dissabte, 3 de desembre de 2016

Colltort (Jynx torquilla) la Pla de la Riera de Repiaix (Sant Feliu de Buixalleu) 3/12/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

 Colltort (Jynx torquilla) Foto: Aranu Tolrà

Un Colltort (Jynx torquilla) fotografiat per l'Arnau Tolrà avui al Pla de la Riera de Repiaix (Sant Feliu de Buixalleu). També...

2 Esparvers vulgars (Accipiter nisus)...

Aligots comuns (Buteo buteo)
Cornelles negres (Corvus corone)
Tudons (Columba palumbus)
Picots verds (Picus viridis)
Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
1 Picot garser petit (Dendrocopos minor)
Cogullades vulgars (Galerida cristata)
mínim 50 Titelles (Anthus pratensis)
Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Pardals de bardissa (Prunella modularis)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
Merles (Turdus merula)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Trists (Cisticola juncidis)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
mínim 40 Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Bruels (Regulus ignicapilla)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gafarrons (Serinus serinus)
Verdums (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)
16 Passerells comuns (Carduelis cannabina)
Gratapalles (Emberiza cirlus)

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografies: Arnau Tolrà

Riells i Viabrea 3/12/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'avui a Riells i Viabrea...

1 Astor (Accipiter gentilis), passada al jardí
mínim 1 Lluer (Carduelis spinus)
Comentari : La temporada més fluixa en molts anys.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu) 3/12/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'avui al Pla de la Riera d'Arbúcies (Sant Feliu de Buixalleu)...

1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
Aligots comuns (Buteo buteo)
2 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus)
mínim 1 Becadell comú (Gallinago gallinago)
Cornelles negres (Corvus corone)
Cogullades vulgars (Galerida cristata)
Aloses vulgars (Alauda arvensis)...

Titelles (Anthus pratensis)
Cueretes torrenteres (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
mínim 6 Durbecs (Coccothraustes coccothraustes)
uns 30 Passerells comuns (Carduelis cannabina)
Gratapalles (Emberiza cirlus)
1 Puput (Upupa epops)
3 Picots verds (Picus viridis)
mínim 2 Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
Cargolets (Troglodytes troglodytes)
Pardals de bardissa (Prunella modularis)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Bitxacs comuns (Saxicola rubicola)
Merles (Turdus merula)
Tords comuns (Turdus philomelos)
Grives (Turdus viscivorus)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Bruels (Regulus ignicapilla)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Gaigs (Garrulus glandarius)
Garses (Pica pica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gafarrons (Serinus serinus)
Verdums (Carduelis chloris)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador i fotografia: Arnau Tolrà

Algunes notícies per llegir 1-3/12/2016...

El Govern Municipal idea substituir usos residencials per indústria tecnològica i intel·ligent al sector Sud4
Ràdio Calella 1/12/2016

Imatge parcial dels terrenys inclosos a la zona urbanística Sud4

Un nou i reformulat Consell Assessorar Urbanístic i de Planificació Estratègica de Calella s’encarregarà dels estudis sobre una futura modificació de l’actual Pla General d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), aprovat farà més de deu anys. Tindrà una visió tècnica i política, amb participació de tots els grups municipals amb representació a l’Ajuntament de Calella, que valorarà i farà propostes quant a les possibilitats actuals i de futur que ofereix el territori per millorar la cohesió social i l’economia productiva. En una entrevista a l’Info Migdia de Ràdio Calella TV, l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, ha confirmat que en el punt de mira hi ha el sector Sud4 d’usos exclusivament residencials. La seva idea seria reconvertir-lo, en part, en un centre empresarial d’indústria tecnològica.

Candini ha recordat que mai va estar conforme amb la qualificació residencial de la zona nord oest de la Riera Capaspre –l’anomenat Sud4– i que, en l’actualitat, aquests usos difereixen molt de les necessitats de Calella i les perspectives de futur que ha de tenir.

És per això que un dels encàrrecs que tindrà el reformulat Consell Assessor Urbanístic i de Planificació Estratègica, del qual tot just ara se n’ha aprovat el reglament d’organització i funcionament, serà el de reflexionar i fer propostes sobre les oportunitats de futur que ofereix aquesta part del territori, i tot en el seu conjunt. No obstant això, l’alcaldessa de Calella apunta que una de les possibilitats seria reconvertir-lo en un sector per a la implantació d’indústria tecnològica.

Veig que una part pot ser una zona més industrial, entesa com a generadora de riquesa, on ser capaços d’atraure empreses vinculades a les noves tecnologies o a la societat de les TIC. Hem d’estudiar com podem aportar part del nostre territori perquè s’hi instal·lin empreses que responen al model industrial del segle XXI”, ha explicat l’alcaldessa.

En una entrevista a l’Info Migdia de Ràdio Calella TV, l’alcaldessa ha anat més enllà apuntat fins i tot quines empreses d’indústria tecnològica serien les que encaixarien i complementarien millor el model Calella. Ho vincula amb l’aposta clara per l’esport que en els últims anys ha significat el negoci turístic local. Posa d’exemple empreses que estan desenvolupant teixits per a la pràctica esportiva que repel·len la sudoració o aquells que incorporen tecnologia per controlar les constants vitals de qui les porta. “M’encantaria que tot el que estem fent al voltant del turisme esportiu i de qualitat s’arrodonís amb el fet que se’ns ubiquessin empreses d’I+D+I d’aquest tipus d’elements que tenen un consum molt elevat”, ha afegit.

Candini ha recalcat que es tracta d’un plantejament inicial, pràcticament un desig ha admès, que queda subjecte a les aportacions que facin els membres del nou consell sectorial.

A l’espera que es tanqui definitivament la seva composició a nivell polític, es preveu una primera trobada a principis de l’any vinent per iniciar els treballs.


Ràdio Palamós 2/12/2016


Les barques d'encerclament es quedaran a port durant un mes.

Les barques de la flota pesquera de Palamós que es dediquen al peix blau comencen avui una veda biològica d’un mes de durada, que es fa en coordinació amb la resta de ports de la Costa Brava. Ja fa dinou anys que l’encerclament fa voluntàriament aquesta aturada anual, amb l’objectiu de preservar el seu recurs i pescar talles que comercialment siguin més competitives.

La flota pesquera d'encerclament de Palamós la componen quatre embarcacions. Avui han començat una aturada biològica que allargaran fins al dia 8 de gener. Un mes llarg de veda, doncs, per ajudar a que els caladors de peix blau es regenerin i les captures siguin sostenibles. Un objectiu difícil perquè, malgrat aquesta mesura es pren des de ja fa 19 anys, trobar peix blau i de bona talla és una fita cada cop més complicada. Tot i això, el Patró Major de la Confraria de Pescadors de Palamós, Antoni Albalat, ho emmarca en la tasca que fan per reduir l'esforç pesquer.

De fet, el retorn de les barques d'encerclament a la feina, tot just després de les festes de Nadal, coincidirà amb l'inici de la veda de les barques del pla de gestió de la gamba, que s'aturaran durant cinc setmanes consecutives, i tres més d'alternes. Enmig, la resta de la flota d'arrossegament també farà veda durant un mes.


Ràdio Palafolls 2/12/2016


Ciutadans i ERC reclamen més compromís al govern amb l’agricultura després que el consistori palafollenc aprovés en el ple la bonificació  a la cooperativa de pagesos Conca de la Tordera del 95% per unes obres d’ampliació. Ho explica la regidora d’Hisenda, Dolors Agüera.

En aquest sentit el grup municipal d’ERC, tot i que no s’oposen a la bonificació, ha posat en dubte que tingui una repercussió significativa en el món agrícola. El seu portaveu, Francesc Alemany, ha demanat més accions al govern per potenciar la pagesia en el territori, un ofici amb poc relleu generacional i alerta que si no s’actua ara, després serà massa tard.

En la mateixa línia, el regidor de Ciutadans, Martí Victòria, reclama també més accions que impulsessin l’agricultura al territori.

Des d’Iniciativa, el regidor de pagesia Juan Andrés Osorio, i membre també del govern, es mostrava compromès amb el sector i portava al plenari el valor de la proximitat en l’àmbit agrícola.

Des del govern, l’alcalde Valentí Agustí deixava a l’aire, doncs, una possible solució, que encara no s’ha arribat a estudiar: la creació d’una escola agrícola i demanava la participació per qualsevol idea que pogués ajudar a estimular el sector.


Ràdio Arenys 3/12/2016

Així ho ha decidit el govern municipal per tal de cobrir la demanda de zones perquè els animals puguin estar deslligats i puguin córrer sense causar molèsties.

La regidora de Serveis, Laia Martín, ha afirmat que l’espai on abans hi havia l’escola bressol ara per ara és una zona tancada amb estructures i fonaments. Martín ha destacat que a aquest espai és difícil donar-li un ús definitiu i que per això s’ha optat per fer-hi un espai per a gossos. Segons Martín aquest espai està prou apartat del poble i per tant no hauria de generar molèsties, i aquesta zona per a gossos és un ús provisional que pot suplir les mancances que hi ha ara mateix. 

Martín ha destacat també que no serà fins el pròxim any, el 2017, quan aquesta zona s’adeqüi per als animals. D’altra banda, segons Martín, la nostra vila no disposa de gaires espais per a gossos, però la idea és ampliar-los i fer diferents punts al poble. 

Finalment, la regidora ha afirmat que encara no han trobat el moment per reunir-se amb els regidors i l’alcaldessa de Caldes d’Estrac per parlar sobre la possibilitat de destinar part de la platja de la Musclera per a gossos. Tot i això, Martín ha assegurat que la intenció “està allà” i que intentaran reunir-se en els propers dies.


Blanesaldia.com 3/12/2016

Imatge de la Tirada a l’Art del desembre de 2015 / Vídeo Nova Ràdio Lloret

Indignació i profunda decepció és el que sent la penya Xino Xano de Lloret de Mar davant l’actitut negligent que segons l’Associació ha mantingut l’Ajuntament, i en especial la regidoria de Platges,  davant les necessitats que la penya tenia per poder cel·lebrar demà la Tirada de l’Art.

La Tirada de l’Art és un sistema de pesca d’arrossegament des de la platja practicat durant segles pels pescadors del litoral català. Es va recuperar i revaloritzar per la Penya Xino Xano fa 37 anys a Lloret de Mar. Excepte per inclemències del temps, des de la seva restauració, mai s’havia interromput fins aquest diumenge dia 5 de desembre,  perquè els responsables de l’Ajuntament no han fet treure a temps  les boies que s’usen a l’estiu per conduïr les embarcacions i fins i tot havien decidit que hi romanguessin tot l’any, sense  haver comptat  amb el Xino Xano.  El manteniment de les boies no permet calar les xarxes, ja que s’enredarien amb els ‘morts’ o pedres que les sostenen al fons.

Vídeo publicat a YouTube.com el 10-12-2015

Aquesta manifestació cultural revaloritza una feina que anteriorment havia estat menyspreada per ser «la feina dels pobres» i amb els anys ha esdevingut un reclam cultural i turístic d’importància a Lloret de Mar. La recuperació d’aquesta tradició és única a Europa i a parer del Xino Xano el que hauria de fer l’administració és potenciar-la i no pas menystenir-la, com sembla ser que es fa amb aquesta actitut.

El Xino Xano sent vergonya davant la dessídia de les regidories de Platges i de Turisme,  perquè demostren amb aquesta postura la poca importancia que donen al patrimoni cultural propi com a recurs turístic prioritari. «A l’Ajuntament no li suposa cap feina ni cost que es faci la Tirada de l’Art», ha manifestat un membre del Xino Xano. «Portem molts anys intentant preservar les nostres tradicions i identitat i només demanem col·laboració. Amb aquest comportament sembla que ens convidin a plegar».


Nova Ràdio Lloret 2/12/2016

El Xino Xano no farà la Tirada a l’Art prevista per aquest diumenge, 4 de desembre. El motiu és que “l’Ajuntament ens va notificar ahir que les boies de la platja no es podien retirar a temps”, segons comunicat a través del seu Facebook. La penya afegeix que s’ha intentat buscar una solució al problema fins a última hora, però no l’han trobat i finalment s’han vist en “l’obligació no desitjada” de suspendre la Tirada a l’Art.

Segons fonts municipals, durant aquests mesos no s’han tret les boies per evitar el pas dels vaixells a prop de la sorra i garantir el bany segur a les persones que es banyen a la tardor i a l’hivern. Asseguren que, tot i que s’han intentat buscar alternatives per poder fer la Tirada a l’Art, no ha estat possible garantir aquesta activitat tradicional a temps per aquest diumenge.

Desembocadura de la Tordera i Pla de Grau (Malgrat de Mar) 2/12/2016


Aquest divendres 2/12/2016 fent una ullada a la desembocadura de la Tordera...

2 Mascarells (Morus bassanus) 1x adult / 1x 1r any
1 Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
3 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
2 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
uns 40 Gavians argentats (Larus michahellis)
unes 200 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
mínim 5 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)

1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 Aligot comú (Buteo buteo)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
tots tres posats a branques del bosc de ribera, separats uns 10m i en aquest ordre de costa a l'interior.
mínim 33 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
3 Xarxets comuns (Anas crecca)
2 Cabussets (Tachybaptus ruficollis)
unes 10 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
1 Blauet (Alcedo atthis)
2 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 Picot verd (Picus viridis)
1 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
mínim 2 Titelles (Anthus pratensis)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
uns 10 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
1 Tord comú (Turdus philomelos)
Merles (Turdus merula)
Garses (Pica pica)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Gafarrons (Serinus serinus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
1 Pardal de bardissa (Prunella modularis)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Tallarols de casquet (Sylvia atricapilla)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)

Sobre el camps del Pla de Grau propers al riu (Malgrat de Mar), com a més destacat...

5 Fredelugues (Vanellus vanellus)
volen juntes direcció Nord-Oest, de la platja cap a la carretera
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
... entre altres.

Gravera i Pla de Palafolls 2/12/2016


Aquest divendres 2/12/2016 fent una ullada a la Gravera de Palafolls i voltants...

1 Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
al mateix lloc que fa uns dies
2 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
mínim 1 Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
mínim 2 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
2 Esplugabous (Bubulcus ibis)
1 Faisà (Phasianus colchicus) mascle
molt confiat, clarament un alliberament cinegètic
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
mínim 1 Titella (Anthus pratensis)
Trists (Cisticola juncidis)
uns 15 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
1 Bitxac comú (Saxicola rubicola)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
2 Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Caderneres (Carduelis carduelis)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Garses (Pica pica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Merles (Turdus merula)
Tudons (Columba palumbus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)

No gaire lluny, al Pla de Palafolls com a més destacat...

unes 12 Aloses vulgars (Alauda arvensis)
1 Aligot comú (Buteo buteo)
5 Esplugabous (Bubulcus ibis)
1 Gaig (Garrulus glandarius)
... entre altres.

Un naturalista al Montnegre 10/6/2011 QUÈQUICOM



Un naturalista al Montnegre
QUÈQUICOM 10/6/2011

Visitem el Montnegre per ensenyar a buscar cabirols, genetes, guineus, porcs senglars, salamandres i aus rapinyaires com el duc. En aquest entorn molt proper a Barcelona també és fàcil trobar monuments megalítics. El parc natural situat entre el Vallès i el Maresme preserva una gran bellesa paisatgística i una notable biodiversitat malgrat els més de 5.000 anys de presència humana.

---------------------------------

Han passat només 5 anys... avui qualsevol programa sobre el Montnegre parlaria (i parla) de boletaires, runners, ciclistes, caçadors, restaurants, hotels, rutes, accessos,... i jo em pregunto... Què ha passat en aquests 5 anys???

divendres, 2 de desembre de 2016

Mosquiter comú siberià (Phylloscopus collybita tristis) al Pla de la Riera de Santa Coloma (Maçanet de la Selva) 2/12/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

1 Mosquiter comú siberià (Phylloscopus collybita tristis) al Pla de la Riera de Santa Coloma (Maçanet de la Selva) enregistrat avui per Arnau Tolrà.

Comentari : Reclam enregistrat disponible.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Consecuencias de la gestión desintegrada en zonas costeras. Enric Sagristà (CEAB-CSIC) 6/10/2016


"Consecuencias de la gestión desintegrada en zonas costeras" from CEAB CSIC on Vimeo.

Consecuencias de la gestión desintegrada en zonas costeras
El caso del delta de la Tordera
Enric Sagristà (CEAB-CSIC) 6/10/2016

Enric Sagristà (CEAB-CSIC). Durante los últimos 50 años, la costa catalana ha experimentado enormes cambios debido al crecimiento de la población costera, el incremento de la urbanización y el “boom” turístico. Por éste motivo, los ecosistemas costeros han sufrido enormes presiones que han modificado su estabilidad, cambiando dramáticamente la propia dinámica de cada uno de ellos. En éste sentido, los distintos subsistemas que conforman el “ecosistema playa” han experimentado cambios debido a actuaciones antrópicas que, a pesar de haber satisfecho alguna necesidad humana, han causado efectos muy negativos en zonas que no se consideraban cómo dependientes de ese subsistema, en éste caso en las zonas costeras. Éste proceso es conocido como “Gestión Desintegrada”.
Durante las últimas décadas, tanto la población como las autoridades, han empezado a sufrir los efectos negativos de ésta mala gestión y se han invertido enormes cantidades de dinero público para la recuperación, siempre actuando dentro del subsistema playa y nunca en los distintos subsistemas que lo conforman. Éste trabajo pretende mostrar las consecuencias de ésta gestión desintegrada en la zona del delta del río Tordera (Cataluña), correlacionando las variaciones en la superficie de playa con las actuaciones antrópicas realizadas tanto en la misma playa como en los otros subsistemas involucrados, como por ejemplo el sistema fluvial para, finalmente, hacer una previsión de futuro que ponga de manifiesto la necesidad de una gestión más eficiente y sostenible, una gestión integrada de la zona costera. Durante los últimos 50 años, la costa catalana ha experimentado enormes cambios debido al crecimiento de la población costera, el incremento de la urbanización y el “boom” turístico. Por éste motivo, los ecosistemas costeros han sufrido enormes presiones que han modificado su estabilidad, cambiando dramáticamente la propia dinámica de cada uno de ellos. En éste sentido, los distintos subsistemas que conforman el “ecosistema playa” han experimentado cambios debido a actuaciones antrópicas que, a pesar de haber satisfecho alguna necesidad humana, han causado efectos muy negativos en zonas que no se consideraban cómo dependientes de ese subsistema, en éste caso en las zonas costeras. Éste proceso es conocido como “Gestión Desintegrada”.
Durante las últimas décadas, tanto la población como las autoridades, han empezado a sufrir los efectos negativos de ésta mala gestión y se han invertido enormes cantidades de dinero público para la recuperación, siempre actuando dentro del subsistema playa y nunca en los distintos subsistemas que lo conforman. Éste trabajo pretende mostrar las consecuencias de ésta gestión desintegrada en la zona del delta del río Tordera (Cataluña), correlacionando las variaciones en la superficie de playa con las actuaciones antrópicas realizadas tanto en la misma playa como en los otros subsistemas involucrados, como por ejemplo el sistema fluvial para, finalmente, hacer una previsión de futuro que ponga de manifiesto la necesidad de una gestión más eficiente y sostenible, una gestión integrada de la zona costera. Seminaris del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). 6 d'octubre DE 2016.

Quarta tardor consecutiva seca i càlida a la Baixa Tordera 2/12/2016...

Ahir parlava del novembre...

Continua la sequera a la Baixa Tordera amb un novembre amb poca precipitació 1/12/2016

Avui...

Tardor pluviomètricament irregular i càlida a la major part de Catalunya

La dessalinitzadora de Blanes funcionarà a plena capacitat el 2017. Aragirona.cat 2/12/2016

La dessalinitzadora de Blanes funcionarà a plena capacitat el 2017
Aragirona.cat 2/12/2016

Rull garanteix que el Govern no aprovarà el Pla de Sequera sense comptar amb el consens del territori

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, durant la constitució de la Taula del Ter © ACN

La dessalinitzadora de Blanes (Selva) funcionarà a plena capacitat el 2017 i enviarà periòdicament la meitat de l'aigua cap a Barcelona per reduir pressió sobre el Ter. Aquesta és una de les mesures que s'inclouen dins el triangle estalvi-regeneració-dessalinització, amb el qual la Generalitat vol abaixar "de manera tangible" el transvasament cap a l'àrea metropolitana.

De moment, ja hi ha el compromís de passar de 166 hectòmetres cúbics anuals a 140 en el termini d'un any i mig. Aquest divendres, precisament, s'ha constituït a Girona la Taula del Ter, que s'encarregarà d'avaluar "de manera permanent" l'acompliment dels compromisos. El conseller de Territori, Josep Rull, assegura que la Generalitat ja engega els passos per passar "de la teoria a la pràctica".

La taula se subdividirà en dues comissions tècniques. Una, centrada en el transvasament. I l'altra, en el Pla de Sequera. Precisament, Rull ja ha anunciat que el Govern no aprovarà el pla "si no es compta amb el consens del territori".

Ampliació:

Actualment, la dessalinitzadora de la Tordera funciona a la meitat de la seva capacitat. Genera entre 10 i 12 hectòmetres cúbics anuals, que s'injecten a la xarxa de la Selva litoral i l'Alt Maresme. Ara fa mig any, però, la Generalitat va modificar-ne el contracte d'explotació perquè la planta rendeixi al 100% de la seva capacitat (que és de 20 hm3/any).

Això serà una realitat al 2017 i la meitat d'aigua dessalinitzada s'enviarà cap a l'àrea metropolitana de Barcelona amb un objectiu clar: reduir pressió sobre el Ter. L'aigua arribarà fins a la planta de Cardedeu, i des d'aquí cap a Barcelona, a través d'una nova canonada que es construirà en els propers mesos.

Fer rendir al màxim la dessalinitzadora de Blanes –actualment, infrautilitzada- és una de les mesures que la Generalitat impulsarà per reduir progressivament el transvasament del Ter. De fet, el conseller de Territori ha tornat a insistir que "Catalunya té un deute" amb aquest riu, i s'ha compromès a anar de bracet amb el territori per resoldre el greuge històric que arrossega.

Amb l'objectiu de reduir "de manera efectiva i tangible" el transvasament, la Generalitat engegarà el pla basat en el trinomi estalvi-regeneració-dessalinització. Dins les mesures que s'impulsaran, hi ha la de reinjectar aigua reutilitzada al riu Llobregat (a través de l'assut de Molins de Rei) o ampliar la potabilitzadora d'Arbrera.

A més, a Barcelona ciutat, el Govern ja ha interconnectat amb un túnel les estacions de Trinitat (que rep l'aigua del Ter) i de Fontsanta (situada a la part alta de la ciutat). A partir de l'any vinent, això permetrà bombar l'aigua d'una a l'altra, abastint tot Barcelona, sense necessitat d'agafar-ne més del Ter perquè no hi ha prou pressió. I al territori, la Generalitat vol incrementar el cabal que passa per la Sèquia Monar durant l'hivern, perquè d'aquesta manera a partir de Girona el riu porti més aigua.

Neix la Taula del Ter

La Generalitat ha exposat totes aquestes mesures durant la primera reunió de la Taula del Ter, que serà la veu del territori per garantir que es facin efectius els compromisos de reducció del transvasament. De moment, damunt la taula ja hi ha el de passar de 166 hm3 anuals a 140 en el termini d'un any i mig.

A més de la Generalitat, la taula la formen també ajuntaments, usuaris (sobretot, regants) i entitats de les comarques gironines. En concret, la Junta Central d'Usuaris del Baix Ter, el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis, el Grup de Defensa del Ter, la plataforma Aigua és Vida i el Consorci del Ter.

El conseller de Territori ha subratllat que la taula neix amb un objectiu clar: "garantir els cabals de manteniment adequats per al Ter i reduir l'aportació del riu cap a Barcelona". Josep Rull ha assegurat que, fins ara, s'ha "teoritzat molt" sobre la voluntat de reduir el transvasament, però que amb la constitució de la Taula del Ter, el Govern "passa de la teoria a la pràctica i demostra que es va de debò".

La taula avaluarà els passos que faci la Generalitat a partir d'ara per complir el seu compromís. Un compromís que Rull ja ha volgut deixar clar anunciant dues mesures. La primera, que les successives reduccions de l'aportació que fa el Ter a l'àrea metropolitana es concretaran "amb les revisions de la concessió".

I la segona, que tot el paquet de mesures s'acompanyarà d'inversions. "Aquest serà el punt clau per a nosaltres, que demostrarà la nostra confiança cap al territori", ha subratllat el conseller. Rull ha admès que això, innegablement, comportarà un "increment del cost de l'aigua", però que la Generalitat treballarà perquè aquest no tingui impacte "damunt dels usuaris ni dels ciutadans".

Dues comissions tècniques

La Taula del Ter se subdividirà, ja des d'avui, en dues comissions tècniques. La primera, batejada com la 'Taula de retorn i dels cabals del Ter' se centrarà en fixar xifres concretes per a la reducció del transvasament, i fer un "seguiment permanent" –com ha concretat el conseller- per garantir que els hectòmetres cúbics acordats es compleixin.

La segona, batejada com la 'Taula del Pla de Sequera', es crearà per debatre les al·legacions que el territori ha presentat al document. De fet, ara fa uns mesos, entitats i ajuntaments van fer front comú contra el pla, perquè deixava el Ter pràcticament sense cabal en casos d'emergència (amb només 0,5 metres cúbics per segon).

El conseller de Territori, però, ha volgut llançar un missatge tranquil·litzador. "No aprovarem el Pla de Sequera si no hi ha consens amb el territori i abans no s'ha debatut a la Taula del Ter", ha subratllat. Les dues comissions tècniques es reuniran ara al mes de gener. La del retorn, durant la primera quinzena; i la del Pla de Sequera, durant la segona.

Els alcaldes i les entitats, satisfets

El territori ha aplaudit aquest divendres el naixement de la Taula del Ter. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, diu que estan "satisfets" per la "reacció ràpida i contundent" que ha tingut la Generalitat. "Per a nosaltres, és essencial que hi hagi voluntat de consens, tant amb el Pla de Sequera com amb la reducció del transvasament", ha dit Madrenas. "A partir d'ara, toca deixar enrere les protestes i treballar en positiu al costat de la conselleria", hi ha afegit.

Des del Consorci del Ter, el seu president, Joaquim Roca, destaca que la Taula del Ter suposa "posar la primera pedra" per treballar "la problemàtica" que arrossega el riu i tirar endavant "una metodologia que garanteixi que se'n complirà el cabal ecològic". "Avui se'ns ha explicat quina serà l'estratègia, i a partir d'ara posarem els elements sobre la taula per començar a parlar-ne i concretar propostes ja de cara al 2017", ha conclòs Roca.

---------------------------------------------

Fa dies que es gesta la notícia...

la captació d'aigua de mar de la dessalinitzadora de la està a 25 metres de profunditat i té una llargada de 800 metres

sota els nostres peus tenim embassaments subterranis coneguts com aqüífers? Mira nou post blog

Els aqüífers, reserves estratègiques
ACA Blog 1/12/2016

(...)

La recuperació de l’aqüífer de la Tordera

La zona del nord del Maresme i del sud de la Selva s’han abastit tradicionalment de l’aigua de l’aqüífer de la Tordera. L’augment de la població, i consegüentment de les demandes, va provocar la sobreexplotació d’aquest embassament subterrani, traduint-se en un increment notable  de la salinitat als pous d’abastament d’aigua.

Dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes

Com a solució estructural permanent, l’ACA va construir al 2002 la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes, una instal·lació capacitada per produir fins a 10 hm3 d’aigua a l’any. Aquesta instal·lació ha fet possible, per una banda, recuperar els volums de l’aqüífer i la seva qualitat i, per l’altra, garantir totes les demandes de la zona.

Des de 2010, la dessalinitzadora de la Tordera ha duplicat la seva capacitat de producció, podent també aportar aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona.

---------------------------------------------

Fa unes setmanes escrivia a aquest blog...

Quan 2+2 fan 4... sobre ATLL, el cabal del Ter i la canonada Blanes-Cardedeu...
23/10/2016

I ja ho deia... que tremoli La Tordera!!!... Recomano tornar a llegir-lo.

dijous, 1 de desembre de 2016

Quan lo del Port de Tossa de Mar passa d'absurd i ridícul a vergonyós 1/12/2016...

Que lo del Port de Tossa de Mar (i tot el que arrossega al darrera) és absurd i ridícul ja no es pot dubtar perquè, no ens enganyem... es tracta d'una espaculació urbanística brutal i en tota regla a un espai d'alt valor natural i paisatgístic amb diverses figures de protecció, clar i català... estem parlant d'uns promotors que no han deixat de mentir (amb tots i cadascun dels seus arguments desmuntats i desmentits, un a un) que fan servir alguns mitjans de comunicació i el propi equip de govern municipal com a plataformes de publicitat de les seves mentides... i parlem d'un ajuntament que s'amaga darrera d'una consulta municipal per amagar les seves responsabilitats i vergonyes davant l'opinió pública per tal de no admetre la seva implicació "interessada" en aquesta macro-especulació urbanística de dubtosa legalitat i nul·la moralitat.

Ara bé, lo realment vergonyós és que aquesta situació (absurda i ridícula) es pugui donar, aquí o a qualsevol altre lloc, i sense cap mesura de control o vigilància dels organismes o administracions competents... vergonyós.

No tinc ni idea de com acabarà tot plegat... ni idea... puc tenir la meva pròpia opinió al respecte però... No sé si es farà o no la consulta, no sé si es farà o no el port, no sé si tirarà o no endavant la modificació del POUM... però sí tinc clar que el principal problema és que tot aquest espectacle es pugui estar donant... potser molts ens ho em de fer mirar per esbrinar el per què no som capaços d'evitar aquests intents, absurds i ridículs i d'uns especuladors de la mà d'un ajuntament, de prendre el pèl a tot un pais...

Tossa en Acció ha compartido una publicación — en Tossa, Cataluna, Spain.
2 horas
Bon dia companys,
fa unes setmanes el sr. Ribó, Sindic de Greuges de Catalunya, ens va contactar perquè estava investigant el cas del projecte "Port a Tossa".
Bàsicament, estava molt sorprès de que s'estigués portant endavant una consulta amb tanta opacitat, amb un projecte incoherent i insuficient, amb un conveni fals, amb informació retocada i maquillada pels promotors, amb estudis mediambientals i econòmics falsos i societats sense els comptes actualitzats en anys i sense fons suficients, etc.
Sembla que no som els únics que veiem que aquest projecte no va més enllà de ser un cas més d'especulació urbanística en tota regla.
Ara ens preguntem: Fins quan tindrem que continuar donant corda a aquests promotors? Perquè l'ajuntament s'entesta en realitzar una consulta lligada a un projecte d'aquestes característiques quan tothom sap a aquestes alçades que es tracta d'un cas claríssim d'especulació urbanística?
Perquè encara tenim Tossa plena de banderoles semicaigudes pro-Port i amb especuladors fent campanya als diaris?
EN QUIN MOMENT L'AJUNTAMENT DIRÀ PROU?

ha añadido 3 fotos nuevas.
6 horas
Bon dia, amics i amigues!
Seguim treballant intensament en tot el que té a veure amb el disbarat de la consulta. Aquí teniu imatges de la nostra reunió amb el Síndic de Greuges, i dels membres de la nostra Plataforma entrant per registre a les oficines del Síndic les nostres peticions.
Nosaltres no tenim Directors de Campanya que afirmen un dia tenir acords amb la UPC per fer una escola nàutica, i que l'endemà -previ comunicat de la UPC desmentint-ho- diuen que l'escola no era nàutica, sinó pesquera, i que ja no era la UPC (no diuen amb qui, potser és el Donald Trump que és del seu tarannà).
Nosaltres som gent que no ens dediquem professionalment a això, i que entenem que cal lluitar per preservar el nostre territori i la nostra identitat. Dediquem moltes hores del nostre temps a combatre els interessos d'aquests especuladors davant la passivitat de l'equip de govern municipal que fa veure que ni sap, ni vol saber.
Però seguim dempeus i batallant. Lo del Síndic de Greuges n'és un exemple, però no l'únic. Fa quatre mesos, aquesta batalla era molt desigual. Ara, i gràcies al suport de tots vosaltres, hem aconseguit nivellar-la una miqueta. Seguirem treballant per fer que el nostre Patrimoni Natural no es malbarati pels interessos especulatius de uns pocs i de la incompetència dels polítics que ens governen.
DIEM NO
Compartiu-ho tant com vulgueu. Gràcies a tots i totes!

El port a Tossa de Mar, una agressió al seu entorn natural
Entre tots. El Periódico 1/12/2016

Imagen virtual del puerto que se ha proyectado construir en las cercanías de Tossa de Mar.

Jaume Farreras i Augé
Tossa de Mar


Una vegada recollits el arguments del ‘’sí’’ i del ‘no’’pel que fa a la construcció del port de Tossa de Mar, vull manifestar-me a favor d’un no rotund a la agressió que suposaria per a l’entorn natural de l’indret.
He valorat tots el arguments a favor i en contra d’aquest projecte i m’esgarrifa pensar que això es pugui dur a terme. He vist la maqueta del macroport i no hi vull ni pensar en l’atac que significaria per a aquest paratge, al costat mateix d’es Codolar, a poca distància de la muralla i a sota mateix del Camí des Cards. Un entorn de somni fet malbé pel capritxos d’un port per a embarcacions de gran calatge i amb accès a través d’un túnel.
Fa pocs dies es va negar un referèndum per part del Govern espanyol. No sé exactament els arguments ni les artimanyes per al supens del plebiscit però poc se n’ha parlat. Quins interessos s’amaguen? Millor anar fent abans de l’evidència del ‘no’ ?
També tinc entès que dins el mateix sac hi venia inclosa la construcció d’un gran hotel i una zona urbanitzable…tot plegat un conjunt que destrossaria un conjunt únic d’una Costa Brava ja prou agredida per interessos urbanístics.
La Llei de Costes poc pot fer per a tornar les coses al seu lloc una cop estan edificades. Quin mal a la vista veure construccions a peu de la costa...
M’agradaria que tot aquest esforç en fer malbé un lloc d’una bellesa única anés direccionat a preservar la Vila Vella de Tossa , les seves muralles, l’entorn que l’envolta i fer els passos que calguin per ser presentada i protegida com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Tot tan fácil, protegir en lloc d’agredir.

Els Agents Rurals visiten l'Illa del riu (Tordera) i comuniquen a Territori la presència de residus i runes 1/12/2016

Fa unes setmanes es publicaven al blog unes fotografies de runes i deixalles escampades per l'illa del riu com a exemple de molts dels espais naturals "protegits" de Tordera...

Els espais naturals "protegits" de Tordera... un gran abocador a l'aire lliure 11/11/2016

Avui, i és una llàstima que sigui "notícia" (Agents als espais "protegits" de Tordera, vaja, i ho dic amb pena, no per criticar gratuïtament), els Agents Rurals visiten, constaten la presència de residus i runes a l'espai i ho comuniquen al Departament.

Animo als Agents a continuar amb la seva tasca, i tant de bo que no sigui la seva darrera visita de treball als espais PEIN i XN2000 de Tordera que tant els necessiten...

Agents Rurals visiten zona i constaten presència residus i runes. Ho comuniquen pq faci les gestions pertinents

Continua la sequera a la Baixa Tordera amb un novembre amb poca precipitació 1/12/2016

Ens trobem dins el quart any consecutiu de sequera a la Baixa Tordera, 40 mesos ja (39 mesos amb precipitacions molt inferiors a la mitjana climàtica de la zona).

Les precipitacions del passat mes d'octubre, lleugerament superiors a la mitjana (i gràcies a un únic episodi de pluges que va afectar principalment a la meitat centre-sud del Maresme) només ha estat un miratge i un petit respir temporal per a la vegetació i per algunes zones humides (basses, estanys, riu,...) que encara pateixen els efectes negatius de la manca de precipitacions generoses.

El novembre s'ha caracteritzat per una distribució molt irregular de la precipitació
Servei Meteorològic de Catalunya 1/12/2016

El període s’ha de qualificar de termomètricament càlid a bona part de Catalunya, i normal o fred al Pirineu i extrem occidental del país

El mes ha estat molt plujós a àmplies zones de la vall de l’Ebre i vessant sud del Pirineu, a les serres de l’Albera i Montserrat, i punts de la Costa Daurada i del Prepirineu, i sec al quadrant nord-oriental i delta de l’Ebre

Continua llegint aquí.

dimecres, 30 de novembre de 2016

Breda 27/11/2016 Jose Manuel Arcos. Font: ornitho.cat

Observacions de Jose Manuel Arcos d'aquest diumenge 27/11/2016 a Breda...

Esparvers vulgars (Accipiter nisus)
Coloms roquers (Columba livia)
Tudons (Columba palumbus)
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
Picots garsers grossos (Dendrocopos major)
Titelles (Anthus pratensis)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
mínim 25 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
Cotxes fumades (Phoenicurus ochruros)
Merles (Turdus merula)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues emplomallades (Lophophanes cristatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Garses (Pica pica)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Jose Manuel Arcos

Desembocadura de la Tordera 29/11/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'aquest dimarts 29/11/2016 a la desembocadura de la Tordera...

3 Baldrigues balears (Puffinus mauretanicus)
3 Mascarells (Morus bassanus)
2 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
mínim 20 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 Gavià fosc (Larus fuscus)
Gavians argentats (Larus michahellis)
mínim 250 Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus)
mínim 12 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
2 Territs variants (Calidris alpina)
Comentari : Intent fugaç d'aturar-se a la platja, segueixen costa amunt.

1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
11 Fredelugues (Vanellus vanellus)
Comentari : Arriben 14:10h, després d'una llarga estona intentant aturar-se enfilen direcció nord.
1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
1 Martinet blanc (Egretta garzetta)
4 Esplugabous (Bubulcus ibis)
1 Xarxet comú (Anas crecca)
Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
mínim 1 Blauet (Alcedo atthis)
1 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea)
Cueretes blanques vulgars (Motacilla alba)
uns 45 Tudons (Columba palumbus)
Comentari : Aixecats dues vegades pel nisus.
Tórtores turques (Streptopelia decaocto)
1 Picot verd (Picus viridis)
unes 15 Merles (Turdus merula)
Garses (Pica pica)
Raspinells comuns (Certhia brachydactyla)
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
1 Cargolet (Troglodytes troglodytes)
Pit-rojos (Erithacus rubecula)
1 Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
Rossinyols bords (Cettia cetti)
Trists (Cisticola juncidis)
Mosquiters comuns (Phylloscopus collybita)
Bruels (Regulus ignicapilla)
Mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus)
Mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus)
Mallerengues carboneres (Parus major)
Pardals comuns (Passer domesticus)
Pardals xarrecs (Passer montanus)
Pinsans comuns (Fringilla coelebs)
Gafarrons (Serinus serinus)
Caderneres (Carduelis carduelis)

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar) 29/11/2016 Arnau Tolrà. Font: ornitho.cat

Observacions de l'Arnau Tolrà d'aquest dimarts 29/11/2016 a la Platja de la Pomereda (Malgrat de Mar)...

41 Cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus)
Comentari : Alimentant-se a la vegetació psammòfila.
1 Estornell negre (Sturnus unicolor)
Comentari : Alimentant-se a la vegetació psammòfila.
uns 25 Verdums (Carduelis chloris)
Comentari : Alimentant-se a la vegetació psammòfila.

Font: www.ornitho.cat
Observador: Arnau Tolrà

Desembocadura de la Tordera 30/11/2016


Aquest migdia en ullada ràpida a la desembocadura de la Tordera, com a més destacat...

5 Xarxets comuns (Anas crecca)
uns 30 Ànecs collverds (Anas platyrhynchos)
2 Cabussets (Tachybaptus ruficollis)
unes 10 Polles d'aigua (Gallinula chloropus)
3 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
1 Blauet (Alcedo atthis)
2 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 Esparver vulgar (Accipiter nisus)
1 Xoriguer comú (Falco tinnunculus) riu amunt
... entre altres.

Un darrer ruixat per finalitzar el novembre 29/11/2016


Per finalitzar un novembre amb no gaire precipitació a la Baixa Tordera, quatre gotes més aquest dimarts 29/11/2016 ...

0.6 mm a Sant Celoni
2.0 mm a Breda
1.2 mm a Blanes
0.4 mm a Pineda de Mar
0.4 mm a Calella
0.2 mm a Vallgorguina

Algunes notícies per llegir 29 i 30/11/2016...

Me gusta · 4 h cerca de Tossa 
 
IMPORTANT: La Universitat Politècnica de Catalunya desmenteix que tingui cap acord amb els promotors del port de Tossa per fer una Escola Nautica.

#DiemNO #DiemPROU #ProuMENTIDES


Els defensors del port de Tossa precisen que a l'escola nàutica faria fins a grau superior
Diari de Girona 29/11/2016

Els defensors del projecte del port de Tossa, que inclou entre altres, un hotel de cinc estrelles, quatre xalets o una zona comercial, van aclarir ahir que, en cas de fer-se el port, l'escola nàutica que es podria instal·lar a la població oferiria estudis de fins a grau superior, i no un primer grau dels estudis de nàutica que es realitzen a Barcelona.

Segons va concretar el director de campanya del Sí, Jordi Canal, en cas d'aprovar-se el projecte, el centre educatiu que es crearia a Tossa, vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) seria de «caràcter professional» i s'hi realitzaria «fins al grau superior». «Seria com el que hi ha l'Ametlla de Mar, una escola encarada a una vessant professional», va aclarir Canal, qui va destacar que això suposaria que uns 500 estudiants i una cinquantena de professors viurien a la vila selvatana d'octubre a juny.


La planta de biogàs enfronta govern i oposició a Palafolls
El Punt Avui 30/11/2016

Les instal·lacions que vol construir l'empresa Bioibèrica requereixen un canvi de planejament urbanístic

ERC exigeix més transparència i precisió sobre un projecte “que no s'ha explicat bé”

Imatge de les instal·lacions que Bioibèrica té al polígon industrial Mas Puigvert de Palafolls Foto: T.M.

TERESA MÁRQUEZ - PALAFOLLS
L'empresa de components farmacèutics Bioibèrica de Palafolls fa anys que vol construir dins les seves instal·lacions una planta de biogàs que permeti generar energia a partir del tractament de residus animals amb què treballa. El projecte inicial preveia unes instal·lacions d'autoconsum, però posteriorment la firma internacional va plantejar un equipament més gran i amb una inversió més elevada.

Per dotar de ple funcionament aquesta nova planta cal que l'Ajuntament avali un canvi de planejament urbanístic que permeti la importació de residus provinents de l'exterior, i no només dels generats per la mateixa Bioibèrica. Una modificació que, si es fa, afectarà tot el polígon industrial. La construcció de la gran planta de biogàs ja es va sotmetre a aprovació del ple el juliol del 2015 i, malgrat que va ser aprovada pel govern del PSC i ICV-EUiA, posteriorment es va anul·lar l'acord perquè el PP va impugnar-lo al·legant que un dels regidors del PSC, Josep Ribas, també era un alt càrrec de l'empresa Bioibèrica i es generava incompatibilitat d'interessos. El projecte es va guardar en un calaix però no es va oblidar i l'actual govern, amb els mateixos partits però sense el regidor Ribas, vol aprovar-lo, aquest cop sense entrebancs. L'alcalde, Valentí Agustí (PSC), defensa que es tracta d'un projecte que té el vistiplau d'Urbanisme i minimitza els efectes que pot tenir a la zona. “Els residus es tractarien en una planta a Granollers i es traslladarien a Palafolls per convertir-los en gas”, afirma, i hi afegeix: “En cap cas s'està parlant d'acumular residus, i s'ha demanat la col·laboració d'un catedràtic de química de la UAB perquè assessori sobre el projecte.”

Arguments en contra

El principal grup de l'oposició, ERC, critica la pressa amb què es vol aprovar un projecte “que no s'ha explicat correctament i que té manca de transparència”. El portaveu republicà, Francesc Alemany, assegura que l'ampliació de la planta respon a la voluntat de l'empresa d'amortitzar la inversió que farà però que la proposta genera unes conseqüències importants per a la zona. “Hi haurà un impacte greu sobre la mobilitat en un polígon ja prou saturat i cal un estudi seriós sobre l'impacte ambiental que suposaran les noves instal·lacions”, comenta. Alemany precisa que el seu grup no està en contra del projecte però que no firmaran “un xec en blanc” sense tenir “tota la informació”.

A més, el grup republicà critica que l'Ajuntament hagi estat convidat en dues ocasions per Bioibèrica a viatjar a Alemanya per veure plantes de biogàs. En el darrer viatge també hi van prendre part altres regidors i alguns veïns de la zona. “A ningú no se li fa estranya aquesta invitació?”, es pregunta el portaveu, que reclama “un debat obert per tractar el projecte”.

LA FRASE

Els residus es tractarien a Granollers i es traslladarien a Palafolls per convertir-los en gas
Valentí Agustí (PSC)
ALCALDE DE PALAFOLLS

LA FRASE

No estem en contra del projecte però no signarem un xec en blanc d'una proposta que no s'ha explicat
Francesc Alemany
PORTAVEU D'ERC A L'AJUNTAMENT DE PALAFOLLS


Tordera demanarà assessorament extern per prevenir la plaga del Tomicus
Ràdio Tordera 29/11/2016


El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació destinarà una partida exclusiva de 100.000 euros per combatre el decaïment del pi pinyer al Maresme i al Vallès Oriental, afectat pel Tomicus. El passat mes de maig, el Consell Comarcal del Maresme va alertar que les pinedes maresmenques de pi pinyer es troben en perill de mort a causa de la sequera, les onades de calor, les pedregades i els sòls prims que, en el seu conjunt, han provocat que aquests arbres siguin més vulnerables a les plagues. A Tordera, els pins pinyers no estan afectats. Malgrat això, en la darrer consell d’alcaldes, els especialistes del consell comarcal, van alertar a Joan Carles Garcia que tard o d’hora la plaga arribarà al municipi.

No conforme amb les conclusions dels tècnics comarcals, l’alcalde Joan Carles Garcia ha demanat assessorament extern per saber com es pot prevenir el decaïment dels pins.

En el conjunt de Catalunya el departament destinarà un total de 5.926.351 euros a la gestió forestal sostenible per al 2017. Segons informen fonts de la Generalitat, els ajuts van destinats a actuacions silvícoles, prevenció d’incendis forestals i restauració del potencial forestal, inversions per la transformació i comercialització dels recursos forestals, redacció i revisió dels instruments d’ordenació forestal i a la xarxa viària per a la gestió dels boscos.

Les partides més importants d’aquesta nova convocatòria publicada al DOGC es destinaran a les infraestructures en la prevenció d’incendis que portin a terme les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i a la transformació i comercialització dels recursos forestals.