'estiu

Per altra banda, la Generalitat i l'Ajuntament de Blanes han acordat aturar les obres durant l'estiu per no interferir en l'activitat turística del municipi. Aquest període d'aturada començarà a partir del 15 de juny i finalitzarà el 15 de setembre.
Mentretant, amb l'objectiu de facilitar el trànsit de vehicles pel municipi, Ports de la Generalitat i l'Ajuntament han elaborat un itinerari per al pas de camions d'obra que van cap al port. Així, els camions entraran per l'avinguda d'Europa i continuaran pel passeig de Catalunya i el passeig Marítim fins a la zona portuària. I la zona s'ha senyalitzat amb panells d'avís d'obres i senyals verticals que indiquen pas de camions.
??? I també, s'han creat dues franges horàries per al pas de camions d'obra: una de les 7 hores del matí a les 15 hores de la tarda i la segona, que anirà des de les 18 hores de la tarda fins a les 20 hores del vespre.

Inicien les obres del port de Blanes
El Punt 24/3/10

Les obres es van iniciar tot just ahir al costat de la benzinera de pesca. Foto: PORTS.

L'empresa pública Ports de la Generalitat va iniciar ahir les obres d'ampliació del port pesquer de Blanes. L'actuació es basa en la construcció d'un altre dic d'abric exterior i el perllongament del contradic, per millorar la funcionalitat i les condicions de recer de la instal·lació portuària. Les obres s'han iniciat amb la construcció de la zona de càrrega i descàrrega de materials, al costat de la benzinera de pesca, que servirà com a punt d'abastament de l'obra. Un cop feta aquesta zona, s'ha de començar a fer el punt des d'on arranca el nou dic de recer, per continuar després amb l'execució del dic de recer, que tindrà una longitud de 595 metres. Aquest nou dic de recer permetrà la reordenació del sector pesquer del port. D'aquesta manera, es construiran nous molls a la dàrsena pesquera i es farà una esplanada més gran per a les activitats complementàries de suport a la pesca. Després es farà el perllongament del contradic. Finalment s'executarà la fase d'urbanització per dotar la instal·lació portuària de noves instal·lacions i equipaments. Sobre les casetes dels pescadors es farà un passeig nou per als vianants.

Amb l'objectiu de facilitar el trànsit, Ports de la Generalitat i l'Ajuntament han consensuat un itinerari i un horari per al pas dels camions de l'obra. Així, els camions entraran per l'avinguda d'Europa i continuaran pel passeig de Catalunya i el passeig Marítim fins a la zona portuària, de les set a les tres de la tarda i de les sis a les vuit del vespre.

dimarts, 23 de març del 2010

Recull de les darreres cites més interessants a la Baixa Tordera i costa del Maresme. Ornitho.cat 19-22/3/10...

Font: http://www.ornitho.cat/

Paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus )

1 a la desembocadura del riu Tordera 21/3/10. Obs. David Caballé
Comentari : fase fosca, altres obs Xavi Romera i voluntaris

Gavines corses (Larus audouinii)

Mínim 122 a Premià de Mar 22/3/10. Obs. Jaume Castellà
5 a la desembocadura del riu Tordera 22/3/10. Obs. Javier Romera
4 a la desembocadura del riu Tordera 21/3/10. Obs. Javier Romera
Mínim 50 a Premià de Mar 19/3/10. Obs. Jose Manuel Arcos
Comentari : Grup a la platja
97 a Sant Vicenç de Montalt 19/3/10. Obs. Jaume Castellà
12 a la desembocadura del riu Tordera 19/3/10. Obs. Javier Romera


Gavines capnegres (Larus melanocephalus)

Mínim 138 a Premià de Mar 22/3/10. Obs. Jaume Castellà
50 a la desembocadura del riu Tordera 22/3/10. Obs. Javier Romera
Unes 110 a la desembocadura del riu Tordera 21/3/10. Obs. David Caballé
Unes 100 a Sant Vicenç de Montalt 19/3/10. Obs. Jaume Castellà

Gavians argentats (Larus michahellis)

>40 al nucli urbà de Tordera 19/3/10. Obs. Javier Romera
Aportació de material a 4 nius a les teulades del centre urbà. Porten plàstics i herba del riu


Àguiles marcenques (Circaetus gallicus)

2 a Tordera el 22/3/10. Obs. Javier Romera
1 a Blanes el 22/3/10. Obs. Javier Romera

Cames llargues (Himantopus himantopus)

7 a la desembocadura del riu Tordera 22/3/10. Obs. Javier Romera

Xarrasclets (Anas querquedula)

2 a la desembocadura del riu Tordera 22/3/10. Obs. Javier Romera
3 a la desembocadura del riu Tordera 21/3/10. Obs. David Caballé
Comentari : migració activa pel mar NE
8 al Port de Mataró 21/3/10. Obs. Jose Manuel Arcos

Comentari : Al mar, en pas al NE, 7+1 en 15 minuts d'observació (15:45-16:00h)

Cucut reial (Clamator glandarius)

1 a Arenys de Mar 20/3/10. Obs. Enric Badosa
Comentari : Vola arran de la NII

Corriol petit (Charadrius dubius)

1 a la desembocadura del riu Tordera 20/3/10
Anellament Grup Parus
1 a Sant Feliu de Buixalleu 19/3/10. Obs. David Caballé

Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)

1 cantant a Arenys de Munt 21/3/10. Obs. Enric Badosa

Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)

1 a la desembocadura del riu Tordera 20/3/10. Obs. Javier Romera i Antonio España

Cueretes grogues (Motacilla flava)

3 a la desembocadura del riu Tordera 21/3/10. Obs. David Caballé
2 a la desembocadura del riu Tordera 20/3/10.

Comentari: Anellament Grup Parus

Mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus)

3 a la desembocadura del riu Tordera 20/3/10.
Comentari: Anellament Grup Parus

Teixidor (Remiz pendulinus)

1 mascle a la desembocadura del riu Tordera 20/3/10. Obs. Ignasi Toranzo, Enric Badosa i Javier Romera

Ballesters (Apus melba)

Uns 2 a Riells i Viabrea 22/3/10. Obs. David Caballé

Orenetes vulgars (Hirundo rustica)

>30 al nucli urbà de Tordera 22/3/10. Obs. Javier Romera
Mínim 3 a Riells i Viabrea 22/3/10. Obs. David Caballé
a la desembocadura del riu Tordera 21/3/10. Obs. David Caballé
1 a Fogars de la Selva 20/3/10. Obs. Ernest Garcia
1 a la desembocadura del riu Tordera 19/3/10. Obs. Javier Romera

Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)

Mínim 10 a Riells i Viabrea 22/3/10. Obs. David Caballé
a la desembocadura del riu Tordera 21/3/10. Obs. David Caballé
Mínim 10 a Hostalric 19/3/10. Obs. David Caballé


Orenetes de ribera (Riparia riparia)

>30 a la desembocadura del riu Tordera 20/3/10. Obs. Ignasi Toranzo i Javier Romera

Roquerols (Ptyonoprogne rupestris)

a Riells i Viabrea 22/3/10. Obs. David Caballé

Astor (Accipiter gentilis)

1 femella a Arenys de Munt 21/3/10. Obs. Enric Badosa

Bibliografia recomanada… Els boscos de Catalunya. Estructura, dinàmica i funcionament. Documents dels Quaderns de medi ambient N.11. 2004


Els boscos de Catalunya. Estructura, dinàmica i funcionament

Documents dels Quaderns de medi ambient
Número 11
Desembre del 2004

Ho trobareu aquí...

http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/publicacions/boscos_11.jsp


Al maig de 2001, la Subdirecció General d'Estudis del que aleshores era el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va encarregar al CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) la redacció d'un llibre sobre els boscos de Catalunya. Durant els mesos següents els continguts dels llibre es van discutir amb la Subdirecció General i amb l'antiga Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic.

.
El fil conductor del llibre seria exposar la visiósobre els boscos de Catalunya que s'havia generat com a resultat dels treballs i l'experiència acumulada al CREAF des de la seva creació l'any 1987.

Presentació

1. Els boscos i l'home a Catalunya: una aproximació socioecològica

Els boscos catalans en el context de la conca mediterrània
La percepció social dels boscos
Les arrels històriques de la situació forestal
Cap a una nova concepció de la conservació i el desenvolupament sostenible
Conclusions

2. Les dades bàsiques dels boscos a Catalunya

Superfície forestal i superfície arbrada
Primeres fonts d'informació
Fonts d'informació més recents
El Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya
Evolució de la superfície forestal arbrada en els darrers anys
Primers resultats de l'MCSC-2000 a l'Àmbit Metropolità

3. Els invents forestals

Introducció
L'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya
Per què un inventari ecològic
Altres fonts d'informació: l'Inventio Forestal Nacional

4. El bosc: espècies dominants, existències, estructura i altres característiques

El Sistema d'Informació dels Boscos de Catalunya (SIBosC)
Factors que afecten la distribució dels boscos
Boscos monoespecífics i boscos mixtos
Les espècies forestals dominants a Catalunya
Els arbres

5. Gestió forestal

Introducció
Multifuncionalitat i sostenibilitat
Estructura del sector forestal a Catalunya
Els aprofitaments forestals
Eines per a la gestió sostenible dels boscos

6. Dinàmica forestal

Introducció
Les claus de la dinàmica forestal: processos de mortalitat i regeneració
Dinàmica forestal. El cas dels boscos mediterranis d'alzina i pi blanc

7. Els incendis forestals

Introducció
Els incendis forestals a Catalunya
El problema dels grans incendis forestals
La prevenció i extinció dels incendis
La resposta de la vegetació als incendis
La restauració després dels incendis forestals
Regeneració natural o restauració artificial?

8. Els boscos i la contaminació atmosfèrica

Introducció
Estat dels boscos

9. L'aigua al bosc mediterrani

L'aigua com a principal factor limitant dels ecosistemes mediterranis
Evapotranspiració potencial i real
Els camins de l'aigua al bosc
Transpiració i producció: l'eficiència en l'ús de l'aigua
L'aigua determina l'estructura i funcionament dels arbres

10. Els boscos com a font o embornal de carboni

El carboni atmosfèric i els boscos
El balanç de carboni als boscos i matollars catalans
Entrades de carboni: la fotosíntesi
Sortides de carboni: la respiració
La renovació foliar
La respiració heterotròfica
El carboni acumulat als boscos de Catalunya
Els models en l'exploració d'escenaris futurs

Bibliografia

Sigles utilitzades

Làmines en color

Les fotografies de les activitats d'aquest diumenge 21/3/10 a la desembocadura de La Tordera

.
Gràcies a l’Olatz Sansebastian i a en Marc Franch per les fotografies que van fer aquest diumenge de les activitats de neteja i retirada manual de vegetació exòtica a la desembocadura de la Tordera, i d’instal·lació de les caixes niu al bosc de ribera i camí d’accés a la platja (a més de currar com els que més).

Allà ens vam reunir fins a 21 voluntaris, llàstima que van haver de marxar uns quants abans de fer-nos la foto de grup, no voldríem deixar de reconèixer també la seva tasca (i suor), i volem agrair-los a tots la seva ajuda i treball envers aquest espai natural.

Val més una imatge que mil paraules (fotografies de l’Olatz Sansebastian i a en Marc Franch), retirant la vegetació exòtica de la platja...
..
Enfangada per netejar la desembocadura...
.
.
Instal·lació de 20 caixes niu...
.
.
I els resultats...
.

Volem donar les gràcies a tots i cadascun dels que van participar en aquesta primera jornada de neteja, deu ni do lo que es va aconseguir, si a les properes fem el mateix deixarem la desembocadura més neta que una patena i traurem tota la vegetació exòtica de la platja!!!... Moltes gràcies a tots!!!

Moltes gràcies a Càmping La Tordera i a Artea per les primeres 20 caixes niu i per fer possible aquestes activitats, i moltes gràcies a l’ajuntament de Malgrat de Mar per preparar els contenidors per a les deixalles i per la seva retirada.

Aquest diumenge, a més de la plantada popular d’arbres i arbustos de ribera, qui vulgui podrà recollir les deixalles que ens anem trobant (l’ajuntament de Malgrat de Mar ens torna a deixar contenidors) i es podrà continuar amb la retirada de vegetació exòtica. Poc a poc anem millorant l’espai, ja es nota, i cada vegada es notarà més.